PPT de presentació de l'estudi de Fons ISR comercialitzats a l'estat espanyol. Autor de l'estudi: Carles Escolano. Editat per FETS (Finançament Ètic i Solidari)

1. Anàlisi Qualitativa dels Fons d’Inversió
Socialment Responsables comercialitzats
a Espanya
Carles Escolano
Barcelona, 12 d’Abril de 2011
1

2. Taula de continguts
• Antecedents i objectius
• Valoració d’empreses socialment responsables
• El Mercat ISR a Espanya
• Evolució i característiques principals
• Tipus d’actius en els que s’inverteix
• Sectors i zones geogràfiques
• Anàlisi qualitativa dels actius
• Enfocament per a la selecció d’empreses
• Empreses analitzades
• Aspectes identificats en l’anàlisi
• Conclusions i Recomanacions
2

3. Empreses i inversions socialment
responsables
Negoci
Organitzacions
Org. Org. Empresa Negoci generant
caritatives / caritatives / amb amb Negoci
beneficis per Empresa
ingressos comerç i beneficis objectius socialment
activitats comercial
per contractes socials socials responsable
caritatives
donacions públics
Àrea en la que les organitzacions són definides, de
forma poc precisa, com empreses socials
Motivació
Impacte Guany financer però no Només
Impacte
(però esperant un ús eficient a expenses d’altres guany
del capital) persones o del planeta financer
Inversors
Inversió Inversió
Valor combinat amb
Filantrops socialment purament
reutilització del capital
Responsable comercial
Font: Venturesome (superior) y JPA Europe Limited (mig i inferior)

4. Antecedents
• En els darrers anys hi ha hagut nombroses iniciatives per impulsar
les pràctiques ISR/RSC en les empreses i els agents d’inversió.
• Les pràctiques ISR són de caràcter voluntari i en molts casos
genèriques. Existeix una escassa regulació al respecte.
• Hi ha una gran varietat de metodologies per avaluar les empreses.
En nombrosos casos donen resultats contradictoris.
• Debat sobre la conveniència d’invertir part del Fons de Reserva de
la Seguretat Social en fons ISR.
• Estudis realitzats en altres països mostren que els actius en els que
inverteixen aquests fons no difereixen massa dels fons
convencionals.

5. Objectius i àmbit de l’estudi
Objectius
• Conèixer la situació actual dels fons ISR a Espanya,
analitzant els actius en els que inverteixen.
• Pressionar al sector per avançar en el desenvolupament
de la ISR.
Àmbit
• Fons ISR comercialitzats a Espanya i actius amb seu (o
cotitzats) a Europa.
• No inclou l’anàlisi de fons de pensions que apliquen
pràctiques de ISR en la gestió de les seves carteres.

6. Estratègies dels fons d’inversió
socialment responsables
ANÀLISIS GESTIÓ DESINVERSIÓ
Criteris negatius o excloents Implicació
- Exclusió total activa
- Exclusió parcial (funció implicació) (engagement)
Criteris positius Votació
- Fons Temàtics en juntes
- Best-in-Class d’accionistes
Enfocaments combinats
Temps de vida del procés d’inversió
Font: Estratègies ISR al llarg del procés d’inversió (Basat en PRIME Toolkit)

7. Empreses socialment responsables
Dimensions avaluades i exemples d’indicadors
Govern corporatiu:
• Codis de conducta / anti-corrupció
• Relació amb accionistes
• Informació a diferents stakeholders
Econòmica
Econòmica
• Ingressos obtinguts
• Retorn a l’accionista
• Impostos pagats
Govern • Gestió del risc
Corporatiu
Mediambiental
Mediambiental • Política i Sistema de gestió ambiental
Social
• Eco-eficiència
• Biodiversitat
Social
• Pràctiques laborals
• Drets humans
• Atracció i retenció del talent
• Filantropia

8. Empreses socialment responsables
Índex i estàndards
Índex borsaris
• Dow Jones Sustainability Index (DJSI),
• FTSE4Good (del Financial Times Stock Exchange),
• ASPI Eurozone
• Ethibel Excellence Index.
Estàndards
• UN Global Compact (UNGC)
• Principis d’Equador (EP)
• Principis per a la Inversió Responsable (UNPRI)
• Global Reporting Initiative (GRI)

9. El Mercat ISR a Espanya
Característiques generals
• El mercat retail de la ISR a Espanya evoluciona molt lentament. La
inversió es dóna quasi exclusivament en el mercat institucional.
• La rendibilitat de la inversió socialment responsable no és menor i
el risc no és major que en la inversió convencional.
• L’evolució dels fons ISR ha estat menys dolenta que la dels fons
convencionals durant la crisi financera.
• Els fons ISR gestionats per gestores estrangeres (€ 4.871 milions
el 2008) van ser molt més grans que els gestionats per gestores
espanyoles (€ 729 milions)

