1. PROCESSOS DE SOCIALITZACIÓ
Socialització manera com els individus d’una col·lectivitat aprenen els
models social, els assimilen i els fan seus.
Ens fa realment persones
Aquest procés ens permet ser autònoms i tenir les nostres idees i
opinions pròpies
Fa que construïm la nostra pròpia personalitat
Fases de la socialització
1. Socialització l’individu adquireix els coneixements, valors, models i
símbols.
Maneres d’obrar, pensar i sentir pròpies de la societat.
Va des del naixement fins al final de la vida.
2. Internalització el que hem après a la fase 1 passa a ser part integradora
de l’estructura de la personalitat.
Manera de pensar i ser pròpies.
Internalitzar “fer nostres alguns elements.
Mecanisme de socialització
Mitjans per transmetre els models socials
1. Aprenentatge aprenem a assimilar tot el que és humà: caminar,
parlar escriure
des de que naixem aprenem, per tant, ens socialitzem
2. Motivació raons per fer alguna cosa.
Rebre atenció, aprovació, sentir-nos part d’un grup, el
reconeixement.
Al llarg del temps les motivacions van canviant.
3. Herència i medi social herència: instints i emocions de cada individu
“temperament”
Medi social: context, situació, medi extern en la
fase de socialització.
Agents de socialització
Persones, institucions o grups que s’ocupen de transmetre els models socials.
• La família
• L’escola
• Els amics
• Les empreses, sindicats, moviments socials, associacions
• Els mitjans de comunicació de masses ( premsa, televisió, internet)

2. LA REFLEXIÓ SOBRE LA POLÍTICA
Ciència política i filosofia política
Política: Té un paper important en la realització d’un projecte ètic
Forma d’organitzar el poder de la comunitat
Els éssers humans prenen decisions a través d’ella.
La filosofia relaciona la política amb l’ésser humà amb aspectes de la seva
activitat, avalua els seus mètodes i objectius. Disciplines:
• Historia política: narra l’evolució dels sistemes d’organització política.
• Ciència política: estudia els conceptes fonamentals dels sistemes
polítics, estructura, funcions, varietats i formes d’organització social.
• Filosofia política: Origen de la política, la seva relació amb la
intel·ligència social, justificar les institucions públiques, estudiar les
virtuts cíviques i contribuir a formar judici polític del ciutadà. Elabora
teories sobre la procedència i legitimitat del poder polític i les formes
d’exercir-lo.
Les teories polítiques
Classificació segons com tracten la procedència o legitimitat del poder polític i
les diferents maneres d’exercir el poder.
Teoria organicista/ Teoria individualista: teories d’organització social
• Teoria organicista: ésser humà es realitza i assoleix la felicitat en
la comunitat
Aristòtil: “la ciutat forma part de les coses
naturals i l’home és per naturalesa un animal
polític.
El saber més important és la política, abans
que l’ètica.
La comunitat per sobre de l’individu.
Preval fins a l’ inici de l’Edat Moderna.
• Teoria individualista: El sobirà és l’individu.
Decideix viure sota un poder comú, per
organitzar la convivència.
Canvi per la importància de l’individu li la seva
autonomia personal.
Dins del model individualista hi ha:
o Teoria absolutista( Maquiavel i Hobbes)
- El poder s’ha d’exercir de manera absoluta
sobre els ciutadans “ súbdits”.
- l’objectiu del príncep és mantenir l’ordre, la
grandesa, i la força de l’estat que governa.
o Teoria liberal
- Precursora de les democràcies.
- Legitimació al poder sense ser poder propi, respecte
a una sèrie de drets i llibertats.
- Tots som iguals, tenim drets pel fet de ser persones
amb llibertat, racionalitat i dignitat.

