1. Carme Català Caturla
LA FORNERA
DE XÀBIA

2. Açò va anar i era fa quasi cinquanta anys o més, un forner, en
Josep, un bon home que vivia amb la seua dona Blanca, una
dona molt guapa, i els seus fills: Joanet, Pepiqueta i Vicentot
que eren molt menuts, en una casa llogada a la Plaça de Baix a
Xàbia. La seua vivenda era, molt menuda, junt a la cuina
s’obria una porta al corral on estava la burreta. Des de les
finestres superiors es podia veure el campanar de l'església;
era molt humil però acollidora.

3. El forner treballava junt a la seva dona en una botigueta
on venien pa, situada al mercat del poble. Era una
xicoteta zona amb un forn a l’interior. Allí van aconseguir
uns xicotets estalvis.

4. A les vesprades, quan el mercat tancava, feien una passejadeta
pel carrer major. A Blanca li agradava pegar una miradeta
l’aparador d’una botiga on venien unes pintes molt boniques.
Com que ella tenia el cabell molt llarg i fi, li agradava pentinar-
se i anar molt guapa.

5. Josep mirava sempre la
seua dona als
matins, abans d’anar al
forn, quan Blanca
s’arreglava mentre cantava
amb la seva veu tan bonica.

6. Un dia, mentre Josep prenia el seu cafè al bar de la
plaça, va sentir una conversa. Els homes deien que havien
de pujar fins el poble per a comprar el pa.
- És una llàstima que el forn del port estiga parat -
deien- Aquelles bones persones... recordeu ?
En veure la dona, Josep li va comentar el que havia sentit a
aquells homes al bar i, com que tenien uns pocs
estalvis, varen decidir comprar el forn.

7. Blanca va pensar per un moment en els
comentaris d’unes clientes del raval de la
mar, quan en una conversa, una d’elles parlava
d’alguns fets estranys que passaven a aquella
casa des que va ocórrer un fatal accident. Però
no en va fer cas, i en un tres i no res carregaren
el carro i se n’anaren cap a la nova casa.

8. Estava situada en un barri mariner molt tranquil. Els darrers
amos eren un matrimoni que havia mort anys enrere en un
incendi en el forn, però que havien arreglat els seus germans
per posar-la en venda.
Que feliços serem! –va dir Josep-
I ací no ens ha de faltar el treball - contestà Blanca al seu marit
mentre descarregaven del carro les llandes i les pales per al
forn.

9. Des d’aquella casa també tenien unes vistes
meravelloses, podien veure la mar i el far. Als seus fills els
agradava aquella casa; era més gran i tenia moltes finestres per
on entrava molta llum. Podien passejar per la vora del mar i
banyar-se a l’estiu.

10. Passats un parell
d’anys, poc després que
Blanca donés a llum la
seua filla Marieta, de cop
i volta, Josep va faltar, i la
seua dona es va quedar
amb els seus fills i a
càrrec de la botiga.

11. Blanca portava el forn ella sola. Era una dona forta i
jove, però amb la dificultat que el major dels seus
fills només tenia 8 anys i la seva ajuda tan sols
arribava per a portar a sa mare les comandes de la
tenda. Vicentot es mirava molt bé les tornes del
diners que li donava sa mare, i els guardava a una
butxaqueta i de tant en tant els mirava per a no
perdre’n cap.

12. Treballant de nit per tenir
el pa al matí, Blanca quasi
no dormia i començà a
posar-se molt malalta. Es
marejava a sovint i no
menjava el suficient. A més
a més havia de atendre
amb més cura
Marieta, que; com que li
agradava tant jugar al
carrer, sempre estava
malalteta.

13. D. Miquel, que era l’alcalde de
Xàbia i un bon amic de la
parella, intentava ajuda-la. Durant
molt de temps va estar
acompanyant-la a passejar pel
Muntanyar i les cales, per tal que
s’oblidés del forn durant unes
hores,

14. i amb Joanet, que de la mà de son pare havia passat molt
de temps pescant a l’Escullera del port, s’acostaven a la
llotja i de tant en tant. Els pescadors li oferiren algun
grapadet de sardines per a torrar, però ni la companyia
d’aquell home tant simpàtic li feia oblidar la seva difícil
situació.

15. Blanca fins i tot havia deixat de
somriure quan Pepiqueta
començava a cantar airosament
per la casa. De tant en tant, la
xiqueta li deia:
- Mare, vine, cantem juntes eixa
cobla tant de moda que posen a
la ràdio.
La menuda estava molt
espavilada, i volia que sa mare
tornés a ser tan alegre com
abans. La imatge de sa mare
mirant el jupetí negre que Josep
es posava quan els diumenges
anava a fer la partideta amb els
amics, la posava molt trista. I
malgrat ser tan menuda
recordava a son pare, com si el
tingués davant, mirant-la amb els
seus ulls tan blaus.