10. El Mercat ISR a Espanya
Tipus d’actius en els fons ISR el 2008
Comercialitzats a Espanya i Comercialitzats i gestionats a
gestionats a l’estranger Espanya (Excloent BBVA Solidez)
Otro; 1,5% Efectivo; Otro; 0%
Efectivo; 15% 19%
Acciones;
Acciones; 48%
53,5%
Bonos;
30%
Bonos;
33%
Font: Fons ISR inclosos a l’Observatori de la ISR d’ESADE 2009.
Dades extretes de www.morningstar.es el Setembre/Octubre de 2010.

11. Tipus d’actius en els fons ISR el 2009
Distribució sectorial dels fons ISR
Serv. públicos
Energía
Bienes industriales
Bienes de consumo
Serv. Financieros
Serv. Empresas
Serv. consumidores
Salud
Telecomunicaciones
Medios
Hardware
Software
0,00% 5,00% 10,00% 15,00% 20,00% 25,00% 30,00%
Gestoras extranjeras Gestoras españolas
Font: Fons ISR inclosos a l’Observatori de la ISR d’ESADE 2009.
Dades extretes de www.morningstar.es el Setembre/Octubre de 2010.

12. Anàlisi qualitativa dels actius
Enfocament per a la selecció d’empreses
66
Fons ISR
(Observatori 2009)
59
Fons analitzats
(Dades disponibles)
361 Actius
281 55 43 20
Entitats Entitats Entitats Entitats
• Europees
• No públiques
• Top 10 Espanya
• Espanyoles o • Top 10 Europa
• Top 30 Global • Màx. 2 per sector i país

13. Anàlisi qualitativa dels actius
Empreses seleccionades i analitzades
TOTAL
ENTIDAD PAÍS # fons Categoria
(Milers €)
BBVA S.A. Espanya 128.977 6 Banc Nacional
Caja De Madrid Espanya 91.497 3 Caixa d’Estalvis
HSBC Holdings PLC Regne Unit 29.608 14 Banc Estranger
Caja De Ahorros De Salamanca Espanya 29.361 1 Caixa d’Estalvis
United Utilities Group PLC Regne Unit 19.512 2 Aigua / Serveis Públics
Iberdrola Espanya 18.753 7 Energia / Serveis Públics
Royal Dutch Shell PLC Regne Unit 17.790 11 Petroli i Gas
Snam Rete Gas Itàlia 17.696 1 Gas / Serveis Públics
Credit Suisse Suïssa 15.093 4 Banc Estranger
Danisco Dinamarca 13.663 2 Alimentació
Vestas Wind Systems A/S Dinamarca 13.482 4 Energies Renovables
Vodafone Group PLC Regne Unit 13.240 10 Telecomunicacions
Nestle SA Suïssa 12.186 11 Alimentació
Abengoa, S.A. Espanya 9.629 1 Contractista General
Acciona,S.A. Espanya 8.717 1 Diversificat
Novartis AG Suïssa 6.366 8 Farmacèutic
Telefónica, S.A. Espanya 5.360 7 Telecomunicacions
Banco Santander S.A. Espanya 4.332 8 Banc Nacional
Gamesa Corporación Tecnológica, S.A. Espanya 1.499 1 Energies Renovables
EDP Espanya 541 3 Energia / Serveis Públics

14. Anàlisi qualitativa dels actius
Aspectes generals identificats
Favorables Desfavorables
• Govern Corporatiu: poques • Totes les entitats espanyoles tenen
discrepàncies (tot i haver-hi marge de societats en paradisos fiscals (excepte
millora). Caja Salamanca).
• El impacte econòmic de les empreses • Dediquen importants esforços en
és enorme (facturació, llocs de treball, lobbying per influir en les lleis.
impostos).
• A l’Amèrica Llatina i l’Àsia hi ha
• Totes les empreses realitzen accions nombroses denuncies:
socials (p.e. projectes educatius). – Pràctiques anti-sindicals, reducció de
plantilles i foment de subcontractació.
• La majoria de treballadors disposen
d’un bon entorn per treballar. – Impacte ambiental i social de grans
projectes energètics.
• Els casos conflictius semblen – Les empreses espanyoles s’han
relativament petits respecte al compte beneficiat de privatitzacions i compten
de resultats (econòmics). amb el recolzament del govern.

