1. DICCIONARI VISUAL D’ART
(COMENTARI ESCULTURA)
TERMINOLOGIA PAU ILLES BALEARS
2011-2012
Escultor desconegut. Triada de Micerí (Menkaura). Imperi Antic (2900-2060 aC, I-VI Dinasties), periode menfita (Menfis). Alt relleu.
Tomba Micerí, Complex de GIZEH. Museu Egipci de El Caire, Egipte.

2. ARQUITECTURA FUNERÀRIA
PIRÀMIDE
 Piràmide regular La necròpolis de Gizeh, amb les piràmides
de Kheops, Kefren i Micerí, n’és un bon exemple (2551-2494 aC, Hemiunu).
COMPLEX PIRÀMIDES DE GIZEH
(HEMIUNU, 2551-2494 aC).

3. ARQUITECTURA FUNERÀRIA
PIRÀMIDES

4. ARQUITECTURA FUNERÀRIA
PIRÀMIDE
PIRÀMIDES DE GIZEH
(Hemiunu, 2551-2494 aC).
MESETA DE GIZA.
Keops:
gran, 230m base x 146 alt.
Kefren:
mitjana, 215m base x 143 alt.
Mykerinos:
petita, 108m base x 66m alt.

5. ARQUITECTURA FUNERÀRIA
PIRÀMIDE
COMPLEX PIRÀMIDES DE GIZEH
(HEMIUNU, 2551-2494 aC).

6. PIRÀMIDE ARQUITECTURA FUNERÀRIA

7. ARQUITECTURA FUNERÀRIA
PIRÀMIDE
PIRÁMIDES DE GIZEH: ESQUEMA GENERAL.

8. ARQUITECTURA FUNERÀRIA
PIRÀMIDE DE MIKERINOS. VISTA EXTERIOR I
PIRÀMIDES AUXILIARS O DE LES REINES

9. ARQUITECTURA FUNERÀRIA
PIRÀMIDE DE MIKERINOS (MICERÍ)

10. ARQUITECTURA FUNERÀRIA
PIRÀMIDE DE MIKERINOS (MICERÍ)

11. ARQUITECTURA FUNERÀRIA PIRÀMIDE DE MIKERINOS (MICERÍ)

12. ARQUITECTURA FUNERÀRIA
PIRÀMIDE DE MIKERINOS (MICERÍ), ESQUEMA GENERAL

13. ARQUITECTURA FUNERÀRIA
PIRÀMIDE

14. LLISTAT
DE TERMES TÈCNICS D’ART
Prova d’Accés a la Universitat
PAU 2011-12 (Illes Balears)
Història de l’art
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpció Granero Cueves
ESCULTURA

15. - MODELATGE. Tècnica
escultòrica que consisteix en
donar forma a una matèria
modelable, com l’argila, fins
aconseguir la figura desitjada.
Després es seca al sol o al
forn.

16. 125.- TALLA (E)
• Tècnica escultòrica que consisteix en treure d’un bloc
compacte (tronc de fusta, bloc de pedra) el material que
sobra amb diverses eines. La part que queda sense tocar
és el resultat final. La talla no es pot corregir i per això es
solen fer esbossos previs.
• Escultura feta de pedra o fusta, especialment de fusta.
Majestat Batlló.
Talla romànica en fusta de
xiprer i de castanyer,
policromada al tremp.
Mitjan segle XII

17. - ESCULPIR. [esculpir (castellà), to sculpture (anglès)]. Afaiçonar en pedra,
fusta, metall o un altre material (una estàtua, un ..., per tal de donar-li una
forma tridimensional).

18. - FOSA o BUIDATGE. Tècnica escultòrica que
consisteix en preparar un motlle de l’escultura
que després s’omplirà amb qualsevol material
que pugui adoptar l’estat líquid i després es
solidifiqui (cera, guix, ciment, metall fos...).

19. 29.- CERA PERDUDA (E). Sinònim: Fosa a la cera perduda.
• Tècnica de buidatge per a
realitzar estàtues de
bronze, que consisteix en
preparar un motlle de cera
amb la figura que es vol
representar, amb les
proporcions reals.
• Després es recobreix d’un
material resistent al foc,
com l’argila quan està seca.
• Finalment, es vessa el metall (per exemple, bronze) escalfat fins a l’estat líquid
per uns forats situats a la part superior, i la cera comença a desaparèixer per uns
forats inferiors, desplaçada pel metall líquid.

