1. 1.QUE ES L'INFORMÀTICA?
La Informàtica és la ciència o tècnica relativa a la tecnologia que estudia el tractament
automàtic de la informació utilitzant dispositius electrònics i sistemes computacionals.
http://ca.wikipedia.org/
La informàtica segons el diccionari de la Enciclopèdia Catalana és un Conjunt de ciències,
tècniques o activitats relacionades amb el tractament automatitzat de dades.
http://www.enciclopedia.cat/
El mot Informàtica prové del de informatique, paraula francesa, creada per l'enginyer
Philippe Dreyfus als anys cinquanta, i que deriva de la fusió de information i automatique.
2.ÀREES DE CONEIXEMENT DE LA
INFORMÀTICA
La informàtica s'utilitza en múltiples tasques, per exemple en l'elaboració de documents,
en el control de processos i robots industrials, en telecomunicacions i vigilància, en el
desenvolupament de jocs, etc. Les àrees més importants que distingim en informàtica
són: L'arquitectura d'ordinadors és el disseny conceptual i l'estructura operacional
fonamental d'un sistema de computador. És a dir, és un model i una descripció funcional
dels requeriments i les implementacions de disseny per diverses parts d'una
computadora, amb especial interès a la forma en la qual la unitat central de procés (CPU)
treballa internament i accedeix a les direccions de memòria. L'algorítmia es pot definir
com l'estudi dels Algorismes, però una definició més àmplia ens diu que és la ciència que
ens permet avaluar l'efecte que tenen diferents factors externs sobre els algorismes
disponibles, de tal manera que sigui possible seleccionar el qual més s'ajusti a les nostres
circumstàncies particulars. Un llenguatge de programació és un llenguatge informàtic
utilitzat per controlar el comportament d'una màquina, normalment un ordinador. El
sistema operatiu és el programari responsable de gestionar els recursos en un terminal
(ja sigui un ordinador personal, un telèfon mòbil, etc.).I una xarxa informàtica és un grup
interconnectat de computadors.
3.HISTÒRIA DE LA INFORMÀTICA
-Cronologia:
1975
Al gener del 1975 la revista Popular Electrònics fa el llançament de l'Altair 8800, el primer
computador personal reconegut com a tal.
1979
Al 1979 Donen Bricklin crea el primer full de càlcul, més tard anomenat VisiCalc, el qual

2. va donar origen a Lotus 1-2-3 (el 1982), Quattro Pro, i Excel.
1980
A l'octubre, la IBM va començar a buscar un sistema operatiu per a la seva nova
computadora personal que anava a llançar al mercat, cosa de la qual es van assabentar
Bill Gates i el seu amic Paul Allen, autors del llenguatge de programació Microsoft BASIC,
basat en el ja existent llenguatge BASIC. Ells van comprar els drets de QDOS (Quick and
Dirty Operating System), un sistema operatiu desenvolupat per Tim Paterson i basat en
CP/M, un sistema escrit per Gary Kildall, i el van negociar amb IBM com Microsoft DOS.
1981
El 12 d'agost, IBM presenta el seu primer ordinador personal, l'IBM PC, reconegut
popularment com a tal, amb el sistema operatiu PC-DOS i processador Intel 8088. IBM i
Microsoft són coautors del sistema operatiu PC-DOS/MS-DOS, ja que IBM va ajudar
Microsoft a polir els molts errors que el MS DOS tenia originalment.
1983
IBM presentà l'IBM XT amb un processador 8088 de 4,77 Mhz de velocitat i un disc dur
de 10 MB. Microsoft ofereix la versió 1.0 del processador de text Microsoft Word per a
DOS i ARPANET i se separà de la xarxa militar que la va originar, de manera que ja
sense fins militars es pot considerar aquesta data com el naixement d'Internet. És el
moment en què el primer node militar es deslliga, deixant obert el pas per a totes les
empreses, universitats i altres institucions que ja per aquella època poblaven la xarxa.
1984
IBM va presentar l'IBM AT, un sistema amb processador Intel 286, bus d'expansió de 16
bits i 6 Mhz de velocitat. Tenia 512 KB de memòria RAM, un disc dur de 20 Mb i un
monitor monocromàtic. En aquell moment el seu preu era de 5.795 dòlars.
Apple Computers presentà el seu Macintosh 128 K amb el sistema operatiu Mac OS, el
qual va introduir un Interfície gràfica d'usuari ideada per Xerox.
1985
Microsoft presenta el sistema operatiu Windows, demostrant que els ordinadors
compatibles amb IBM podien utilitzar també un entorn gràfic, igual que el que ja
utilitzaven els ordinadors Mac d'Apple Computer.
1986
Compaq treu al mercat el primer ordinador basat en el processador Intel 80386,
avançant-se a IBM.
1992
És introduïda l'arquitectura Alpha dissenyada per DEC i sota el nom AXP, com a
substitució a la sèrie VAX que comunament utilitzava el sistema operatiu VMS i que
després originaria l'openVMS. Compte amb una sèrie d'instruccions RISC de 64 bits
especialment orientades al càlcul de punt flotant. No es va fer fet gaire popular però si fou
reconeguda la seva tecnologia en l'entorn corporatiu.
1993
Un grup d'investigadors van descobrir que un tret de la mecànica quàntica, anomenat

