1. APRENENTATGE I ENSENYAMENT DE L’EDUCACIÓ FÍSICA
GRUP 4: Joan Furió, Raul Folgado i Carles Machancoses
POST SETMANAL PER AL BLOG DE L’ASSIGNATURA:
SETMANA DEL 25 AL 28 DE NOVEMBRE

2. SESSIÓ DEL DILLUNS 25-11-2013
En la classe del día 25/11, vam començar en una explicació teòrica del currículum en educació
secundària. Es va realitzar una posada en comú de unitats didàctiques per a l’ESO, dividides
segons els blocs del currículum.
Bloc 1: Condició Física i Salut.
-
Habilitats motrius
Relaxació
Alimentació
Prevenció de lesions
Força En aquesta UD, es parla sobre activitats amb el propi pes, amb un company i treball
dinàmic.
- Resistència
- Pilates
Bloc 2: Jocs i Esports.
-
Jocs tradicionals
Esport adaptat
Jocs paradoxats
Esports minoritaris
Temps lliure
Esports, segons tipus: Contacte, Invasió, camp dividit/ individuals i col·lectius.
Bloc 3: Expressió Corporal.
-
Ball
Gest
Dramatització
Danses tradicionals
Ritme
Espai
Musicals
Teatre
Relaxació
Llenguatge
Bloc 4: Activitats en el Medi Natural.
-
Carreres d'orientació
Senderisme
Escalada
Neu
Barranquisme
Paintball

3. Per a finalitzar la classe, i en acabar aquesta posada en comú sobre les unitats didàctiques, es
va parlar sobre la estructura del currículum, que es divideix en (de general a específic):
-
Programació anual
Unitats didàctiques
Sessions
Activitats
Tot açò al mateix temps, es classifica en objectius i continguts.
SESSIÓ DEL DIMARTS 26-11-2013
En primer lloc, a mode de debat, es va prendre la decisió que les classes pràctiques d’expressió
corporal seguiran a Mont-olivet els dilluns i dimecres, perquè la gent tenia problemes
d’accessibilitat.
En segon lloc, es va parlar del tema de les oposicions i estratègies per a passar-les.
Posteriorment, posant-se ja en matèria, vam parlar sobre l’elaboració d’una Unitat Didàctica
(UD). Exposarem el que es va parlar a classe de manera esquematitzada.
-
-
Títol:
o ha de tenir ganxo, és a dir, resultar atractiu
Introducció i justificació:
o Exposar què vaig a fer.
o Perquè vaig a fer-ho.
o Ubicació dins de la planificació i perquè.
o Tenir en compte el curs, cicle, moment de l’any, etc.
o Relacionar amb el context de l’alumnat, és a dir, quin tipus d’alumnes tinc i
tenir en compte la pròpia motivació del professor.
Objectius:
o Han de contenir els verbs en infinitiu.
o Aconseguir que estiguen relacionats amb ells els objectius d’etapa (text 1) i de
cicle (DOGV).

4. Text 1: Objectius d’etapa del DOGV (currículum oficial)
o
-
-
Diferenciar-los entre procedimentals, conceptuals i actitudinals. Donar més
importància a uns o altres depenent de la metodologia del professor.
o Han de ser realistes i han d’especificar què es pretén, no posar conceptes
massa abstractes.
Continguts:
o Han de contenir substantius.
o Al DOGV estan dividits segons els diferents cursos.
o També els diferenciem entre procedimentals, conceptuals i actitudinals.
o Han d’estar directament relacionats amb els objectius.
o També els diferenciem entre continguts de perfeccionament o d’assimilació.
Temporització:
o Important que siga explícita.
o És l’esquelet del nostre treball.
o Tenir en compte la climatologia, espais, progressió dinàmica del grup, època
del curs, etc.
o Molt important la capacitat de poder trencar i adaptar-la, ja que l’estructura
pedagògica a un institut és molt flexible.
Després de parlar sobre algunes distintes parts d’una UD i com s’elaboren, es va disposar la
classe per parelles per a debatre i reflexionar sobre les pàgines 210 i 211 del capítol IV (text 2),
seguint l’estructura de l’UD.

