1. ABSOLUTISME
ALOU
AMORTITZACIÓ
BÉNS COMUNALS
ECONOMIA SENYORIAL
COMERÇ COLONIAL
CRISI DE SUBSISTÈNCIA
CICLE DEMOGRÀFIC ANTIC
DRETS SENYORIALS
DELME
EMFITEUSI
Sistema polític en què el governant o la institució que exerceix les funcions de
govern no té limitacions de tipus jurídic. Bé que no sempre ha adoptat formes
monàrquiques, la forma més usual de l'absolutisme ha estat la monàrquica, com la
dels segles XVII i XVIII. No hi ha un cos unificat de doctrina de l'absolutisme.
Hobbes, el pensador més important d'aquest corrent, basà la seva concepció sobre
un individualisme laic i utilitari i una concepció pessimista de la condició humana,
que ve a justificar la necessitat d'un ordre polític per submissió. Bossuet
fonamentà l'altre corrent important de l'absolutisme en la tradició i en la
providència. L'absolutisme parteix de la creença que aquell qui exerceix el poder
exerceix la sobirania total (i hom identifica així rei amb sobirà). De tota manera, el
poder reial no fou mai completament absolut perquè, a part les limitacions de fet,
les corts o parlaments imposaren unes certes limitacions (en l'aspecte fiscal,
especialment).
Domini ple, absolut i lliure, franc de serveis i de tota prestació real o personal,
sobre béns immobles, que diferia, així, del que hom tenia en feu o en emfiteusi.
Prové del mot franc alôd, que significa domini íntegre.
Era aquell terreny de propietat privada que no es pot comprar ni vendre i s'havia
de transmetre en herència. Aquest tipus de propietats eren molt freqüents durant
l'Edat Mitjana, ja que l'economia es basava en l'agricultura.
Béns pertanyents al comú, és a dir, a tota la població d'un municipi. N'hi havia de
dues classes diferents: els propis i els comuns. Els primers eren béns del municipi
com a entitat; els beneficis que hom n'obtenia (arrendament, explotació directa)
eren destinats a cobrir despeses dels serveis públics. Els altres eren terres,
deveses, prats o boscs que pertanyien a la col·lectivitat de veïns i eren destinats a
l'ús directe, en utilització conjunta o bé repartits periòdicament entre la població a
la sort o per torn; també podien ésser confiats, si més no en teoria, als veïns més
necessitats. A partir del s XVIII la necessitat creixent de terres de conreu féu que en
fos propugnada l'abolició per tal de posar en circulació el major nombre possible
de propietats.
Tipus d’economia de l’Antic Règim basada en la vinculació de la terra en mans dels
nobles. Aquests nobles rebien rendes i prestacions dels pagesos en virtut del seus
drets senyorials. L’agricultura era la principal activitat econòmica.
Comerç marítim desenvolupat a partir del segle XVI entre les metròpolis i les seves
colònies, que proporcionava matèries primeres per a les indústries, permetia
vendre productes manufacturats i donava grans beneficis.
Crisi econòmica periòdica que patia la població durant l'Antic Règim degut a la
irregularitat de les collites i que es caracteritzava per la manca d'aliments i llur
encariment. La conseqüència més greu era la fam. És la típica crisi de subproducció
de l'època preindustrial.
El corresponent a les societats preindustrials en què la població presenta un ritme
de creixement molt lent, tendent a l'estancament. Es caracteritza per unes taxes
de mortalitat i de natalitat molt elevades i una baixa esperança de vida, i per
l'existència de crisis demogràfiques periòdiques (fam, pestes, epidèmies,
malalties), causants d'una mortalitat catastròfica, que costava molt recuperar.
Drets derivats de la possessió i domini de les propietats dels senyors feudals. N'hi
havia de dues classes: els drets territorials, resultat de l'explotació econòmica de
les seves terres, que incloïen prestacions personals i impostos en espècies, i els
drets jurisdiccionals, a través dels quals el senyor podia exercir atribucions de
caràcter públic en les seves propietats, com ara dictar ordres i reglaments, fer
justícia sobre els habitants del seu territori i sobre els transeünts i gaudir del dret
d'immunitat, que donava autonomia al seu territori respecte el poder reial.
