3. L’ apartheid va ser una política que es va practicar a Sud-àfrica fins
l’any 1990 i que consistia en separar les persones segons la seva raça
Mitjançant l’apartheid va créixer la discriminació racial i la
dominació de la raça blanca per damunt d’altres races que
hi havia al territori sud-africà: asiàtics, mestissos o
coloured, bantues o negres
4. Els ciutadans negres eren
traslladats als territoris
Bantustans, reserves
d’habitants no blancs.
Hi havia zones exclusives
per a la població blanca i es
prohibia el pas als negres
mitjançant cartells.
5. Els neg
res er
per se en educats
r class
trebal
e
ladora
accedi
. No po
r a est
dien
udis su
i es t a v
perior
en s e p
s
arats
dels
blancs
.
Els ciu
t
tenien adans negre
dret a
s no
i no po la ciutadan
ia
dien vo
tar.
6. Les dones africanes tenien molt pocs o cap dret legal, no tenien dret a l’educació o a la propietat.
No podien aconseguir treball. Moltes dones africanes es guanyaven la vida de treballadores
domèstiques o bé agrícoles, amb treballs trenca esquenes i amb salaris molt baixos, si en tenien.
Separades dels seus familiars. Els seus fill passaven gana i tenien moltes malalties produïdes per
no poder menjar i per problemes sanitaris que acabaven amb la mort dels nens.
7. He lluitat contra la dominació blanca i he lluitat contra la dominació negra. He
alimentat l’ideal d’una societat lliure i democràtica en la qual totes les persones
vivien juntes en harmonia i amb les mateixes possibilitats. És un ideal pel qual
espero viure. Però, si és necessari , és un ideal pel qual estic disposat a morir.
Nelson Mandela
8. Em dic Nelson Mandela i
vaig néixer el 18 de juliol de
1918 a la ciutat d’ Umtata, a
Sud-àfrica.
He vist i he fet moltes coses durant la
meva llarga vida, però tothom em coneix
per haver passat més de vint-i-set anys
a la presó per defensar la igualtat entre
negres i blancs en el meu país. Aquesta
reivindicació té el nom de lluita contra
l’apartheid
9. Vaig ser el primer membre de la
meva família que va anar a l’escola,
on la meva institutriu, Miss
Mdingane, em va donar el nom
anglès de Nelson.
Vaig estudiar dret i vaig treballar
com advocat a Johannesburgo. Allí
em vaig unir al Congrés Nacional
Africà (CNA) per combatre
pacíficament la discriminació racial
que patien els negres.
10. Em vaig casar tres vegades,
vaig ser pare de sis fills, vaig
tenir vint néts i un gran
nombre de besnéts. Un dels
meus fills va morir de sida.
11. Vaig començar a protestar i
mobilitzar-me pel que passava al
meu país i finalment vaig ser
capturat i condemnat
a cadena perpètua .
Tenia 46 anys.
12. El meu número de
presoner era el 46664 i
es va convertir en el meu
símbol.
Recordatori dels
sacrificis que estava
disposat a fer per tal que
hi hagués justícia social i
humanitària.
13. L’11 de febrer de 1990 em van posar en
llibertat.
Vaig renunciar públicament a la violència
i em vaig comprometre a trobar una
solució per acabar amb l’apartheid tenint
en compte els drets dels blancs.
14. Per fi arriben les primeres
eleccions lliures al meu
país!!
Sóc escollit president, el
primer president negre de
Sud-àfrica!
Sud-àfrica comença a
comptar en el món com un
país lliure.
15. Vaig aconseguir la
unió de blancs i
negres quan vam
guanyar la Copa
Mundial de Rugbi.
“La política i l’esport, per una vegada,
junts al servei d’una bona causa.»
GUSTAU NERÍN (escriptor i
africanista)
16. El 1999 em vaig retirar de la
política activa, em volia dedicar
a llegir, passejar, jugar amb els
meus néts , reposar i dedicarme a causes humanitàries
El sida va ser la meva
última creuada, vaig
lluitar perquè se’n
parlés obertament.
El 1993 em van donar el
premi Nobel de la Pau
17. Amo sóc del meu destí:
capità de la meva ànima.
INVICTUS
és un poema d’un poeta
anglès que es diu William
Ernest Henley, va ajudar
Nelson Mandela a mantenir LA
FORÇA, L’ESPERANÇA I
L’AUTOCONFIANÇA durant els
27 anys que va estar
empresonat injustament per
defensar la igualtat entre
races.
18. Clint Eastwood va fer una pel·lícula
que es diu “INVICTUS” basada en
episodis de la vida de Nelson
Mandela i que ens parla del poder
de l'esport. Del paper que pot jugar
per a superar, millorar la cohesió
social i reforçar la identitat
nacional. Hi ha una escena del
poema Invictus de William Ernest
Henley.
http://www.youtube.com/watch?v=6dTfIJJGA4c&feature=youtu.be
19. Aquest treball m’ha fet descobrir la figura d’un home
que ha de ser un exemple a seguir per tots.
La seva força, la seva valentia, el seu esperit lluitador
m’han sorprès i agradat molt. M’ha ensenyat que no
Hem de rendir-se i no hem de sentir-se superiors
als altres. Mandela és un heroi.
Ferran Navarro Estiarte
