La crisi de la restauracio (1898 1931)-v3 (1)

La crisi de la
Restauració
(1898-1931)

1

Elaboració pròpia a partir de:

 http://geohistoria.wikispaces.com/ Sebastian Merino.
 Apunts d’Armand Figueres (Escola Sunion).
“Historia. Batxillerat” Editorial Edebé, Barcelona 2009
 Aróstegui Sánchez, J. et al., Historia del mundo contemporáneo, Vicens Vives,
2008
Bahamonde Magro et al., Historia de España, SM, 2009
Fernández Ros, J.M. et al., Historia de España, Santillana, 2009
IES de Mos, A España da Restauración (1875-1931)
Rivero Rodríguez, A., www.slideshare.net/canfora
www.slideshare.net/landa

2

Abans de començar recorda que.....

 El règim de la Restauració havia estat dissenyat el 1875, però en els darrers vint-i-cinc anys
del segle XIX, la societat espanyola havia experimentat molts canvis. A més a més, la pèrdua
de les últimes colònies el 1898 va posar en qüestió moltes bases del sistema polític.

 A Europa s’accentuà la competència entre les diverses potències per la construcció dels
respectius imperis colonials, i es va arribar a un clima bel·licista que va desembocar en al
Primera Guerra Mundial (1914-1918). En la dècada dels anys vint es va viure al continent un
auge de sistemes autoritaris més o menys inspirats en el feixisme.

 La nova potència, els EUA, va viure en els anys vint una període de creixement econòmic
conegut com els feliços anys vint.
1

3

Cronologia

1898

Reinado de Alfonso XIII

La Crisi de la Restauració

1931

Regnat d’Alfons XIII

1902
Crisi del sistema de la
Restauració

1923

1930
Dictadura de
Dictablanda
Primo de Rivera

II República

4

0.- INTRODUCCIÓ.
Regnat d’Alfons XIII: 1902 (majoria d’edat) al 1931 (II República).

4 etapes, element en comú: monarquia com a institució i la persona del rei.
ETAPES DE LA RESTAURACIÓ.

 1a etapa (1902-1914): perllongació del bipartidisme i l’ordre polític de la Restauració.
 2a etapa (1914-1923): període de crisi i de fallida total del sistema de torn pacífic.
Irrupció violenta de les noves forces socials que trenquen el marc constitucional i es
llancen a l’acció revolucionària.
 3a etapa (1923-1930): dictadura del general Primo de Rivera.

 4a etapa (1930-1931): retorn a l’ordre constitucional (per part d’Alfons XIII) i transició
al règim republicà.
5

0.- INTRODUCCIÓ.

Durant la Restauració (s.XX) van deteriorant-se els quatre pilars del sistema canovista:

1r El bipartidisme.
En el partit conservador el substitut de Cánovas va ser Antonio Maura que va tenir una vida
política breu (1903-1909).
En el partit liberal el substitut de Sagasta va ser José Canalejas de qui s’esperaven grans canvis
però va ser assassinat el 1912.
En desaparèixer els dos líders s’inicia la decadència del bipartidisme.
Apareixen altres partits i es torna al pluripartidisme:
 nacionalistes:

 Partit Nacionalista Basc (PNB)
La Lliga Regionalista
 Republicans:
 Unió Republicana

Partido Radical (Lerroux)
Partido Reformista
 carlins: Partit Carlí.

6

0.- INTRODUCCIÓ.

2n Les Corts.
Tot i que és en la segona etapa (1914-1923) quan van perdent el seu poder i les seves funcions el
deteriorament de Les Corts comença:


El 1917 amb la clausura del parlament i l’assemblea del parlament s’ha de reunir de forma
il·legal i clandestina.

3r La Constitució.
El 1923 quedarà suspesa amb la instauració de la dictadura del general Primo de Rivera (1923-1929).

4rt La monarquia.
En acabar el període dictatorial el rei voldrà restaurar la democràcia, però els partits polítics no van
acceptar un rei que havia col·laborat amb la dictadura.
Les eleccions municipals del 1931 van donar la victòria als republicans i es proclamarà la II República.

7

1.- EL FRACÀS DE LA REGENERACIÓ DEL SISTEMA
L’origen de la crisi

El desastre del 98
La crisis de fin de siglo

Provoca la necessitat de
regeneració del sistema

Pèrdua de les colònies i crisi política

- Repatriació de capitals (reactivació industrial)
- No s’assumeix responsabilitats
- No provoca grans canvis polítics (continua la monarquia i torn
pacífic). Vida política controlada pel caciquisme
Estén la crítica sociopolítica

i
El fracàs del regeneracionisme provoca la

Crisi de consciència nacional La generació del
98 (Miguel de Unamuno, Pío Baroja...): meditar
sobre el paper d’Espanya en la història i en
l’Europa industrialitzada
Regeneracionisme : corrent crític de
pensament que qüestiona els valors i el sistema
polític. Joaquin Costa.

Crisi del sistema de la Restauració

8


Repercussions de la pèrdua de les colònies
 Pèrdues econòmiques: alteració de les finances, la Hisenda pública i encariment dels preus (les
classes humils les més afectades).
Pèrdues humanes: les humils, de nou, les més afectades. Les classes benestants es deslliuraven del
servei militar pagant 9€. Van anar 200.000 soldats i en moriren 50.000.
No crisi política immediata, però col·laborà a la desintegració del règim a causa de l’embranzida dels
nacionalismes perifèrics i el moviment obrer.
Cultural: aparició de la Generació del 98 (escriptors i poetes, com Valle-Inclán, Unamuno o Pío Baroja
que critiquen la línia política i l’endarreriment espanyol, amb un marcat to de pessimisme).
Morals: pèrdua de l’Imperi.
Aparició d’una consciència crítica, com la de Joaquim Costa que exigeix una regeneració política,
econòmica, social i ideològica.

Valle-Inclán

Pío Baroja

Joaquín Costa

9


Regeneracionisme
Joaquín Costa

escriu

“Oligarquía y caciquismo” (1901)
denuncia

Alguna influència dins i fora
del sistema i poca efectivitat
pràctica.

proposa

Situació de la política
La incultura
Decadència de l’oligarquia
Endarreriment
socioeconòmic

Incentivar educació,
Europeïtzació (sinònim de modernització)
descentralisme i política hidràulica i agrària

Per això cal

Mobilitzar les classes mitjanes (“Masses neutres”)
i aplicar una “disciplina social fèrria” amb un líder fort
“cirurgià de ferro”
Joaquín Costa

10


Actuació política abans d’Alfons XIII
Polítics del sistema que volen
aplicar noves fórmules

S’inspira en el regeneracionisme

Francisco Silvela, Camilo Polavieja, Raimundo
Fernández Villaverde o Eduardo Dato

Manifest regeneracionista del general Polavieja

Modernització política i econòmica, i descentralització administrativa: millorar les condicions dels
treballadors, reduir la despesa pública i imposar un sistema tributari més equitatiu

Va interessar als sectors conservadors i regionalistes catalans: polítics catalans participaran en
el govern
General Camilo
Polavieja

PERÒ…

 descentralització promesa no va arribar i augmentaren impostos que gravaven les activitats industrials (reacció catalana:
tancament de caixes; dimissió de l’alcalde de Barcelona i del ministre de Justícia Duran i Bas (català)
 Els patrons van ignorar la legislació social, i els impostos van gravar més les classes mitjanes i baixes que no pas als
terratinents i les grans fortunes.
Despres de diverses crisis ministerials, Silvela va dimitir el 6 de març de 1901.

11


EL MANIFEST DE POLAVIEJA
Mas por ningún motivo puede dispensarme de declarar resueltamente mi propósito de poner mano en
la honda reforma que ha tiempo pide la opinión. Ningún organismo público responde bien a los
fines que ha de cumplir. En la enseñanza, en la justicia, en la administración , en todo, impónense
transformaciones radicales, que no se detengan ante la protesta de los intereses creados, ni
de los falsos derechos adquiridos. Hay que elevar la cultura del país convirtiendo la enseñanza de
bachilleres y doctores en educación de hombres formados para las luchas de la vida y ciudadanos

útiles a su Patria […]. Ni siquiera podrá excusarse la reforma de los malos hábitos que han viciado
nuestras instituciones parlamentarias y enajenáronlas el amor de los mismos que pelearon tanto
tiempo por establecerlas. Y hay, sobre todo, que purificar nuestra administración, imponer des de
lo más alto a lo más bajo las ideas del deber y de la responsabilidad, y destruir sin compasión y sin

descanso ese afrentoso caciquismo de que me repugna hablar, pero en cuya extirpación me
emplearía con tal empeño que, por sólo no logarla, habría yo de considerar fracasados todos mis
intentos.
Manifest del general Polavieja

1 de setembre de 1898

12


ELS PROBLEMES D’ESPANYA

 Retard econòmic i cultural

respecte a la resta d’Europa. L’injust repartiment de la riquesa propiciava la

reivindicació del moviment obrer i dels jornalers del camp en una societat cada vegada més radicalitzada i dividida.