3. entrellaçament, podia utilitzar-se per superar les limitacions de la teoria del com
('quàntum') aplicada a la construcció de computadores quàntiques i a la teleportació
(teleportation).
1995
Llançament de Windows 95. Des de llavors Microsoft ha tret al mercat diverses versions
tals com Windows 98, 2000 (Server i Professional), NT Workstation, NT SMB (Small
Business Server), ME, XP (Professional i Home Edition), Vista, Windows 7…
2000
És presentat el prototip de computador quàntic construït per l'equip d'investigadors d'IBM
que constava de 5 àtoms, es programava mitjançant polsos de radiofreqüència i el seu
estat podia ser llegit mitjançant instruments de ressonància magnètica, similars als
empleats en hospitals i laboratoris de química.
-Avenços tecnologics:
Els propis governs ja veuen que és necessari la tecnologia juntament amb la ciència pel
creixement dels països. La ràdio, la televisió i sobretot la informàtica han esdevingut una
tecnologia millorada, els quals es va millorant i renovant a molt bon ritme, en comparació
amb altres èpoques anteriors. La informació i la comunicació és un punt clau en la
tecnologia d'avui en dia ja que s'amplien més sectors tecnològics com la telefonia mòbil,
Internet, televisió digital, etc. D'això se¡n diu tecnologies de la informació i la comunicació
(TIC), juntament amb la informàtica
-Ordinadors representatius:
Al 1941, Mauchly es va matricular en uns cursos a l'Escola Moore d'Enginyeria Elèctrica
de la Universitat de Pennsilvània, on va conèixer a John Presper Eckert, un instructor de
laboratori. L'escola Moore treballava llavors en un projecte conjunt amb l'exèrcit per
realitzar unes taules de tir per a armes balístiques. La quantitat de càlculs necessaris era
immensa, tant que es demorava uns trenta dies a completar una taula mitjançant l'ús
d'una màquina de càlcul analògica. Tot i així, això era unes 50 vegades més ràpid del que
tardava un home amb una de sumadora de sobretaula.
En Mauchly va publicar un article amb les seves idees i les d'Atanasoff, el qual va
despertar l'interès de Herman Goldstine, un oficial de la reserva que feia de mitjancer
entre la universitat i l'exèrcit, el qual va aconseguir interessar al Departament d'Ordenació
en el finançament d'un computador electrònic digital i de funcionament automatitzat. El 9
d'abril de 1943 es va autoritzar a Mauchly i Eckert iniciar el desenvolupament del projecte.
Se'l va anomenar Electrònic Numerical integrator and Computer (ENIAC) i va començar a
funcionar a les instal·lacions militars nord-americanes del camp Aberdeen Proving Ground
l'Agost de 1947. La construcció va tardar 4 anys i va costar $486.804,22 dòlars
(l'equivalent actual a uns tres milions de dòlars per menys poder de còmput del que
actualment s'aconsegueix a les calculadores de mà).
L'ENIAC tenia 19.000 vàlvules de buit, 1500 relés, 7500 interruptors, milers de
resistències, condensadors i inductors i 800 quilòmetres de cablejat, funcionant tot a una
freqüència de rellotge de 100.000 cicles per segon. Tenia 20 acumuladors de 10 dígits,
era capaç de sumar, restar, multiplicar i dividir, i tenia tres taules de funcions. L'entrada i la
sortida de dades es realitzava mitjançant targetes perforades. Podia dur a terme unes
5000 sumes per segon. Pesava unes 30 tones i tenia una mida equivalent al d'un saló de
classes. Consumia 200 quilowatts de potència elèctrica i necessitava un equip d'aire

