1. Fet per: Carlos Pérez Gamez

2. INDEX
- Història del VIH
- Transmissió
- Tractaments
- Com actua
- Prevencions

3. Història del VIH
Des del descobriment del SIDA l'any 1981, han sorgit diverses teories, sobre el seu
origen. Moltes d'aquestes teories han estat descartades per no tenir una base
científica, ara, només circulen dues hipòtesis. Les dos parts de l'origen del VIH, que
ara són generalment acceptades, que el virus ha tingut el seu origen en el VIS (Virus
d'Immunodeficiència Simi), trasmes a l'home pel ximpanzé.
Un grup de científics del Laboratori Nacional dels Álamos (Nou Mèxic) han rastrejat
l'origen del virus que causa la SIDA utilitzant un ordinador molt potent, capaç de fer
bilions de combinacions matemàtiques, s'ha pogut recompondre les mutacions que ha
patit el VIH i calcular quan va passar d'un ximpanzé a un home per primera vegada. El
resultat és que el VIH es va originar al 1930 en algun lloc d'Àfrica central. El primer cas
conegut del virus VIH a l'Àfrica es remunta a l'any 1959, en la sang emmagatzemada
en un laboratori d'un individu de sexe masculí del Congo.
La hipòtesi més criticada és la que fa referència al fet que el VIH fos introduït en la
població humana a través de la ciència mèdica. Dins d'aquesta hipòtesi hi ha diferents
teories. El virus suposadament es va introduir als éssers humans a partir dels estudis
de les vacunes contra la poliomielitis realitzats a l'Àfrica durant els anys 50. Segons els
científics que donen suport a aquesta teoria, la transmissió cap als humans es va
iniciar quan es van utilitzar ronyons de ximpanzés per preparar la vacuna contra la
poliomielitis. Una teoria que altres consideren improbable; segons els estudis hagués
estat necessari que almenys nou virus diferents haguessin estat involucrats. Una altra
teoria destaca que el VIH va ser desencadenat per vacunes contra l’ Hepatitis B (HB),
desenvolupades parcialment en ximpanzés i que van ser utilitzades de manera
preventiva en alguns grups de població. Aquestes troballes expliquen científicament,
per primera vegada, com el VIS en els ximpanzés, estretament relacionat amb el VIH,
va saltar sobtada i simultàniament d'espècie, als éssers humans, en dos continents
llunyans entre si: Àfrica i Estats Units. Els quatre lots de vacunes HB, que es creïn
estaven contaminades amb seqüències genètiques comunes al VIH, es van injectar a
persones vivint a la ciutat de Nova York i en l'Àfrica central. Segons alguns
investigadors, això podria explicar millor com i per què es va produir un sobtat brot
simultani de quatre soques importants de VIH almenys, en dos continents llunyans
entre si, en dues poblacions demogràficament diferents.
Un estudi epidemiològic realitzat per un equip d'investigadors de l'IRD (Institut
d'investigació per al desenvolupament) a Montpeller, França, revela l'enorme
variabilitat dels ceps virals que circulen a la República democràtica del Congo (abans
Zaire). Aquests resultats confirmen que el virus està present des de fa molt de temps
en aquesta regió i que l'Àfrica Central podria ser efectivament l'epicentre de la
pandèmia.

4. La segona teoria és la de la "Transmissió Primerenca" i sosté que el virus va poder
haver estat transmès als homes a principi del segle XX o fins i tot a finals del segle
XIX, a través de la caça de ximpanzés com a aliment. El virus va poder romandre aïllat
en una població petita, local, fins a al voltant de 1930, data en què va començar a
expandir cap a altres poblacions humanes ja diversificar-se. En aquest cas la seva
expansió es va veure afavorida pel desenvolupament socioeconòmic i polític del
continent africà. Es creu que el virus simi es va propagar dels ximpanzés als humans
si més no en tres ocasions separades, potser a través de la matança dels animals i el
consum de la seva carn.
El virus va ser anomenat VIH a partir del 1986, a partir del descobriment del virus es
quan es va començar a desenvolupar anticosos.
En 1988, la assemblea general del ONU va declarar interès universal en la lluita contra
el sida.

5. Transmissió
El VIH es traspassa a traves dels fluids corporals ( tals com sang, saliva, llet materna
etc)
Entre les formes de transmissió la mes comú es la sexual ja que el 92,1% dels casos
corresponen a ella.
Tractaments:
Actualment existeixen medicaments, anomenats antirretrovirals, que aporten enzimes
essencials, la trancriptasa reversa, retrotranscriptasa o la proteasa, que redueixen la
replicació del virus VIH.