 Règim

polític corrupte i artificial

en què les institucions més importants (els ajuntament, el Parlament i

el Senat,...) no representaven el poble, ja que el sufragi era manipular pels cacis locals, els governadors civils i els

alcaldes des del Ministeri de la Governació.

 Exèrcit ferit en el seu orgull per la derrota a Cuba, amb un material antiquat i un excés de comandaments que
el feien poc operatiu. Havia 500 generals, 23.000 caps i oficials i 80.000 suboficials per a un contingent inferior a
80.000 soldats.

 Percepció en els militars que els nacionalismes

perifèrics (gallec, basc i català) representaven una

disgregació del seu concepte de pàtria, de la qual la pèrdua de les colònies era un precedent.
13


1.2.- Primera Etapa (1902-1914): La crisi política (del sistema)
Els partits dinàstics continuen alternant-se en el poder, continua el caciquisme por d’acceptar els riscos d’una veritable participació
democràtica.
Però...

Apareixen nous partits en el Congrés

Manca de líders carismàtics i una forta inestabilitat política

Republicans
Regionalistes
Socialistes

Amb suport als
nuclis urbans

Comença la crisi del torn de partits
Intervencionisme d’Alfons XIII

Fins on ho permeti la Constitució (era
molt, fins a l’extrem de dissoldre el
govern i provocar un canvi de govern)

Reforma de l’Estat
Etapa regeneracionista basada en

Foment de la riquesa
Impuls de l’ensenyament públic

Calia afrontar

Marcada per la desmoralització de la desfeta del 98.

Aquesta actuació
contribuirà a...

al col·lapse del sistema de partits
restauracionistes que l’havia
permès d’arribar al tron.

Els problemes que el sistema canovista havia ignorat:
problema regional
problema social
guerra del Marroc (s’inicia en aquesta període)
 La desaparició dels dos líders fundadors i més destacats del torn pacífic:
 Cánovas (assassinat al 1897)
 Sagasta (retirat de la política el 1902)

14


El reformisme s’inicià amb una crisi de lideratge que es veurà temporalment superada per l’aparició a l’escena política de
Maura i Canalejas.

La acción de los gobiernos, de Maura a Canalejas.

Les propostes regeneracionistes dels conservadors: els Governs de Maura (1903-05/1907-1909)
“Revolució des de dadalt” (sanejament polític del sistema, abans que d'altres l'intentessin fer des de baix)
pretenia

 incorporar a la política les noves classes mitjanes urbanes “masses neutres”
 crear un Estat fort, amb ampli suport social, que desbanqués el caciquisme i alhora
impedir un excessiu protagonisme de les classes populars
 netejar el sistema polític (cacics...)

Però NO va aconseguir

 democratitzar el sistema polític.
 erradicar la corrupció i el caciquisme.

Antoni Maura

15


Les propostes regeneracionistes dels conservadors: els Governs de MAURA (1903-05/1907-1909)

Reforma del sistema “Revolució des de dalt”

Revitalitzar l’economia, normalitzar la vida política i
modernitzar l’administració

Reforma Naval: després del 98 calia reconstruir la flota. Aportar un estímul per a les activitats industrials del país.
 Llei de colonització interior amb l’objectiu d’estimular l'agricultura.
Reforma de l’administració:
- Llei de l’Administració Local : més autonomia als ajuntaments i diputacions. Preveu la unió entre diputacions, creant
“mancomunitats” per agilitzar i fer més eficaç l’administració. Suport de Cambó i La Lliga Regionalista. No va ser acceptada
- Llei de Reforma Electoral aconseguir acabar amb el caciquisme i que votés més gent.
 Llei contra el terrorisme:
per posar ordre, sobretot a Barcelona. Clausura de centres anarquistes .
 Llei de Vagues:
regula i reconeix el dret de vaga.
 Creació de l’Institut Nacional de Previsió (assegurances obreres, )la futura Segureta Social)
 Llei del descans dominical.
 Legislació proteccionista
Crisi del “pacte del Pardo”

Derrotat políticament quan Les Corts li
neguen els crédits per continuar la
Guerra del Marroc
És substituït a causa de la repressió de
la setmana tràgica de 1909

Es retira de la vida política el 1909. Es trenca el torna pacífic i el Partit Conservador es fragmenta.
El seu fracàs va conduir la monarquia al desprestigi i va afavorir l’extensió del republicanisme.
Eduardo Dato el va substituir com a nou líder conservador.

16


Les propostes regeneracionistes dels liberals (1905-1907) i de José CANALEJAS (1910-12)
 Major reformisme social:
 Substitució de l’ impost de consums per un impost progressiu sobre les rendes urbanes

Canalejas
Legislació social per controlar el moviment obrer : arbitratge de l’Estat en els conflictes laborals, reducció de la jornada
laboral, regulació del treball de la dona,....
 Llei de Lleves: el servei militar passa a ser obligatori en temps de guerra i la supressió de la redempció en metàl·lic.
 Tarannà anticlerical:
 Llei del Candau: prohibia l’establiment a Espanya durant dos anys de noves congregacions religioses i posava fre a la
influència de les ja existents, PERÒ la influència de l’església i el sector conservador va fer que tingués un vigència
pràcticament nul·la.
 Política d’aproximació als catalanistes:
 Inicia la negociació de la Llei de Mancomunitat que acceptava la possibilitat de la unió de les diputacions provincials
(que després promulgà E. Dato, al 1913)
 Tot i el tarannà d’oberturisme democràtic, va reprimir els moviments vaguístics (com el del sector dels ferrocarrils); ho
considerava una coacció intolerable contra l’estat i el conjunt de la societat.
El 1912 mor assassinat per un anarquista i es posa fi al seu projecte reformista. S’inicien disputes dins dels partits dinàstics ,
que van abandonar les propostes regeneracionistes i comencen a qüestionar el torn pacífic. L’estabilitat política comença a
fallar.
El partit liberal es dividí al voltant de diferents líders (García Prieto, Comte de Romanones,....)

17


Les propostes regeneracionistes dels liberals (1905-1907) i de José CANALEJAS (1910-12)
Tarannà anticlerical:

Canalejas

 Llei del Candau:

Comunitats del
clergat regular

Femenines

Masculines

Total

2656

597

Ensenyament

910

294

Beneficiència

1029

39

Vida contemplativa

717

75

Sacerdoci

-

97

Missions

-

92

El poder socioeconòmic de l’església es reflectia en el gran nombre d’ordres
religiosos i centres educatius, sanitaris i assistència, que eren una font
d’ingressos per al clergat i que eliminaven lloc de treball. Aquest poder constitueix
la base dels brots d’anticlericalisme popular a l’Espanya contemporània.
18


Tot i la política reformista.....

El projecte maurista es basava en l’àmbit
El sistema fou incapaç de regenerar-se des de dins

polític i no contemplava la profunda reforma
de les estructures socials.
Projecte pensat al marge de la major part

Maura incapaç d’imposar les seves reformes des de dalt

de la població espanyola, exclosa de la
participació política.
Ni liberals ni conservadors van ser capaços
d’impulsar les reformes que requeria el país.
L'oposició incapaç de treure profit de la
crisi de 1898 per a donar un cop de timó a la
direcció del país.

José Canalejas

Antonio Maura

19


Per tant......
El desastre del 98

Provoca la necessitat de regeneració del sistema.

i
El fracàs del regeneracionisme provoca la...

Crisi del sistema de la Restauració
Crisi del tron de partits
Les grans crisis de
1902 a 1917.

Agreujada per

Els nacionalisme
El moviment obrer
La guerra del Marroc

4

i...