20. 29.- CERA PERDUDA (E). Sinònim: Fosa a la cera perduda.
• Un cop refredat el
metall, es trenca el
motlle argilós i l’obra
queda a la vista.
• Gràcies al buidatge es
pot aconseguir reproduir
detalls molt delicats i
subtils en materials
durables, que mai no
s’haurien pogut obtenir
treballant directament
sobre el metall.

21. - FORJA.- Tècnica escultòrica que consisteix en
martellejar en calent el metall, com per exemple el
ferro, i soldar-hi a continuació les diferents parts.

22. 51 a
- ESCULTURA EXEMPTA.
Figura independent que es
pot contemplar sencera per
tot el seu voltant.
DAVID (1501-1504)
MIQUEL ÀNGEL
BUONARROTI
GALERIA DE
L’ACADÈMIA. FLORÈNCIA

23. -ESCULTURA EXEMPTA I
SEDENT
DJOSER ENTRONITZAT (ZOSER, 2665-2645, III ESTÀTUA SEDENT DE KEFREN (2558-2532 aC, IV
Dinastia, procedent del complexe de Saqqara). Dinastia, procedent de Giza). DIORITA. 168 cm.
MUSEU EGIPCI. EL CAIRE.

24. TORS.- Escultura que representa el tronc humà,
sense el cap ni els braços ni les cames.
Tors Belvedere (Apol·loni, s. I aC). Museu Vaticà. Hel·lenístic (s. IV-I aC). Escola d’Atenes o Neoàtica.

25. TORS ( E )
Tors Belvedere (Apol·loni, s. I aC). Museu Vaticà. Hel·lenístic (s. IV-I aC). Escola d’Atenes o Neoàtica.

26. • En arts plàstiques, escultura o pintura que
23.- BUST (E, P) representa el cap i la part superior del cos d’una
figura humana: cap, coll i espatlles.
• Castellà: Busto.
Gian Lorenzo Bernini.
Bust d'Adrià (Cèsar Trajà Adrià Bust de Constanza
August. Escultor desconegut (117- Bonarelli (1636-38). Marbre
Bust d’Adrià (vers 150 dC). Marbre 138). Marbre (90 cm). Localitzat a la (72 cm). Museo Nazionale
(81 cm). Museu arqueològic Vil·la Adriana. Tívoli. Itàlia. Ara al del Bargello. Firenze.
Sevilla. Palazzo dei Conservatori de Roma.

27. SELECTIVITAT setembre 2010/A:
23.- BUST (E, P) Gènere escultòric que designa les
representacions humanes limitades
al cap, coll, espatlles i part superior
del cos en general. Juny 2011/A.
Bust de Nefertiti. Artista desconegut: Un famòs
escultor de la ciutat d’Amarna.
1370-1330 aC. Imperi Nou. Egipte. Pedra
calcària, recoberta de guix. Casi 50 cm d’alt.
Idealització de la faraona.
Museu Äegyptisches, Berlín.

28. GRUP ESCULTÒRIC (E)
Escultor desconegut. Triada de Micerí (Menkaura). Imperi Antic (2900-2060 aC, I-VI Dinasties), periode menfita (Menfis).
Alt relleu. Tomba Micerí, Complex de GIZEH. Museu Egipci de El Caire, Egipte.

29. 120.- RELLEU (E)
- 120.- Relleu (baix, mig, alt). Escultura no exempta, treballada en un suport bidimensinal, i
tallada només sobre una de les superfícies d’un bloc. Castellà: Relieve.
FRIS DE LES PANATENEES (442-438 aC) ACRÒPOLI ATENES
FÍDIES (490-430 aC)
IN SITU, BRITISH MUSEUM, MUSEU DE L’ACRÒPOLI,
i MUSÉE DU LOUVRE
9

30. LA LLEONA FERIDA (VII Ac, 668-627)
5 ASSÍRIA, PALAU NORD DE NÍNIVE. MUSEU BRITÀNIC.
DESCONEGUT
120.1.- BAIX RELLEU (E)
- Sobresurt menys de la
meitat de l’embalum.
e

