1. LA RESTAURACIÓ I LES REVOLUCIONS
LIBERALS A EUROPA (1815-1850)

2. 1. INTRODUCCIÓ.
2. LES BASES IDEOLÒGIQUES DE LA RESTAURACIÓ.
a. Tradicionalisme
b. Romanticisme
3. ELS REPTES DE LA REVOLUCIÓ I LES GUERRES NAPOLEÒNIQUES.
4. EL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ.
a) El Congrés de Viena.
b) La reordenació del mapa europeu
5. LIBERALISME I NACIONALISME, LES FORCES D’OPOSICIÓ AL SISTEMA.
6. LES ONADES REVOLUCIONÀRIES.
a) LA REVOLUCIÓ DE 1820.
b) LES REVOLCIONS DE 1830.
c) LA REVOLUCIÓ DE 1848.

3. 1. INTRODUCCIÓ.
• DERROTA DE NAPOLEÓ I = EXILI A SANTA HELENA, ATLÀNTIC SUD.
• ELS VENCEDORS PRETENEN ESBORRAR L’OBRA DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA.
a) GRAN BRETANYA, ÀUSTRIA, PRÚSSIA, RÚSSIA + FRANÇA
b) CONGRÉS DE VIENA I LA SANTA ALIANÇA= CONCEPCIÓ ABSOLUTISTA I IMPERIALISTA
• LA RESTAURACIÓ ABSOLUTISTA , PERÍODE HISTÒRIC ENTRE 1815 I 1848 QUE PRETÉN RESTABLIR L’EUROPA DE
L’ANTIC RÈGIM, PERSONIFICAT EN LA RESTAURACIÓ DE LLUÍS XVIII DE FRANÇA
• LEGITIMITAT O LEGITMISME = SOBIRANS PER HERÈNCIA
• RESPECTE AL PODER ESTABLERT = ABSOLUTISME
• SENTIT DE LA JERARQUIA I L’AUTORITAT = FRUIT DE LA GRÀCIA DIVINA I NO DE CAP NEGOCIACIÓ
• CONFRONTACIÓ ENTRE LES FORCES DE L’ANTIC RÈGIM I LES FORCES SORGIDES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA I
LA INDUSTRIALITZACIÓ.
• ABSOLUTISME, NOBLESA, OCIETAT ESTAMENTAL, UNIÓ TRON-ALTAR, FEUDALISME
• BURGESIA, SISTEMA CONSTITUCIONAL, PROPIETAT LLIURE, IGUALTAT, LLIBERTAT DE COMERÇ
• LIBERALISME I NACIONALISME
 SOBIRANIA NACIONAL, DIVISIÓ DE POERS, LLIBERTATS INDIVIDUALS
 DRET A L’AUTODETERMINACIÓ DELS POBLES, REBUIG DELS IMPERIS MULTINACIONALS,

4. 2. LES BASES IDEOLÒGIQUES DE LA RESTAURACIÓ
a) TRADICIONALISME
• LOUIS BONALD,
 LA SOCIETAT TÉ EL SEU ORIGEN EN EL PODER DIVÍ
 LA MONARQUIA ÉS ANTERIOR A LA SOCITETAT
 LLENGUATGE, ARTS I CONEIXEMENT SÓN FRUIT DE LA REVELACIÓ DIVINA
JOSEPH DE MAISTRE =
 Déu al centre de totes les seves doctrines, afirmant que
 La divinitat es manifesta mitjançant el misteri (= miracles), l'home respon amb
l'oració.
 filosofia política pessimista = la injustícia no pot ser vençuda = mort de Jesucrist.
 Consideracions sobre França (1797), presenta a la Revolució Francesa com un
esdeveniment satànic i “radicalment dolent”, tant per les seves causes com pels
seus efectes. = OBRA DE LA MAÇONERIA

5. PRINCIPIS IMMUTABLES DE LA SOCIETAT DE L’ANTIC RÈGIM
DEFFENSEN LA DESIGUALTAT SOCIAL
REBUTGEN L’EXPERIMENTACIÓ I EL PENSAMENT CRÍTIC I RACIONAL (= il·lustració)
=AUTORITAT I TRADICIÓ
DEFENSA DE LA REVELACIÓ DIVINA= NEGUEN LA LLIURE DISCUSIÓ I LA TOLERÀNCIA
ALIANÇA ESGLÉSIA-ESTAT= ORIGEN TEOCRÀTIC DE LA MONARQUIA I LA INFAL.LIBILITAT PAPAL
JUSTIFICACIÓ TEOLÒGICA DE LA LEGITIMITAT, JERARQUIA I AUTORITAT = INVALIDEN ELS
PRINCIPIS DEL LIBERALISME ( NO HI HA DELIBERACIONS PER ESTABLIR UN CONSTITUCIÓ, CAP
POBLE TÉ DRETS RECONEGUTS; LLIBERTAT DO DELS REIS)

6. LOUIS BONALD
JOSEPH DE MAISTRE

7. b) ROMANTICISME
a. El ROMANTICISME REBUTJA LA RAÓ I ELS GUTS CLÀSSICS
b. REVALORITZA L’EXPRESSIÓ DELS SENTIMENT I LA PASSIÓ=
DOLOR, TRISTESA, SOLITUD, MALENCONIA,ETC.
c. ACTITUD FAVORABLE A LA NATURA
d. UNA VISIÓ DEL MÓN I L’ÈSSER HUMÀ = IMAGINACIÓ, FANTASIA, FUGIDA DEL MÓN = ESPERIT
DE REBEL.LIA QUE DEMANA MÉS LLIBERTAT FRONT A L’ACADEMICISME (=NORMES ESTRETES)
e. CERCA LA INSPIRACIÓ EN L’EDAT MITJANA = ORIGEN HISTÒRIC DELS POBLES EUROPEUS =
LLENGUA, CULTURA, ÈTNIA, ETC.
f. LITERATURA HISTÒRICA MEDIEVAL= RELACIÓ AMB ELS MOVIMENTS NACIONALISTES
g. ARQUITECTURA HISTORICISTA = “NEOS”

