1. Les estrelles, formació i evolució.
Una estrella és tot cos celeste que brilla al cel amb llum pròpia.
Les estrelles neixen a les zones amb més densitat dins els
núvols moleculars, gràcies a la inestabilitat de la gravetat. El
procés s’accelera moltíssim quan aquests núvols cauen sobre
ells mateixos. Això es produeix com a conseqüència de
l’atracció de la gravetat. Després, la densitat augmenta,
agilitzant de nou el procés. Es crea un nucli en contracció
anomenat protoestrella. Quan la fusió de l’ hidrogen està
estabilitzada, es quan es diu que l’estrella està en la seqüència
principal, la fase més gran en quant a temps de la seva
vida(90%). Quan s'esgota aquest hidrogen, la evolució
d’aquesta estrella passa a dependre de la seva massa. Pot
convertir-se en una nana blanca o explotar com a supernova,
deixant també un romanent estel·lar que pot ser una estrella de
neutrons o un forat negre. ràpid quan aquests núvols cauen
sobre ells mateixos com a conseqüència de l’atracció de la
gravetat. La densitat augmenta, agilitzant el procés. Es crea un
nucli en contracció anomenat protoestrella. Quan la fusió de
l’ hidrogen és estable, es diu que l’estrella està en la seqüència
principal, la fase més gran de la seva vida(90%). Quan s'esgota
l' hidrogen, la evolució d’aquesta estrella depèn de la massa. Pot
convertir-se en una nana blanca o explotar com a supernova,
deixant també un romanent estel·lar que pot ser una estrella de
neutrons o un forat negre.

2. Mini esquema de l’evolució de les estrelles:
Les fases per les quals passa una estrella són:
PSP: Preseqüència principal
SP: Seqüència principal
SubG: Subgegant
GV: Gegant vermella
AV: Agrupament vermell
BH: branca horitzontal
BAG: Branca asimptòtica gegant
SGB: Supergegant blava
SGG: Supergegant groga
SGV: Supergegant vermella
WR: Estrella Wolf-Rayet
VLB: Variable lluminosa blava

3. Una estrella pot morir en forma de:
• NP: Nebulosa planetària
• SN: Supernova
• ERG: Esclat de raigs gamma