1. Llorençvillalonga bearn

2. Neix a Palma de Mallorca el 1897, fill de Miquel VillalongaMuntaner, militar, i de Joana Pons Marquès. Llicenciat en medicina, estudià a la Universitat de Saragossa, onacabà la carrera el 1926. Es va especialitzar en psiquiatria a França, onconeguél'obra de l'escriptor Marcel Proust, del qual va adquirir influència, sobretotpel que fa a la novel·lapsicològica

3. La seva primera incursió a l'activitatliterària es dónaAl'avantguardaestèticadelsanysvint i trenta : escriu per al diariEl Día, de Palma, diversos articles sobre política i sobre cultura —des d'unpunt de vista anticatalanista— i algunscontessintètics, que publica méstard. Aquestsprimersescritsels signa amb el pseudònim de Dhey, que també utilitza en algunes de les sevesprimeres obres.

4. El 1927 obre un consultori a Palma, i pocdesprés a la Clínica Peñaranda. De 1930 a 1934, ocupa el càrrec de secretari del Col·legi Oficial de Metges de les Balears. Paral·lelament, entra a treballar a l'Hospital Provincial, peròpocdespréspassa a l'HospitalPsiquiàtric, però la sevapassióés la literatura.

5. S'estrenacom a narrador amb la novel·laMort de dama (1931), llibre que a pesar de suposar un saltqualitatiu en la seva carrera literària —i de ser considerada un clàssic de la literatura catalana contemporània—, rep, en el moment de publicar-se, crítiquesairades de l'entorn regionalista de l'illa i dels poetes de l'Escola Mallorquina que se sentenal·ludits en la sàtira i la paròdia que transpual'obra.

6. FundàelmagazínBrisas (1934-1936), revista que ellmateixdirigeix i onpublicà alguns dels seus relats, poemes i obres teatrals com ara Silvia Ocampo i Fedra. En aquestsescritsVillalonga retrata la realitat de Mallorca durantelsanystrenta, quantotjustcomençaven a arribar llesprimeresonades de turistes.

7. L'any 1936, Villalonga entra a formar part de la Falange Espanyola, la qual cosa es reflecteix en elsseusescrits, claramentpropagandístics. I al cap de poctemps es casa amb Teresa GelabertGelabert. En acabar la Segona Guerra Mundial, Villalonga inicia una nova etapa literària en què es decanta per una majorreflexió, i elsseusescritss'omplen de nostàlgia i de rememoraciód'unmónperdut a la manera de Proust. Torna a col·laborar a la premsa, al diariBaleares, també franquista

8. A partir delsanyscinquanta, fruit de la reflexióentorn de les conseqüències devastadores de la guerra civil, el pensament de Villalongapren un marcatcaràcterescepticista, i això propicia un acostament al món cultural mallorquí. La segonaedició de Mort de dama (1954) adaptada al català del Principat, molesta l'autor que és un defensor de les varietatsdialectals.

9. A partir (1961), es dedica a fer una literatura mésautobiogràfica. Sónd'aquestaèpocaL'àngelrebelFalses memòries de Salvador Orlan (1967), Les Fures (1967) i El misantrop (1972). També publica nombrososarticles, no només a la premsa mallorquina, sinó també a la de Barcelona (a Destino i a El Correo Catalan). Durantelsúltimsanys de la sevatrajectòrialiterària publica un parell de novel·lesAndrea Víctix (1974) i Un estiu a Mallorca (versió narrativa de l'obra de teatreSilvia Ocampo).

10. Mor a Palma de Mallorca el 28 de gener del 1980.

11. BEARN I LA CASA DE LES NINES

12. La seva obra més important va ser Bear i La casa de les nines. La novel·la es desenvolupa en una època de canvis, el canvi entre l'Antic Règim i la civilització de l'Europa actual. En concret l'obra acaba el 1890. A la novel·la hi ha moltíssimes referències externes de l'època en que transcorren els fets, aquestes referències són de fets històrics o culturals molt concrets, que ens permeten situar la història en unes dates molt precises.

13. •És una època de canvi social, Villalonga ens ho ensenya amb les referències històriques: les lluites entre liberals i conservadors en el regnat d'Isabel II,l'ascens de la burgesia i la caiguda de la noblesa a causa de l'enriquiment a través de la indústria dels burgesos, l'oposició entre la cultura germànica i la francesa... •A “Bearn” les referències als nous invents i els progressos tècnics són també molt importants, aquests ens demostren clarament el canvi social d'aquella època, que afecta a la vida dels individus i al seu ambient: timbre elèctric, xifó, màquina de cosir, telèfon, automòbil, tren, correu...Els invents duen a una societat més igualitària on els privilegis de classe ja no hi tenen cabuda. Els invents impliquen la pèrdua de llibertat i la imposició d'un nou ordre, el socialisme.

14. Bearn és un espai mític. És tot un món mitificat que s'enfonsa, una civilització i un espai. Les grans possessions agrícoles tradicionals, de la Mallorca rural, que havien permès econòmicament la manera de viure dels senyors en el segle XIX, es començaren a dividir a causa de la desamortització. •Acaba alhora una ideologia, una concepció de la vida, la aristocràtica i un mode de producció, l'explotació de les terres per uns pagesos arrelats a la propietat i en dependència quasi medieval a causa del'abolició del feudalisme a la crisi de l'antic règim. Aquesta unió tanestreta dels senyors a Bearn ens permet marcar una oposició també molt clara entre l'espai rural de Bearn i l'espai urbà de Palma. •El primer s'identifica amb el lloc paradisíac. Ja que les repercussions de les revolucions lliberals de 1868 tardaren a arribar, però igualment el paradís endarrerit mallorquí acaba desapareixent. •El segon és el motor dels transcendentals canvis que estan acabant amb el lloc paradisíac, ja que Palma sent la capital de Mallorca era on primer arribaven els canvis, i després s'anaven escampant per tota l'illa, la qual però estava molt més endarrerida que la ciutat per la falta de recursos. L'economia era moltpobre a causa de la poca industrialització que s'estava donant al'illa, encara que a l'estranger la indústria s'estigués estenent pertot. •Els canvis a Mallorca tardaren a arribar però finalment arribaren i transformaren mallorca de cap a peus.

15. Fi