8. A. Fins a 1825, reacció contra l’esperit revolucionari, jerarquització de la societat , aliança
entre l’església i la monarquia absoluta. Constitueix l'antítesi de la Il·lustració del segle
XVIII. De Maistre, afirma que Déu ha permès que la revolució haja fracassat perquè per
a la voluntat divina la MONARQUIA ABSOLUTA és el millor dels sistemes polítics
B. Després de 1825. Compromís de la segona generació de romàntics amb el progrés i les
llibertats:
• VICTOR HUGO (1802-85) = critica la societat burgesa, defensor de les lllibertats i
dels grups socials desafavorits, denunciarà mitjançant les seues obres els abusos
dels poderosos (Els Miserables, 1862)
• LAMARTINE (1769-1869), participarà el període revolucionari de 1848.
C. El món artístic. El romanticisme suposa el trencament en el període neoclàssic anterior.
Color, moviment, sentiments del pintor, sensibilitat, i subjectivitat. Geirocault (1791-
1824), Delacroix (1789-1863), Caspar David Friedrich (1774-1840), Constanble (1776-
1837), Turner (1775-1851)

9. Paisatge amb aqüeducte, 1818. The
Metropolitan Museum of Art. New York. USA.

10. Caspar David Friedrich. El Mar de glaç, 1823-25. Kunsthalle. Hamburgo. Alemania.

11. Viatger davant d’un mar de boira, obra de
Caspar David Friedrich
Pluja, vapor i velocitat, obra de Joseph Mallord William Turner

13. 3. ELS REPTES DE LA REVOLUCIÓ I LES GUERRES NAPOLEÒNIQUES.
POLÍTICA INTERIOR
a) INTERIOR DELS PAÏS0S REFLECTEIX LA SEUA POSICIÓ EN LES RELACIONS
INTERNACIONALS
 POR AL CONTAGI REVOLUCIONARI
 CANVIS INTERIORS MARQUEN LES ALIANCES INTERNACIONALS, EXPANSIONISME
 PAU INTERIOR = PAU EXTERIOR
b) SITUACIÓ CONFUSA
 POR A L’AVANÇ DE LE IDEES REVOLUCIONÀRIES = LEGITMISME (= només són
legítims els sistemes i dinasties que porten llarg temps en el poder)
 CONSCIÈNCIA DE LA INEVITABILITAT/NECESSITAT DE “CERTS CANVIS”
 INEVITABLES = canvis acceptats pels pobles de l’EUROPA OCCIDENTAL
• CERT GRAU DE LLIBERTAT
• FINAL DE LA DEPENDÈNCIA PERSONAL

14.  NECESSARIS = canvis revolucionaris que s’han manifestat eficients
• LLEVA MILITAR
• IGUALTAT FISCAL
• NOVES FORMES ADMINISTRATIVES = PROVÍNCIES
• INTRODUCCIÓ DEL CODI CIVIL
• SISTEMA EDUCATIU NACIONAL
 INTRODUCCIÓ DE FORMES CAPITALISTES
 INDUSTRIALITZACIÓ (possibilitat)
 MODERNITZACIÓ ECONÒMICA (Abolició gremis, llibertat de mercat, etc)
c) EQUILIBRI ENTRE LA POLÍTICA INTERIOR I EXTERIOR
1. LEGITIMISME = RESTAURACIÓ DE LES MONARQUIES ANTERIORS A 1789 = garants
d’acords i de l’estabilitat = LLUÍS XVIII de França.
• Legislacions dèbils = sufragi censatari.

15. 2. EQUILIBRI ENTRE LIBERALISME I MONARQUIA (= on havien triomfat les idees
liberals)
a) Monarquia Constitucional = Carta Atorgada, Lleis lliberals, etc.
b) Manteniment d’institucions i comportaments heretats de l’ANTIC RÈGIM
• Executius forts
• Legislacions dèbils = sufragi censatari.
3. ABSÈNCIA DE REPRESSÀLIES NI VENJANCES = ACCEPTACIÓ DE L’ELIT
REVOLUCIONÀRIA.
a) Nova classe dominant incorporada al bloc DOMINANT
b) Garantia pler a les classes dominants anteriors
c) Polítiques d’ORDRE.
4. REBUIG DE LES REVOLUCIONS = resten excloses del NOU SISTEMA
 Refractaris de l’Antic Règim
 Petits propietaris exclosos del sufragi
 Desesperats artesans precapitalistes (gremis) sense eixida davant la
progressiva imposició de la indústria i el mercat.
 Els treballadors i els pobres.

17. CARTA ATORGADA
 SENSE RECONEIXEMENT DE LA SOBIRANIA NACIONAL
 EXECUTIU FORT
• INICIATIVA PARLAMENTÀRIA
• GOVERN RESPONSABLE DAVANT LA CORONA.
 LEGISLATIU DÈBIL =
• CAMBRA ALTA = NOBLESA
• CAMBRA BAIXA = BURGESIA CONSSERVADORA
• APROVA O REBUTJA LES INICIATIVES GOVERNAMENTALS
 SUFRAGI CENSATARI
 LLIBERTATS I DRETS RESTRICTIUS
 CATOLICISME = RELIGIÓ OFICIAL, PERÒ LLIBERTAT DE CULTE

18. 5. EXCLOSOS DEL SISTEMA
• REPRESIÓ DE LES CONSPIRACIONS = SOCIETATS SECRETES
• CARBONARIS = símbols i rituals procedents de l’ofici de carboner
• aspiraven sobretot a la llibertat política i a un govern constitucional política
• Pertanyien a la burgesia i les classes socials elevades
• dos sectors o lògies: la civil, destinada a la protesta pacífica o a la propaganda, i
la militar, destinada a les accions violentes o d'escamot.
• ITÀLIA DEL RISORGIMENT = Mazzini,
• MAÇONS = fraternitats de constructors de catedrals (picapedrers, paletes,
arquitectes…) des de l’edat Mitjana
• La seua finalitat: el perfeccionament de l'ésser humà i de la humanitat.
• Els principis humanistes de llibertat, igualtat i fraternitat, i tolerància, entre d'altres.
• La L'ingrés mitjançant una cerimònia d'iniciació.
• REPUBLICANISME = ALTERNATIVA AL RÈGIM LIBERAL RESTRINGIT
• CENSATARI
• RETALLADES DE LES LLIBERTATS
• LEGISLATIUS DOMINATS PELS EXECUTIUS
• REPRESSIÓ FÍSICA

