TEMA 12. A. GUERRA CIVIL. MAPA 16. LLOCS TRIOMF ALÇAMENT NACIONAL

GUERRA CIVIL (1936-1939).
MAPA 16. LLOCS ALÇAMENT
HISTÒRIA D’ESPANYA
BLOC III – Tema 12/3 A
Història Espanya
IES Ramon Llull (Palma)
Assumpció Granero Cueves
Edat contemporània

EDAT CONTEMPORÀNIA
TEMA 12 // Tema 3.- La Guerra Civil Espanyola (1936-1939).
12.1.- EL PREÀMBUL DE LA GUERRA.MAPA 16.
12.2.- CAUSES DE LA GUERRA CIVIL. 8v preg. + Conseqüències.
12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC. MAPA 16.
12.4.- FASES I OPERACIONS MILITARS DE LA GUERRA CIVIL (1936-39). MAPA 17. 3v preg.
12.5.- EVOLUCIÓ POLÍTICA EN AMBDÓS BÀNDOLS DURANT LA GUERRA.
12.6.- CONSEQÜENCIES DE LA GUERRA. 8v preg. + Causes.
BLOC III. TEMA 12/3.
GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1931-1936)

EDAT CONTEMPORÀNIA
TEMA 12 // Tema 3.- La Guerra Civil Espanyola (1936-1939).
12.1.- El preàmbul de la Guerra.
12.1.1.- Elecció del Front Popular.
12.1.2.- La radicalització social i política.
12.2.- Causes de la Guerra Civil. 1v preg. op B (2004, juny). 2v preg. op B (2005, juny). 3v preg. op B (2006, juny). 4v TEXT, op A (2006, setembre). 5v preg. op B (2007,
setembre). 6v preg. op B (2012, setembre). 7v preg. op A (2013, juny). 8v preg. op B (2013, setembre). + Conseqüències.
12.3.- El cop d’Estat es transforma en conflicte bèl·lic. MAPA 16 (llocs on triomfà l’alçament nacional del 18 de juliol de 1936).
12.3.1.- La preparació del cop d’estat.
12.3.2.- Els assassinats del tinent Castillo i de José Calvo Sotelo.
12.3.3.- La insurrecció militar i la seva resposta. MAPA 16.
12.3.4.- Les forces enfrontades i la consolidació dels dos bàndols.
12.3.5.- Significat del conflicte.
12.3.6.- Condicions generals dels dos bàndols a la guerra.
12.3.7.- La internacionalització del conflicte i l’ajuda exterior. 1v preg. op A (2012, juny). Causes + internacionalització del conflicte.
12.4.- Fases i operacions militars de la Guerra Civil (1936-39). MAPA 17 (zones controlades per l’exèrcit de Franco abans de la batalla Ebre). 1v preg. op B (2008,
setembre). 2v preg. op A (2011, juny). 3v preg. op A (2011, setembre) = Diferents etapes.
A.- Llistat de presidents de la Segona República durant la Guerra Civil.
12.5.- Evolució política en ambdós bàndols durant la guerra.
12.5.1.- La zona republicana: la revolució continguda.
A.- L’enfonsament de l’Estat republicà.
B.- El desencadenament de la revolució social.
C.- Largo Caballero recompon l’Estat.
D.- El govern Negrín (maig 1937 – març 1939).
12.5.2.- L zona nacional: la creació de l’estat franquista.
A.- Francisco Franco “Generalísimo”.
B.- El govern de Burgos i la creació del partit únic.
C.- Una repressió institucionalitzada.
12.6.- Conseqüències de la Guerra. 1v preg. op B (2004, juny). 2v preg. op B (2005, juny). 3v preg. op B (2006, juny). 4v TEXT, op A (2006, setembre). 5v preg. op B (2007,
setembre). 6v preg. op B (2012, setembre). 7v preg. op A (2013, juny). 8v preg. op B (2013, setembre). + Causes.
ANNEX 1.- Documents per fer comentaris de text.
ANNEX 2.- Llistat de presidents de la Segona República (1931-1939).
ANNEX 3.- Llistat/Resum general de presidents de la Segona República i fets característics (1931-1939).
BLOC III. TEMA 12/3.
GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1931-1936)

MAPA 16
(8 models)
LLOCS ON TRIOMFA
L’ALÇAMENT (18-VII-36)
MAPES PAU
Illes Balears
2013-14
Història d’Espanya
Maria Assumpció Granero Cueves