31. a
5
120.1.- BAIX RELLEU (E)
ESCENA DE CAÇA: ASSURBANIPAL CAÇANT UN LLEÓ (668-627 aC, VII)
ASSÍRIA, PALAU NORD DE NÍNIVE. DESCONEGUT. MUSEU BRITÀNIC

32. 4 a
120.3.- ALT RELLEU (E)
- Sobresurt més de la
meitat de l’embalum.
TRIADA MICERINA (MENKAURA).
IMPERI ANTIC (2900-2060 aC, I-VI
Dinasties), període Menfis (menfita).
DESCONEGUT
MUSEU EGIPCI EL CAIRE. EGIPTE

33. Alt relleu, escultura
que emergeix del bloc
de pedra (no exempta)
Escultor desconegut. Triada de Micerí (Menkaura). Imperi Antic (2900-2060 aC, I-VI Dinasties), periode menfita (Menfis). Alt relleu.
Tomba Micerí, Complex de GIZEH. Museu Egipci de El Caire, Egipte.

34. PLENITUD
CLÀSSICA (2ª
b 120.3.- ALT RELLEU (E) meitat segle V aC)
FRIS PANATENEES (442-438 aC). ASSEMBLEA DELS DÉUS.
9 ACRÒPOLI ATENES. FÍDIES (490-430 aC). IN SITU, BRITISH
MUSEUM, MUSEU DE L’ACRÒPOLI, i MUSÉE DU LOUVRE

35. Fídies. Mètopes de la lluita de centaures i lapites
Autoretrat?
120.3.- ALT RELLEU (E)

36. 120.2.- MIG RELLEU (E)
- Sobresurt la meitat de
l’embalum.
A VEGADES, ES COMBINEN
ELS DISTINTS EMBALUMS.
Fris de les Panatenees: Conduint el bou al
sacrifici. Museu Britànic.

37. SUMERIS
120.2.- MIG RELLEU (E)
ESTELA O RELLEU D’UR NANSHE o UR-NINA, REI DE LAGASH (3200 aC).

38. 120.2.- MIG RELLEU (E)
Fídies. Fris de les Panatenees: Genets

39. RELLEU NEGATIU és el
relleu en què les figures estan
més enfonsades que no en el
plànol primitiu.
Akenaton oferint al Sol, Museu del Caire (De
Huyghee, El Arte y el Hombre, Vol I, 147).

40. 14.- ARQUITRAU (A) Partenó (447-442 aC). Atenes.
49.- ENTAULAMENT
(sinònim: Epistilis).
• Conjunt d’elements arquitectònics
horitzontals sobre els suports, del
sistema arquitravat, constituït, de
baix a dalt, per l’arquitrau, el fris i la
cornisa, que corona un edifici d’estil
clàssic.
• Castellà: Entablamento.

41. 14.- ARQUITRAU (A) 49.- ENTAULAMENT
(sinònim: Epistilis).
SELECTIVITAT juny
ENTAULAMENT 2010/B: En l’arquitectura
clàssica designa el
conjunt format per
l’ARQUITRAU, el FRIS i
la CORNISA.
FRONTÓ
CORNISA
FRIS
ARQUITRAU

42. 14.- ARQUITRAU (A) Partenó (447- 442 aC). Atenes.
(sinònim epistili).
• Part inferior d’un entaulament o element
horitzontal (peça de pedra en forma de
paral·lelepípede), que descansa
directament sobre els capitells de les
columnes o els elements sustentadors, i
cobreix l’espai de columna a columna.
Als temples grecs i romans.
• Castellà: Arquitrabe; epistilo.
Tresor dels Atenencs (490 aC). Delfos.

43. 14.- ARQUITRAU (A) Partenó (447-442 aC). Atenes.
EPISTILI. Conjunt
del coronament d'un
edifici, compost per
arquitrau, fris i cornisa.
EPISTILI. Arquitrau
de pedra.

44. 14.- ARQUITRAU (A) Partenó (447-442 aC). Atenes.

45. 14.- ARQUITRAU (A) Partenó (447-442 aC). Atenes.

46. 14.- ARQUITRAU (A)
Temple d’Hera (550-530 aC). Paestum.

47. 14.- ARQUITRAU (A)
Temple d’Hera (550-530 aC). Paestum.

48. 14.- ARQUITRAU (A)
Temple d’Hera (550-530 aC). Paestum.