21. EL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ
1. CONGRÉS DE VIENA (Política exterior europea)
a) EQUILIBRI DE PODER MILITAR VERSUS EQUILIBRI IDEOLÒGIC = GARANTIA DE PAU
a) BLOC CONSTITUCIONAL = GRAN BRETANYA, FRANÇÁ, ITÀLIA
b) MONARQUIES AUTORITÀRIES = ÀUSTRIA, PRÚSSIA, RÚSSIA,
b) LES RIVALITATS NO HAN D’ARRIBAR A GENERAR CONFLICTE
a) LLIURECANVISME = NOMÉS EL MERCAT COM A CAMP DE RIVALITAT
b) CONGRESSOS = REUNIONS DELS PAÏSOS EUROPEUS
a) DRET DE LES POTÈNCIES D’IMPOSAR SOLUCIONS
b) RESOLUCIÓ DE LES RIVALITATS SENSE GUERRES
c) SOLUCIONS VINCULANTS = ASSISTÈNCIA DE TOTES LES POTÈNCIES.
d) DIRECTORI DE GRANS POTÈNCIES : GB, PRUS, RUSS, AUS + FR.
e) DRET D’INTERVENCIÓ = SANTA ALIANÇA

22. c. REODERNACIÓ DEL MAPA EUROPEU
• DUES POTÈNCIES RIVALS: RÚSSIA I GRAN BRETANYA
• DUES POTÈNCIES QUE VOLEN MANTENIR L’STATU QUO = FRANÇA I ÀUSTRIA
• UNA POTÈNCIA EMERGENT = PRÚSSIA
• UN IMPERI EN DECLIVI = IMPERI OTOMÀ
 EVITAR DESEQUILIBRIS
a) BÀLTICA = PRÚSSIA, RÚSSIA, SUÈCIA-NORUEGA
b) RÚSSIA-SUÈCIA= FINLÀNDIA (CARÈLIA SUECA)
c) PRÚSSIA-RÚSSIA= POLÒNIA
d) ÀUSTRIA-FRANÇA= ITÀLIA / UNITAT ITALIANA
e) ÀUSTRIA-PRÚSSIA= SUPREMACIA ALEMANYA = UNIFICACIÓ
f) ÀUSTRIA-RÚSSIA = BALCANS –IMPERI OTOMÀ
g) FRANÇA – ALEMANYA = ALSÀCIA-LORENA I UNITAT ALEMANYA

23.  RIVALITATS
 EVITAR LA POTÈNCIA FRANCESA
• ESTATS TAPS = PAÏSOS BAIXOS, PIEMONT-SARDENYA
• ENFORTIMENT PRUSSIÀ = AUGMENT TERRITORIAL PER OCCDIENT
• CONFEDERACIÓ GERMÀNICA
• CONTROL AUSTRÍAC DEL LOMBARDO-VENET I DALMÀCIA.
 FRENAR L’AVANÇ RUS VERS OCCIDENT
 DUCAT DE VARSÒVIA, BESARÀBIA, FINLÀNDIA.
 PRÚSSIA FORTA
 CONTROL AUSTRÍAC DEL SUD DE POLÒNIA
 MANTENIMENT IMPERI OTOMÀ
 UNIÓ SUÈCIA-NORUEGA-PART DE FINLÀNDIA.
 EVITAR EL CONTROL DANÉS DE LA BÀLTICA
• UNIÓ SUÈCIA-NORUEGA (ABANS DANESA)
• RÚSSIA ADQUIREIX FINLÀNDIA
• PRÚSSIA CONTROLA LA POMERÀNIA SUECA
• CREIXEMENT DE PRÚSSIA

24.  EVITAR UNA PRÚSSIA FORTA
 REGNE DIVIDIT PER HANNOVER (ANGLATERRA)
 FRONTERES FRANCESES DE 1791
 ÀUSTRIA TUTELA LA CONFEDERACIÓ GERMÀNICA, SUD POLÒNIA,
LOMBARDIA-VENET I DALMÀCIA
 RÚSSIA CONTROLA EL DUCAT DE VARSÒVIA.
 EVITAR UN ENFORTIMENT D’ÀUSTRIA
 RÚSSIA CONTROLA PART DE POLÒNIA I BESSARÀBIA
 AUGMENT TERRITORIAL DE PRÚSSIA
 FRONTERES FRANCESES DE 1791
 PIEMONT-SARDENYA= ASPIRA A UNIFICAR ITÀLIA
 MANTENIMENT IMPERI OTOMÀ
 CONSOLIDAR EL DOMINI MARÍTIM BRITÀNIC
 ESTATS NEUTRALS = SUÏSSA, DINAMARCA, SUÈCIA, IMPERI OTOMÀ,

25.  RIVALITAT ANGLO-RUSSA
 CONTROL DE LA MAR BÀLTICA
 BALCANS I ACCÉS A LA MEDITERRÀNIA
 CAUCÀS I ÀSIA CENTRAL
 MERCAT XINÉS
 PACÍFIC NORD
 ALASKA
2. LA SANTA ALIANÇA = FORÇA MILITAR QUE EXECUTA EL DRET D’INTERVENCIÓ
a. PRUS, RUSS, AUS
b. QUADRÚPLE ALIANÇA = AUS, PRUS, RUS, GB
c. QUINTÚPLE ALIANÇA = AUS, PRUS, RUS, GB + FR
d. INTERVENCIONS =NÀPOLS (1820), ESPANYA (1823)
e. NO INTERVENEN PER DIVERGÈNCIES =
• AMÈRICA LLATINA (1821),
• GRÈCIA (1821-29),
• BÈLGICA (1830)

