Barcelona en xifres 2010

Sector de
Promoció Econòmica BARCELONA
EN
XIFRES
2010
CREATE
INVEST
WORK
LEARN
RESEARCH
NETWORK
GROW
GLOBAL
SMILE
/
DO IT
IN
BARCELONA

www.bcn.cat/barcelonabusiness

vista panoràmica de 22@Barcelona

Resum
Executiu
Barcelona, entre les deu primeres àrees Barcelona té una activitat empresarial
urbanes d’Europa dinàmica i flexible
· És la capital de Catalunya i el principal centre neuràlgic · Barcelona és seu de 458.918 empreses, és a dir, el 14%
d’una euroregió que constitueix un dels pols motors del Sud del total d’Espanya. Es tracta majoritàriament de pimes
d’Europa i de la Mediterrània, i abasta més de 15 milions (98%), caracteritzades per una major flexibilitat i capacitat
d’habitants. d’adaptació a entorns complexos.
· La ciutat, amb més d’1.600.000 habitants, és el nucli · La taxa d’activitat emprenedora (6,7%) supera la de països
central d’una regió metropolitana que s’apropa als amb gran tradició de negocis com Finlàndia i Alemanya, i les
5.000.000 d’habitants, que representen l’11% de la mitjanes europea (5,8%) i espanyola (5,1%). A Barcelona es
població espanyola. van crear 6.233 empreses l’any 2009 i la ciutat encapçala
· L’esperit cosmopolita, divers i intercultural de Barcelona es la ràtio d’empreses creades per 1.000 habitants de les
posa de manifest en el fet que prop del 18% dels residents grans àrees urbanes d’Espanya.
a la ciutat són estrangers. · La ràtio de regeneració empresarial, que mesura la taxa
d’empresaris que han tancat respecte a la dels
emprenedors naixents, és més favorable a la província de
Barcelona (26%) que a Catalunya (39%), la Unió Europea
Barcelona és un motor econòmic (49%) i Espanya (62%). El perfil de l’emprenedor de la
dinàmic amb estructura diversificada i província de Barcelona és un home, menor de 35 anys, amb
estudis universitaris i amb feina, d’acord amb el Global
reconeixement internacional Entrepreneurship Monitor de Catalunya de l’any 2009.
· En un entorn econòmic global caracteritzat per la crisi, · A Barcelona ciutat el temps necessari per a la constitució
Barcelona manté un posicionament internacional sòlid i una d’una nova empresa és de 48 hores.
marca de gran força. L’any 2010 Barcelona és la cinquena · D’altra banda, Catalunya ha rebut l’Entrepreneurial Region
millor ciutat europea per fer negocis, segons l’European Award 2010, atorgat pel Comitè de Regions de la Unió
Cities Monitor (Cushman & Wakefield). D’altra banda, la Europea.
publicació Scorecard on Prosperity 2010 (Toronto Board of
Trade) atorga a Barcelona el tercer lloc del rànquing global
de prosperitat, per davant d’àrees metropolitanes com les
de San Francisco, París, Madrid, Seattle o Hong Kong. El mercat laboral de Barcelona
· El producte interior brut (PIB) de la ciutat de Barcelona l’any disposa de massa crítica i capital humà
2006 va assolir els 57.237 milions d’euros, amb un PIB per qualificat
habitant de 35,8 milers d’euros. En la distribució del valor
afegit brut per sectors destaca el pes dels serveis a les · La ciutat té més d’un milió de llocs de treball i el seu entorn
empreses i immobiliaris, que se situa en gairebé la quarta metropolità, prop de 2,5 milions. Les taxes d’activitat i
part del total (24,3%), seguit dels serveis col·lectius d’ocupació de Barcelona (79% i 65,6%, respectivament) són
(20,7%), la indústria (12,7%), el comerç i les reparacions superiors a les mitjanes catalana, espanyola i europea.
(11,5%) i el transport (9,6%). D’altra banda, Barcelona és
· Un 40% dels ocupats a la ciutat són universitaris i fins a un
l’àrea metropolitana amb major índex de diversitat de
80% tenen estudis secundaris. D’altra banda, Catalunya és
l’estructura productiva d’Espanya.
la cinquena regió europea amb més ocupats en ciència i
· Barcelona manté un important sector industrial que ocupa tecnologia i disposa de 12 universitats, que apleguen
el 9,5% dels assalariats, on destaquen els clústers de gairebé 227.000 estudiants.
l’automòbil -un dels principals productors d’Europa-, el
· Barcelona té una oferta formativa universitària de qualitat,
farmacèutic i químic, els productes alimentaris, els
tal com demostra l’obtenció de la distinció Campus
materials i equips elèctrics, i el tractament de residus.
d’Excel·lència Internacional tant del projecte Barcelona
· L’any 2009 Catalunya va generar un PIB de 206.966 Knowledge Campus de la Universitat de Barcelona (UB) com
milions d’euros, la qual cosa representa el 20% del total per part de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i el
espanyol, i va assolir un PIB per càpita superior en un 26% fet que l’àrea metropolitana ofereix 59 màsters
al de la Unió Europea. d’excel·lència global. La UB i la UAB són les úniques