La fallida del sistema
entre 1917 i 1923
20


1.3 Les grans crisis de 1902 a 1914.
El país es troba en una situació d’endarreriment econòmic i
social, amb una gran bossa de pobresa i d’un injust repartiment
de la riquesa

Provocarà una forta agitació social

1905 Primera crisi política
1905

Assalt a la redacció de Cu-Cut! i La Veu de Catalunya

provoca

CRISI DEL CIVILISME
(1902-1907)

1906 Llei de les Jurisdiccions (tribunals militars)
Com a reacció

1907 Solidaritat Catalana (victòria electoral, 41 de 44 diputats a Catalunya)
1909 La Setmana Tràgica (25 juliol al 2 d’agost)

Setmana Tràgica

La guerra del Marroc
La crida dels reservistes
provoca

Vaga i revolta anticlerical
i antimilitarista

Repressió del govern
provoca

Execució de Francesc Ferrer i Guàrdia
(Escola Moderna i laica)

Campanya contra Maura,
conservador (“Maura no!”).
El liberals es sumen al front antimauristes
(republicans, socialistes i anarquistes).
Rei retira suport a Maura, serà substituït per
Moret i després perCanalejas, ambdós liberals

216 consells de guerra que van
afectar a més de 1700 persones; 17
condemnes a mort i 5 execucions.

21

Assalt a la redacció del Cu-Cut i La Veu de Catalunya
1905 Victòria electoral de la Lliga Regionalista a les eleccions municipals
La revista satírica Cu-Cut! (s’editava als tallers de La Veu de Catalunya), publica un
acudit irònic al·ludint a les escasses victòries dels militars espanyolsprovocant:
provoca

Dures repressàlies: 25/11/1905
assalt als locals de La Veu i el CuCut, suspensió de les dues
publicacions). Els fets i els militars
responsables
van
quedar
impunes

E. Prat de la Riba

Març 1906 Llei de Jurisdiccions:
qualsevol ofensa al Rei, la bandera,
la unitat de la pàtria o l’exèrcit seria
jutjada pels tribunals militars
(ampliació competències dels
militars en l’àmbit civil).
PÀGINA 123

Criminalitzava el
catalanismes polític
Amenaçava la llibertat
d’expressió

resposta

Unió de forces catalanistes en la coalició Solidaritat Catalana: projectar a la política el caràcter pluralista del
catalanisme cultural, en el sentit no partidista, però l'heterogeneïtat ideològica i el dirigisme de la Lliga feren
fracassar aquest intent i trencà el pacte. “Programa del Tívoli” defensava la derogació de la Llei de
Jurisdiccions i la necessitat de dotar a Catalunya d’òrgans d’autogovern : Èxit electoral eleccions generals 21
abril de 1907: 41/44 escons.
Enric Prat de la Riba escriu: “La nacionalitat catalana” (1906) i es generalitza el terme “nacionalisme igual a
catalanisme polític”. Considerada l’obra teòrica culminant del catalanisme.
22

Enric Prat de la Riba

“La nacionalitat catalana”

“A cada nació un Estat: aquesta és la fórmula sintètica del nacionalisme
polític, aquest és el fet jurídic que ha de correspondre al fet social de la
nacionalitat. (...)
Conseqüència de tota la doctrina aquí exposada és la reivindicació d’un
Estat català, en unió federativa amb els Estats de les altres
nacionalitats d’Espanya. (...)
Aquests dos fets primaris, fonamentals: el de la personalitat nacional de
Catalunya, i el de la unitat d’Espanya, enfortits per dues lleis correlatives: la
de la llibertat, que implica l’autonomia i l’espontaneïtat socials, la de la
universalitat que porta a la constitució de potències mundials, es resolen
en una fórmula d’harmonia que és la Federació Espanyola.
Prat de la Riba, E.,
La nacionalitat catalana (1906)
23

L’acudit fa referència a la darrera victòria de la Lliga Regionalista a les eleccions municipals de 1905, però
irònicament fa referència a les escasses victòries dels militars espanyols. L’acudit va ser rebut com a
ofensiu pels militar, que assaltaren amb 300 efectius, i van destrossar la impremta del Cu-Cut i les
redaccions de la revista i del diari La Veu de Catalunya, mentre feien crits de Viva España i Viva el ejército.
El responsables de l’assalt van quedar impunes.

24


Jóvenes bárbaros de hoy, entrad a saco en la civilización decadente y
miserable de este país sin ventura, destruid sus templos, acabad con
sus dioses, alzad el velo de las novicias y elevadlas a la categoria de
madres para virilizar la especie, penetrad en los registros de la
propiedad y haced el fuego que purifique la infame organización social,
entrad en los hogares humildes y levantad legiones de proletarios,
para que el mundo tiemble ante sus jueces despiertos. (...)
“Escuela y despensa”, decía el más grande patriota español, don Joaquín
Costa.
Para crear la escuela hay que derribar la Iglesia o siquiera cerrarla, o
por lo menos reducirla a condiciones de inferioridad.
Para llenar la despesa hay que crear el trabajador y organizar el
trabajo.
A toda esa obra gigante se oponen la tradición, la rutina, los
derechos creados, los intereses conservadores, el caciquismo, el
clericalismo, la mano muerta, el centralismo y la estúpida
contextura de partidos y programas concebidos por cerebros vaciados
en los troqueles que fabricaran el dogma religioso y el despotismo
político.

Alejandro Lerroux, Partit Republicà Radical
10Hi Creus que es pot atribuir a Lerroux responsabilitats directes dels fets de la Setmana
Tràgica?

25


La Setmana Tràgica (25 juliol al 2 d’agost de 1909)

La situació política a Catalunya a principis S.XX

 El Sistema de la Restauració està en decadència.
 Fi del bipartidisme a Catalunya.
La influència del caciquisme comença a desaparèixer.

 Existència d’un important moviment sindical de caire
revolucionari (anarcosindicalisme), Solidaritat Obrera

 El frau electoral es cada vegada més difícil.
 Creació d’una opinió `pública sòlida

 La lluita per la hegemonia política s’estableix entre la Lliga
Regionalista (nacionalisme català) i el Lerrouxisme (republicanisme).
 Des de 1906: Solidaritat Catalana

26


Anticlericalisme i antimilitarisme:
Forta presència de corrents ideològiques
crítiques amb l’Església i l’Exèrcit: anarquistes i
republicans

Anticlericalisme:
• Crítica al poder i influència Església Catòlica.
• Fre al progrés i la llibertat.
• Aliada sempre dels poderos<os

La Escola Moderna: Ferrer i Guàrdia:
• Pedagog anarquista
• Escola Moderna a Barcelona
• Ensenyament racionalista i laic
• Coeducació, antiautoritarisme, escola activa...

Antilmilitarisme
• Rebuig a les quintes.
• Rebuig a l’exèrcit.
• Crítica al militarisme: autoritari
• Crítica a la guerra

Assalt al Cu-Cut (1905)
• Sàtira polítca contra l’exèrcit
Llei de Jurisdiccions (1906)
• Ofenses a la pàtria, l’exèrcit, la bandera..
són delictes.
• Tribunals militars seran els encarregats de
jutjar aquests delictes.
• és una llei contra el nacionalisme català.
• amenaça la llibertat d’expressió

Solidaritat Catalana (1906)
• Programa del Tívoli: autonomia i abolició
de la Llei de Jurisdiccions.
27



Reclutament de quintes
(redimible amb un pagament) i fer
front als desastre militars al
Marroc.

18 de juliol: mobilització popular al port de Barcelona.
motius

 política militar del govern.
 anticlericalisme atiat pel lerrouxisme. Consciència del poble de que existia una
Església organitzada, o simplement un catolicisme, al servei dels rics i els
poderosos, explotadora dels pobres i corruptora de les consciències
 sentiment antimonàrquic.
 reivindicació de les organitzacions obreres amb un moviment anarcosindicalista
en plena efervescència i amb un sindicalisme socialista creixent
Comitè format per republicans,
anarquistes i socialistes convoquen
una vaga general pel dia 26.7.1909

10

degenera en una insurrecció popular espontània

Barricades al carrer
Incendi de més de 80 convents i esglésies
Enfrontaments amb l’ordre públic

28



Reacció de Maura

Declara l’estat de guerra, ocupació militar de Barcelona envia reforços per reprimir les manifestacions,
una dura repressió que va portar a sagnants enfrontaments entre els manifestants i les forces militars,
amb el vist i plau de les classes benestants catalanes:
 morts: dos guàrdies civils, tres soldats i 82 civils
 ferits: 39 guàrdies civils, 27 soldats i 126 civils.
conseqüències

Onada de protestes a les principals ciutats
d’Europa,campanya “Maura, no!!”

