poema de revolta (in catalanish language)

1. soc l'anarquia

2. Pobre de mi, vaig néixer a la revolta primera, sola i nua, bella i descarada, inquieta, espellifada i rebel, feta a l’aspror de la lluita Prompte, de les entranyes mateixes vaig regurgitar la mala baba escopint la més escatològica blasfèmia...

3. Vaig negar-me a ser sotmesa, apadrinada o dirigida. Vaig apostatar de tot i de tothom i m’acusaren d’irreverent i em condemnaren però les meves ales foren com Avé Fènix renaixent de les cendres, volant fuent, vaig esquivar totes les fogueres. Travessant planures i oceans he vist dogals i fuets per tot arreu, reclusions, clams, tortures i laments

4. He après a la desesperada i he cavat amb ungles i dents, una trinxera de somnis embriagada amb aquella panda de nois boixos, poetes nàufrags, allà, a la Barcelona del trenta sis... Llavors, vaig mirar a l’esquerra i vaig mirar a la dreta, veient arreu, aquets mateixos rostres de sempre, tancats i sorruts, amagats rera llampants uniformes, llustroses togues o jaqués de mudar

5. Sempre apunt per a xuclar la sang dels pobres inútil sang en nom de la justícia, la dialèctica l es bones paraules de la gent d’ordre i altres fastigoses quintaessencies... En el menyspreu copsí tota la rabior i com una deessa airada, del meu enuig en vaig fer llancívols venables, que espetegaren mortífers, retrunyint com a llamps i trons, contra les trones i poltrones del món. Sóc enemiga del mal govern i no crec en les pàtries.

6. Sóc l’Anarquia!!! Us estimo i... amb tot el cor afrontaré roïneses i tiranies. A la revolta companys! que per vosaltres moriré i mai no pregaré, ni a cap Déu, ni a cap Senyor, en nom vostre abraço el món i renuncio al cel