26. L’EUROPA DELS CONGRESSOS
• Conferències estatals per arbitrar solucions a conflictes que alteren l’equilibri territorial
europeu
• Intervenció militar en els països amenaçats per una revolució liberal (SANTA ALIANÇA=
França, Rússia, Àustria)
1. CONGRÉS D’AQUISGRÀ (1818): retirada de les tropes de França i incorporació d’aquesta
a la Santa Aliança de les potències absolutistes.
2. CONGRÉS DE TROPPAU (1820): Petició d`Àustria per a intervenir en el moviment
revolucionari de Nàpols contra els Borbó. Abstenció de Gran Bretanya = només és
favorable a la intervenció quan un canvi institucional en un estat suposa una amenaça a la
pau i a l’equilibri europeu .
3. CONGRÉS DE LEYBACH (1821). Revoltes en Itàlia. Possible intervenció en el regne de
Piamont-Sardenya. Àustria encarregada de la intervenció per a restablir els monarques
legítims.
4. CONGRÉS DE VERONA (1822): Intervenció de l’exèrcit francès en Espanya contra el
govern del TRIENNI LIBERAL, per a restaurar a Ferran VII (1823) com a monarca absolut.
• CENT MIL FILLS DE SANT LLUIS, sota el comandament del Duc d’Angulema.

28. ENEMICS DE L’EQUILIBRI
 EXCLOSOS PEL SUFRAGI CENSATARI I ENEMICS DE LES MONARQUIES ABSOLUTES
= REVOLUCIONS DE 1820, 1830, 1848, 1870.
 RIVALITAT ANGLO-RUSSA I AUSTRO-RUSSA (BALCANS)
 NACIONALISME =
• UNIFICACIÓ ALEMANYA (1870)= DEBILITA A ÀUSTRIA I LLUITA PER LA
SUPREMACIA DEL BLOC ORIENTAL (PRÚSSIA-RÚSSIA)
• SECESSIONISME TURC
 NAPOLEÓ III
 UNIFICACIÓ ITALIANA (1870) = DEBILITA A ÀUSTRIA
 EXPANSIONISME COLONIAL = DEBILITA AL BLOC OCCIDENTAL = ANGLATERRA
 INTENTA CONVERTIR FRANÇA EN UNA GRAN POTÈNCIA

32. Després de la derrota de Napoleó a Waterloo (1815) la coalició vencedora va
intentar desfer l’obra de la Revolució i restablir l’Antic Règim a Europa. El període que
va transcórrer a Europa entre el 1815 i el 1848 es coneix amb el nom de Restauració
absolutista o, simplement, la Restauració.
Palau de Schönbrunn, seu de les reunions del Congrés de Viena, celebrades des de
l’1 de novembre de 1814 fins al 8 de juny de 1815

33. 5. LIBERALISME I NACIONALISME.
LES FORCES DE L’OPOSICIÓ

35. LIBERALISME
• Liberal = “amic de la llibertat”, definició apareguda en les Corts de Cadis (1812). Persones
que defensaven les idees de llibertat i igualtat davant dels partidaris de l’antic Règim.
• Influïts per les idees de la Il·lustració i la revolució americana.
• Conjunt d’idees que fonamenten els sistemes polítics creats per les revolucions burgeses
del segle XIX (revolucions de 1820, 1830 i 1848):
a) LLIBERTAT DE L’INDIVIDU front a l’individu adscrit i sotmès a un estament ,
b) LLIBERTAT DE PENSAMENT, PREMSA I CULTE, front al poder del clergat i l’església
c) LLIBERTAT D’OFICI, front al control dels gremis,
d) LLIBERTAT DE FRABRICAR I COMERCIAR, front a les traves i obstacles de les taxes,
peatges i impostos (que entorpeixen el comerç)
e) LLIBERTAT DE BÉNS (DRET DE PROPIETAT), front a la propietat vinculada i
amortitzada

36. f) IGUALTAT JURÍDICA, front als privilegis de naixement,
g) DRET I OBLIGACIÓ DE CONTRIBUIR A LES CÀRREGUES I BENEFICIS DE L’ESTAT, front
als privilegis estamentals ,
h) LA DEFENSA DE LA PÀTRIA mitjançant un servei militar i una oficialitat segons els
mèrits, front al privilegi de càrrecs de la noblesa,
i) IGUALTAT D’OPORTUNITATS, front a les restriccions legals per raons de naixement,
raça o color
j) SOBIRANIA NACIONAL, front a la concepció medieval d’un regne propietat dels
monarques que exercien el poder per delegació divina,
• Tots aquests drets i llibertats, així com les institucions que han d’assegurar-los han de
restar recollits en una llei fonamental de l’estat, anomenada CONSTITUCIÓ .

37. • Qualsevol Constitució haurà de tenir uns trets bàsics i essencials:
1. Sobirania nacional resideix en el poble.
• Poder d’exercit el govern de la comunitat política (Estat)
• Principi de llibertat, el dret a triar els propis governants i la forma de govern
2. Separació de poders de l’estat, i la seua precisa delimitació
a) Executiu en mans d’un govern, responsable davant del Parlament,
b) Legislatiu, Parlament representant de la sobirania nacional,
c) Judicial, un sistema de jutges independents, inamovible i ben pagat
3. Dret de Sufragi, què regula el sistema electoral escollit per a triar el Parlament
(legislatiu)
4. Relació de drets i deures que els ciutadans han de respectar i complir

39. Entre 1815 i 1848, per a la majoria de liberals, la igualtat significava la igualtat de tots davant
la llei, però no igualtat en altre sentit, així s’hi distingia entre :
A. LIBERALISME DOCTRINARI, conservador, el limitaven el dret de vot o sufragi segons les
capacitats (= propietat), i per tant eren partidaris del sufragi censatari.
 BENJAMIN CONSTANT, “ aquells als que la pobresa manté en una eterna dependència i que
estan condemnats al treball quotidià no tenen més llums sobre els assumptes públics que els
xiquets... Només la propietat, en permetre-li un oci suficient, fa a un home capaç d’exercir el
seus drets polítics”
 BARÓ VON PILSACH, “No puc considerar just i raonable que un simple treballadors tinga la
mateixa veu que el seu patró que ocupa a centenars o mils com ell, els dóna pa i alimenta les
seues famílies”.
B. LIBERALISME DEMOCRÀTIC, progressista, els defensors d’aquesta tendència exigien el
sufragi universal masculí.
 ALEXIS DE TOCQUEVILLE, considerava que la marxa vers a la democràcia era inevitable, ja
que la societat occidental , en plena transició de l’antic Règim cap el capitalisme, caminava
inexorablement cap a un règim de democràcia social