49. 14.- ARQUITRAU (A)
Temple d’Apol·lo (540 aC). Corint.

50. 14.- ARQUITRAU (A)
Temple d’Afaia (500-480 aC). Egina.

51. - Part central de l’entaulament clàssic.
62.- FRIS (A, E, P) Franja decorativa horitzontal entre
l’arquitrau i la cornisa, tallada en relleu,
pintada o gravada. Castellà: Friso.
En els ordres clàssics, part de
l’entaulament de desenvolupament
horitzontal, compresa entre
l’arquitrau i la cornisa, en la qual hi
sol haver figures o elements
decoratius esculpits i/o pintats (pot
estar format per tríglifs i mètopes o
ser un fris corregut). Per extensió,
qualsevol element decoratiu que
es desenvolupa de manera
horitzontal en un mur.

52. 140.- TRÍGLIF (A,E,P) 86.- MÈTOPA (A,E,P)
- Element arquitectònic ornamental - Espai quadrat o rectangular entre
del fris dòric, en forma de rectangle dos tríglifs d’un fris dòric, que pot
sortint, solcat de tres glifs, bandes o ser decorat amb relleus.
estries verticals, i que decora el fris Arquitectura grega. Castellà:
de l’ordre dòric, des de l’arquitrau a Metopa; métopa.
la cornisa, alternant amb mètopes.
Castellà: Triglifo; tríglifo.

53. 86.- MÈTOPA (A, E, P) Partenó (447-442 aC). Atenes.
Peça del fris dòric
intercalada entre dos
tríglifs. Sol ser quadrada i
estar decorada.

54. 140.- TRÍGLIF (A,E,P) Partenó (447-442 aC). Atenes.
- SELECTIVITAT juny
2010/B: En l’ordre dòric,
cadascuna de les parts en
què està dividit el fris amb
una disposició alternada
amb les mètopes, setembre
2010/B.

55. 140.- TRÍGLIF (A,E,P) 86.- MÈTOPA (A, E, P)
Temple d’Afaia (500-480 aC). Egina.

56. 86.- MÈTOPA (A, E, P)
140.- TRÍGLIF (A,E,P)

57. Fídies. Mètopes de la lluita de centaures i lapites
Autoretrat?
86.- MÈTOPA (A, E, P)
120.3.- ALT RELLEU (E)

58. 131.- TIMPÀ (A, E, P)

59. 131.- TIMPÀ (A, E, P)
- Interior del frontó.
Espai triangular o
circular inscrit dins les
cornises inclinades d’un
frontó i l’horitzontal de la
base, que sol anar
decorat amb escultures
o relleus. Espai delimitat
per la llinda (dintel) i les
arquivoltes a les
portalades de les
esglésies medievals.
Castellà: Tímpano.

60. SANT PERE DE MOISSAC
29 (Timpà: 1110-1115. Abadia: 1100 -1130)
DESCONEGUT
a

61. ESCULTURA ROMÀNICA
Portalada: Simbologia
La PORTALADA o PORTADA té un simbolisme propi: és el lloc de trànsit entre
allò sagrat i allò profà, “ l’arc de triomf” que condueix a Déu, però també el que el
separa del món dels humans.
Normalment és el lloc de major decoració escultòrica de tot el temple. PARTS:

62. ESCULTURA ROMÀNICA
Portalada: Parts
La PORTALADA. PARTS:
a. Timpà = tímpano.
b. Llinda = dintel.
c. Arquivoltes = arquivoltas.
d. Mainell o trencallums = parteluz.
e. Muntant = jamba, part mur
inferior imposta.
f. Porta = puerta.
g. Brancal.

63. Decoración exterior
15.- ARQUIVOLTA (A)
Les motllures o arcs
atrompetats s’obrin
cap a l’exterior com si
fos un embut que ens a. Timpà.
intenta engolir. b. Llinda.
Portada c. Arquivoltes.
d. Mainell o
trencallums.
e. Muntant.
f. Porta.
g. Brancal.
Ripoll
Monestir Santa Maria Ripoll (s. XI). Girona
Portada amb 7 arquivoltes sustentades per
brancals (pilars i escultures), esculpida a
mitjans s. XII, és un dels conjunts escultòrics
g més interessants de l'època romànica.