Els liberals (liderats per Moret i Canalejas)
es van solidaritzar, al Congrés de Diputats,
amb els partits d’esquerra, i van exigir la
dimissió de Maura; inici de campanya de
boicot contra el govern.
 Aliança dels liberals amb partits no
dinàstics suposa el trencament del “pacte
del Pardo” (establia solidaritat mínima entre
els dos partits dinàstics)

El rei fa cessar Maura i nomena Moret nou
cap de govern; després d’un breu govern el
rei encarrega formar nou govern a Canalejas
(va intentar recuperar el consens polític).
•Fraccionament dels partits dinàstics
•Dificultat per formar governs estables
•Decadència del turnisme

 dures represàlies contra els anarquistes: 216 consells de
guerra que van afectar a més de 1700 persones; 17 condemnes a
mort i 5 execucions, com la de Francesc Ferrer i Guàrdia (pedagog
d’ideologia llibertària i creador de l’Escola Moderna: ensenyament
laic i racionalista orientat a les classes obreres). No va tenir relació
amb els fets
•La forta repressió social interromp el procés de
constitució de la CNT i va radicalitzar l’obrerisme
•Decadència del lerrouxisme a Catalunya

Trencament
de Solidaritat
Catalana

Compromís de Prat de la Riba
amb la repressió: companya
en contra seu i davallada
electoral,i entre 1910 i 1914
l’esquerra catalanista (UFNR)
viu el anys de més expansió del
període

29


La Setmana Tràgica

10
30


La Setmana Tràgica

10
31


La Setmana Tràgica

10
32


La Setmana Tràgica

Barricades a Barcelona

10
33


La indignació
popular es
converteix en
insurrecció.

S’aixequen
barricades i
són cremades
més 80
esglésies i
convents.

El govern de
Maura declara
l’estat de
guerra a la
ciutat i ordena
a l’exèrcit

sufocar la
revolta.

10
34


10
35


La Setmana Tràgica


LA SETMANA TRÀGICA

Manifestacions contra l’execució de Ferrer i Guàrdia a París
(octubre de 1909)

10

Francesc Ferrer i Guàrdia executat per les forces de la
reacció (L’Esquella de la Torratxa, 1932)

39


La política colonial i la Guerra del Marroc.

Després de la pèrdua de les colònies Espanya va orientar la seva política exterior cap al nord d’Àfrica, època en que
les potències imperialistes (Gran Bretanya, França, Alemanya,...) s’estaven repartint Àfrica.

La Conferència
d'Algeciras (1906) i el
Tractat Hispanofrancès
(1912) van establir un
protectorat francoespanyol
al Marroc:
Espanya: franja al Nord, el
Rif (Ceuta i Melilla eren
espanyoles).
La presència militar
espanyola mai va ser
acceptada pels rifenys que
van iniciar la Guerra del
Rif (1909-1926)

10
40


La política colonial i la Guerra del Marroc.

Protecció de les places de Ceuta i Melilla
La penetració espanyola al Rif es va
veure estimulada per:

Exèrcit espanyol vol refer la seva imatge.
Interessos des:

Voluntat política de restaurar el prestigi perdut.
Econòmics: explotar els rics jaciments miners

però

L`ocupació espanyola va tenir la
contesta de les tribus berbers de la
zona:
S’oposaven a la construcció d'un
ferrocarril per explotar unes mines de les
que eren propietaris i la concessió de les
quals s'havia adquirit fraudulentament.

Començaments de juliol 1909: les tribus del Rif
ataquen al guariment espanyol. Maura mobilitza
reservistes catalans (casats i amb fills)
però

Derrota del Barranco del Lobo (27/7/1909).
Xifres no oficials: 1000 morts

10

A Barcelona esclata la
ira popular contra la
nova aventura colonial, i
pel sistema de
reclutament de tropes
(redimible amb un
pagament de
9€).Anarquistes,
socialistes i republicans
convoquen una vaga
general: SETMANA
41
TRÀGICA.


1.2.- La crisi política (del sistema)
L’oposició pren força i comença a guanyar terreny polític

Els nacionalismes

-Catalanistes (Lliga Regionalista de Francesc Cambó)
-El PNB (amb Sabino Arana)
-La Lliga Galega

Amb suport de la
burgesia catalana

Els republicans
-El Partit Radical (amb Alejandro Lerroux)
-Unió Republicana (de Nicolás Salmerón)
-Partit Reformista (de Melquíades Álvarez)
El moviment obrer
-El PSOE (Pablo Iglesias)
-Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la
Indústria (CADCI)
-Solidaritat Obrera (1907)
-CNT (1911)

4

42


4

43


4

44


Evolució de l’ afiliació sindical

La huelga, por Nicolás Soria

4

45

2.- SEGONA ETAPA (1914-1923): la crisi del parlamentarisme
2.1 Antecedents socioceconòmics i polítics
Govern de Dato; Neutralitat espanyola a la I Guerra Mundial (1914-1918): expansió econòmica

Repercusiones I Guerra
Mundial

Necessitat d’autoabastar-se de productes que abans d’importaven.
Augment de les exportacions de productes agrícoles i industrials degut a l’augment de la demanda
exterior.
Aquests dos
factors van afavorir

Augment de la producció industrial: siderúrgia basca, mineria asturiana i les industries tèxtils i
metal·lúrgiques catalanes.
El creixement d’indústries.

Efectes positius dels
beneficis del mercat exterior

Efectes negatius dels
beneficis del mercat exterior

La balança comercial va passar de ser deficitària a tenir un

 L’alta demanda exterior va generar una alça de preus

important superàvit.

(inflació) dels productes de primera necessita (1914 a

Època de ràpid i fàcil enriquiment PERÒ els beneficis no es

1919 el blat ho va fer el 70% i les patetes un 90%...).

van aprofitar per a la millora dels sistemes productius.

El cost de la vida puja un 40% i els sous es queden
iguals

MENOR PODER ADQUISITIU

Augment de les diferències socials.
Clima de tensió social (reivindicacions/vagues)

Les classes populars empitjoren la seva situació perquè la
pujada de preus no va acompanyada d’un augment salarial

46

2.- SEGONA ETAPA (1914-1923): LA CRISI DEL PARLAMENTARISME

Exportacions espanyoles a França (en milions de pessetes)

47


Beneficis empresarials (1913-1921) [1913=100]

250

1913=100

200

150

100
Precios
50

Salarios
Beneficios

0
1913

1914

1915

1916

1917

1918

1919

48



Vagues i nombres d’obrers a l’atur

49



L’impacte de la guerra: a més de conseqüències econòmiques , la Gran Guerra també va tenir repercussions socials i
polítiques
1917 esclata la Revolució Russa.

1r cop que un partit obrer pren el poder i inicia la construcció d’un Estat dels treballadors

Impacte a nivell mundial

 Les organitzacions obreres hi veieren un exemple a seguir (augment de les perspectives revolucionaries)
 Va empènyer als governs a adoptar mesures de contenció i repressió del moviment obrer.

Aquest fets més les dificultats econòmiques de la posguerra

Portarà a una conflictivitat social a partir de 1918

Modificació de les fronteres d’Europa.

Aparició de forces més radicals com el
partit Estat Català (F.Macià), amb

objectius independentistes

Pèrdua dels mercats temporals de l’època bèl·lica.
Reducció de la producció: ACOMIADAMENTS.

De l’imperi rus i austrohungarès nasqueren Polonia,
Txecoslovàquia, Hongria, Iugoslàvia, Estònia, Letònia,
Lituània,....

En la reorganització europea apareixen nous estats que impliquen un cert
reconeixement del dret d’autodeterminació dels pobles (doctrina Wilson)

Influeix en els nacionalismes català i basc que reclamen l’autonomia

50



La crisi del sistema de torn

Disgregació interna

Partit Conservador: 1913 nomenament
de Dato com a cap de govern

Escissió dels seguidors de Maura

dels partits dinàstics
Partit Liberal: també hi ha faccions:
Romanones, García Prieto i Santiago
Alba

Augmentà l’inestabilitat política i
dificultà la creació de majories de
govern

Es trenca el pacte d’alternança en el
poder (vigent des de 1885)

Desprestigi del
1913-1917: governs dèbils, sense
majories i amb problemes interns
greus.

Freqüent el tancament de les
Corts i l’aprovació de decrets
per a governar

sistema, i l’oposició
exigeix reformes per a
democratitzar el sistema

51


2.2.- La crisi de 1917.

