Entrevista a Roser Nadal (revista 'Ronçana', juliol 2009).

1. Entrevista 13
Entrevista a Roser Nadal, artesana i artista
“Si d’alguna cosa en tens molt,
segur que li trobaràs una utilitat”
Roser Nadal Viñeta (Lliçà d’Amunt, 1958)
fa quasi 25 anys que es guanya la vida
fent peces artesanals per encàrrec,
sobretot guardons i obsequis institucio-
nals. Ceramista formada a l’escola
Massana, també fa i exposa obra perso-
nal. Com a artista li agrada crear aprofi-
tant el que es llençaria i el seu tema pre-
dilecte és la casa, paisatge humanitzat
per excel·lència. Compagina la feina al
seu taller amb classes en centres cívics i
a la cooperativa L’Altell, a Lliçà. Roser
Nadal, barreja d’imaginació i esperit
pràctic, mare de dues filles i lliçanenca L’artista amb algunes obres que ha presentat al festival
de cap a peus, ensenya el fruit del seu de reciclatge artístic Drap Art 2009, que es fa al CCCB.
treball a la web www.rosernadal.cat.
(Entrem al taller i comença l’entrevista sense neces- La pols de vidre cuita no torna a ser vidre.
sitat de fer cap pregunta.) No, ja no torna a l’estat primigeni. Surt aquest
Primer: no es tracta de buscar el material, sinó que material blanquinós, com agrumollat, fort i que no
es tracta de mirar què tens i a partir del que tens, pesa res. Què vol dir, això? Que se’n podria treure
fer. Segon, si aquell material no té cap destinació i algun profit! Potser fins i tot permetria fer-ne edifi-
tu l’aprofites, millor. I tercer: no és més ric qui més cis, amb una rapidesa i una poca combustió de
té sinó qui menys necessita material increïble. I a cost zero.
Quina declaració de principis! Visca l’habitatge senzill!
Ah, doncs encara un altre: si d’alguna cosa en tens I la simplicitat en la construcció. Totes aquestes
molt, segur que li trobaràs una utilitat. peces que he fet com a obra personal serien a la
deixalleria, no existirien. El filferro és dels sacs de
ciment de quan feien el bloc d’aquí davant. I a les
Parles per experiència? peces que he presentat al festival de reciclatge
I tant. Mira, sempre que anava a la fàbrica de vidre artístic Drap Art 2009 hi he incorporat objectes tro-
a buscar les planxes que em tallaven, veia que bats, com la resta d’una tanca de la policia.
serraven i els anava caient la pols a terra. I vaig
pensar: “I si tota aquesta pols la cogués?”. I un dia Des de quan practiques el reciclatge?
els en vaig demanar i m’obren un pati i en tenien Des de sempre! Era petita i ja ho aprofitava tot.
muntanyes! “Agafa’n tanta com vulguis i com més Sempre tenia els calaixos plens de rampoines, car-
millor”, em van dir. I així tinc la pols de vidre, de trons… Era típic anar a les escombraries i que la
franc. meva mare em renyés: “Roser, semblem escom-
briaires, per favor, no ho agafis, això!”
I què en fas?
Al vespre la fico al forn, com si fos un encofrat de A la teva targeta diu que ets artesana, no
formigó però amb pols de vidre, i ho fusiono a 800 artista.
graus i l’endemà al matí ja existeix la peça. Sempre El dia que s’inventi una paraula que vulgui dir alho-
és una sorpresa com quedarà, perquè hi ha molts ra artista i artesà jo me la posaré a l’acte! Ah, i
vidres barrejats: de miralls, d’antibala… El material quan vas per els institucions a explicar què fas no
resultant m’agrada perquè defineix molt bé les res- pots dir ni la paraula “artesania” ni “ceramista”,
tes d’una paret en runes, el pas del temps, com perquè ja no passes el sedàs. Has de dir que fas dis-
passa a les peces de la col·lecció “Angles sense seny de guardons, peces commemoratives o regals
identificar”. institucionals personalitzats.