64. ESCULTURA ROMÀNICA
Portalada: Parts
El TIMPÀ: situat en la “llum” de l’arc, és la part més important, on es situa el
principal tema escultòric de la portalada, i al voltant de la qual es situaran la
resta.

65. ESCULTURA ROMÀNICA
Portalada: Exemples
4) SANTA FE DE CONQUES: JUDICI FINAL (segle XII)
El TIMPÀ: El tema preferit és el Judici Final, o la visió apocalíptica del
Pantocràtor dins una aureola ovalada (ametlla mística), i envoltat dels símbols
dels 4 evangelistes (Tetramorf), que intenta representar la resplendor que
rodejava el cos de Crist segons la visió de Sant Joan.

67. ESCULTURA ROMÀNICA
Portalada: Parts
Les ARQUIVOLTES: sèrie d’arcs concèntrics on es solen representar petites
figures disposades radialment o bé decoració vegetal o geomètrica.

68. 15.- ARQUIVOLTA (A)
• Conjunt d’arcs atrompetats i concèntrics
que coronen una portalada.
• Arc format per un conjunt de motllures
esculpides, atrompetades i superposades a
les dovelles que, juntament amb els
brancals esbiaixats, emmarca l’obertura
d’una porta o d’una finestra. Freqüent en el
romànic i el gòtic.
• Castellà: Arquivolta.
Portada del Reial Monestir de “Villanueva de Sijena”. Osca.

69. SELECTIVITAT juny 2010/B, setembre 2010/B: Cadascun dels arcs
que, superposats i amb un marc atrompetat, se situen per sobre de
l’obertura d’una porta o finestra al romànic i al gòtic.
15.- ARQUIVOLTA
Portada del Reial Monestir de “Villanueva de Sijena”. Osca.

70. Església de Santo Domingo (finals s. XII). Sòria.
15.- ARQUIVOLTA (A)

71. ESCULTURA ROMÀNICA
Portalada: Parts
La LLINDA: part horitzontal i rectangular que sosté el timpà (no sempre hi ha), i
que pot tindre figures o decoració geomètrica.

72. ESCULTURA ROMÀNICA
Portalada: Parts
Els BRANCALS (jambas): són
les columnes que sostenen els
arcs o arquivoltes, disposades
als costats de la porta, amb el
capitell esculpit i, de vegades,
amb figures escultòriques
superposades al fust o al
muntant.

73. ESCULTURA ROMÀNICA
Portalada: Parts
Els BRANCALS (jambas): En un començament es representaven figures totalment
aïllades, però en els darrers temps del romànic unes es dirigien a les altres, com si
“establissin conversa” (Pòrtic de la Glòria).

74. ESCULTURA ROMÀNICA
Portalada: Parts
MAINELL o TRENCALLUMS (parteluz): és la columna situada al centre de la
porta que sosté la llinda o el timpà, en el fust de la qual es solia col·locar una
imatge de Crist, la Mare de Déu o el sant a qui es consagrava el temple. La
representació escultòrica en brancals i trencallums es desenvoluparà plenament a
l’època gòtica.

75. ESCULTURA ROMÀNICA
Portalada: Parts
De vegades també pot
aparèixer decoració
escultòrica als
CARCANYOL (en
castellà, enjunta). Espai
entre l’enquadrament
d’un arc i la seva corba.
És com un motllura
rectangular que
enquadra un arc, en el
de ferradura l’espai entre
l’arc i l’arrabà.

76. ESCULTURA ROMÀNICA
Portalada: Parts
O decoració escultòrica
disposada en frisos sobre
la façana, als dos costats
de la portalada (Santa
Maria de Ripoll).

77. 26.- CARIÀTIDE (A, E)
• Escultura femenina que substitueix el fust d’una columna o una pilastra
(amb la mateixa funció de suport). Utilitzada, especialment, en arquitectura
grega, es denomina Atlant si és masculina. Castellà: Cariátide.
Mnèsicles o Filocles. Cariàtides de l’Erectèon (421-406 aC, exemple més conegut). Atenes. Grècia.

78. Mnèsicles o Filocles. Erectèon (421-406 aC). Acròpoli d’Atenes.

79. 26.- CARIÀTIDE (A, E)
Mnèsicles o Filocles. Galeria de les Cariàtides de l’Erectèon i detall (421-406 aC). Atenes. Grècia.

