1. Sant Vicenç de Cardona

2. Sant Vicenç de Cardona és un exemple
d’arquitectura del primer romànic que aporta
noves solucions tècniques i
plàstiques, desconegudes fins llavors a Catalunya i
la península.
Es tracta d'una església amb planta basilical i amb
els volums molt ben distribuïts. La planta es basa
en una nau central i dues de
laterals, transsepte, tres absis i una cripta.

5. ANÀLISI FORMAL
Elements de suport i suportats
Gruixuts murs i pilars sostenen l’edifici i la volta de
canó de pedra.
La nau central està coberta per una enorme volta
de canó dividida en trams.
Les naus laterals estan cobertes per voltes d’aresta.
Cada tram de volta de canó de la nau central es
correspon amb tres petites voltes d’aresta a les naus
laterals. Era la primera vegada que s’utilitzava
aquesta solució a la península.

7. Sobre el creuer trobem una cúpula que se sosté
sobre quatre petxines. És la mostra d’aquestes
característiques més antiga de la península.

8. Espai interior i exterior
L’exterior ofereix una imatge de volums ordenats
segons una organització geomètrica (desig de
mesura dels arquitectes).
Diversos elements visibles des de l’exterior es
relacionen amb l’interior:
• Cimbori octogonal – cúpula
• Tres semicilindres – absis
• Paral·lelpípedes – braços del transepte i les naus.
•Des de fora la cúpula es veu com un cimbori
octogonal que il·lumina l’interior de l’edifici.

12. A l’exterior trobem decoració de lesenes i
arcuacions que subratllen l’alçada de l’edifici.
Predomina la línia recta, excepte en les finestres
allargades que acaben en semicircunferència (arc de
mig punt).
arcuacions
lesenes

13. A l’interior predominen les línies corbes dels arcs
de mig punt i la volta de canó.

14. Entre la porta principal i l’interior de l’església
trobem l’atri o nàrtex, cobert per volta d’aresta.

16. •La planta és basilical.
•El transepte sobresurt poc respecte a les naus.
•La nau central és més del doble que les laterals,
que són més estretes i més baixes.
•Nau central i naus laterals se separen clarament
pels pilars que sostenen la volta i divideixen l’espai.
•Les tres naus desemboquen tres absis
semicirculars.
•L’absis central és més ampli. Allà trobem l’altar,
elevat sobre una escalinata.

17. •Sota el creuer i l’absis central trobem la cripta. De
tres naus, la coberta presenta volta
d’aresta, sostinguda per columnes amb capitells
senzills. Allà es guardaven les relíquies de
l’església.

18. Estil
Sant Vicenç de Cardona és un edifici que no està
pensat a escala humana. Fa 19m d’alçada i es troba
sobre una muntanya, accentuant el seu aspecte
imponent.
Està construit amb pedra de la rodalia.
És un edifici del primer romànic, sobri, amb una
estructura de volums molt coherent, tant a l’interior
com a l’exterior.

19. INTERPRETACIÓ
Contingut i significació
•L'església de Sant Vicenç, apareix documentada
des de l'any 980.
•Es va ampliar i probablement es va reconstruir
al voltant de l'any 1019 sota l'impuls del
vescomte Bermón, que va dur a terme la
reforma de la comunitat de clergues que residien
a l'antiga església.
•L'any 1040, es consagra definitivament l'edifici.

20. • La vida comunitària al voltant del temple com
a canònica regular encapçalada per un abat sota
la protecció dels senyors de Cardona es va
mantenir fins a 1592, en què es va reformar com
a col·legiata secular (passa a dependre del bisbe).
•La posterior conversió del castell en caserna
militar va obligar als canonges a l'abandó
progressiu del recinte conventual fins que, l'any
1794, es van veure forçats a deixar l'església
definitivament, transformant-se en magatzems.

21. • L'església de l'antiga col·legiata i canònica de Sant
Vicenç de Cardona ha estat objecte d'un estudi
profund des dels inicis del segle XX, quan el conegut
i prestigiós arquitecte català Lluís Domènech i
Montaner, va realitzar una primera catalogació del
romànic a Catalunya, i va classificar la col·legiata de
Sant Vicenç com a exemple i prototip del que va
considerar com a primer moviment romànic a
Catalunya.

22. FUNCIÓ
És un edifici religiós per al culte cristià.
Posteriorment va convertir-se en magatzems.
En l’actualitat, el castell de Cardona forma part
de la xarxa de paradors nacionals.