universitats espanyoles situades entre les 200 primeres del · Els sectors creatius, com ara les indústries culturals,
QS World University Rankings 2010. l’arquitectura, el disseny i la publicitat, generen el 13% de
· D’altra banda, dues escoles de negocis barcelonines –IESE l’ocupació de l’àrea de Barcelona.
i ESADE– es troben entre les 10 primeres d’Europa i les
20 primeres del món segons el rànquing 2010 de MBA del
Financial Times. Així mateix, IESE ocupava l’any 2009 la
primera posició en el rànquing mundial de MBA de Barcelona disposa d’una oferta
l’Economist Intelligence Unit. immobiliària competitiva per als negocis
La regió metropolitana de Barcelona està desenvolupant
7 milions de m2 de sostre per a activitats econòmiques
Barcelona lidera l’avenç d’Espanya cap a d’alt valor afegit, amb capacitat de generar més de
l’economia del coneixement 200.000 nous llocs de treball, concentrats en tres àrees
d’activitat econòmica que formen el Barcelona Economic
· Un 29% de les empreses i un 48% dels assalariats de la Triangle, i catalitzadores d’altres projectes al seu entorn
ciutat treballen en sectors de coneixement alt. que reuneixen les millors oportunitats de negoci i inversió
basades en l’economia del coneixement:
· La província de Barcelona genera el 15% de les sol·licituds
de patents i el 22,4% dels models d’utilitat d’Espanya. · 22@Barcelona (àrea del Besòs), el districte tecnològic situat
al centre de Barcelona perquè s’hi instal·lin serveis
· Catalunya concentra el 23% de les empreses innovadores
avançats i activitats intensives en coneixement vinculades a
d’Espanya i el 19% de la despesa total de l’Estat en
les tecnologies de la comunicació i la informació, els media,
activitats innovadores.
les tecnologies mèdiques, l’energia i el disseny.
· L’impuls de la recerca a Catalunya en els darrers anys situa
· Parc de l’Alba (àrea del Vallès), un dels principals pols
el percentatge de la despesa en R+D a l’1,7% del PIB l’any
d’atracció per a sectors vinculats a la ciència i la tecnologia,
2009, i ha incrementat el personal dedicat a la recerca i el
amb instal·lacions de referència com Creapolis, el Sincrotró
desenvolupament fins a superar els 47.324 treballadors.
Alba i el Parc de Recerca de la UAB.
· L’àrea de Barcelona concentra 210 parcs tecnològics,
· Delta BCN/BZ Barcelona Zona Innovació (àrea del Llobregat),
centres tecnològics i de recerca l’any 2010, i té 9
situada en una de les principals àrees industrials i
instal·lacions científiques i tècniques de referència
logístiques de l’Estat espanyol, i adreçada principalment a
internacional.
sectors emergents com l’aeroespacial, el de la mobilitat, la
· L’aposta estratègica per avançar cap a una economia salut, els media, l’alimentació i altres indústries avançades.
basada en el coneixement i la creativitat es tradueix en
avenços significatius. Destaca especialment la 15a posició
de Barcelona en el rànquing mundial de ciutats en
producció científica, mentre que en l’àmbit europeu assoleix Barcelona té una economia oberta i
la 6a posició.
connectada al món
· D’acord amb el Times Higher Education Ranking, la UB i la
Universitat Pompeu Fabra (UPF) se situen entre les 200 · El territori català és seu de prop de 3.400 empreses
millors universitats del món, i la UB assoleix la posició estrangeres i va rebre un flux total d’inversió estrangera
44a en ciències de la vida i 49a en ciències clíniques i de directa (IED) bruta total de 1.804,3 milions(1) i 153
la salut. projectes d’IED l’any 2009. El mateix any, les empreses
· Barcelona té un ric ecosistema d’escoles de negocis, catalanes van invertir a l’exterior 2.169,3 milions d’euros.
fundacions i institucions educatives altament competitives · Barcelona genera una cinquena part de les exportacions
que li han permès de convertir-se en una de les espanyoles (dada molt superior al seu pes relatiu en PIB) i
destinacions internacionals preferides per cursar estudis de manté un nivell de vendes a l’exterior de 32.262 milions
gestió empresarial. Juntament amb París i Londres, d’euros en un any de recessió econòmica del comerç
Barcelona és la ciutat europea amb més estudiants internacional com ha estat el 2009.
internacionals de MBA (78%) i la 8a ciutat del món amb
· D’altra banda, Barcelona lidera les exportacions d’alt i
més estudiants de MBA a jornada completa.
mitjà-alt contingut tecnològic en l’àmbit espanyol, amb el
25% de les exportacions espanyoles d’alt i mitjà-alt
(1)
Inversió bruta total, inclosa la inversió en Entitats de Tinença de Valors Estrangers (ETVES).

contingut tecnològic. L’any 2009 més del 14% de les La ciutat aposta per un model de comerç
exportacions de Barcelona van ser d’alt contingut tecnològic
i el 46% de mitjà-alt, percentatge superior al d’Espanya.
de qualitat, divers i de proximitat
· L’aeroport de Barcelona va ocupar l’any 2009 el novè lloc en · Amb 16.650 empreses i 151.724 llocs de treball, el comerç
el rànquing d’aeroports europeus en volum de passatgers és una de les activitats amb més pes dins de l’estructura
amb un total de més de 27,3 milions, un 59% dels quals van econòmica de Barcelona.
ser passatgers internacionals, i 24 rutes intercontinentals
· Els mercats municipals, amb una superfície de més de
diferents que el 2010 s’han ampliat en 4 més. D’altra banda,
200.000 m2 i que generen 1.000 milions d’euros d’impacte
l’aeroport de Barcelona ha estat reconegut com a millor
econòmic, són un dels referents del model de comerç
aeroport d’Europa, amb més de 25 milions de passatgers
barceloní pel seu dinamisme econòmic i social als barris de
anuals, en els premis ACE EUROPE 2010: l’organització ha
la ciutat.
destacat l’assoliment de fites de l’aeroport del Prat en àrees
com la qualitat dels serveis, l’oferta comercial, la seguretat i
la consciència mediambiental.
· El Port de Barcelona es va situar l’any 2009 en el 12è lloc Barcelona és la primera ciutat d’Europa
entre els ports europeus en el rànquing de trànsit de
contenidors. L’activitat portuària se situa en 41,8 milions
en qualitat de vida
de tones transportades, malgrat els efectes de la crisi
· El 2010 la ciutat tornava a ocupar, per 13è any consecutiu,
internacional.
el primer lloc del rànquing de millors ciutats europees en
· El tren d’alta velocitat (AVE) Barcelona-Madrid registra qualitat de vida per als treballadors de l’European Cities
2,7 milions de passatgers en el seu segon any de Monitor (Cushman & Wakefield).
funcionament.
· En l’àmbit de la sostenibilitat, la ciutat aposta per l’estalvi i
l’eficiència energètica, amb un important esforç municipal
pel desenvolupament de les energies renovables i
l’autogeneració d’electricitat.
Barcelona és un referent internacional
· El model urbà compacte afavoreix la mobilitat sostenible de
en matèria de turisme i d’organització de manera que 8 de cada 10 desplaçaments interns a la ciutat
fires i congressos es fan en transport públic, a peu o en bicicleta. En un altre
àmbit, cal destacar la reducció del consum domèstic
· Barcelona manté un excel·lent posicionament entre les d’aigua potable a la ciutat (que ha baixat en 10 anys de
ciutats capdavanteres del turisme urbà a Europa, ja que és 133 litres per habitant i dia a 110 litres per habitant i dia
la cinquena en recepció de visitants i una de les de 2009) i el pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos
destinacions menys afectades per la crisi de 2009. hídrics alternatius.
· L’any 2009 la ciutat va rebre 6,5 milions de visitants i va · El projecte “Campus Energia UPC, Energia per a
assolir 12,8 milions de pernoctacions amb una oferta l’excel·lència”, que té l’objectiu de contribuir a transformar
hotelera àmplia i de qualitat. El 69% dels visitants van ser el sector energètic cap a un model més sostenible i
estrangers. innovador ha obtingut una nova qualificació de Campus
· Així mateix, es manté com a primera destinació de creuers d’Excel·lència internacional per a la Universitat Politècnica
entre els ports mediterranis, amb més de 2 milions de de Catalunya.
passatgers. · L’oferta cultural i educativa és àmplia i de qualitat. L’any
· Barcelona ocupa la 2a posició en el rànquing mundial 2009 es comptaven ja 35 biblioteques públiques a la ciutat,
d’organització d’esdeveniments firals i congressuals, d’acord mentre que els museus són gratuïts els diumenges a la
amb l’Associació Internacional de Congressos i Convencions tarda, mesures que faciliten l’accés i la proximitat a la
(ICCA), amb 280.000 m2 de superfície coberta per a cultura a tots els ciutadans barcelonins.
exposicions i gairebé 3 milions de visitants l’any 2009.
Així mateix, l’any 2010 Barcelona ha obtingut la segona plaça
com a millor ciutat mundial organitzadora de congressos
després de Londres, guardó concedit per Conference and
Incentive Travel.