2. Entrevista 14
riquesa, i partir sempre de coses simples. Ah, i tinc
molt clar que el que faig és un objecte de consum
i educatiu.
Educatiu?
Sí, perquè hi ha molta gent que mai no tindrà una
obra d’art a davant, i un guardó segur que de tort
o de través l’hi acabaran donant. L’altre dia una
regidora d’esports em deia: “Per als nens una
medalleta, i el guardó bonic per quan ve algú”. Per
mi és al revés: és al nen a qui has de començar a
educar! Jo li donaria una cosa molt simple, però
per exemple de vidre, que hagi de vigilar perquè es
trenca, amb un dibuix imprès…
Roser Nadal al seu taller, l’antiga cambra agrària de Lliçà
d’Amunt. Al seu darrere, peces fetes de pols de vidre. Parles de vidre, però treballes amb fusta,
ferro, paper... Com t’ho fas?
Tampoc és cap mentida. Gràcies a la gent que col·labora amb mi, del tot
indispensable: el ferrer, el vidrier, el fuster, la perso-
El que passa és que és un objecte totalment desva-
na que em fa les calques serigràfiques del vidre…
loritzat. Un ajuntament es gastarà molts diners en
edificis, en obres, en espectacles… Però hi anirà
algú i li regalaran una d’aquelles plaques daurades Quina xarxa!
que fan lleig. Jo ja fa molts anys que em vaig ado- És que un no depèn només del seu esforç: fa falta
nar que això era un buit. tot de persones a darrere i jo en aquest sentit he
tingut sort. També a casa: si la meva mare, per
Com expliques a una institució el que fas? exemple, no s’hagués cuidat de les meves filles, jo
La gent d’entrada diu: “Això és peça d’autor i serà tampoc no hauria pogut fer el que he fet.
molt car!”. Doncs no, perquè el meu plantejament
és: “Quantes peces necessiteu i quin pressupost Com vas començar?
teniu”. Ho dividim i segons el que surt ofereixo
Fent classes i amb una mica de taller. Després amb
unes peces o unes altres. A part del disseny, que
la Dolors Argemí de Bigues vam muntar L’Altell al
mai és repetit, i del fet que procuro utilitzar poques
local de l’esplai de Lliçà… Jo fins i tot he fet peces
plantilles i fer les peces una per una.
a la sala de plens de l’Ajuntament! Ens la deixaven
per fer classes i hi tenia un forn. Quan hi havia ple
Com vols que sigui un guardó fet teu?
ho havíem de treure tot! Sembla que no pugui ser.
Que comuniqui el màxim de coses amb el mínim L’Isidre Ballester, llavors alcalde, ens va ajudar molt,
d’elements. I que plàsticament sigui interessant i i va ser el meu primer client.
econòmicament assequible. M’agrada descartar els
materials grandiloqüents, brillants, que denoten Ara tens un taller fabulós amb tres forns i a
tocar de casa teva.
Aquest edifici fa 12 anys que el vam comprar. Era
de la mare d’un amic. L’havia fet el seu pare per
tancar-hi el ramat. Però amb el franquisme l’hi van
expropiar per posar-hi la cambra agrària i mai més
en van poder disposar. Quan ella ho va heredar jo
sempre deia al seu fill: “Si la teva mare ho volgués
llogar…”, perquè de petita jo ja hi veia el meu
taller, aquí.
És una il·lusió feta realitat!
Sí, i aquella senyora, encantadora, ens ho va voler
vendre i recordo que em va dir: “Jo sé que aquí s’hi
faran coses dignes, que és el que al meu pare li
hauria agradat, i sé que la seva memòria hi estarà
ben representada”. No em canso d’explicar-ho. És
A principis dels anys 80 Roser Nadal va ser regidora de una cosa més que t’ajuda a arribar a poder fer el
Cultura del seu poble. que fas.

3. Entrevista 15
El factor humà. ficacions petites enmig dels camps, una casa aban-
donada… Jo abans pintava i els meus enquadra-
Com la Dolors i Patro Argemí, amb qui tenim la
ments ja acabaven sent això, i quan vaig començar
cooperativa L’Altell. Sobretot la Dolors per mi és
a treballar amb terra vaig continuar enquadrant i
una persona fonamental. Si la Dolors no apareix en
un moment donat de la meva vida segur que no veient això.
m’hauria anat tant bé. A part, és molt polifacètica
amb materials i n’he tret moltíssima experiència. Et voldries acabar dedicant només a l’art?
A l’obra personal no t’hi pots dedicar perquè no
Tornem a l’obra personal. Acabes de fer un dóna diners. És per carregar piles. Amb el que em
homenatge al teu pare. guanyo la vida és amb les peces per encàrrec i fent
Sí. És un conjunt de finestres-espitlleres fetes amb classes a adults, que m’agrada molt.
pols de vidre i posades en rotllana. Al mig hi va una
foto del poble de Corbera d’Ebre tal com va quedar Per què?
bombardejat. És un homenatge als defensors de la Perquè hi aprenc molt! Et trobes gent que sap tre-
llibertat, en memòria del meu pare, que va estar a ballar amb les mans: fusters, enguixadors, dones
Corbera durant la guerra. Plàsticament ha sigut una que saben fer cistells… Tot gent gran, perquè la
instal·lació molt bonica. gent jove no sap treballar amb les mans. A
Canovelles, on faig classes al centre cívic, he trobat
Què t’inspira? persones habilíssimes. Estic enamorada d’aquest
Jo no m’inspiro amb espais concrets. M’inspiro amb poble!
sensacions i records. Tampoc treballo amb un esbós
previ: treballo directe amb la terra. Però això per- Ah sí?
met poca improvisació, perquè el fang no és gens És una constant en la meva vida. Al setembre inau-
espontani: tot és molt tecnificat i has de seguir uns guraran una escola bressol i m’han encarregat un
processos. rètol de la pedagoga Marta Mata. Però és que van
inaugurar la biblioteca i me’l van encarregar de la
La majoria de les teves peces són cases, cons- Frederica Montseny. He treballat molt a Canovelles
truccions, torres… i per a Canovelles, i m’encanta perquè és un lloc on
El fil conductor de tota la meva obra són efectiva- el classisme no existeix: les persones es valoren pel
ment les cases, un lloc on s’hi viu, on hi ha perso- que fan.
nes, col·lectius… Sempre m’ha apassionat el tema
del paisatge en fusió amb el pas de l’home: les edi- Carme Badia i Puig
Aquesta ceramista ha exposat últimament a l’Ametlla, Canovelles, Caldes, Mollet i Santa Perpètua de Mogoda.