Hola des de l'Escolania de Montserrat. Aquí us deixem la presentació de l'escola Tabor de Santa Perpètua de Mogoda. Esperem que us agradi. Fins aviat!

2. Presentació de la classe Llevant (6è) de… …

3. Localització L’escola Tabor es troba al carrer Pare Rodés núm. 9 de Santa Perpètua de Mogoda ciutat que pertany al Vallès Occidental .

4. Presentació de la classe Són 16 nens i 11 nenes. La seva tutora es diu Imma. Es defineixen xerraires, treballadors… L’hora que els agrada més de totes és l’hora de l'esbarjo! El nom de la seva escola, ve d’una muntanya de Galilea. Aquest curs, la seva escola fa 40 anys, el símbol que fan servir és una baldufa.

5. Arribada a l’illa La primera idea va ser anar en rodalies RENFE o amb l’AVE però no era un bon pla. A la fi, van considerar que el millor seria crear-se ells mateixos el seu mitjà de transport. Així és que entre tots van construir un globus aerostàtic en forma de baldufa tan gran com la seva classe amb un número 40 ben gros. Van recórrer molts oceans i terres espectaculars. Els quedava poc combustible i no sabien ben bé on era l’arxipèlag. Mentre l’Imma, la tutora, consultava els mapes, un ocell els va envestir i van caure sobre unes palmeres. Van desembarcar tots, cap d’ells havia pres mal i, de cop, van veure en Rodaminah que els estava esperant. Havien arribat a l’illa H de BONGOH!

6. Descripció de l’illa La costa era rocallosa, plena de volcans. La costa feia un gran golf en direcció al sud, tot formant uns extensos aiguamolls d’aigua calenta! La costa oest era de sorra fina i palmeres. Al nord s’iniciava una serralada que s’alineava cap al sud per tot l’est de l’illa. El centre era un altiplà que perdia alçada fins arribar a les planúries de sorra de la costa oest. Els rius que van veure eren llargs i cabalosos. Hi havia un canal cap al sud que servia per a regar els Tabhortsh, que conreaven els habitants del sud. El clima era molt humit al nord-est, on plovia quasi cada dia, però a mida que anaven baixant cap al sud i anant cap a l’oest el clima era més sec i calorós. A la costa oest, no hi plovia quasi mai però, sempre vèiem l’arc de Sant Martí! La vegetació era variada. Els habitants d’allà, els bongohnoidesh, tenien orelles molt llargues. Parlaven català. L’illa estava dividida en tres comunitats i el govern el dirigia el Rei Doraditoh Junior. Les cases d’allà eren com les nostres i totes tenien un detall d’or o plata, i tenien el seu robot. Una de les seves tradicions era passar la nit de Sant Joan a les piscines d’aigua termal dels volcans. També els agradava ballar vora del foc fent música.