Índex
01. Una de les principals àrees metropolitanes
d’Europa 08
02. Motor econòmic amb estructura diversificada 10
03. Capital humà qualificat 12
04. Ciutat del coneixement i la creativitat 14
05. Oferta immobiliària competitiva per als negocis 16
06. Una economia oberta al món 18
07. Referent turístic i ciutat de fires i congressos 21
08. Comerç 23
09. Qualitat de vida 23
10. Posicionament internacional de Barcelona 26

Novembre 2010

8

01.
Una de les principals
àrees metropolitanes
d’Europa

1.1. Població, superfície i clima 1.2. Demografia de Barcelona
Barcelona, entre les deu grans aglomeracions
metropolitanes d’Europa en població

DADES DE POBLACIÓ I SUPERFÍCIE INDICADORS DEMOGRÀFICS DE BARCELONA

POBLACIÓ POBL. SOBRE SUPERFÍCIE DENSITAT Estructura d'edats (2009)
GENER 2009 EL TOTAL (km2) (hab/km2) 0-14 anys 11,9%
(habitans) ESPANYOL (%)
15-64 anys 67,8%
Barcelona 1.621.537 3,5% 101 16.055 65 i més 20,3%
Regió
Metropolitana 4.992.193 10,7% 3.242 1.540 Esperança de vida (2008)
Catalunya 7.475.420 16,0% 32.107 233 Homes 79 anys
Dones 85,2 anys
Espanya 46.745.807 100,0% 505.990 92
Font: Ajuntament de Barcelona, INE Taxa de natalitat (2009) 8,7 ‰

RÀNQUING DE POBLACIÓ EN AGLOMERACIONS METROPOLITANES Taxa de mortalitat (2009) 9,4 ‰
EUROPEES
Taxa de fecunditat (2008) 38,7 ‰
RÀNQUING CIUTAT POBLACIÓ* Naixements per cada 1.000 dones
d'entre 15 i 49 anys
1 Londres 12.730.234
Font: Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona
2 París 10.145.314
3 Colònia 10.130,822
4 Amsterdam-Rotterdam 6.487.918
5 Liverpool-Manchester 6.444.953
6 Milà 6.244.760
7 Madrid 5.541.480
8 Barcelona 4.613.839
9 Nàpols 4.586.245
10 Berlín 3.909.764
* Dades de 2005.
Font: Papers 50. Aglomeracions Metropolitanes Europees
Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona

INDICADORS CLIMÀTICS DE BARCELONA

Temperatura mitjana anual 18,1ºC
Temperatura màxima extrema 36,8ºC
Temperatura mínima extrema 0,7ºC
Hores de sol anuals 2.526,3
Font: Ajuntament de Barcelona. Anuari Estadístic 2010

Sector de Promoció Econòmica. Barcelona en xifres 2010 9

1.3. Població estrangera
Ciutat cosmopolita, diversa i intercultural

PERCENTATGE D’ESTRANGERS SOBRE EL TOTAL DE LA POBLACIÓ ESTRANGERS A BARCELONA PER PAÏSOS, (gener 2010)
20 Itàlia 22.946
18 18,1%
17,6% Equador 20.459
17,3%
16 15,9% Pakistan 18.150
15,6%
14 14,2% Bolívia 15.541
12,8%
12 Perú 14.717
10,4%
10 Xina 14.398

8 Marroc 13.916
7,4%
6
6,3% França 13.238

4 Colòmbia 12.962

2 1,9% Argentina 8.855
Brasil 8.070
0
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Filipines 7.752
Font: Ajuntament de Barcelona. Nota: dades de l'1 de gener de cada any Alemanya 7.304
República Dominicana 7.053
Romania 6.490
ESTRANGERS A BARCELONA PER CONTINENT D’ORIGEN
(gener 2010) Regne Unit 6.125
Índia 5.753
Oceania
Àfrica 0,11% Xile 4.977
7,40%
Mèxic 4.350
Font: Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona
Àsia
19,16%

Amèrica
42,01%

Europa
31,30%

Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona

10

02.
Motor econòmic amb
estructura diversificada

2.1. Activitat i creixement econòmic 2.2. Especialització productiva
Catalunya genera la cinquena part del PIB de Estructura diversificada amb predomini
l’Estat espanyol dels serveis i importants clústers de base
industrial

BARCELONA i REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA. ESTRUCTURA PRODUCTIVA.
PRODUCTE INTERIOR BRUT A PREUS DE MERCAT (PIB)(1). 2006 PERCENTATGE D’ASSALARIATS PER SECTORS ECONÒMICS, 2009
PIB pm PIB pm per habitant
BARCELONA RMB CATALUNYA ESPANYA
milions d’euros milers d’euros Index Catalunya=100

Barcelona 57.237 35,8 131,0 Agricultura 0,0% 0,1% 0,3% 0,4%

Regió Indústria 9,5% 16,9% 18,3% 15,5%
Metropolitana 137.474,2 Construcció 4,8% 6,5% 7,5% 8,4%
(1) PIB 2006. Base 2000. Valoració a preus de mercat Serveis 85,7% 76,6% 73,9% 75,0%
Font: Institut d'Estadística de Catalunya
Total 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
Font: Elaboració del Departament d'Estadística de l'Ajuntament a partir de dades del Departament
PRODUCTE INTERIOR BRUT A PREUS DE MERCAT de Treball de la Generalitat de Catalunya i l’INSS
(Preus corrents) milions €