41. NACIONALISME

42. NACIÓ = conjunt de ciutadans units per la voluntat de
viure en comú amb unes mateixes lleis i institucions.
NACIÓ: comunitat d’hòmens i dones que tenen
consciència dels lligams històrics, econòmics i culturals
que els uneixen, i estan moguts per la voluntat de viure
amb unes institucions polítiques comunes.

43. a) El nacionalisme és un dels grans moviments del segle XIX, que sorgeixen gràcies als
processos revolucionaris liberals d'Estats Unitats i Franca entre 1776 i 1815.
b) Afectarà a als països europeus i a les colònies americanes .
c) Per primera vegada en la historia, hom considerava que el govern i la política d'un estat
han d’estar dirigits per persones de la mateixa nacionalitat.
d) L'origen d'aquest sentiment és la reacció contra la DOMINACIÓ NAPOLEONICA:
• Reducció del nombre d'estats (reordenació territorial)
• Creació d’estats unificats = Itàlia i Alemanya
• Secularització deis territoris de I'església
• Modernització de l’administració, legislació i l'exèrcit,
e) Aquesta intervenció de Napoleó genera un sentiment d'independència i llibertat, unida a
una incipient idea de nació, fomentada per intel·lectuals, escriptors romàntics (Schiller,
Manzzani), i filòsofs (Kant, Herder a Fitche)
f) Aquest sentiment serà reprimit per l'Europa de la Restauració i les principals potencies
(Àustria, Rússia i Prússia), que van reprimir qualsevol manifestació nacionalista i liberal

45. CONCEPCIONS DEL NACIONALISME
a) Concepció alemanya (Herder)
1. Rebuig a la dominació francesa i un RETORN A LA TRADICIÓ
2. Influencia en el nacionalisme d'Europa central i oriental
3. Creador de la teoria de l' ÀNIMA i L’ESPERIT d'un poble (Volkgeist), segons la qual cada civilització
té una qualitat singular expressada en forma de missió històrica i per a la realització de la qual esta
dotada d'un esperit singular.
4. Els homes eren, sobretot, membres de les seues comunitats nacionals i, com a tals, portadors
d'una llengua i unes tradicions pròpies.
5. Fonamentava la nacionalitat (=organisme viu), en una comunitat de raca, llengua i costums.
b) Concepció francesa
a) El dret deis pobles a disposar d'ells mateixos = la voluntat d'un poble de viure en comú i d'estar
regit per unes mateixes institucions.
b) La nació ha de basar-se en un consentiment conscient i voluntari de les persones.

46. LES ONADES REVOLUCIONÀRIES
DE 1820, 1830 I 1848

47.  Revolució de 1820 : GRÈCIA
• Sotmesa a l’Imperi Otomà, com la resta dels Balcans (des del s. XVI)
• Insurrecció independentista liberal = LORD BYRON
• Congrés d’Epidaure (1822-29)= Independència
• Suport Francès, Angles i Rus= afeblir els Turcs i lliure circulació pel Bòsfor
 Revolució de 1830: BÈLGICA
• Independència dels Països Baixos : dinastia Saxònia- Coburg (Congrés de Viena).
• Diferències religioses, lingüístiques i culturals= enfrontament amb els Holandesos.
 Revolució de 1848 = LA PRIMAVERA DELS POBLES= Imperi Austríac
• Imperi en mans d’una minoria austríaca i germànica.
• Instauració d’una Constitució i Assemblea Nacional, abdicació de Francesc I.
• Moviments nacionalistes a Praga, Hongria, Polònia, Itàlia (Llombard- Vènet)
• Insurrecció reprimida i reformes del sistema imperial= Sistema liberal moderat
• Monarquia Dual (Compromís de 1866)= Imperi Austro- Hongarès (1867-1920)

48. REVOLUCIÓ DE 1820

52. • Fou un moviment que es desenvolupament mitjançant les XARXES DE LES
SOCIETATS SECRETES.
• Francmaçons, Carbonaris italians, Decembristes russos
• Formades per estudiants, comerciants, intel·lectuals i professionals liberals
• Hereues de la Il·lustració i la Revolució Francesa i partidàries de la revolució contra
l’absolutisme.
• Grups minoritaris en la clandestinitat que organitzen aldarulls i “pronunciaments”
• Fracassaran per ser una minoria mal organitzada i guiats per un idealisme romàntic: les
condicions socials dels països no estaven suficientment madures.
• Estratègia, les Societats Secretes s’estenen per les ciutats i confiaven que el poble
s’incorporaria a l’alçament una vegada haguera començat
• Conta amb el suport de l’exèrcit
• Tingué escàs recolzament “popular”
1820-25

53. • Pretenen la instauració de monarquies constitucionals
• CONSTITUCIÓ DE 1812
• Països amb una burgesia dèbil
• EXÈRCIT PREN LA INICIATIVA = PRONUNICAMENT o “Colps d’estat”
• No reprimeix les revoltes
• CONTEXT EUROPEU
1. LA RESTAURACIÓ ABSOLUTISTA
2. CARTES ATORGADES
3. Triomf del sistema de “Congressos”: Intervenció de la Santa Aliança en Itàlia i Espanya =
“Cent mil fills de sant Lluís “ (1823) = Restauració de Ferran VII (1823-33)= liberals
detinguts executats o exiliats