15. Anàlisi qualitativa dels actius
Aspectes sectorials identificats
• Totes les entitats financeres participen en el finançament de la indústria
militar i/o de projectes amb importants impactes socials i/o ambientals.
• El sector energètic té un immens potencial per contribuir al
desenvolupament econòmic i social i simultàniament causar un impacte
mediambiental (p.e. nuclear) i social devastador (p.e. biocombustibles).
• Existeix un intens debat i fortes pressions per part de la indústria sobre els
cultius modificats genèticament.
• L’etiquetatge d’aliments (p.e. elaborats a partir de transgènics) i el
marketing (p.e. alimentació infantil) són temes sensibles.
• En el sector farmacèutic els temes més controvertits són l‘accés als
medicaments i la bio-pirateria (per part de les empreses).

16. Conclusions
Aspectes positius i negatius
+ -
• Cada vegada són més els
• Creixement lent del mercat per
fons que integren aspectes de
a inversors individuals.
la ISR en la gestió de les
seves carteres.
• Existeixen importants
contradiccions entre el que
• S’està passant d’invertir en
proclamen les empreses i les
“qualsevol empresa” a invertir
entitats de denúncia.
en “les millors empreses”.
• L’economia social no està
• Les metodologies d’avaluació
rebent inversions dels fons
afegeixen noves dimensions
d’inversió socialment
i poden ser adoptades per
responsables
qualsevol inversor i/o empresa

17. Conclusions
Contradiccions en la valoració d’actius
Socialment responsable? Complexitat d’anàlisi
• Les accions socials són molt més • La principal font d’informació és la
visibles que les irresponsables. pròpia empresa, sovint a través de
qüestionaris.
• Es realitzen accions socials sense
canviar el nucli d’activitats. • Els informes són ambigus i difícils de
comparar. Els estàndards són
voluntaris i el seu compliment manca
• Millor que una altra no implica ser d’auditories de seguiment.
socialment responsable.
• Com a molt, la informació està
• Existeixen fonts d’energia (nuclear) i/o “verificada” (sense cap responsabilitat
tecnologies (OMG) sobre les que no hi pel verificador).
ha consens.
• No està clar com es resolen els casos
• Complir la llei no implica que tots ho en els que hi ha contradiccions entre
considerin socialment responsable diferents fonts
(p.e. paradisos fiscals)

18. Conclusions
Finançament de l’economia social
• No hi ha constància de que s’hagin fet inversions en entitats de
l’economia social (ni en actius no cotitzats).
• La vocació inversora és un factor limitant quan es centra en actius
de gran capitalització.
• El cost de l’anàlisi d’actius és més elevat en relació a la inversió que
es pot realitzar degut principalment a que:
– Els requisits legals d’informació per a les PIMES són menors que els
requerits a les empreses cotitzades.
– Es limita la grandària de les inversions per evitar el control de la gestió
de l’actiu, augmentant la fragmentació de la cartera i el número d’actius
a analitzar.

19. Recomanacions
• Millorar la transparència sobre els criteris que es valoren, com es
valoren i les ponderacions dels criteris en la valoració final.
• Auditar la informació subministrada per la pròpia empresa.
• Establir la obligatorietat dels informes establint la informació a
incloure i la forma de presentar-la.
• Explorar la possibilitat de crear fons d’inversió ISR centrats en
empreses de petita capitalització.
• Pensar com encaixar un fons d’aquestes característiques amb les
necessitats i expectatives de les empreses de l’economia social.

20. Agraïments
• Narcís Sánchez, Xavi Teis y • Luca Martinelli
Maite Codina (FETS) (Altreconomia.it)
• Ramon Buira y Beatriz • Víctor Maeso (SETEM)
Fernández (Economistes • Jesús Carrión (Observatori
sense Fronteres) del Deute i la Globalització),
• David Sánchez y Alejandro • Pere Ortega (Centre d'Estudis
González (Amigos de la per la Pau J.P.Delàs),
Tierra) • Maria Prandi (Escola Cultura
• Mabel Bustelo y Miguel Ángel de Pau),
Soto (Greenpeace España) • Teresa Royo (ECODES;
• Erika González (Observatorio EIRIS),
de las Multinacionales en • Mercedes Valcárcel (CREAS y
America Latina) Fundación ISIS)
• Gerardo Ríos y Marta • Marta de la Cuesta (UNED).
Mendiola (Amnistía
Internacional)

21. Dades de contacte
Carles Escolano Observatori de les Finances
Responsable de l’estudi Ètiques (FETS)
[e]: carles@fets.org
[t]: 649 788 379 Còrsega 288, 3r 2a
Skype: carles.es 08008 Barcelona (España)
www.fets.org
Narcís Sanchez [e]: fets@fets.org
Director [t]: 93 368 84 81
[e]: observatori@fets.org
21