ESPANYA CATALUNYA (%) CAT/ESP
BARCELONA. VALOR AFEGIT BRUT (VAB)(1). 2006.
2007 1.052.730 208.680 19,8 PER A 13 BRANQUES D'ACTIVITAT pes s/total (%)
2008 1.088.502 214.714 19,7 Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca 0,01
2009 1.051.151 206.966 19,7 Energia, química i cautxú 3,60
Font: Idescat, INE Alimentació, begudes i tabac 1,11
Tèxtil, fusta, paper i edició 3,03

PIB PER CÀPITA Maquinària, material elèctric i de transport 4,01
En paritat de poder de compra*. Any 2009 Índex (UE 27=100) Metal·lúrgia, productes metàl·lics i
altres indústries manufactureres 0,94
Catalunya 126,40
Construcció 6,64
Espanya 103,10
Comerç i reparacions 11,57
Zona Euro 108,00
Hoteleria 7,50
Unió Europea 100,00
Transports, emmagatzematge i comunicacions 9,57
* PIB harmonitzat
Font: Eurostat i INE Mediació financera 7,02
Serveis a les empreses i activitats immobiliàries 24,35

TAXES DE VARIACIÓ ANUAL DEL PIB A PREUS CONSTANTS (en %) Altres serveis 20,71
Total sectors 100,00
2007 2008 2009
(1) VAB 2006. Base 2000. Valoració a preus bàsics
Catalunya 3,2 0,2 -4,0 Font: Institut d'Estadística de Catalunya

Espanya 3,6 0,9 -3,6
Unió Europea 2,9 0,7 -4,2
Font: Eurostat, INE, Idescat


2.3. Empreses
Teixit empresarial amb dinàmica
emprenedora i dominat per la pime

SOCIETATS MERCANTILS

2007 2008 2009 % s/ESPANYA

Creació a Barcelona ciutat 9.315 7.765 6.223* 8,0%
Creació a Barcelona província 19.195 14.875 11.038 14,1%
Creació a Catalunya 25.482 19.282 14.112 18,1%
Creació a Espanya 142.763 104.912 78.171 100,0%
Dissolució a Barcelona província 1.154 851 1.163 6,7%
Dissolució a Catalunya 2.562 1.962 2.356 13,6%
Dissolució a Espanya 18.047 16.368 17.385 100,0%
*Dada provisional
Font: INE. Directori Central d'Empreses (DIRCE)

EMPRESES DE BARCELONA* SEGONS EL NOMBRE ACTIVITAT EMPRENEDORA ALS PAÏSOS EUROPEUS, 2009
D’ASSALARIATS, 2009 (% sobre població)

NOMBRE D’EMPRESES PERCENTATGE 10,5%
Letònia

Sense assalariats 260.253 56,7% Hongria 9,1%
Amb assalariats: Grècia 8,8%
D’1 a 199 assalariats 197.708 43,1%
P Baixos
. 7,2%
Més de 199 assalariats 957 0,2%
Barcelona* 6,7%
Total empreses 458.918 100,0% Catalunya 6,4%
*Dada provincial Mitjana EU 5,8%
Regne Unit 5,7%

Eslovènia 5,4%
SEUS EMPRESARIALS, 2009
Finlàndia 5,2%
NOMBRE PERCENTATGE 5,1%
D’EMPRESES s/ESPANYA Espanya

Bòsnia 4,4%
Barcelona* 458.918 13,9%
França 4,3%
Catalunya 609.670 18,5%
Alemanya 4,1%
Espanya 3.291.263 100,0%
Itàlia 3,7%
*Dada provincial
*Dada provincial
Font: Global Entrepreneurship Monitor (GEM), Informe executiu Catalunya 2009

12

03.
Capital humà qualificat

3.1. Taxes d’activitat, ocupació i atur 3.3. Salaris
Taxes d’activitat i ocupació superiors a la Salaris competitius en el context
mitjana europea internacional

TAXES D’ACTIVITAT, OCUPACIÓ I ATUR. 2n TRIMESTRE 2010 (en %) NIVELL SALARIAL A CIUTATS DEL MÓN, 2010

TAXA D’ACTIVITAT TAXA D’OCUPACIÓ TAXA D’ATUR SALARI BRUT SALARI NET
(NOVA YORK=100) (NOVA YORK=100)
Barcelona 79,2 65,6 17,2
121,8 Zuric 126
Catalunya 77,9 64,0 17,9
118,2 Copenhaguen 88
Espanya 74,5 59,4 20,2
117,3 Ginebra 113,1
Unió Europea 71,1 64,3 9,6
100 Nova York 100
Font: Enquesta de població activa i Eurostat
82,2 Munic 72,3
79,2 Miami 81,9
78,8 Frankfurt 71,7
3.2. Llocs de treball a Barcelona 73,3 Londres 78
Més d’1 milió de llocs de treball a la ciutat i 73,1 Amsterdam 65,6
prop de 2,5 milions a l’entorn metropolità 68 Viena 67,9
65,4 París 66,8
TREBALLADORS AFILIATS A LA SEGURETAT SOCIAL. 64,5 Lió 67,3
2n TRIMESTRE 2010
51,9 Barcelona 58,2
TOTAL % s/ESPANYA
43,8 Atenes 44,9
Barcelona 1.009.834 5,7 47,5 Roma 44,8
Barcelona província 2.325.310 13,2 Font: UBS. Prices and Earnings around The Globe 2010

Catalunya 3.109.445 17,7
Espanya 17.587.252 100,0
Font: Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya

Un 40% dels llocs de treball són ocupats per 3.4. Formació i atracció en l’àmbit
universitaris universitari
LLOCS DE TREBALL SEGONS NIVELL D’ESTUDIS DELS FORMACIÓ I UNIVERSITATS
TREBALLADORS, 2006 (en %)
Universitats catalanes 12
BARCELONA RMB
Alumnes universitaris (curs 2008/2009) 226.787
Sense estudis 1,6 1,9 Estudiants estrangers en cursos de doctorat (2008) 34%
Estudis primaris 19,6 27,7 Nombre de Màsters d'excel·lència global 66
Estudis secundaris 39,2 40,6 Estudiants estrangers en Màsters d'excel·lència (2009) 65%
Estudis universitaris 39,6 29,8 Escoles estrangeres 25
Font: IERMB, Idescat. Enquesta sobre condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya, 2006 Font: Ajuntament de Barcelona


