2. ESPANYA: UN ESTAT DEMOCRÀTIC
• L’Estat espanyol és una monarquia parlamentària on el rei és
el cap de l’Estat. La Constitució de 1978 és la llei fonamental de
l’Estat.
• La democràcia espanyola és representativa , els espanyols fent
ús de la seva llibertat i igualtat, elegeixen els seus
representants per mitjà del vot. Els parlamentaris formen les
Corts Generals i representen els interessos polítics i socials dels
electors.
• Tots els ciutadans/es espanyols majors de 18 anys tenen dret a
elegir els seus representants i a ser elegits en sufragi universal.
• Els espanyols són convocats periòdicament per elegir els seus
representants polítics en :
• El Parlament Europeu. Els ciutadans/es dels països que formen
part de la UE elegeixen per votació els 736 parlamentaris/es
que formen el Parlament Europeu.
• Les Corts Generals. ( eleccions generals o legislatives). Els
ciutadans/es elegeixen els seus representants al Congrés de
Diputats i al Senat.
• Els Parlaments autonòmics. Els ciutadans/es també elegeixen
els diputats del Parlament autonòmic respectiu.
• Els Ajuntaments ( eleccions locals o municipals). Cada 4 anys
s’elegeixen l’alcalde i els membres de la corporació municipal.
•
3.
4.
5. LA DIVISIÓ DE PODERS
• El Congrés dels Diputats té el poder legislatiu ( discutir,
aprovar o derogar les lleis), i aprova els pressupostos generals
de l’Estat. Els representants del Congrés s’elegeixen per mitjà
d’eleccions legislatives.
• Una vegada s’ha constituït el Congrés, el rei proposa un
candidat a la presidència del govern, que sol ser el líder del
grup polític més votat.
• El Senat és una cambra de representació territorial que
revisa les propostes legislatives que han passat pel Congrés
de Diputats.
• El Poder Executiu
• Està format pel President i els ministres. S’ocupa de dirigir la
política de l’Estat, d’administrar-ne els recursos i d’establir la
defensa nacional i les relacions exteriors, executar les lleis i
promulgar decrets.
• El Poder Judicial
• La funció principal és jutjar i fer executar allò jutjat. El Consell
General de Poder Judicial (CGPJ) és l’òrgan de govern de tots
els jutjats i tribunals que integren el poder judicial. Hi estan
subordinats, en l’exercici de les seves funcions, les sales de
Govern del Tribunal Suprem , l’Audiència Nacional i els
Tribunals Superiors de Justícia, els jutges etc.
6.
7. L’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE L’ESTAT ESPANYOL
• Entre els anys 1979 i 1983 es van constituir 17 comunitats
autònomes. Cada comunitat està regida per un Estatut
d’Autonomia.
• L’any 1995 van obtenir el seu Estatut d’Autonomia, les
ciutats de Ceuta i de Melilla. Les comunitats autònomes
disposen d’una sèrie de competències, aquestes poden ser
competències plenes ( institucions d’autogovern, sanitat,
educació) i competències compartides amb l’Estat
( justícia, legislació laboral, infraestructures..).
• Les principals institucions autonòmiques són: Una
assemblea o parlament, un President autonòmic, el
Govern.
• Les comunitats autònomes s’organitzen en províncies i
municipis, també hi ha les comarques i les mancomunitats.
• Les províncies. La divisió del territori en províncies va ser
feta per Javier de Burgos l’any 1833.
• Els municipis. Són les unitats territorials i administratives
més elementals. L’Ajuntament és l’òrgan de govern i de
gestió municipal.
• Altres entitats territorials : Els municipis poden agrupar-se
en mancomunitats i corporacions metropolitanes . A
Catalunya, destaquen com a entitat intermèdia les
comarques.
8.
9.
10.
11.
12. L’ORGANITZACIÓ POLÍTICOADMINISTRATIVA DE CATALUNYA
• La proclamació de la Segona República i l’aprovació de la
Constitució de 1931 van portar el reconeixement d’una
autonomia per a Catalunya i l’aprovació de l’Estatut
d’Autonomia de 1932, que definia a Catalunya com:
• Una regió autònoma dins de l’Estat espanyol.Llengües oficials:
català i castellà. La Generalitat obtenia competències plenes en
el dret civil català i règim administratiu.
• L’Estatut del 1932 va ser suprimit per la dictadura del general
Franco.
• Amb la instauració de la transició democràtica, l’Assemblea de
Parlamentaris (1977) demana el retorn de l’autonomia per a
Catalunya.
• L’any 1979 s’aprova un nou Estatut d’Autonomia, que definia a
Catalunya com:
• Una nacionalitat. Idiomes oficials: català i castellà .La
Generalitat obtenia àmplies competències amb la possibilitat de
tenir una policia pròpia.
• L’any 2006 s’aprovà un nou Estatut d’Autonomia que definia a
Catalunya com: Una nació.Ampliava les competències de la
Generalitat. Establia nous principis per al finançament de
Catalunya.
• Aquest Estatut està pendent de resolucions del Tribunal
Constitucional a causa de diversos recursos presentats.
13.
14. INSTITUCIONS D’AUTOGOVERN DE CAT.
• La Generalitat de Catalunya: és el sistema institucional en què
s’organitza políticament l’autogovern i comprèn: El Parlament,
el President i el Consell Executiu o Govern.
• El Parlament: Exerceix la funció legislativa, aprova els
pressupostos de la Generalitat i controla i impulsa l’activitat
política i de govern.
• El President de la Generalitat: Es elegit pel Parlament i
nomenat pel rei, exerceix funcions representatives i
governatives.
• El Consell Executiu: S’encarrega de les accions de govern, els
consellers integren diferents departaments o conselleries .
• Altres organismes són: el Consell Executiu, la Sindicatura de
Comptes i la Sindicatura de Greuges.
• La Generalitat té una sèrie de competències segons consti a
l’Estatut d’Autonomia:
• Competències exclusives: La Generalitat disposa de tota la
capacitat de decisió ( dret català, cultura, patrimoni ...)
• Competències concurrents: Estat i Generalitat disposen de les
mateixes funcions.
• Competències compartides: L’Estat i la Generalitat disposen de
diferents tipus de poder.
• Els ingressos de la Generalitat provenen en gran part de les
transferències que li cedeix l’Estat.
15.
16. ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE CAT.
• La Comarca és una entitat local de caràcter territorial format
per l’agrupació de municipis. Té personalitat jurídica pròpia i
pot fer polítiques en determinats àmbits. Els Consells
Comarcals gestionen les comarques.
• Durant la Segona República es va dividir Catalunya en 38
comarques. Aquesta divisió es va modificar l’any 1988 amb
la incorporació de tres noves comarques: L’Alta Ribagorça, el
Pla de l’Estany i el Pla d’Urgell.
• Els municipis es van crear durant l’Edat Mitjana
.Actualment, hi ha un total de 946 municipis. Per sota dels
municipis hi ha les entitats municipals descentralitzades
que tot i ser part d’un municipi i dependre’n, formen nuclis
separats.
• Ordenació territorial a Catalunya
• El 1995 s’aprovà el Pla Territorial General de Catalunya que
configura l’ordenació del territori. D’aquest pla se’n deriven
set plans territorials parcials basats en tres àmbits temàtics:
• El sistema d’espais oberts
• Sistema d’assentaments
• Sistema d’infraestructures
• L’ordenació del territori es complementa amb els plans
urbanístics que poden ser responsabilitat dels municipis: Pla
d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) i Plans
Directors Urbanístics (PDU) .