16. De tant en tant la dona de D. Miquel anava a per ella, i com
abans, a la frescoreta del riu rau, feien llata i comentaven
els xafardejos del poble. Però Blanca sempre trobava
alguna excusa per no anar.
- No sé... –deia- potser, després de missa de dotze...
- Però dona, anima’t ! A que no saps que el fill de la
carnissera de la plaça s’ha de casar amb massa pressa !
Però ella no tenia ganes de res...

17. Un dissabte de primavera, encara no havia trencat l’alba , Blanca es
va alçar amb la intenció de començar un dia intens de treball. Li
havien encomanat moltes mones de Pasqua per a l’endemà, i no volia
decebre els seus clients. Així que, desprès de rentar-se i fer-se la
tassa de llet, va pegar una ulladeta als seus fills, que encara estaven
adormidets. Les dues xiquetes, Marieta i Pepiqueta, al llit al costat de
la finestra , i darrere d’una cortina que ja tenia molts forats, estaven
el petit Joanet i Vicentot. Aquella tendra imatge dels seus xiquets
per primera vegada no li va produir tristesa. Va pensar que a
l’endemà podrien anar a l’Arenal per a berenar com era costum.
Prepararia un cabasset amb uns entrepans, i els pastaria una mona a
cada un d’ells i els posaria un ou que una veïna li havia portat del seu
corral. Aquesta idea la va entusiasmar.

18. Pareixia que aquell dissabte
era diferent. Per primera
vegada des de feia molt de
temps es sentia bé. Va traure
del calaix un davantal blanc
que al seu home sempre li
havia agradat, perquè duia
unes randes molt boniques, i
sempre li deia que estava
molt guapa amb ell,i va anar
a pel llibrell gran per a pastar
les mones . Una oloreta li
arribava del forn.”Caram!” va
pensar , “em trobe tan be hui
que fins i tot pareix que el
forn estiga ja encès i tot cuit”.

19. Quan s’acostava al forn amb el
llibrell a les mans, de sobte li va
caure i es va fer a trossos. Allí
davant d’ella hi tenia una taula
plena de tota mena de
dolços, una gran coca maria amb
un coloret daurat que no envejava
les que ella feia, i al seu costat
una dotzena de mones ben
infladetes i plenes de sucre per
damunt i a la cistella gran un
munt de pans casolans acabadets
de fer, i encara dins de les llandes
hi havia coquetes tapades amb
unes voretes molt ben fetes.

20. No podia comprendre què hi havia
passat. Per un moment va pensar
que encara estava somiant, i es va
pessigar el braç per veure si estava
desperta.
De sobte, darrere d’unes garbes de
sarments, van aparèixer un home i
una dona desconeguts i amb una
aparença fantasmal.

21. - Qui sou? –va preguntar- què es tot
això?
- No tingues por, nosaltres som els
antics propietaris de la casa –va
respondre l’home.
- I com que som forners, hem volgut
ajudar-te, -va dir la dona- no sé si
saps, que ací fa un grapat d’anys va
ocórrer un accident molt dolent . El
foc va acabar amb el nostre negoci i
amb les nostres vides, i junt a
nosaltres els nostres millors
amics, que havien portat un bescuit
per a coure al forn per a celebrar el
primer any del seu fill, Josep. Per
sort, el xiquet es trobava en casa de
la seva tia, on es va criar al perdre el
pares.

22. - No podrem descansar en pau fins que vos ajudem –varen
continuar-. Per això no hem deixat que ningú poguera
comprar la casa, fins que Josep va arribar amb tu ací.
Sabíem que Josep prompte aniria a buscar els seus pares, i
al veure’t patint, hem decidit que ja és l’hora del nostre
descans etern i vos ajudarem a tu i als quatre netets dels
nostres amics fins que tu tornes a ser feliç.

23. Blanca estava molt
emocionada, mai
havia tingut por
quan va sentir els
comentaris al
mercat de que
aquell forn estava
encantat. Ara la
encantada era ella.

24. Aquella Pasqua va
ser diferent per als
fills de Blanca. Ella
es trobava per
primera vegada
des de feia molt de
temps, molt
contenta. Tornava
a ser tan guapa
com abans i va
tornar a eixir amb
les seves amigues.

25. Algunes dones del
poble del costat
comentaven
darrerament que
havien vist a Blanca
acompanyada d’un
home molt ben
plantat a la porta de
sa casa, i que fins tot
de vegades els
veuen junts al ball.

26. I ....mai més es va sentir
parlar d’esperits dels
forners al port de Xàbia.