3.4. Formació i atracció en l’àmbit universitari
Escoles de negocis, universitats i màsters d’excel·lència global
amb projecció internacional

MILLORS ESCOLES DE NEGOCIS EUROPEES L'ANY 2010

RÀNQUING EUROPEU 2010 RÀNQUING MUNDIAL 2010 ESCOLA DE NEGOCIS CIUTAT

1 1 London Business School Londres

2 5 Insead Fontainebleau

3 6 IE Business School Madrid

4 11 IESE Business School Barcelona

5 15 IMD Lausana

6 16 University of Oxford: Saïd Oxford

7 18 HEC Paris París

8 19 Esade Business School Barcelona

9 21 University of Cambridge: Judge Cambridge

10 24 Lancaster University Management School Lancaster

10 25 Rotterdam School of Management, Erasmus University Rotterdam

12 26 Cranfield School of Management Cranfield

13 32 Imperial College Business School Londres

14 38 SDA Bocconi Milà

15 40 Manchester Business School Manchester

16 41 City University: Cass Londres

17 42 Warwick Business School Coventry

18 51 University of Strathclyde Business School Glasgow

19 73 Aston Business School Birmingham

19 74 Durham Business School Durham

21 75 Birmingham Business School Birmingham

22 87 University of Bath School of Management Bath

23 87 Vlerick Leuven Gent Management School Gant

24 89 University of Edinburgh Business School Edimburg

25 89 Bradford School of Management/TiasNimbas Business School Bradford

26 97 EM Lyon Lió

27 98 University College Dublin: Smurfit Dublín
Font: Financial Times

14

04.
Ciutat del coneixement
i la creativitat

4.1. Economia i societat del coneixement
La ciutat lidera l’avenç d’Espanya cap a
l’economia del coneixement

EMPRESES SEGONS INTENSITAT DE CONEIXEMENT, 2009

BARCELONA % s/TOTAL

Sectors industrials de nivell tecnològic alt 163 0,22%
Sectors industrials de nivell tecnològic mig-alt 817 1,09%
Sectors serveis intensius en coneixement 21.086 28,03%
TOTAL EMPRESES CONEIXEMENT ALT 22.066 29,34%
Empreses de coneixement baix 53.151 70,66%
TOTAL EMPRESES A LA CIUTAT 75.217 100,00%
Font: Àrea d'Estudis de la Direcció de Comunicació, Màrqueting i Prospectiva Econòmica de
l'Ajuntament de Barcelona

DISTRIBUCIÓ DELS ASSALARIATS PER SECTORS ECONÒMICS SEGONS LA INTENSITAT DE CONEIXEMENT, 2009

BARCELONA % s/TOTAL CATALUNYA % s/TOTAL

Sectors industrials de nivell tecnològic alt 8.364 0,93% 27.503 1,09%
Sectors industrials de nivell tecnològic mig-alt 36.138 4,02% 137.185 5,42%
Sectors serveis intensius en coneixement 383.944 42,74% 805.299 31,82%
TOTAL ASSALARIATS CONEIXEMENT ALT 428.446 47,69% 969.987 38,33%
Total assalariats coneixement baix 469.893 52,31% 1.560.451 61,67%
TOTAL ASSALARIATS 898.339 100,00% 2.530.438 100,00%
Font: Àrea d'Estudis de la Direcció de Comunicació, Màrqueting i Prospectiva Econòmica de
l'Ajuntament de Barcelona

PENETRACIÓ DE LES TIC A LES LLARS
(% S/POBLACIÓ 16 I MÉS ANYS)

2008 2009 VARIACIÓ 08/09

Tenen ordinador a casa 65,4 69,6 4,2
Connexió a Internet a casa 58,8 62,3 3,5
Utilització habitual d’Internet 57,4 59,6 2,2
Font: Gabinet Tècnic de Programació. Ajuntament de Barcelona


4.2. Recerca
Aposta qualitativa i quantitativa per la recerca
i la investigació, amb infraestructures
científiques de referència internacional

EVOLUCIÓ DE LES DESPESES EN R+D COM A PERCENTATGE DEL INSTAL·LACIONS CIENTÍFIQUES I TÈCNIQUES DE REFERÈNCIA
PIB A CATALUNYA I ESPANYA, (1996-2009) INTERNACIONAL A BARCELONA
1,8
Laboratori de Ressonància Magnètica Nuclear
1,68
1,61 Plataforma Mouse-Clínic
1,6

1,48 Instal·lació de Biologia Estructural Proteòmica
1,42
1,4 1,38 Centre de Computació i Comunicacions de Catalunya (CESCA)
1,33 1,35
1,27 1,35 Centre Nacional de Supercomputació
1,2 1,19 1,27 Sala Blanca del Centre Nacional de Microelectrònica
1,2
1,06 1,06 1,04
1,03 Canal d'Investigació i Experimentació Marítima
1,12
1,0
0,92 1,05 1,06 Centre Internacional de Mètodes Numèrics en Enginyeria (CIMNE)
0,90 0,99
0,91 0,91 Sincrotró ALBA
0,8 0,87 0,86
0,81 0,8 Font: Ministerio de Ciencia e Innovación, Mapa d'instal·lacions científiques i tècniques singulars

0,6

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

Font: INE Catalunya Espanya

EVOLUCIÓ DEL PERSONAL DEDICAT A L’R+D. CATALUNYA,
(1996-2009)
50.000
47.324
45.000 46.520
43.037
40.000 40.867
37.862
36.634
35.000
33.411
30.000 28.034

25.107
25.000 26.037

20.023
20.000
18.395 21.896

15.000 17.773

10.000
1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

Font: INE

16

05.
4.3. Innovació empresarial 5.1. Oficines
Barcelona i Catalunya, líders en Més de 7 milions de m2 de sostre en el
innovació de l’empresa espanyola Barcelona Econòmic Triangle (BET) per a
activitats econòmiques d’alt valor afegit,
amb capacitat de generar més de
INDICADORS D’INNOVACIÓ
200.000 nous llocs de treball
SOL·LICITUDS DE PATENTS SOL·LICITUDS DE MODELS D’UTILITAT
2009 % s/ESP. 2009 % s/ESP. MERCATS D’OFICINES (Barcelona ciutat)