És l’obligació de lliurar la desena part de les collites a l’Església per assegurar el
manteniment del culte i del clergat.
Contracte pel qual un senyor dóna a una altra persona (emfiteuta) el domini útil

2. ENCICLOPÈDIA
ESTAMENT
FEUDALISME
FISIOCRÀCIA
GREMI
IL.LUSTRACIÓ
INTENDENT
MANS MORTES
MANUFACTURA
MASOS
MERCANTILISME
d'una cosa immoble, perpetualment o a llarg termini, per tal que sigui millorada,
tot retenint-ne el domini directe. A canvi de rebre un cànon, pensió o cens o altres
prestacions de l'emfiteuta o senyor útil; generalment, a l'acte d'establiment,
l'emfiteuta paga una quantitat d'entrada.
Obra francesa que pretenia reunir tot el saber de l’època (s. XVIII) coordinada per
Diderot, els col·laboradors de la qual (D’Alembert, Turgot, Mostesquieu, Voltaire,
etc) pretenien expressar el pensament racionalista i crític. Suposa la primera obra
de les seues característiques, la seua difusió tingué influí en la difusió de la
ideologia il·lustrada.
Grup social pertanyent a l’Antic Règim, que es caracteritza per la funció social,
l’hàbit i la idiosincràsia.
Sistema de relacions sòcio-econòmiques i polítiques manifestades a Europa
Occidental des de l'Edat Mitjana fins al segle XIX. El sistema feudal es caracteritza
per una economia tancada i autosuficient, de predomini agrari i baixa producció,
en la que els grups socials s'estructuren d'acord amb la possessió de la terra,
essent la relació senyor-serf la que determina la forma de produir
Corrent doctrinal del pensament econòmic aparegut a França a la segona meitat
del s XVIII, enfront del mercantilisme vigent fins aleshores. François Quesnay i els
seus seguidors, que s'autodenominaren economistes, constituïren la primera
escola econòmica coherent. L'obra de Quesnay Tableau économique (1758) fou el
primer model econòmic que descriví la interdependència entre les diferents
classes socials (agricultors, propietaris i l'anomenada classe estèril) donant-los una
comprensió global i dinàmica; posà en relleu que l'agricultura era l'únic sector
capaç de produir un excedent o una riquesa, mentre que la indústria i els serveis
eren sectors exclusivament transformadors, a càrrec de la classe estèril. Com que
aquest excedent es traspassava íntegrament a la classe propietària de la terra, els
fisiòcrates en deduïren que la reforma fiscal adequada havia d'incloure un impost
únic sobre aquesta classe social
Era l’associació de productors d’un mateix camp o ofici. La seua funció era regualr
tots i cadascú dels aspectes del trebal artesanal, des de l’educació de l’aprenent, el
volum de producció, els preus i els processos de venda. També defensaven els seus
interessos davants dels governs.
Moviment intel•lectual del segle XVIII que va influir en la independència dels
Estats Units i la Revolució Francesa. Defensava l’ús de la raó en contraposició al
geocentrisme medieval. Van criticar profundament l’Antic Règim perquè
proposaven un model de societat basat en la llibertat i la igualtat.
Figura administrativa implantada pels Borbons, per Felip Vé. Aquests funcionaris
depenien del rei i tenien com a objectiu principal la recaptació d’impostos i el
desenvolupament econòmic d’un territori, mitjançant el control de les autoritats
locals, la promoció de l’agriultura i la ramaderia, entre altres sectors econòmics.
Béns amortitzats de l’Església, és a dir, que ningú no els podia vendre ni
desprendre-se’n. Els constituïen cases i terres que eren cedides en testament pels
particulars a l’Església per tal que aquesta vetlara per les seues ànimes.
Forma de producció industrial apareguda al segle XVIII. Era un taller de dimensions
considerables, amb un nombre elevat de treballadors, que produïa artesanalment
productes de consum (p.ex.teixits) o de luxe (p.ex.tapissos) per a vendre'ls als
mercats internacionals per mitjà del comerç colonial. Suposa una forma de
producció intermèdia entre el taller (petites dimensions-treball manual) i la fàbrica
(grans dimensions-treball amb màquines). Les manufactures eren establiments
subvencionats, impulsats per l'Estat (a l'Europa continental) o d'iniciativa privada
(a Anglaterra).