80. 26.- CARIÀTIDE (A, E) I ATLANT
Mnèsicles o Filocles. Galeria de les Cariàtides de l’Erectèon i detall (421-406 aC). Atenes. Grècia.

81. 25.- CAPITELL (A)
• Part superior d’un suport (columna, pilar,
pilastra..., etc.) i que el connecta amb l’element
arquitectònic que sosté, alhora que té una funció
ornamental (amb diferents motius segons l’ordre).
• Element que corona el fust de la columna i sobre
el que reposa directament l’arquitrau o l’arc.
• Un capitell està format per l’àstragal, una part
mitjana o equí (llisa o ornamentada, per exemple,
amb volutes o fulles d’acant) i l’àbac.
• Castellà: Capitel.

82. 25.- TIPUS DE CAPITELL (A, E)
Palmiforme Bicèfal
Lotiforme
Dòric Jònic Corinti
...

83. 25.1.- CAPITELLS i 35.- COLUMNES EGÍPCIES (A, E)
Capitell Hathòric

84. 25.1.- CAPITELL HATHÒRIC EGIPCI (A)
Sala Hipòstila

85. 35.5.- COLUMNA HATHÒRICA EGÍPCIA (A)
• Columna egípcia, el capitell de la qual representa la cara
de la deessa Hathor, normalment amb orelles de vaca.
Sala Hipòstila

86. 25.2.- CAPITELL PALMIFORME (A)
Adopta la forma d’una palmera. És típic de l’arquitectura egípcia.
Palmiforme

87. 25.3.- CAPITELL PAPIRIFORME (A)
Adopta la forma de la flor del papir (arquitectura egípcia).
Columnata papiriforme de Luxor

88. 3
a
TEMPLE D’AMMÓ-RA A LUXOR, TEBES (1184- 1153 aC).
IMPERI NOU (des 1400 aC). DESCONEGUT

89. TEMPLE D’AMMÓ-RA A LUXOR, TEBES (1184- 1153 aC).
3 IMPERI NOU (des 1400 aC). PILONS, OBELISC I ESTÀTUES..
DESCONEGUT
b

90. 3
c
TEMPLE D’AMMÓ-RA A LUXOR, TEBES (1184- 1153 aC)
COLUMNATA PAPIRIFORME DEL TEMPLE D’AMENOFIS III. DESCONEGUT

91. 25.4.- CAPITEL
LOTIFORME (A)
Adopta la forma de la flor de loto
(arquitectura egípcia).
Lotiforme

92. 25.5.- CAPITELL PERSA BICÈFAL (A)
Bicèfal

93. 25.5.- CAPITELL
PERSA BICÈFAL (A, E)
Bicèfal
Reconstrucció de l’Apadana de Persèpolis.

94. 25.6.- CAPITELL DÒRIC (A)
Consta d’un collarí, un equí de forma circular i d’àbac de forma quadrada.

95. 25.6.- CAPITELL DÒRIC (A)
Temple d’Hera (550-530 aC). Paestum.

96. 25.6.- CAPITELL DÒRIC (A)
Temple d’Hera (550-530 aC). Paestum.

97. 25.6.- CAPITELL DÒRIC (A)
Temple d’Hera (550-530 aC). Paestum.

98. 25.6.- CAPITELL DÒRIC (A)
Temple d’Apol·lo (540 aC). Corint.

99. 25.7.- CAPITELL JÒNIC (A)
Rectangular amb volutes i estret àbac.

100. 25.7.- CAPITELL JÒNIC (A)

101. 25.8.- CAPITELL CORINTI AMB ACANT (A)
Temple de Zeus en
Olímpia (s. V aC),
fou el major temple
de tot el Peloponès.

102. 25.9.- CAPITELL BIZANTÍ (A)
Aquell que es remata amb un CIMACI (és el tronc de piràmide invertida que
remata el capitell bizantí).

103. 25.10.- CAPITELLS ART
ISLÀMIC (AL-ANDALUS, A)

104. 25.11.- CAPITELLS ROMÀNICS (A)
Els capitells historiats presenten escenes figuratives.