Barcelona* 557 15,0 571 22,4 Estoc d'oficines total (desembre 2009) 568.000 m2
Catalunya 658 17,7 697 27,4 Oferta disponible d'oficines (2010) 721.000 m2
Espanya 3.712 100,0 2.545 100,0 Taxa de desocupació 12,70%
*Dada provincial
INDICADORS D’INNOVACIÓ Font: 22@Barcelona i Barcelona Activa
Font: Oficina Española de Patentes y Marcas

NOMBRE D’EMPRESES DESPESA TOTAL EN ACTIVITATS
INNOVADORES INNOVADORES PREUS D’OFICINES (Barcelona ciutat)
2008 % s/ESP. 2008 % s/ESP.
Primera línia (Pg Gràcia-Diagonal) 18-21,5 € m2/mes
Catalunya 8.184 22,6 3.780.644 18,9
Districte de negocis (centre consolidat) 15-20 € m2/mes
Espanya 36.183 100,0 19.918.946 100,0
Perifèria (Sabadell, St. Cugat, Esplugues, etc) 11,5-16 € m2/mes
Font: INE
Noves àrees de negoci 16-19,5 € m2/mes
Font: 22@Barcelona i Barcelona Activa

4.4. Sectors creatius
Les indústries culturals, l’arquitectura,
el disseny i la publicitat generen el 13% de
l’ocupació de l’àrea de Barcelona

EMPRESES D’INDÚSTRIES CREATIVES A BARCELONA, 2010

Font: Mapes urbans de coneixement i innovació de Barcelona.
Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, 2010


Oferta immobiliària
competitiva per als negocis

Barcelona Economic Triangle
La regió Metropolitana de Barcelona té
tres àrees motor d’activitat econòmica
que formen un gran triangle econòmic:

INDICADORS D’INNOVACIÓ

ÀREA MOTOR SECTORS PROJECTES SOSTRE TOTAL D’ACTIVITAT PRINCIPALS INFRAESTRUCTURES
ECONÒMICA I CENTRES DE RECERCA

Delta BCN Aeroespacial, mobilitat, Parc Aerospacial 245.000 m2 Centre Tecnològic per a la
BZ Barcelona biotecnologia, i de la Mobilitat Indústria Aeronàutica i de
Zona Innovació alimentació, òptica i l'Espai (CTAE)
(àrea del Llobregat) fotònica
Túnel del Vent

Centre Internacional de Mètodes
Numèrics en Enginyeria (CIMNE)

Parc de negocis de 98.000 m2 Institut de Ciències Fotòniques
Viladecans (ICFO)

Parc Mediterrani 93.300 m2
de la Tecnologia

BZ Barcelona 1.000.000 m2
Zona Innovació

22@Barcelona Media, TIC, tecnologies 22@Barcelona 3.200.000 m2 Parc de Recerca Biomèdica de
(àrea del Besòs) mèdiques, energia, Barcelona (PRBB)
disseny
Centre d’Innovació Barcelona
Media

Barcelona Digital

Institut de Recerca en Energia
de Catalunya (IREC)

Campus Diagonal- Besòs 60.000 m2 Projecte ITER “Fusion for Energy”

Zona de l’estació de la 436.022 m2 Disseny Hub Barcelona
Sagrera
Banc de Sang i Teixits
2
Parc de l’Alba Biotecnologia, energia, Parc Alba 1.320.000 m Sincrotró Alba
(àrea del Vallès) nanotecnologia, nous
materials, farmàcia Esade Creàpolis 39.800 m2
i salut
Parc de la Salut- Parc Taulí 93.700 m2 Sala Blanca del Centre Nacional
de Microelectrònica (CSIC-CNM)
2
Parc Tecnològic del Vallès 190.600 m

Parc de Recerca de la UAB 120.000 m2

Parc Empresarial Can 172.330 m2 Institut d’Investigació en
Sant Joan Intel·ligència Artificial (CSIC-IIIA)

18

06.
Una economia oberta
al món

6.1. Inversió estrangera a Catalunya 6.2. Inversió de Catalunya a l’exterior
Una de les primeres regions d’Europa en Catalunya genera la cinquena part de la
recepció de projectes d’inversió estrangera inversió espanyola a l’exterior

INVERSIÓ ESTRANGERA. En milions € INVERSIÓ A L’EXTERIOR. En milions €

2007 2008 2009 % CAT./ESPANYA 2008 2009 % CAT./ESPANYA

Catalunya 2.605,6 2.337,3 1.348,3 11,1 Catalunya 6.275,8 1.873,5 12
Espanya 29.133,7 29.515,2 12.116,5 100,0 Espanya 35.021,0 15.654,3 100
Nota: Inversió bruta total sense entitats de tinença de valors estrangers (ETVE) Nota: Inversió bruta total sense entitats de tinença de valors estrangers (ETVE)
Font: Registre d'Inversions Exteriors. Secretaria d'Estat de Turisme i Comerç Font: Registre d'Inversions Exteriors. Secretaria d'Estat de Turisme i Comerç

PROCEDÈNCIA DE LA INVERSIÓ ESTRANGERA A CATALUNYA DESTÍ DE LA INVERSIÓ EXTERIOR DES DE CATALUNYA
Percentatge sobre el total, 2009 Percentatge sobre el total, 2009

Regne Unit 20,21% Àustria 35,16%

Alemanya 13,13% Regne Unit 8,38%

Itàlia 12,30% Suïssa 7,52%

Luxemburg 9,06% Portugal 6,36%

Països Baixos 8,37% Turquia 5,92%

Suècia 7,17% Itàlia 5,13%

França 7,05% Russia 2,48%

Suïssa 5,84% Brasil 2,31%

Estats Units 2,45% Argentina 2,14%

Altres 14,42% Hongria 1,79%
0,0 5,0 10,0 15,0 20,0 25,0 22,81%
Altres
Font: Registre d'Inversions Exteriors. Secretaria d'Estat de Turisme i Comerç
0 5 10 15 20 25 30 35

Font: Registre d'Inversions Exteriors. Secretaria d'Estat de Turisme i Comerç

NOMBRE D’EMPRESES ESTRANGERES ESTABLERTES A
CATALUNYA, 2009
França 626
Alemanya 572
Estats Units d’Amèrica 366
Itàlia 346
Països Baixos 307
Regne Unit 245
Suïssa 188
Japó 98
Altres 633
Total 3.381
Font: Invest in Catalonia. ACC1Ó


6.3. Exportacions
L’àrea de Barcelona és el principal territori exportador de l’Estat
espanyol, amb més de la cinquena part de les vendes a l’exterior