54. Comença en Espanya
(“pronunciament” de Riego)
“Trienni Liberal” (1820-23)
1. Primera onada
(nacionalismo + liberalismo):
a) Se expande (revueltas)
por los estados europeos
del sur:
b) Independencia de las
colonias españolas (1818-
1824/6)
2. Segunda onada
• França: pronunciaments avortats (1821 y
1822)
• Rússia: pronunciament avortat de 1825 =
MOVIMENT DECEMBRISTA
Portugal: retorn del Rei (des de
Brasil) i monarquia
constitucional
Itàlia: Nàpols, Sicília, Sardenya,
Piemont
Grècia: guerra d’independència
antiturca (1821-1829) LORD BYRON
Insurrección anti turca de Sèrbia

55. La matança de Quíos (Scio),
de Eugène Delacroix,
Museu del Louvre, París
Turc
horror

56. El Tractat d’Adrianòpolis del 1829 significa la independència definitiva de Grècia
QUIÓS

57. Proclama de l’Assemblea Nacional Grega el 27 de gener de 1822:
Nosaltres, descendents dels savis i nobles pobles de l’Hèl·lade, nosaltres que som
els contemporanis de les il·lustres i civilitzades nacions d’Europa [...] no podem
continuar patint sense covardia i automenyspreu el jou cruel del poder otomà que
ens ha sotmès des de fa més de quatre segles; un poder que no coneix més llei
que la seva voluntat [...].
Després d’aquesta esclavitud tan prolongada, hem decidit recórrer a les armes per
venjar-nos i venjar la nostra pàtria contra una tirania terrible, l’essència de la qual
és iniqua, un despotisme sense parangó [...].
La guerra contra els turcs no està destinada a obtenir avantatges per una part del
poble grec. És una guerra nacional, una guerra sagrada, una guerra que té com a
objectiu reconquerir els drets de la llibertat individual, de la propietat civil i de
l’honor, drets que els pobles civilitzats d’Europa, els nostres veïns, ja tenen avui dia
[...].

59. LA REVOLUCIÓ DE 1830

61. CARLES X DE BORBÓ . REI DE FRANÇA

62. LLUÍS FELIP AL PALAU REIAL, CAMÍ DE L’AJUNTAMENT

64. a) CRISI AGRÀRIA REVOLTES POPULARS
b) CRISI FINANCERA MALESTAR EN ELS SECTORS LIBERALS
(DEUTE DELS PAÏSOS LLATINOAMERICANS)
a) CRISI POLÍTICA DERIVA AUTORITÀRIA DELS GOVERNS
MODEL DE REVOLTA LIBERAL FRANCÉS:
EXCEPTE GRAN BRETANYA
Carles X es bota la “carta”: la monarquia
francesa tingué una deriva vers
l’autoritarisme. Carles X, successor de Luís
XVIII, governà sense tenir en compte la
“Carta Atorgada”

65. Revolta popular + Alçament de l’elit liberal + complicitat de l’exèrcit
París, Tres glorioses jornades (revoltes)
Combats en la rue de Rohan el 29 de juliol de 1930 1830

67. 1830
a) Derrocament de Carles X, rei de França = substituït per LLUIS FELIPE D’ORLEANS
b) Jornades de juliol de 1830= lògies republicanes, estudiants, guàrdies nacionals retirats i
obrers = barricades populars famolenques= Pujada dels preus (= males
collites), Caiguda de sous, Atur
c) Context
• Elit liberal moderada que monopolitza l’acció política i margina la mitjana i petita
burgesia, així com les classes populars = sufragi censatari i limitació de llibertats
bàsiques= prohibició de les associacions obreres
• Victòria del liberalisme moderat en Europa occidental (= constitució francesa de
1791).
• Consolidació del domini de la burgesia propietària aliada amb l’aristocràcia que
renuncia als seus privilegis estamentals.
• El desenvolupament econòmic i la millora de la qualitat de vida
aconseguirà el consens dels exclosos

68. d) Repercussions
 Constitucions
 Instauració d’una Monarquia constitucional amb Lluís Felip d’Orleans, “el rei
burgés”, l’ORLEANISME es recolza en la burgesia dels negocis
(industrialització), l’aristocràcia liberal i els intel·lectuals = governs d’ELITS
 Independència de Bèlgica = Conferencia de Londres (amb suport britànic): Bèlgica
independent, monarquia constitucional i neutral.
 Alçament de Varsòvia (setembre de 1830) = Autoritarisme rus (limiten l’autonomia
polaca, Imposicions religioses, Russificació cultural) = 1831, derrota polaca i conversió
de Polònia en província russa= Debilitat militar i l’elit conservadora polaca no recolza
el liberalisme per por.
 Alemanya= extensió de la revolució als estats del centre i sud (= Constitucions liberals)
= forta repressió. COMENÇA A FORMULAR-SE LA CONCEPCIÓ NACIONALISTA.
 Itàlia = moviments liberals i nacionalistes sotmesos per Metternich

69. EXCEPCIONALITAT ANGLESA = CARTISME
1. Sense revolucions (model francès)
2. CARTA DEL POBLE (1836)= peticions dels EXCLOSOS = Sufragi
universal, Immunitat parlamentària, Sou per a parlamentaris, peticions
laborals, etc.
3. Fusió de las reivindicacions laborals i las polítiques (participació y llibertats)
del moviment obrer
4. Impuls democràtic = arribada dels WHIGS al govern
• Augmentant el cens /número de possibles votants
• Democratitzen el parlament
5. El moviment obrer comença a capitalitzar el MOVIMENT = vagues
(1842), revoltes, etc.
6. Reforma electoral anglesa (1832)= possibilita el vot a la burgesia mitjana.