5. Text 2: pàgines 210 i 211 del capítol IV dels apunts

6. SESSIÓ DEL DIMECRES 27-11-2013
En aquesta sessió, es va començar en una primera del que es va fer el dia anterior, així com un
debat sobre unitats didàctiques fetes que havíem de portar. En aquestes UD exposades, es
debatia en classe quins eren els punts que es veien conflictius o millorables, es justificava el
motiu d’intervenció, etc. Finalment s’acabava amb reflexions de Pepe sobre el que s’havia
exposat.
En segon lloc, es va prosseguir amb el que s’havia començat el dia abans, és a dir, les parts
d’una UD. Concretament, es va començar amb l’avaluació, una de les més polèmiques, la qual
ens va portar un bon temps de debat i intervencions. Seguirem, com en la sessió d’abans de
forma esquemàtica.
-
-
Avaluació:
o Preguntar-se què avaluem, si a l’alumne, al procés o al propi professor, o quin
tipus de combinació de les tres, tenint en compte que l’alumne és la principal
figura.
o Així mateix, tenir en compte que no sols s’avalua a l’alumne. S’ha de saber les
condicions en les que l’alumne desenvolupa les tasques i que es reflexe en
l’avaluació.
o És interessant una avaluació pròpia del professor.
o Encara que no és l’ideal, s’ha de tenir en compte la importància de la
qualificació tant per a l’alumnat com per al sistema educatiu.
o Ha de ser qualitativa i amb aprofundiment, però també ha de contenir
aspectes quantitatius (observables).
o L’avaluació no té una solució clara, pel que el professor ha de “mullar-se”,
però no enfocar-la amb una sola direcció.
o Aprofitar la manca de pressió en la nota que tenim en l’educació física
o El més important és avaluar els objectius, sinó, aquests no tindrien sentit.
Adaptacions curriculars (no significatives):
o En casos amb síndromes diagnosticats o problemes aliens al centre cal derivar.
o Diferenciar els objectius motrius d’un cas concret en diferència dels demés
o De vegades en alguns casos concrets no hi ha que adaptar allò planificat, sino
replantejar-ho.
o Important saber que hi ha coses que no es poden fer, i tampoc s’ha d’adaptar
al grup a un cas concret, perquè pot portar a desmotivació del grup.
o Una part positiva és que és un repte professional en la que no s’avalua
l’eficiència professional en quan a coneixements, sinó molts altres aspectes
que hi ha implícits.
En la tercera part de la sessió, es va parlar sobre les teories de l’aprenentatge constructivistes,
dient que parteixen de processos experimentals i després s'apliquen a l'aula o a contextos
naturals.

7.  Principals teories:
1.- Associacionistes/ de condicionament/ d'estímul- resposta.
 Condicionament clàssic (Pavlov, Watson, Guthire).
 Condicionament instrumental u operant (Hull, Thorndike, Skinner).
Aprenentatge com un procés ceg i mecànic d'associacions entre E-R i determinat per factors
externs a la persona.
Concepció intrínseca de l’aprenentatge. Importància d'organització i manipulació de les
contingències per a produir la conducta desitjada.
2.- Mediacionals.
 La clau està en el subjecte i el seu comportament i no en l'estímul ni la resposta.
 Aprenentatge social/ Imitació de models.
 Teories cognitives
 Teoria del processament de la informació.
Tant els estímuls com les respostes estan mediatitzades per l'alumne. Per a tots els alumnes no
hi ha els mateixos estímuls ni les mateixes respostes.
Aprenentatge = Comprensió pròpia de les relacions.
SESSIÓ DEL DIJOUS 28-11-2013
Aquesta sessió va ser purament participativa. Se’ns havia manat elaborar una programació
anual de manera general, en quan a continguts a tractar i temporització. Aleshores, ens vam
posar en grups de 4 o 5 persones i vam fer durant la primera part de la sessió una posada en
comú per grups menuts.
En la segona part, es va fer la posada en comú per grups i es va generar un debat al respecte
de la intervenció de cada grup, on va haver una diversitat d’opinions, reflexions generals, et.
Finalment, Pepe ens va exposar la seua reflexió final sobre tot el que s’havia parlat en classe.