Eren les parcel·les de terreny de supefície variable que havien de servir per
alimentar una família, que eren cedides pel senyor a homes lliures, que conreaven
la terra en usdefruit a canvi d'un cens, o a serfs, que li asseguraven unes
prestacions de productes i treball.
Corrent de pensament econòmic, dominant a Europa del s XV al XVIII, caracteritzat

3. PARLAMENT
PODER ABSOLUT
PRIMOGENITURA
PROPIETAT VINCULADA
PUTTING OUT SYSTEM
(TREBALL DOMÈSTIC)
ROTACIÓ TRIENNAL
RESERVA SENYORIAL
SENYORIU JURISDICCIONAL
SENYORIU TERRITORIAL
SOBIRANIA
SOCIETAT ESTAMENTAL
TERCER ESTAT
pel principi que la riquesa d'un estat depèn del seu comerç exterior i és
directament proporcional al volum de reserves de metalls preciosos (especialment
l'or), així com pel fet de fomentar les exportacions i de reduir les importacions
(proteccionisme de l'estat, dirigit a assolir una balança de pagaments favorable)
Institució d’origen medieval en la qual es reunien els tres estaments per aprovar
nous impostos, suplir el monarca en situacions excepcional o ratificar la coronació
d’un nou rei. No compartia la sobirania amb cap altra institució i no havia de
sotmetre’s a cap control.
Era el poder que ostentava el monarca absolut, i consistia en la concentració en
mans del monarca dels poders judicial, legislatiu i executiu.
Es tracta d’una institució del dret civil espanyol antic que donava al fill gran de
família l’herència de títols i les propietats, amb l’objectiu de mantenir la propietat
familiar unida i intacta.
Terres que no poden considerar-se de propietat privada i que estan vinculades a
un títol nobiliari, a l’Església, a un municipi o a la Corona.
Concepte anglès que anomena el sistema domèstic de producció. Amb aquest
concepte anomenem la producció de manufactures que es duia a efecte per la
família rural en el marc d’un indústria rural dispersa, en el qual els comerciants
proporcionaven els mitjans de producció i la matèria primera a la família
camperola, els pagaven pel seu treball i comercialitzaven el productes tèxtils.
La rotació triennal era un sistema de cultivo típic de l’ Europa Atlàntica durant
l’edat Mitjana. Es basava en l’alternança en els camps de conreu d’un cereal
d’hivern durant el primer any, un cereal de primavera el segon any i al final un any
de guaret.
Dins la propietat senyorial, eren les terres més bones, que el senyor es reservava
per a l'explotació directa, i que eren treballades pels serfs. Allí hi havia la residència
del senyor i els establiments principals del domini (cuina, forn, forja, molí, estables,
graners,...), que els pagesos podien utilitzar pagant una taxa.
Comportava l'exercici, en major o menor grau, de certes funcions públiques
(justícia, gestió municipal i ordre públic) per part del seu titular sobre tots els
habitants en l'àmbit de la senyoria, foren o no conreadors de les seues terres.
Conjunt de terres d’un senyor conreades per serfs (colons, pagesos, etc) i
comportava nombrosos drets sobre llurs conreadors, generalment adscrits al
territori i obligats a diverses càrregues de natura personal i reial. Es dividia en dues
parts, la reserva senyorial i els masos.
Poder suprem sobre súbdits no limitat per cap llei, només responsable davant de
Déu, únic titular de tota sobirania.
Tipus de societat basada en l’existència d’estaments, que eren grups als quals es
pertanyia per raó de naixement i en els quals la mobilitat socials era molt difícil.
Nom amb el qual hom coneixia, durant l’Antic Règim, al conjunt de dels individus
que no pertanyien a l’estament nobiliari ni clerical. Eren el conjunt d’individus que
abastaven des dels burgesos més rics fins als camperols sense terra.