EXPORTACIONS. En milions € PRINCIPALS PAÏSOS D'EXPORTACIÓ DE LA PROVÍNCIA DE
BARCELONA. Percentatges sobre el total, 2009
2007 2008 2009* % s/ESP. 2009

Barcelona 39.442,37 39.814,11 32.261,80 20,4% França 18,93%

Catalunya 49.678,31 50.314,31 41.157,47 26,0% Alemanya 9,68%
Espanya 185.023,22 188.184,39 158.254,28 100,0% Itàlia 9,03%
* Dada provincial Portugal 8,82%
Font: Ministerio de Industria, Turismo y Comercio
Regne Unit 4,85%
EVOLUCIÓ DE LES EXPORTACIONS A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA 4,03%
Suïssa
(1995-2009)
Països Baixos 3,03%
45.000

40.000 Holanda 2,69%

35.000 Bèlgica 2,47%
30.000 Mèxic 1,95%
25.000
Marroc 1,83%
20.000 1,82%
Turquia
15.000

10.000

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


DISTRIBUCIÓ DE LES EXPORTACIONS DE LA PROVÍNCIA DE DISTRIBUCIÓ DE LES EXPORTACIONS ESPANYOLES
BARCELONA SEGONS CONTINGUT TECNOLÒGIC, 2009 SEGONS CONTINGUT TECNOLÒGIC, 2009

1,86% 2,82%

14,23% 9,98%

16,17% 45,77% 21,77% 39,40%

21,97% 26,03%

Nivell tecnològic Nivell tecnològic
Alt Mitjà-alt Mitjà-baix Baix No classificat Alt Mitjà-alt Mitjà-baix Baix No classificat

Font: Ministerio de Industria, Turismo y Comercio Font: Ministerio de Industria, Turismo y Comercio

20

6.4. Port de Barcelona 6.5. Aeroport
Un dels dotze primers ports europeus en Un dels deu primers aeroports europeus en
trànsit de contenidors nombre de passatgers.
Vols intercontinentals a 44 destinacions,
amb 157 freqüències setmanals l’any 2009
INDICADORS DEL PORT DE BARCELONA AEROPORT DE BARCELONA

TRÀFIC (en milions) 2008 2009 2007 2008 2009

Mercaderies (tones) 50,6 41,8 Passatgers totals 32.898.249 30.272.084 27.311.765
Contenidors (TEU) 2,6 1,8 Mercaderies (en tones) 104.239 96.770 89.812

Passatgers 3,2 3,2 Font: Barcelona Economia

INFRAESTRUCTURES PRINCIPALS AEROPORTS EUROPEUS PER VOLUM DE PASSATGERS
Superfície terrestre (ha) 828,9
CIUTAT (AEROPORT) PASSATGERS 2009
Molls i atracadors (km) 20,3
Londres Heathrow (LHR) 66,0
Font: Autoritat Portuària de Barcelona
París Roissy (CDG) 57,9
Frankfurt (FRA) 50,9
RÀNQUING EUROPEU DE PORTS PER TRÀNSIT DE CONTENIDORS, Madrid (MAD) 48,2
2009 Amsterdam (AMS) 43,6

RÀNQUING 2009 CIUTAT PORT TEU* Roma-Fiumicino (FCO) 33,7
Munic (MUC) 32,7
1 Rotterdam 9.743.290
Londres Gatwick (LGW) 32,4
2 Anvers 7.309.639
Barcelona (BCN) 27,3
3 Hamburg 7.010.000 París Orly (ORY) 25,1
4 Bremen 4.535.842 Font: Airport Council International (2009)
5 València 3.653.890
AVE BARCELONA - MADRID
6 Algesires 3.042.759
PASSATGERS 2009 DURADA DEL TRAJECTE
7 Gioia Tauro 2.857.438
8 Felixstowe 2.800.000 AVE Barcelona-Madrid 2.673.900 2 hores 40 minuts
Font: Renfe
9 Zeebrugee 2.328.198
10 Malta Freeport 2.260.000 AEROPORT DE BARCELONA. VOLS INTERNACIONALS
PER ÀREA GEOGRÀFICA, 2009
11 Le Havre 2.240.714
AEROPORTS NOMBRE DE VOLS NOMBRE DE
12 Barcelona 1.800.213 DE DESTINACIÓ SETMANALS PASSATGERS
TOTALS DIRECTES
* TEU = Mesura de capacitat de transport marítim equivalent a un contenidor de 20 peus
Font: Cargo Systems (2008), Top 100 Containerports Amèrica del Nord 12 49 627.560
Àfrica 18 66 587.501
Orient Mitjà 6 23 243.697
Amèrica del Sud 2 6 163.818
Àsia 6 13 (2 càrrega) 81.984
Total intercontinental directe 44 157 1.704.560
Font: Bcn Air Route Development Committee


07.
Referent turístic i ciutat
de fires i congressos

7.1. Destinació de turisme urbà
Una de les principals destinacions del turisme urbà a Europa.
Els visitants a la ciutat generen una despesa aproximada de 20
milions d’euros diaris i un impacte d’entre el 8% i 10% del PIB

TURISTES I PERNOCTACIONS A BARCELONA INDICADORS D’OFERTA HOTELERA

2008 2009 2007 2008 2009 VARIACIÓ (%)
2008-2009
Turistes* 6.659.075 6.476.033
Hotels 295 310 321 3,55%
Pernoctacions 12.485.198 12.817.170
Habitacions 27.806 29.143 30.933 6,14%
*Turistes allotjats en establiments hotelers
Font: Turisme de Barcelona Places (llits) 54.036 56.695 60.331 6,41%
Font: Turisme de Barcelona

RÀNQUING DE CIUTATS EUROPEES, 2009

CIUTAT TURISTES % VARIACIÓ
ANY ANTERIOR
7.2. Els creuers turístics
París 14.416.395 -4,1
Primera destinació en passatgers de
Berlín 8.262.957 4,7
creuers entre els ports mediterranis
Roma 7.737.404 -2,1
Madrid 7.193.177 -1,2 INDICADORS DE CREUERS
Barcelona 6.476.033 -2,7
2009
Munic 4.983.632 3,2
Passatgers creuers 2.151.465
Viena 4.756.442 -4,8
Embarcament 592.992
Hamburg 4.367.165 6,1
Desembarcament 587.247
Praga 4.346.079 -5,3
Trànsit 971.226
Font: Elaboració de Turisme de Barcelona a partir de dades del TourMIS
Notes: Nombre de turistes en hotels, excepte Berlín, Hamburg i Praga; Viena inclou l'àrea metropolitana.
La resta de ciutats comptabilitzen els turistes que dormen en tot tipus d'allotjament de pagament
Creuers 799