4. condicionat per dissipar la gran calor que produïa. En mitjana, cada tres hores d'ús fallava
una de les vàlvules.
El que caracteritzava l'ENIAC com a computador modern no era simplement la seva
velocitat de càlcul, sinó el fet que permetia realitzar tasques que abans eren impossibles.
4.HARDWARE I SOFTWARE
a. Una Unitat Central de Procés (UCP/CPU) anomenada col·loquialment com
a processador és un component electrònic digital capaç d'interpretar
instruccions de forma ordenada, de processar dades i generar la informació
requerida. A la CPU s'executen les instruccions dels programes i es controla el
funcionament dels diferents components de l'ordinador. Sol estar integrada en
un xip anomenat microprocessador.
Està constituïda per dues unitats funcionals: la unitat aritmetico-lògica, i la unitat
de control.
b. INTEL DUAL CORE E5400 2.70GHZ BOX, AMD ATHLON II X2 250 AM3
BOX, CPU INTEL CORE I5 760 8M S.1156 BOX.

5. c. els perifèrics són els elements que facilita'n les funcions del ordinador com
per exemple la disquetera el ratolí o la impressora.
d. El programari (software, en anglès) és un terme general emprat per descriu re el
conjunt dels programes informàtics, procediments i documentació que fan alguna tasca en
un ordinador. Comprèn el conjunt sistemàtic dels programes d’explotació i dels programes
informàtics que serveixen per a aplicacions determinades
Si bé aquesta distinció és, en certa manera, arbitrària, i de vegades confusa,
prioritzant la finalitat pràctica de l'objecte, el programari es pot classificar en tres grans
grups:
1. Programari de sistema
2. Programari de programació
3. Programari d'aplicació
• Programari de sistema. El seu objectiu és desvincular adequadament l'usuari i el
programador dels detalls de l'ordinador que s'usi en particular, aïllant-lo
especialment del processament referit a les característiques internes com poden
ser la memòria, els discs, els ports i els dispositius de comunicacions, la
impressora, la pantalla, o el teclat. El programari de sistema us procura l'usuari i
programador adequades interfícies d'alt nivell, eines i utilitats de suport que
permeten el seu manteniment. Inclou entre altres:
• Sistemes operatius. És el programari que s'inicia en engegar un ordinador, i
que controla l'execució de tots els altres programes.
• Controladors de dispositiu
• Eines de diagnòstic
• Eines de correcció i optimització
• Servidors
• Utilitats
• Programari de programació. És el conjunt d'eines que permeten al programador
desenvolupar programes informàtics, utilitzant diferents alternatives i llenguatges de
programació, d'una manera pràctica. Inclou entre altres:

6. • Editors de text
• Compiladors
• Intèrprets
• Enllaçadors
• Depuradors
• Entorns de Desenvolupament Integrats (IDE). Agrupen les anteriors eines,
normalment en un entorn visual, de manera que el programador no necessiti
introduir múltiples ordres per, entre altres coses, compilar, interpretar, i
depurar. Habitualment compten amb una avançada interfície gràfica d'usuari
(GUI).
• Programari d'aplicació. És aquell que permet als usuaris dur a terme una o
diverses tasques específiques, en qualsevol camp d'activitat susceptible de ser
automatitzat o assistit, amb especial èmfasi en els negocis. Inclou entre altres:
• Aplicacions de sistema de control i automatització industrial
• Aplicacions ofimàtiques
• Programari educatiu
• Programari empresarial
• Bases de dades
• Telecomunicacions (com per exemple internet i tota la seva estructura lògica)
• Videojocs
• Programari mèdic
• Programari de càlcul numèric
• Programari de disseny assistit (CAD)
• Programari de Fabricació assistida per ordinador(CAM)
Con a complement al que s'ha dit, hi ha altres possibles tipus de programari que es poden
considerar:
• El microprogrami (firmware, en anglès) és el programari específic que controla un
dispositiu (un mòdem, una unitat de DVD, un microprocessador...)
• El programari portàtil és aquell que es pot ubicar normalment en un medi que es
pot extreure i que pot executar-se en qualsevol maquinari.
• Les biblioteques contenen funcions comunes del sistema operatiu, que són
utilitzades des d'altres programes.
• Les aplicacions són programes que executa un usuari amb una funció concreta;
calculadora, processador de textos, gestors de fulls de càlcul, videojocs,
missatgeria...

7. - L'informació l'extret de webs com www.wikipedia.com o www.viquipedia.com