6. Com actua?
Característiques generals
Des del moment en què el VIH penetra en l'organisme comença a proliferar de forma
contínua.
Es podrien distingir almenys tres fases evolutives de la infecció:
fase inicial, precoç o aguda;
fase intermèdia o crònica i
fase final, de crisi o de SIDA.
La destrucció dels limfòcits CD4 produirà una immunosupressió severa que afavoreix
l'aparició de la majoria de les infeccions oportunistes i neoplàsies característiques de
la SIDA.
El tractament amb antiretrovirals i la profilaxi de les infeccions oportunistes han
modificat l'evolució de la SIDA. Per tant és possible que no coneguem l'evolució que
seguirà la infecció per VIH fins d'aquí a alguns anys.
Fase inicial
Independentment del seu mecanisme de transmissió les manifestacions que apareixen
després de la penetració del VIH en l'organisme poden tenir relació amb la dosi
infectant, la virulència de la cepa de VIH i la capacitat de resposta del subjecte infectat.
El VIH es dissemina i envaeix molts teixits, especialment el teixit limfoide i els ganglis
limfàtics. El pacient infectat pot o no presentar simptomatologia, en general hi ha un
quadre de síndrome mononucleósidos al qual no se li sol prestar massa atenció.
A les 2-6 setmanes del contagi es detecta antigen del VIH (antigen p24), el cultiu viral
es positivitza i hi ha molts limfòcits CD4 infectats; progressivament van apareixent els
anticossos circulants (4-12 setmanes) i la immunitat cel·lular i l'antigen p24 desapareix
i baixen les cèl·lules infectades. En aquest període pot haver una immunodepressió
passatgera que pot facilitar l'aparició o reactivació d'algunes infeccions oportunistes.
Fase crònica
Aquesta fase té una durada variable estimada en diversos anys i en ella persisteix la
proliferació viral, encara que a baix nivell. S'estima que 1 de cada 10.000 limfòcits CD4
circulants estaria infectat però només en el 10% d'ells existiria replicació viral.
Els pacients solen estar asimptomàtics, amb o sense adenopaties, xifra baixa de
plaquetes i mínims trastorns neurològics posats de manifest per proves
electrofisiològiques.
Encara que existeixen àmplies variacions individuals, s'estima que en 10 anys el 50%
dels adults i el 80% dels nens hauran evolucionat a estadis més avançats, encara que
la progressió de la malaltia es pot veure influïda per nombrosos factors

7. Fase final
Es caracteritza per un augment de la replicació del VIH (que podria produir-se en 1 de
cada 10 limfòcits CD4) i coincideix clínicament amb una profunda alteració de l'estat
general del pacient (Wasting syndrome, síndrome de desgast), aparició de greus
infeccions oportunistes, certesneoplàsies i alteracions neurològiques, de manera que
es diu que l'infectat pel VIH té SIDA.
El pronòstic és variable pel que fa a supervivència. L'edat, el mecanisme de contagi, la
forma de presentació semblen influir en la supervivència. El tractament amb
antiretrovirals ha afavorit la prolongació de la supervivència en el temps: Abans d'ells
la supervivència no era superior al 30-50% als 2 anys i menor del 10-20% als 4 anys.
COM AFECTA ALS LEUCOCITOS?
El VIH s’alimenta o elimina les defenses que són situades als leucocitos (dels glòbuls blancs) ja
que aquest virus ataca al sistema immunitari i deixa al organisme vulnerable a una gran varietat
de infeccions i càncers potencialment mortals.
COM ES DIAGNOSTICA?
El VIH es diagnostica mitjançant una simple anàlisi de sang. S'extreu una mostra de
sang i s'analitza en un laboratori clínic per detectar la presència d'anticossos del VIH.

8. Prevencions vers al VIH
L'Activitat sexual: La manera millor d'evitar la transmissió del VIH durant el sexe és l'ús
de condons per als homes. Usat correctament, els condons prevenen la transmissió
del VIH. Un nou tipus de condó pot utilitzar-se en la vagina o al recte. Alguns homes
pensen que no poden transmetre el VIH si retiren el penis abans que arribin al
orgasme. Això no funciona perquè el VIH pot estar en el fluid que surt del penis abans
de l'orgasme.
El nonoxinol-9 és un químic que pot matar el VIH. Es recomanava per a les dones,
però causa irritació o inflamació que augmenten l'oportunitat d'infecció per VIH. No
proporciona una bona protecció.
Contacte amb Sang: El VIH és només una de moltes malalties que poden transmetre
per mitjà de la sang. Si el teu treball t’exposa a sang, protegeix qualsevol tall o ferida
oberta en la pell, més els ulls i la boca. El teu superior, ha de proporcionar guants,
màscares per a la cara o un altre equip proteccionista i entrenament sobre com evitar
malalties que es transmeten per mitjà de la sang.
La Transmissió Vertical: Sense tractament, aproximadament 25% de nadons nascuts
de les dones VIH-infectades es infectarien. El risc disminueix fins aproximadament un
8% si una dona pren AZT durant l'embaràs i el part i si el seu nadó pren AZT. El risc és
més alt si el part dura molt de temps. Una dona pot practicar per una secció
Cesària. Això pot reduir el risc d'infecció.
S'infecten aproximadament 14% dels nadons que beuen la llet del pit d'una dona
infectada pel VIH. Fes servir fórmules de nadó o llet del pit d'una dona no infectada.
Injectar Drogues: El VIH pot ser transmès quan les persones comparteixen l'equip per
injectar drogues. Això és especialment veritat quan la sang d'una persona infectada es
queda en una agulla abans que algú més la faci servir. Per evitar la infecció, no
comparteixis agulles, xeringues o un altre equip. Per reduir el risc d'infecció, neteja el
teu equip amb el clor.

9. Webgrafia:
- http://www.ops.org.bo/its-vih-sida/?TE=20040628161702
- http://www.ctv.es/USER/fpardo/vihisn.htm
- http://www.rtve.es/noticias/20110928/vacuna-espanola-contra-sida-logra-respuesta-
inmune-del-90-personas-no-infectadas/464766.shtml
- http://www.slideshare.net/jayabero/historia-del-v-i-h-sida
- http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC2716400/?tool=pmcentrez(engles)
- http://www.janssen.es/bgdisplay.jhtml?itemname=hiv_diagnosis&product=none