3. La relació entre ètica i política
1.No hi ha relació, són dues realitats diferents: una cosa és l’ètica i una altra
la política.
- El realisme polític ètica: reflexions generals dels valors de la
convivència.
Política: guia l’exercici del poder, es
considera una ciència autònoma.
- L’idealisme polític La ètica ha d’estar per sobre de la política
i ha de guiar la convivència.
El poder corromp i el poder polític és
dolent, està en contra de l’estat.
Pensadors utòpics: Thomas More i
Campanella More.
2. Hi ha relació però des del reconeixement de les diferències.
És la forma actual d’entendre la relació ètica, política.
Max Weber: “ètica política”: certa implicació entre ètica i política amb les seves
diferències.
La política: organització de la realitat social i la pràctica política. No es pot
desvincular de la ètica.
El model ètic només pot funcionar si tothom el respecte.
La tensió entre “ el que cal fer” i “ el que es pot fer” és un gran problema.
S’ha d’exigir el compliment de les normes ètiques.
La justícia enllaça la política amb l’ètica.
Justícia: donar a cadascú el que és seu. És el valor moral per excel·lència.
És l’aplicació de la moral en el camp del dret i la política.
La justícia com a igualtat
Justícia sempre ha anat lligada amb igualtat, però amb el temps ha canviat.
Aristòtil: justícia distributiva i justícia commutativa.
La igualtat o justícia
depenia de la posició
social. Es basava en l’acord o
contracte, depenia dels
termes acordats
natural
Igualtat
Política o de dret: tots els éssers som iguals. Igualtat davant
la llei.

4. Justícia com a llibertat
Llibertat molt relacionada amb justícia.
La llibertat, característica pròpia, un dret natural, inalienable i propi de l’ésser
humà.
Els règims democràtics no tan sols han de garantir la seguretat,també han de
procurar les condicions adequades perquè la llibertat pugui desenvolupar-se.
La justícia i la seguretat jurídica
La seguretat jurídica és la certesa que ofereix el dret que alguns valors,
llibertats i actuacions seran i estaran garantits per la llei.
La justícia és donar a cada un el que és seu
Els drets són previs a la justícia.
El comportament polític ha de tractar a cada persona d’acord amb els seus
drets.
És la idea tradicional de justícia.
Ètica i dret
Els drets morals fan referència a la ètica i recullen el valors i principis morals
universals de la convivència. Són el marc moral i la justícia universal.
Els drets humans representen un ideal ètic i necessiten la implicació del dret
positiu:
• Són drets subjectius: pretensions legítimes del subjecte.
• Són drets naturals: es basen en la naturalesa humana, garanteix les
llibertats per damunt del poder polític.
• Són drets morals i ètics: exigències morals per regular la convivència.
Reptes ètic i polítics actuals
El gran repte és aconseguir que es compleixin els drets humans:
• La negació dels drets individuals: atemptats contra la vida.
• La permanència de desigualtats no justificades: discriminació
econòmica, racial o religiosa.
• L’absència de democràcia: encara hi ha països amb tiranies.
• Les formes irracionals d’actuar: La capacitat de dialogar queda anul·lada
pel fanatisme.
• L’arbitrarietat jurídica: Hannah Arendt, es tracta de defensar el dret de
tenir drets.
• La pobresa: si no hi ha funció social de la propietat, la pobresa
augmenta.
• LA insolidaritat: els països més desafavorits necessiten ajuda per
progressar econòmicament, socialment i políticament.
EL PODER
Poder: Capacitat de fer alguna cosa.
Facultat de fer que alguna cosa merament possible passi a ser real.
Forma de relació en la que un subjecte imposa les seves pròpies
finalitats a la voluntat d’unes altres.

5. Afiliació (desig de ser acceptat i reconegut socialment
Motivacions socials assoliment (desig d’aconseguir un objectiu
Poder ( capacitat d’imposar-se a uns altres
Mecanismes del poder
• Castigar: la por és un dels gran motors de l’obediència.
• Premiar: plaer, acceptació, càrrecs,.
• Alterar les creences, els sentiments i els desitjos: Seducció, persuasió,
enganys.
• Limitar les possibilitats d’acció dels altres: la ignorància facilita l’exercici
del poder.
Personal: el que una persona aconsegueix per les seves
capacitats personals
Poder
Posicional: el que un persona rep per la seva situació en una
família o estructura de poder.