Inicio crisis 1917

El sistema de la Restauració entra definitivament en crisi el 1917 per la confluència d’una sèrie de conflictes.
1917

La gran crisi parlamentària,
militar
i social

Assemblea de parlamentaris
Juntes de Defensa
Vaga general revolucionària

No transforma ni enderroca el sistema polític
pq els sectors implicats tenen objectius
diferents i per la desconfiança entre ells

Crisi militar.
El 1916 amb la creació de les Juntes de Defensa (associació sindical de militars) es comença a reflectir el descontentament per la situació
general espanyola.
L’exèrcit presentava un nombre excessiu d’oficials (conseqüència de les guerres colonials): 16.000 oficials per 80.000 soldats.

Malestar intern a l’exèrcit (s'arrossegava des de la derrota de 1898). Es qüestiona el sistema.
Els ascensos s’obtenien per mèrits de guerra (beneficiava els militars africans en detriment dels peninsulars.)
Disminució dels salaris com a conseqüència del procés inflacionari
El descontentament entre els oficials
de mitjana i baixa graduació va dur a

Juntes de Defensa

El poder civil les va legalitzar

Autonomia i ingerència de
l’exèrcit fou major.

 augment salarial
 Ascensos segons l’antiguitat i no
per mèrits de guerra.

Manifest Juny 1917

Culpaven el govern dels seus mals i feien
una crida a la renovació política

Eren grups de pressió al servei
del seus interessos particulars.

No va ser així
perquè....

Va fer pensar en la seva possible
col·laboració en la renovació política

Reivindicacions corporatives
que poc tenien a veure amb les
aspiracions d’altres sectors
socials.

52

2.2.- La crisi de 1917.

Crisi política: crisi del sistema de torn.
Ve donada per:

El fraccionament i desprestigi dels partits dinàstics.
La fragilitat dels governs a partir de 1913 que acostumen a bloquejar el joc parlamentari:
 mantenint les Corts tancades.
 governant a base de decrets llei.

Desprestigi del sistema, i les forces polítiques de l’oposició exigien reformar el sistema per democratitzar-lo

Davant la protesta de les Juntes Militars de Defensa, el govern Dato (conservador):

 suprimeix les garanties constitucionals
 clausura les corts
 censura de premsa
reacció

Desapareix el mov.
Parlamentari sense
aconseguir la reforma
Constitucional.

Octubre: 2a reunió a Madrid

 Formació d’un govern provisional de consens amb
participació de tots els grups polítics.
 Convocatòria de Corts constituents per
reestructurar l’Estat en base a la descentralització
per dotat a Catalunya d’un règim d’autonomia
extensible a totes les Comunitats que ho desitgessin
Només van assistir-hi 71 parlamentaris
(catalanistes,republicans i socialistes).
Prohibició per part del Govern de la
reunió. Fou dissolta per la Guàrdia Civil.

Propòsit

Cambó convoca a Barcelona l’Assemblea
de Parlamentaris Catalans (5 juliol 1917)

Convoca una assemblea de tots els diputats
i senadors espanyols el 19/7/1917
Fracàs

53

2.2.- La crisi de 1917.
Crisi política: crisi del sistema de torn.

El moviment assembleari no va tenir continuïtat perquè es va veure afeblit per:
 La negativa de les forces monàrquiques a participar-hi.
 L'oposició de les Juntes de Defensa (es posen al costat del Govern).
 Les diferències entre el catalanisme conservador (reforma des del punt de vista burgès) i les forces d’esquerra (volen
incloure en el programa reformista les reivindicacions socials)
 La vaga general d’agost de 1917 acaba d’inhibir les forces burgeses, temoroses d’un possible esclat revolucionari
Formació d’un Govern de concentració on per primer
Novembre 1917: finalitza la crisi política

cop hi són presents nacionalistes catalans per tal de
reformar l’Estat des de la pròpia administració.
PERÒ

La fi del monopoli en el govern

No va significar ni l’obertura del

dels partits dinàstics.

procés constituent per iniciar
les reformes

descentralitzadores i
modernitzadores, demanades
per l’Assemblea de
Parlamentaris.

54

2.2.- La crisi de 1917.

Crisi social
Causa: pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors, mentre les empreses acumulaven beneficis.
1916 moviment vaguístic: CNT i UGT signen un manifest conjunt:

insten al govern a actuar contra la pujada de preus
sota amenaça d’una convocatòria de vaga general

Huelga general 1917

1917: conflicte ferroviari a València, UGT (amb el suport del PSOE), crida a la vaga general (agost): s’havia de mantenir fins a la
formació d’un govern provisional que convoqués corts constituents, fi de la monarquia i el pas a un sistema republicà.

No rep suport ni dels
parlamentaris
catalans ni del
militars de les
Juntes.

Incidència desigual, però a
Barcelona,Madrid, País Basc i Astúries va
arribar a paralitzar-se l’activitat
Reacció
del
govern

Declara la Llei Marcial: suspensió de les
garanties constitucionals.
Envia l’exèrcit a reprimir el moviment: 71 morts,
200 ferits i milers de detinguts

La contundència de la repressió afebleix més al règim.
Reafirmació de les tesis reformistes a la UGT i
radicalització de la CNT.
Fi de la col·laboració entre UGT i CNT
Dissolució definitiva de l’Assemblea de Parlamentaris
Entrada de la Lliga en el govern central de García Prieto

Clausura les Corts
Empresona els signants de l’acord, els va jutjar
en consell de guerra i els va condemnar a cadena
perpètua.

55

2.2.- La crisi de 1917.

Vagues entre 1915 y 1919

Crisi social

Vaga revolucionaria el 1917 en Madrid

56

2.2.- La crisi de 1917.

Conseqüències crisi 1917

 La Lliga Regionalista té por que l’obrerisme desbordi el procés de regeneració política de
l’Assemblea de Parlamentaris: abandona el projecte i salva la monarquia.
 La monarquia va cridar la Lliga a formar part d’un govern

 Formació de governs de concentració... vers la fi del bipartidisme.
 Inestabilitat política: entre 1917 i 1923 es van formar 10 governs (cap va durar més d’un any).
 Radicalisme social de l’obrerisme.

57


La descomposició progressiva del sistema de la Restauració (1919-23).
L’augment de les tensions socials i la incapacitat del sistema per emprendre reformes democratitzadores.
El desgavell polític provocat per la fallida dels governs de concentració i el desastre d’Annual a la Guerra del Marroc.
raons

Augment de les tensions socials.

Empitjorament del nivell vida i l’augment de la desocupació després de la I GM
Crisis social

Febrer- març1919 moviment vaguístic, s’inicia
amb la vaga de la Canadenca (Companyia
productora d’energia elèctrica que abastava
bona part de Barcelona)

Moviment que es va estendre per
zones rurals espanyoles, on la situació
de misèria de la pagesia andalusa,
esperonada pel triomf de la revolució
soviètica, dóna lloc a: Trienni
Boltxevic (1918-1921): anarquistes, i
en menor mesura els socialistes, van
impulsar revoltes camperoles amb
caràcter de revolució social que es va
estendre per les províncies andaluses,
manxegues i extremenyes.

 La vaga va durar 1,5 mesos (febrer-març 1919), i s'estén en d’altres fàbriques
elèctriques, fins el tèxtil, tramvies, de gas, companyia d’aigües i FFCC
 Va paralitzar el 70% de la indústria local.
 Va paralitzar la ciutat de Barcelona (sense transport ni llum)

Vaga a La
Canadenca

El noi del sucre

El govern va enviar l’exèrcit per ocupar la fàbrica.
Acord amb la patronal:
 readmissió dels acomiadats.
 alliberament dels detinguts
 augment dels sous
 acceptació de la jornada laboral de 8 hores.

Incompliment de la promesa d’alliberar els detinguts:
es REEMPREN LA VAGA (24/3 al 14/4)
Resposta de la patronal

Procés de violència social: accions de represàlia

Radicalització posicions sindicats i patrons

Tancament d’empreses: “lock out”.; 1919-1920: 200.000 treballadors catalans
resten 2 mesos sense feina
Autoritats militars prenen control i exerceixen forta repressió: 1919-1922 Catalunya sota
estat d’excepció: garanties constitucionals suspeses.