71.  Crisis de subsistències
 Sectors socials desnonats per l
la progressiva imposició del
capitalisme
 Exclusió de la vida política
Las “masses” comencen a
desmarcar-se del liberalisme:
REPUBLICANISME = associa canvi
de règim a igualitarisme
REVOLTES POPULARS
+
REVOLTES CONTR L’ELIT
LIBERAL-BURGESA

72. La revolució de setembre en Brussel·les, Gustave Wappers, 1834.

73. LLUÍS FELIP I D’ORLEANS

74. LA REVOLUCIÓ DE 1848

76. SIGNIFICACIÓ DE LA REVOLUCIÓ DE 1848
a) LIQUIDA DEFINITIVAMENT EL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ IDEAT PER METTERNICH
b) INSUFICIÈNCIA DE LES REFORMES DE 1830.
c) IRRUPCIÓ DE LA NAIXENT CLASSE OBRERA = Malestar i reivindicació social front al
desenvolupament del capitalisme
d) APARICIÓ DE LES FORCES NACIONALISTES : LA PRIMAVERA DELS POBLES
e) SORGIMENT DE NOUS IDEALS DE DEMOCRÀTICS = SOBIRANIA POPULAR VS.
SOBIRANIA NACIONAL DEL 1789
 SOBIRANIA NACIONAL = La burgesia identificava la nació amb una minoria
de ciutadans que eren els únics que gaudien de drets polítics (sufragi
censatari, B. CONSTANT.; VON PILSACK)
 SOBIRANIA POPOLAR = volia remarcar que el sobirà és el poble en el seu
conjunt, incloent-hi les classes baixes = sufragi universal sense distincions

77.  LLIBERTAT = Volen acabar amb les restriccions que limiten l’exercici de la
llibertats individuals i col·lectives = LLIBERTAT D’ASSOCIACIÓ, REUNIÓ, I
SUPRESSIÓ DE LA CENSURA DE LA PREMSA
 IGUALTAT SOCIAL :
 els demòcrates consideren que les desigualtats desvirtuen el
funcionament de la democràcia
 Reformes socials per a millorar la vida dels menys afavorits i anivellar les
fortunes
 Republicanisme front a les monarquies constitucionals (liberalisme
doctrinari)
f) CRISI DE TIPUS ANTIC (SUBSITÈNCIES ) I CAPITALISTA (FINANCERA I SIDERÚRGICA)
g) DERIVA AUTORITÀRIA DELS GOVERNS

78. CAUSES DE LA REVOLUCIÓ 1848
1. CRISI AGRÀRIA
 Malaltia de la CREÏLLA = aliment bàsic de la població = catàstrofe demogràfica
(Irlanda= de 8 a 6 milions d’habitants entre 1845-50)
 Collites de cereals escasses (1845-47) = fort augment dels preus del forment
 PUJADA DE PREUS,
 REDUCCIÓ DE LA CAPACITAT ADSITIVA DELS SALARIS (CONSUMIDORS)
 LA FAM VA COMENÇAR A FER IRRUPCIÓ

79. 2. CRISI ECONÒMICA
a) Crisi Financera
• Abans de 1848 = forta especulació borsària en la construcció del ferrocarril
(accions) i les expectatives de guanys no satisfetes a curt termini (escassa
rendibilitat de la xarxa ferroviària)
• les borses trontollen = fallida de bancs i societat de crèdit
• Escassetat del crèdit = tancament de indústries = reducció sous i atur
b) Crisi industrial
• Aturada dels sectors de la mineria (carbó) i la siderúrgia
• Reducció del consum de productes manufacturats
• Reducció dels beneficis de la burgesia industrial (tèxtil, mineria, siderúrgia)
c) Crisi social
• Manca de confiança en l’organització de la societat i la seua administració
• Descontentament social i conflictivitat (petita burgesia i classes populars)

82. FRANÇA 1848
• JORNADES 22, 23, 24 DE FEBRER = REVOLTES EN PARÍS = ABDICACIÓ DE LLUÍS FELIP
D’ORLEANS
1. Restricció de llibertats per Lluís Felip d’Orleans (dret de reunió, premsa)
2. Assalt del Palau Reial i fugida del rei= proclamació de la República.
3. Govern provisional = republicans, socialistes i radicals = Programa reformes socials i
polítiques (sufragi universal masculí, supressió esclavitud, abolició pena de mort,)
4. intervenció de l’estat en la vida econòmica per a garantir el treball dels aturats (Tallers
Nacionals)
5. Republicans moderats guanyen les eleccions
• CONSERVADORS, PETITA BURGESIA, CAMPEROLAT = ASSUSTATS PER L’AMENAÇA
SOCIALISTA

84. • CONSERVADORS, PETITA BURGESIA, CAMPEROLAT = ASSUSTATS PER L’AMENAÇA
SOCIALISTA
• 23-04-1848= ELECCIONS GENERALS = VICTÒRIA MAJORIA CONSERVADORA
• Segona revolta popular= juny de 1848
1. Tancament dels Tallers Nacionals i liquidació reformes socials
2. Enfrontament burgesia-proletariat
3. Instauració govern fort front a la pressió popular (solidaritat de classe burgesa)
• CONSTITUCIÓ DE LA II REPÚBLICA (4-XI-1848)

85. • 10-XII-1848 = LLUÍS NAPOLEO BONAPARTE =
PRESIDENT DE LA REPÚBLICA.
• 09-XII-1851= COLP D’ESTAT = LLUÍS NAPOLEÓ
PRESIDENT PER 10 ANYS, LEGISLATIU DÈBIL
• 02-12-1851= PLEBISCIT = LLUÍS NAPOLEÓ
BONAPARTE ELEGIT EMPERADOR
LLUÍS NAPOLEÓ BONAPARTE, EMPERADOR

87. ITÀLIA 1848
 REVOLTES
 REIVINDICACIONS LIBERALS
 PETICIÓ DEL SUFRAGI UNIVERSAL
 INTENT D’EXPULSAR ELS AUSTRÍACS
 REPRESSIÓ AUSTRÍACA DE LES REVOLTES, AMB EL SUPORT DEL PAPAT
 EL REGNE DEL PIEMONT S’ENFRONTA MILITARMENT ALS AUSTRÍACS I PERD