PROCEDÈNCIA DELS TURISTES, 2009

Estat Espanyol 31,1%

Itàlia 8,4%

Regne Unit 8,1%

França 7,7%

Estats Units 7,4%

Alemanya 5,2%
Resta
Amèrica 4,9%

Japó 2,1%
0,0 5,0 10,0 15,0 20,0 25,0 30,0 35

22

7.3. Ciutat de fires i congressos
Barcelona, segona ciutat del món en
organització de reunions internacionals

INDICADORS DE L'ACTIVITAT CONGRESSUAL

2007 2008 2009 VARIACIÓ 08/09 (%)

Total reunions 1.775 2.482 1.857 -25,18
Congressos 340 383 294 -23,24
Jornades, Simposiums, Cursos n.d. 286 215 -24,83
Convencions i incentius 1.435 1.813 1.348 -25,65
Total de delegats 629.704 695.902 576.157 -17,21
Font: Turisme de Barcelona i Ajuntament de Barcelona

RÀNQUING MUNDIAL DE CIUTATS PER NOMBRE DE REUNIONS INTERNACIONALS, 2009

RÀNQUING 2009 CIUTAT NOMBRE REUNIONS RÀNQUING 2009 CIUTAT NOMBRE REUNIONS

1 Viena 160 6 Copenhaguen 103
2 Barcelona 135 7 Estocolm 102
3 París 131 8 Amsterdam 98
4 Berlín 129 9 Lisboa 98
5 Singapur 119 10 Beijing 96
Font: International Congress & Convention Association

SUPERFÍCIE TOTAL COBERTA D'EXPOSICIÓ (m2) → 280.000

SALONS DE FIRA REFERENTS A EUROPA
FIRA DE BARCELONA ALTRES RECINTES

MOBILE WORLD CONGRESS Cebit - Hannover
EIBTM
PISCINA Piscine - Lyon Intervad - Düsseldorf
CONSTRUMAT Batimat - Paris Bau - München
ALIMENTARIA Anuga - Köln Sial - Paris
HOSTELCO Host - Milano Equiphotel - Paris
SALÓN NAUTICO Nautico - Genova Boot - Düsseldorf
EXPOQUIMIA Achema - Frankfurt Interchirmie - Paris
HISPACK Interpack - Düsseldorf
SALÓ DE LA LOGISTICA Transport et logistic - Paris Emballage - Paris
BARCELONA MEETING POINT Mipim - Cannes Expo Real-München
AUTOMÒBIL Automobil - Frankfurt Mondial de l'Automobile - Paris
CARAVANING Caravaning - Düsseldorf
SONIMAGFOTO Photokina - Köln
Font: Fira de Barcelona


08. 09.
Comerç Qualitat
de vida

7.3. Ciutat de fires i congressos 7.3. Ciutat de fires i congressos
Un model de comerç de qualitat, divers i de La primera ciutat d’Europa en qualitat
proximitat, que genera activitat econòmica de vida
i cohesió social als barris de la ciutat

COMERÇ A BARCELONA, 2009 MILLORS CIUTATS EUROPEES EN QUALITAT DE VIDA PER ALS
TREBALLADORS, 2010
COMERÇ
RANKING 2010 CIUTAT
Nombre d’empreses 16.650
Llocs de treball 151.724 1 Barcelona
2 Múnic
MERCATS MUNICIPALS
3 Estocolm
Alimentació 39
4 París
Especials 4
5 Zúric
Nombre establiments 2.929
6 Madrid
Superfície total 206.769 m2
7 Copenhaguen
Facturació* 7.511,67 €
8 Edinburg
*Mitjana de vendes per mes i establiment
Font: INSS i Ajuntament de Barcelona
9 Ginebra
10 Londres
Font: Cushman & Wakefield, European Cities Monitor 2010

9.1. Energia i medi ambient
Aposta per l’estalvi, l’eficiència energètica
i el desenvolupament d’energies renovables

INDICADORS DE ZONES VERDES A BARCELONA, 2008

2008

Parcs urbans (zones verdes destinades
a l’espai públic) 5.593.000 m2
Verd urbà (espais verds incorporats
a la trama urbana) 10.757.181 m2
Verd urbà per càpita 6,7 m2/habitant
Font: Ajuntament de Barcelona. Anuari estadístic 2009

PLATGES (NOMBRE / KM2) → 7 / 3.910

24

7.3. Ciutat de medii ambient
9.1. Energia i fires congressos
Aposta per l’estalvi, l’eficiència energètica
La primera ciutat d’Europa en qualitat de
i el desenvolupament d’energies renovables
vida

ESTRUCTURA DEL CONSUM ENERGÈTIC PER SECTORS, 2008 EVOLUCIÓ DE LA RECOLLIDA SELECTIVA DE RESIDUS A BARCELONA
(en %)

2000 2005 2007 2009

11,1 29,6 33,2 33,6
18% 29%
Indústria Comerç i
Font: Agenda 21 de Barcelona

serveis

25% EMISSIONS DE GASOS D'EFECTE HIVERNACLE EN CIUTATS
Transport DEL MÓN
28%
Domèstic CIUTAT TONES CO2 PER CÀPITA

Barcelona 4,2
Ginebra 7,8

Font: Departament d’Estadística de Ajuntament de Barcelona. Agència d’Energia de Barcelona
Praga 9,4
Londres 9,6
Nova York 10,5
ENERGIA EQUIVALENT PRODUÏDA A LES INSTAL·LACIONS DE
Bangkok 10,7
CAPTACIÓ SOLAR A BARCELONA
Toronto 11,6
70.000
Ciutat del Cap 11,6
60.000
Los Angeles 13
50.000 Denver 21,5
Nota: Emissions tenint en compte el consum total d'energia de la ciutat.
40.000 Emissions provocades tant pel consum a la ciutat com fora de les seves fronteres
Font: Environmental Science and Technology. American Chemical Society, 2009
30.000

20.000

10.000

0
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008
Solar tèrmica (MWh/any) Solar fotovoltaica (MWh/any)

Font: Agència d'Energia de Barcelona

Barcelona en xifres 2010

Recomendados

Recomendados

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Mais procurados (20)

Destaque

Destaque (7)

Semelhante a Barcelona en xifres 2010

Semelhante a Barcelona en xifres 2010 (20)

Mais de Barcelona Business

Mais de Barcelona Business (20)

Barcelona en xifres 2010