105. 114.- POLICROMIA (A, E, P)

106. 114.- POLICROMIA (A, E, P)
Revestiment pictòric de dos o
més colors amb que es cobreix
una obra escultòrica o
arquitectònica per completar-la.
Escultura d’August de Prima Porta

107. 114.- POLICROMIA (A, E, P)
Revestiment pictòric de dos o
més colors amb que es cobreix
una obra escultòrica o
arquitectònica per completar-la.
Escultura d’August de Prima Porta

108. 20
a b
AUGUST DE PRIMA PORTA (original
bronze s. I aC, 19 aC; còpia marbre 14
dC, any mort August, o 19 dC)
DESCONEGUT
MUSEU VATICÀ (Braccio Nuovo).
ROMA. ITÀLIA

109. El Partenó, tal com les degueren veure els seus
contemporanis
114.- POLICROMIA (A, E, P)

110. MONOCROMA: Obra d’un sol color
(arquitectura, escultura, pintura, foto).

111. POLICROMA: Obra de varis colors.

112. FRIDA MONO I POLICROMA

113. 24.- CÀNON (E, A) • Conjunt de regles que, en
arquitectura i escultura,
regeixen la proporció i la
simetria entre les parts d’una
obra i el tot, i entre les parts
entre elles (han d’estar en
justa relació entre si) per
formar una unitat harmònica.
• Cànon de la columna.
Proporció entre l’altura i el
diàmetre del fust que es pren
com a model.
• Cànon dels cos. Proporció
dels cos humà, considerada
ideal i acceptada com a
clàssica, per a la qual es pren
Dorífor: Entre 450 i el 420 aC
com a mòdul el cap.
(s. V, el de Pèricles, epoca clàssica).
Apoxiòmenos: Vers 330 (340-325) aC (postclassicisme).
• Castellà: Canon

114. 24.- CÀNON (E, A)
• La regla estableix la proporció ideal del
cos humà a partir d’un mòdul.
• Pels egipcis el mòdul era el puny i
codificaren la longitud perfecta de
l’individu en 18 punys: 2 per al rostre, 10
des de les espatlles fins l’altura dels
genolls i els 6 restants per a les cames i
peus.
• Els grecs estimaren que el mòdul era el
cap i Políclet el va fixar en 7 caps en el
segle V aC, Lisip en el segle IV aC, el va
fixar en 8 caps.
• En el Renaixement Leonardo da Vinci
teoritzà que l’altura d’un individu fos la
mateixa que la dels seus braços extesos.

115. 24.- CÀNON (E, A)
SELECTIVITAT juny 2010/A, setembre 2010/B: Relació de proporcions que les
diferents parts guarden entre si i amb el conjunt de l’obra.

116. 72.- ICONOGRAFIA (A, E, P)
Ciència auxiliar de la història
de l’art que serveix per a
desxifrar la totalitat de l’obra.
Mitjançant l’anàlisi
iconogràfica hom pot trobar
les fonts, l’origen d’un tema
determinat i estudiar-ne
l’evolució i els canvis soferts
per una representació, en
les diferents àrees culturals.
En definitiva, la iconografia
és la ciència que estudia
l’origen, la forma i el
desenvolupament dels
temes figurats i dels atributs
que s’hi poden identificar i
que usualment els
Ciència que estudia el significat simbòlic de acompanyen, a més de la
les obres d’art. Estudi de l’origen, la formació i seva relació en allò al·legòric
el desenvolupament dels temes representats. i simbòlic.

117. BIBLIOGRAFIA
 SALVÀ LARA, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura. Edicions UIB.
Palma (2002)
 http://www.slideshare.net/landa/vocabulario-historia-del-arte-selectividad-2009
 http://www.slideshare.net/joand/llistat-de-termes-tcnics-dart-i
 http://www.slideshare.net/joand/llistat-de-termes-tcnics-dart-ii
http://www.slideshare.net/salvavila
 http://www.scribd.com/doc/6222555/DICCIONARIO-VISUAL-DE-ARTE-1-AK
 http://www.scribd.com/doc/6222419/DICCIONARIO-VISUAL-DE-ARTE-2-LZ
 Pérez Molina, T., http://www.slideshare.net/tomperez
 http://www.slideshare.net/maricarmearanda
 http://www.wikipediaenciclopedia libre
 Wikimedia Commons
www.enciclopedia.cat

118. VOCABULARI
SELECTIVITAT
(ESCULTURA)
Auguste Rodin. El Pensador (1880-1900). Bronze. Museu Rodin. París. Impressionisme.
2011-2012