58


Augment de les tensions socials.

empresaris

constitueixen la Federació Patronal per aturar els sindicats obrers
organitzar bandes de pistolers i cossos de seguretat propis per assassinar els
dirigents obrers
Creació de Sindicat Lliure: oposar-se amb violència a la CNT; lloguer de pistolers

Procés de violència social: accions de represàlia
Pistolerisme: entre 1917 i 1923, més de 800 atemptats
Eduardo Dato (1921), Salvador Seguí (1923,dirigent CNT),
Francesc Layret (1920advocat defensor dels obrers
represaliats)
Lluita sindical: activisme violent i en freqüents atemptats anarquistes contra
autoritats, patrons i forces d’ordre. Destaca “Los Solidarios” (B. Durruti,...)
Patronal demanda
mesures de força

Política de protecció dels pistolers de la patronal
Forta respressió contra els sindicalistes
Posa en pràctica la Llei de Fugues (1921): permet a la policia
disparar contra els detinguts en cas d’”intent de fuga”

General Martínez Anido, com a
Governador Civil, i general Milans de
Bosch capità general de Catalunya

Aquesta situació de violència social va servir finalment perquè el General Primo de Rivera donés el cop d’estat de 1923, amb el vist i
plau de la burgesia catalana, malgrat que signifiqués la fi de la primera experiència d’autogovern (La Mancomunitat) des de 1714.

59


Assassinats a Barcelona (1916-1923)

total
1921, assassinat del president Eduardo Dato

1921-23
1920

Total

1919

Obrers

1918

Dirigents obrers del “sindicat únic” (CNT)

Autoritats
Gerents

1917

A causa de la repressió policial o dels
pistolers del “Sindicat Lliure” (patronal)

Patrons
1916
0
15

100

200

300

La conflictivitat augmenta després de la Gran Guerra (1918)
60


, governador
15 Martínez Anidopartir de 1917 militar
a Barcelona a

61

El desgavell polític.: governs de concentració i desastre d’Annual.
Dato, que havia tornar al govern el 1917 a instàncies del rei, va aconseguir de controlar la crisi d’aquell any. Recolzat per l’exèrcit (que adquiria una protagonisme creixent) i per la
burgesia reformista de l’Assemblea de Parlamentaris, que es va aliar amb el bloc oligàrquic ja que temia el triomf d’una revolució social.
Malgrat el suport, es va demostrar la incapacitat per a eixamplar les seves bases socials i obrir-se a les aspiracions de transformació democràtica del sistema.
El primer intent de democratitzar el sistema fou la creació de governs de concentració, proposats pel monarca després de la dimisió de Dato (octubre de 1917)

La fallida dels governs de concentració.
Davant la fallida del sistema d'alternança es creen governs de concentració

Liberals
Conservadors
Reformistes
Lliga de Catalunya

Per primer cop es trencava el
Dugueren reformes:
 García Prieto: pujada de
sou als militars i ascensos per
antiguitat.
 Maura (amb Cambó):
impulsar l’agricultura, les obres

bipartidisme, PERÒ l’aliança de
l’oligarquia liberalconervadora amb els
regionalistes només era un intent
desesperat per mantenir el poder davant el
perill revolucionari.

públiques, els ferrocarrils i el
desenvolupament cultural.

El fracàs dels governs de concentració
fa tornar el sistema del torn (1919),
però la incapacitat per a aconseguir
majories va restar eficàcia a la política

L’exèrcit convençut de la impossibilitat
de solucionar la crisi posa fi al sistema
de la Restauració: COP MILITAR

Entre 1918 i 1923: 13 governs diferents, cap dels quals va arribar
a l’any de vida. Els governats no van saber afrontar els problemes
socials causats per les reivindicacions obreres i autonomistes

62

Govern de concentració nacional presidit per Maura el 1918

El desgavell polític: governs de concentració i desastre d’Annual.

Presidents de Govern d’España entre 1903 1922

63


El desgavell polític: governs de concentració i desastre d’Annual.
El desastre d’Annual (1921)
La situació política es va veure agreujada pel desastre d’Annual (1921)

Desprès I GM, França reprèn el seu

El govern espanyol inicia accions militars per afermar la

intervencionisme a la zona del Marroc

seva autoritat al nord d’Àfrica.

Endinsament en la zona del Rif sense:
Protegir la reraguarda

1921: el general Silvestre inicia una campanya per estendre el control al
voltant de Melilla (zona de resistència de les cabiles: organitzacions tribals)

Assegurar els proveïments

Les cabiles, comandades per Abd-El-Krim, ataquen per
sorpresa la guarnició espanyola situada a Annual.

L’expedient no es va arribar a ser
discutit a Les Corts: uns dies abans
Primo de Rivera fa el cop d’Estat.

10.000 baixes

Pèrdua de quasi tot el territori ocupat

Evidencia la deficient organització de l’exèrcit
Es culpabilitza al govern i a l’exèrcit
Dimissió del govern
Obertura d’una investigació dels fets (Expedient Picasso) que
responsabilitza del desastre al polítics, militars i rei

64

El desastre d’Annual (1921)

Abd El-Krim

Fernández Silvestre
65


El desastre d’Annual.

El desastre de Annual

Soldats espanyols en un
blocao aprop de Melilla

66

3.- L’impuls decisiu del catalanisme polític (s.XX)
3.1.- L’hegemonia dels conservadors.
Desastre de 1898: abast econòmic i militar, però sobretot polític (desprestigi dels partits polítics i es dubte de la seva eficàcia
per regenerar el país). Moment propici per les aspiracions polítiques del catalanisme (s’havia desmarcat del sistema de la
Restauració i havia criticat la corrupció i ineficàcia). El catalanisme tenia líders consolidats, havia elaborat un cos doctrinari
amb entitat i havia aconseguit una mobilització social al voltant de les seves tesis regeneracionistes .
 Àmplia base d’industrials i dirigents sorgits del tancament de caixes i representants del catalanisme agrari.

Unió Regionalista (1899)

 Demanaven autonomia política i administrativa per Catalunya.

 Provinents de la Unió Catalanista.

Centre Nacional Català(1900)

 Joves professionals amb vocació política (Prat de la Riba, Francesc Cambó..), favorables a la
intervenció del catalanisme en la política per via electoral

La confluència d’interessos entre la
Unió Regionalista i el Centre Nacional
Català donà lloc a una candidatura
unitària a les eleccions de 1901,
“candidatura dels quatre presidents”

Volien: trencar el sistema corrupte dels cacics i el frau electoral, i candidatures que
representessin els interessos catalans.
Van guanyar per poc a la circumscripció de Barcelona.Tots quatre van es escollits
diputats per Catalunya. Representa la victòria del catalanisme conservador.

Albert Rusiñol (expresident del Foment del Treball Nacional, organització Patronal Catalana), el doctor Bartomeu Robert
(expresident de la Societat d’Amics del País), l’arquitecte Lluís Doménech i Montaner (expresident de l’Ateneu
Barcelonès) i el comerciant Sebastià Torres (president al de Lliga de Defensa Industrial i Comercial).

67

L’èxit electoral afavoreix la fusió dels dos grups: la Lliga Regionalista (1901):
 Gent diversa: units pel sentiment catalanista i oposició al govern central (caduc i discriminatori amb Cat.)
Diari “La veu de Catalunya”: el seu òrgan de difusió.
 La seva base eren sectors benestants: industrials, comerciants i professionals de la burgesia barcelonina i els

propietaris agraris.
 Programa: reformisme polític que atorgués l’autonomia político-administrativa a Catalunya, i participar en la política
d’Estat per a reformar la Restauració.
 Catalanista, monàrquica i conservadora.
 Va ser la primera formació política moderna de l’Estat espanyol perquè es va dotar d’una organització: afiliats,

casals,.....
Dirigents més destacats:
 Enric Prat de la Riba
Francesc Cambó
Lluís Domènech i Muntaner
Josep Puig i Cadafalch
 1901 guanya les eleccions municipals a Barcelona: primer cop que una candidatura no dinàstica guanya les
eleccions a Barcelona; a Catalunya el joc polític ja no era entre conservadors i liberals, sinó entre republicans i
catalanistes. Resultat: 11 regidors la Lliga, 11 els republicans i 4 els dinàstics
 La seva heterogeneïtat provocarà tensions al 1904, separant-se els demòcrates, liberals i republicans que
constituiran el moviment d’esquerres català. La Lliga Regionalista esdevé un partit de dreta, procedent de la
Lliga de Catalunya.