89. PARLAMENT DE FRANKFORT

90. ESTATS ALEMANYS
 REVOLTES
 REIVINDICACIONS LIBERALS
 PETICIÓ SUFRAGI UNIVERSAL
 REIVINDICACIÓ D’UN ESTAT ALEMANY
 ELS PRÍNCEPS ALEMANYS ATORGUEN CONSTITUCIONS I CREEN PARLAMENTS
ESTATALS
 ASSEMBLEA NACIONAL ALEMANYA (FRANKFURT) = CADA PARLAMENT ALEMANY
ENVIA REPRESENTANTS
 ELABORAR UNA CONSTITUCIÓ PER A LA NOVA ALEMANYA
 ENCAIX DE PRÚSSIA DINS LA NOVA ALEMANYA
 EL REI DE PRÚSSIA REBUTJA LA CORONA
 ELS DIFERENTS REIS COMENCEN A REPRIMIR LES REVOLTES = DISSOLUCIÓ DEL
PARLAMENT DE FRANKFORT

91. BERLIN, 1848

92. IMPERI AUSTRÍAC
 REVOLUCIÓ DE 1848= ÀUSTRIA LIBERAL I HONGRIA LIBERAL I NACIONLISTA
 SETEMBRE 1848 = LA DIETA HONGARESA NO RECONEIX L’EMPERADOR D’ÀUSTRIA
 PROCLAMACIÓ DE LA REPÚBLICA HONGARESA (ABRIL 1849)
 REPRESSIÓ AUSTRO-RUSSA SOBRE HONGRIA (AGOST 1849)
 FRANCESC JOSEP I, NOU EMPERADOR
Àustria:
Després d’un període d’èxit
(març-octubre): monarquia
constitucional
L’exèrcit reprimeix les
revoltes i imposa
l’absolutisme

93. TOTES LES REVOLUCIONS FOREN REPRIMIDES = FINAL DEL MODEL FRANCÉS
PERDUREN :
 SUFRAGI UNIVERSAL EN FRANÇA
 MONARQUIA CONSTITUCIONAL EN PRÚSSIA.
 ABOLICIÓ DE SERVIDUMBRE EN ÀUSTRIA.
 EXPLOSICIÓ DEL NACIONALISME
 DISGREGADOR = ÀUSTRIA I IMPERI OTOMÀ
 UNIFICADOR = ITÀLIA I ALEMANYA
 CONSOLIDACIÓ D’UNA ELIT REVOLUCIONÀRIA COM A CLASSE RECTORA
BURGESA
 APARICIÓ D’UN NOU GRUP REVOLUCIONARI = ANARQUISTES, COMUNISTES,
RADICALS D’ESQUERRA.

95. La Comuna de París, 18-3-1871 al 28-5-1871
1-9-1870, derrota francesa en Sedan:
1. Capitulació de l’exèrcit
2. Captura de Napoleó III
3. Caiguda del Segon Imperi Francès
1. Proclamació de la Tercera República
2. Govern provisional
3. La guàrdia nacional de París es disposa a
la seua defensa (setge de quatre mesos)
La guàrdia nacional:
 Es converteix en la defensora i administradora de París
 Estableix un sistema assembleari para elegir el seus caps i prendre decisions
 Es controlada por radicals d’esquerres i comunistes

96. 8 -2-1871, eleccions: majoria conservadora (monàrquics,
bonapartistes i conservadores)
Mesures impopulars: elimina las
mesures de protecció social del
darrer període de Napoleó III i las
preses durant el setge de París.
Repressió dels moviments
revolucionaris
18-3-1871, el govern ordena a
l’exèrcit desarmar a la guàrdia
nacional de París
1. Insurrecció de la guàrdia nacional i les “masses” parisines:
2. Creació de un nou govern, “la Comuna de París”, elegit por
sufragi universal: majoria socialista y radical d’esquerres

97. Violenta repressió:
•30.000 afusellats
•40.000 deportats
28-5-1871: derrota de La Comuna
2-4-1871 al 28-5-1871: l’exèrcit (180.000 homes) ataca París:
Assalt (lluita carrer a carrer)
Bombardeig de la ciutat
Eliminació de comuners

98. ANNEX DOCUMENTAL

101. L’estat actual del regne requeria una Carta Constitucional. L’havíem promès i la publiquem.
Nós, hem considerat que encara que a França l’autoritat resideix completament en la
persona del Rei, els nostres predecessors no havien dubtat mai a modificar el seu exercici a
tenor de l’evolució dels temps [...].
Nós, Lluís XVIII, hem pogut apreciar, seguint l’exemple dels reis predecessors nostres, els
efectes dels progressos sempre creixents de les Llums, les noves relacions que aquests
nous progressos han introduït a la societat, la direcció donada als esperits des de fa mig
segle, i les greus alteracions que n’han resultat. Hem reconegut que el desig dels nostres
súbdits per una Carta Constitucional era l’expressió d’una necessitat real, però en accedir a
concedir aquest desig, Nós hem pres totes les precaucions necessàries perquè tal Carta
sigui digna de Nós i del poble el qual estem orgullosos de comandar. Homes savis,
procedents dels primers cossos de l’Estat, s’han reunit amb comissaris del nostre Consell
per treballar en aquesta important obra.
Al mateix temps, hem hagut de recordar també que el nostre primer deure envers els
nostres pobles era conservar, pel seu propi interès, els drets i les prerrogatives de la nostra
Corona. Nós hem esperat que, instruïts per l’experiència, els pobles estaran convençuts
que quan la saviesa dels reis coincideix amb el desig dels pobles, una carta constitucional
pot ser d’una gran durada. Però que quan la violència arrenca concessions a la feblesa del
govern, la llibertat pública està tan en perill com el mateix tron.
Carta Atorgada de Lluís XVIII (1814)

102. “l’obediència al legítim sobirà és un deure religiós (...)
Les constitucions són obra dels homes, que han gosat rectificar els designis de
Déu (...)
Mai no s’ha pogut imaginar que l’home pugui crear un arbre; com s’ha pogut
imaginar, doncs, que l’home tingués poder per a crear una constitució?
La llibertat (...) ha estat sempre un do dels reis (...)
Els drets del poble parteixen de les concessions dels sobirans, però els drets dels
sobirans i de l’aristocràcia (...) no tenen ni data ni autor””.
Joseph de Maistre. Consideracions sobre França 1814
Joseph de Maistre. Consideracions sobre França 1816