68

Evolució de fets i catalanisme entre 1901 i 1923
1905 Victòria electoral de la Lliga Regionalista a les eleccions municipals
La revista satírica Cu-Cut! (s’editava als tallers de La Veu de Catalunya), publica un
acudit irònic al·ludint a les escasses victòries dels militars espanyolsprovocant:
provoca

Dures repressàlies: 25/11/1905
assalt als locals de La Veu i el CuCut, suspensió de les dues
publicacions). Els fets i els militars
responsables
van
quedar
impunes

E. Prat de la Riba

Març 1906 Llei de Jurisdiccions:
qualsevol ofensa al Rei, la bandera,
la unitat de la pàtria o l’exèrcit seria
jutjada pels tribunals militars
(ampliació competències dels
militars en l’àmbit civil)

Criminalitzava el
catalanismes polític
Amenaçava la llibertat
d’expressió

resposta

Unió de forces catalanistes en la coalició Solidaritat Catalana: projectar a la política el caràcter pluralista del
catalanisme cultural, en el sentit no partidista, però l'heterogeneïtat ideològica i el dirigisme de la Lliga feren
fracassar aquest intent i trencà el pacte. “Programa del Tívoli” defensava la derogació de la Llei de
Jurisdiccions i la necessitat de dotar a Catalunya d’òrgans d’autogovern : Èxit electoral eleccions generals
1907: 41/44 escons.
Enric Prat de la Riba escriu: “La nacionalitat catalana” (1906) i es generalitza el terme “nacionalisme igual a
Doc 26, pàg. 116
70
catalanisme polític”. Considerada l’obra teòrica culminant del catalanisme.

Enric Prat de la Riba

“La nacionalitat catalana”

“A cada nació un Estat: aquesta és la fórmula sintètica del nacionalisme
polític, aquest és el fet jurídic que ha de correspondre al fet social de la
nacionalitat. (...)
Conseqüència de tota la doctrina aquí exposada és la reivindicació d’un
Estat català, en unió federativa amb els Estats de les altres
nacionalitats d’Espanya. (...)
Aquests dos fets primaris, fonamentals: el de la personalitat nacional de
Catalunya, i el de la unitat d’Espanya, enfortits per dues lleis correlatives: la
de la llibertat, que implica l’autonomia i l’espontaneïtat socials, la de la
universalitat que porta a la constitució de potències mundials, es resolen
en una fórmula d’harmonia que és la Federació Espanyola.
Prat de la Riba, E.,
La nacionalitat catalana (1906)
72

Per tal de resoldre el “problema catalan” el govern de Madrid (Liberal,
J.Canalejas i E.Dato) concedeix una certa autonomia administrativa (1914)
(Llei de Mancomunitats)
Es crea la

Mancomunitat de Catalunya

La Mancomunitat responia a una llarga
demanda històrica dels catalans, en significar
la federació de les quatre diputacions
catalanes i en el sentit d'equivaler a la
devolució de les antigues Corts Catalanes.

Sota la direcció d’Enric Prat de la Riba

Funcions purament administratives, i les seves competències no
anaven més enllà de les de les diputacions provincials, PERÒ va
adquirir una gran importància política: representava el primer
reconeixement per part de l'estat espanyol de la personalitat
i de la unitat territorial de Catalunya des del 1714.

Aquesta evolució del catalanisme és veu frenada pel Cop d’Estat de Primo de Rivera (1923)

- Anul·la la Mancomunitat
- Persecució del catalanisme
- Fort esperit nacionalista espanyol

73

La Mancomunitat de Catalunya
(1914-1925)
Aprovada l’any 1912 per Canalejas
Agrupació de les quatre diputacions de Catalunya
Enric Prat de la Riba en fou el primer president (1914-1917)
El seguí Josep Puig i Cadafalch (1917-1924)

Enric Prat
de la Riba

Abolida el 1925 per Primo de Rivera
La Mancomunitat
Institucions

L’obra

Construcció d’infraestructures (Xarxa viària, telefonia..)

 Presidència
 Govern (8 consellers)
 Assemblea
General (96 diputats
catalans al congrés de
Diputats)

La qüestió del català

Assistència social (Casa de la maternitat...)
Obra cultural

Reforma
Educativa

Normalització lingüística
(català, Institut Estudis catalans)
Biblioteca Nacional de Catalunya
Servei de Conservació i Catalogació de Monuments
Inversió en investigació

Escola d’Estiu per a mestres, Escola Industrial, infermeres, Bells
Oficis, Biblioteconomia etc.
Modernització i dignificació de l’escola

74

3.2.- El catalanisme d’esquerres.

Tendències d’esquerra a inicis del
XX: manca de cohesió. Dificultar
l’ascens electoral enfront la Lliga
realitzen
El pacte de Sant Gervasi
(1914) és un intent fracasat
d’unir els radicals i els
nacionalistes d’esquerra per fer
front a la Lliga. Fracàs de la
coalició, desaparició UFNR.

Els electors van castigar
aquest pacte: a les eleccions
de 1914 van treure menys
vots que els que havien
obtingut per separat.

Anarcosindicalisme (revolucionari i apolític). Influència en el
proletariat català, dificultant la difusió del catalanisme en els
sectors més esquerrans.
Partit Republicà Radical (Alejandro Lerroux, 1908)
Anticlerical, anticatalanista, demogògic. Força hegemònica
eleccions 1910.
Unió Federal Nacionalista Republicana (1910): sectors
esquerrans de la Solidaritat Catalana. Cert èxit eleccions
1910. Alternativa a la Lliga des del catalanisme d’esquerres.

Lerroux: per guanyar suport dels immigrants justificava el seu
discurs anticatalanista a partir de la vinculació del catalanisme als
interessos de la burgesia i de l’Eslgésia i, per tant, com un
moviment contrari a la reivindicacions obreres.

3.2.- El catalanisme d’esquerres.

1914 èxit electoral de la Lliga; Altres intents d’unir obrerisme i nacionalisme fracasen
Partit Republicà Català (1917). Francesc
Layret, Marcel·lí Domingo i Lluís Companys.

Hem d’esperar els
nacionalistes de
Francesc Macià

Acció catalana (1922). Dissidents de la Lliga,
antics membres UFNR i intel.lectuals
independents.
Causes que limiten el triomf dels partits d’esquerres:
Proletariat més proper a les idees de Lerroux (sobretot entre els immigrants) i a
l’anarcosindicalisme (apolítics).
Cap partit no oferí un programa per atraure a les classes mitjanes.
No existència d’un líder carismàtic.
Inestabilitat social pels atemptats anarquistes i la repressió política allunyaren el
moviment obrer dels partits catalanistes.

1922 Creació d’Estat Català

Inici de l’èxit de l’esquerra catalanista
Independentista
Lluita armada (“Conspiració de Prats de
Molló” – 1926-)

Es convertirà

1931

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)
Francesc Macià

76

Francesc Macià

La nació catalana és un poble sotmès contra la seva voluntat. Vençut en
1714 per la força dels exèrcits espanyol i francès, deixà d’existir com a
Estat. Fa més de cinquanta anys que reclama al dominador la llibertat de
constituir-se en Estat. Però els governs d’Espanya, tant si escolten com
si no, continuen mantenint Catalunya esclava.
Per deslliurar Catalunya, les raons no serveixen de res; s’ha de crear un
exèrcit. (...) És l’enemic mateix que ens obliga; és la història d’Espanya
que ens diu que la llibertat de llurs pobles oprimits s’aconsegueix
únicament per la violència; és la sordesa, la negativa contínua, el mal
voler, l’esperit dominador, en fi, dels espanyols que els priva de concebre
el món d’altra manera que com un conjunt de pobles dominadors i pobles
dominats.
El concepte de Llibertat i de Justícia per a tots els pobles de la terra, que
és en la ment i en la voluntat dels catalans, no existeix entre els
espanyols. (...)
Macià, F., article a l’Estat Català, núm. 1, 15-XI-1922

77

4.- TERCERA ETAPA: LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930)
Motius: violència social, radicalització del catalanisme,
inexistència d’una oposició eficaç, descrèdit del sistema parlamentari,
desastre d’Anual

El golpe de Primo de
Rivera

Recolzament de la burgesia, l’Exèrcit i la Corona.

Dues etapes:
Directori militar i Directori Civil

Es tracta d’una dictadura personal i militar. No fou un règim
feixista: no va accedir al poder amb un partit de masses ni amb un
credo doctrinal ni amb un programa concret.

3.1.- Directori Militar (1923-1925)

Autoritarisme i repressió
Unión Patriótica

Eliminació del sistema de la Restauració (s’anul·la la constitució de 1876, dissolució
cambres legislatives)
Censura i prohibició de partits i sindicats. Crea Unión Patriótica (1924): partit
governamental , sense programa ideològic definit, amb la missió de donar suport social a la
dictadura; afiliats: files del catolicisme, funcionaris de les administracions i cacics.
Dissol les diputacions, poder concentrat en els militars (governadors civils) i alcaldes
nomenats pel govern.

Ordre social
Supressió de llibertats individuals
Repressió policial (acaba amb el pistolerisme)
Dura política contra els nacionalismes perifèrics:
Abolició de la Mancomunitat (1925)
Prohibició ús públic del català

Problema Marroc

7
Directori Militar

Ofensiva francoespanyola:
Desembarcament d’Alhucemas (1925): èxit de les tropes
espanyoles
Als sis mesos es derrotat d’Abd-El-Krim: es rendeix i es
lliura als francesos
Ocupació efectiva del RIF, 1927
 Influència del sector africanista dins l’exèrcit espanyol
78

4.- TERCERA ETAPA: LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA

Manifest de Primo de Rivera

“Españoles: ha llegado para nosotros el momento más temido que
esperado (...) de recoger las ansias, de atender el clamoroso
requerimiento de cuantos amando la patria no ven para ella otra
salvación que liberarla de los profesionales de la política, de los que
por una u otra razón nos ofrecen el cuadro de desdichas e
inmoralidades que empezaron el año 1898 y amenazan a España con
un próximo fin trágico y deshonroso (...).
Este movimiento es de hombres: el que no sienta la masculinidad
completamente caracterizada que espere en un rincón, sin perturbar
los días buenos que para la patria preparamos (...).“

Manifest de Primo de Rivera de 13 de setembre de 1923

167
79


El protectorat espanyol al Marroc

7

80

Directorio Civil

3.2.- Directori Civil (1925-1930)

Institucionalització de la dictadura substituint el directori militar per un directori civil.
Política social i econòmica intervencionista: èxit aparent basat en la favorable situació econòmica internacional dels anys 20.

Amb la participació d’elements civils en el govern. Integrat per membre s de la Unión Patriótica.

Cal destacar
Es basa en
Política econòmica

Intervencionisme i
proteccionisme

en

Economia durante
Primo de Rivera

Xarxa de carreteres (5000km) i ferrocarrils (1.000km i
renovació material ferroviari)
Regadiu, Confederacions hidrogràfiques (electrificació)
Finançament estatal en sectors no rendibles
Creació de monopolis (Campsa, Telefònica...)

Prosperitat econòmica + disciplina en el
món laboral = major estabilitat laboral
(disminució del número de vagues)

Obres públiques (genera llocs de treball)
Monopolis
Proteccionisme aranzelari per afavorir als
empresaris espanyols

La política d’inversió pública va
aguditzar el dèficit pressupostari
d’hisenda i multiplicar els deutes de
l’Estat.

Va faltar millorar el camp (reforma agrària) i les condicions de vida dels camperols (baix poder adquisitiu)

La política social
7

81


 Vostè té la culpa en bona part de la crisi de la nostra nació. Si en lloc de comprar productes
estrangers fonamentant la riquesa d’altres nacions, comprés articles d’Espanya, la indústria podria
donar feina a braços espanyols que estiguin aturats.
 Els nostres articles són de qualitat superior; no hi ha, doncs, motiu que se’ls menysvalori,
comprant-ne d’estrangers.
 Que la propaganda estrangera no t’enganyi; són miratges que amaguen poques sofisticacions !!
 Cremeu combustible espanyol !!

Consignes proteccionistes emprades com a propaganda
pel Govern de la Dictadura (1927)

7

82


Prosperitat econòmica + disciplina en el món laboral = major estabilitat laboral (disminució del número de vagues)

7

83


Evolució de la inversió pública en
7carreteres

84


7

85


La política social

Fort creixement demogràfic a Catalunya i a Espanya

Migracions internes atretes pel creixement
econòmic i la demanda de mà d’obra.

Estímul per empreses com:
1924 i 1926, construcció del metro de Barcelona

 La Maquinista Terrestre i Marítima (construccions
ferroviàries i navals)
 Materials de Ferrocarrils i Construccions”
“Alts forns de Catalunya”

1929 Exposició Internacional de Barcelona (per atraure el
suport de les forces econòmiques catalanes)

Genera 40.000 llocs de treball.
Transformació de la ciutat.
Reactivament de l’economia

Apareixen les primeres barriades obreres poblades per immigrants: (Collblanc, la Torrassa)

86


La política social

87


La política social

PAU SOCIAL: objectiu prioritari del règim per mantenir el suport de la burgesia.
implicava

Integració dels sectors moderats del moviment obrer.
Neutralització de l’anarcosindicalisme.
Es basava en

Creació de l’Organització Corporativa Nacional: comitès paritaris de treballadors i empresaris per:
 reglamentar els salaris i les condicions de treball.
 mediar i arbitrar en cas de conflicte laboral.
La UGT (més moderada en la seva estratègia i plantejament) va donar suport als comitès.
Repressió dels sindicats més radicals. La CNT va ser prohibida al 1924 i va passar a la clandestinitat.
Reformisme social de caire paternalista: assegurança per malaltia, descans dominical, habitats protegits

88


3.3.-L’oposició a la dictadura.
La primera oposició és la del món intel·lectual (Miquel de Unamuno), molts exiliats o desterrats per la crítica a
l’absència de drets i llibertats.
Socialisme: oscil·la entre els partidaris d’aprofitar la tolerància que el règim els oferia per a influir en la política social, i
els qui s’hi oposaven radicalment.
Anarquisme: CNT desarticulada; el sector més radicalitzat funda la Federació Anarquista Ibèrica (FAI): partidari de la
violència.
Catalanisme: es va radicalitzar i es decantà cap a l’esquerra (resposta a la repressió). Fets de Prats de Molló .

Republicans: van fundar l’Aliança Republicana (1926): estudiants, intel·lectuals i part de l’Exèrcit. Van aglutinar el
moviment opositor.

7

89

5.- QUARTA ETAPA (1930-1931)

Caída Primo de Rivera

Retorn a l’ordre constitucional (per part d’Alfons XIII) i transició al règim republicà.

1928- S’intensifica l’oposició a la dictadura
A causa de

Crisi econòmica (atur, endeutament de l’Estat, devaluació de
la pesseta...)
Pèrdua de confiança entre els oficials de l’Exèrcit
Alfons XIII retira elsuport a Primo de Rivera.
Això provoca

Gobierno de
Berenguer y Pacto de
San Sebastián

Gener 1930

Dimissió de Primo de Rivera

Substitució de Primo pel general Dámaso Berenguer (“Dictablanda”)

7

El rei pretenia retornar al sistema de la Restauració: restituint la Constitució de
1876 i convocant eleccions, però el canvi de sistema política era ja inevitable.
90

5.- QUARTA ETAPA (1930-1931)

Ortega y Gasset
“Responde el régimen(a la dictadura) con el Gobierno
Berenguer, cuya política significa: Volvamos tranquilamente a la
normalidad por los medios más normales: hagamos “como si”
aquí no hubiera pasado nada radicalmente nuevo,
substancialment anormal. Eso es todo lo que el régimen puede
ofrecer (...) a los 20 millones de hombres (...) después de
haberlos vejado, pisoteado, envilecido y esquilmado durante
siete años. Y (...) pretende, impávido, seguir al frente de los
destinos de esos españoles y de esta España. (...) Éste es el
error Berenguer (...). Y como es irremediablemente un error,
somos nosotros, gente de la calle, (...) nada revolucionarios,
quienes tenemos que decir a nuestros ciudadanos: ¡Españoles,
vuestro Estado no existe! ¡Reconstruidlo! Delenda est
Monarchia (la monarquia debe ser destruida). “

17

Ortega y Gasset, J., El Sol (15 de novembre de 1930), extret
de: Historia de España, dirigida per Tuñón de Lara, M., vol. XII.
Ed. Labor. Barcelona, 1988.
91

La crisi de la restauracio (1898 1931)-v3 (1)

Recomendados

Recomendados

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Mais procurados (20)

Destaque

Destaque (20)

Semelhante a La crisi de la restauracio (1898 1931)-v3 (1)

Semelhante a La crisi de la restauracio (1898 1931)-v3 (1) (20)

Mais de Vicent Puig i Gascó

Mais de Vicent Puig i Gascó (20)

Último

Último (8)

La crisi de la restauracio (1898 1931)-v3 (1)