RECOMANACIÓ!!!
Com a introducció al comentari del MAPA 16 cal partir de la darrera etapa de la
República, la del Front Popular (tema anterior) i relacionar-la amb la crisi social
que es va produir al començament de l’any 1936.
Després, cal endinsar-se en les causes que conduïren a la preparació del cop
d’estat i en el moment quan es donà, el 17 i 18 de juliol de 1936, cal especificar
les zones on va triomfar i en les que no va triomfar l’alçament nacional; i
com la insurrecció no va tenir èxit en la totalitat del territori peninsular, doncs, la
conseqüència va ser la Guerra Civil i la divisió d’Espanya en dues zones: la
controlada per l’exèrcit rebel i la de domini del govern republicà.
Acabar amb les característiques dels dos bàndols enfrontats i la significació
del conflicte.
MAPA 16.- LLOCS ON TRIOMFAALÇAMENT (B3-T3)
ACTIVITAT PAU: Lectura i/o elaboració de mapa amb els llocs on triomfà l’alçament
nacional del 18 de juliol de 1936. B3-T3.

1.- EL PREÀMBUL DE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA. MAPA 16.
1.1.- Elecció del Front Popular.
1.2.- La radicalització social i política.
1.- EL PREÀMBUL DE LA GUERRA CIVIL (1936-39)

MAPA 16.- LLOCS ON TRIOMFAALÇAMENT (B3-T3)
ACTIVITAT PAU: Lectura i/o elaboració de mapa amb els llocs on triomfà l’alçament
nacional del 18 de juliol de 1936. B3-T3.

MAPA 16.- LLOCS TRIOMF ALÇAMENT (B3-T3) model 1

El procés reformista iniciat en el primer bienni reformista de la República (1931-33) no fou lineal,
sinó que quedà interromput durant el bienni negre o conservador (1933-36) i es tornà a posar en
marxa en accedir el Front Popular (febrer 1936).
1.1.- Elecció del Front Popular

José María Gil RoblesAlejandro Lerroux
Durant el bienni negre o conservador (novembre 1933-febrer de 1936), la Segona República
Espanyola era governada pel centre - dreta, el Partit Radical dirigit per Alejandro Lerroux, amb el
suport parlamentari de la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) de Gil Robles. El
govern de Lerroux intentava anul·lar la legislació social, que s’havia aprovat en els anys previs,
especialment pel que fa a la reforma agrària, cosa que fa incrementar la conflictivitat social: vagues
generals a València i Saragossa, conflictes a Madrid i Barcelona, revolta dels miners d’Astúries
(1934), enfrontaments amb la Generalitat de Catalunya, arran de l’entrada de la CEDA en el
govern (octubre del 34).

Tots els conflictes anteriors i la retirada del suport a Lerroux per
diversos escàndols, obliguen al president de la República,
Alcalà Zamora, a convocar noves eleccions el febrer de 1936.
Niceto Alcalá Zamora

11.4.4.- La crisi del bienni negre
11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE
(NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936)
José María Gil Robles,
ministre de Guerra.
Francisco Franco Bahamonde,
cap de l’Estat Major.
La tardor de l’any 1935 va esclatar una forta
crisi de govern.
Convocatòria de noves eleccions
legislatives pel febrer de 1936.
Gil Robles, presenta
un projecte de
modificació de la
Constitució.
El cas de l’estraperlo i el
cas Antonio Nombela.

Les eleccions de febrer de 1936 foren guanyades per la coalició de partits d’esquerra, pel Front
Popular (republicans, socialistes, comunistes, nacionalistes gallecs i catalans), davant la CEDA, que
aglutinava als partits de dreta. Nacionalistes bascos, oficialment, no formaven part del Front, però hi
simpatitzaven. El sindicat anarquista Confederació Nacional del Treball (CNT), instaven als seus
membres a votar a favor del Front Popular en resposta a una promesa de campanya d’una amnistia
pels seus militants empresonats.

Eleccions legislatives pel 16 de febrer de 1936
Frente Popular Bloque Nacional
Coalició de republicans
d’esquerra, socialistes,
i comunistes.
Amnistia política
Aplicar la legislació
reformista.
Front d’esquerres
Coalició electoral
organitzada per
CEDA.
CNT no va
participar del pacte Bloque Nacional
Atac contra el
Frente Popular
Republicans de dretes,
monàrquics, tradicionalistes, i
en alguns districtes radicals. La dreta no es va
presentar unida.
España
11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR
(FEBRER - JULIOL 1936)
11.5.1.- Les eleccions de febrer de 1936 Dues grans
coalicions
El FRONT POPULAR (esquerres).
El BLOC NACIONAL (dretes).

El FRONT POPULAR (esquerres). El BLOC NACIONAL (dretes).

Victòria del Front Popular
Participació de 72% del cens
PARTITS PERCENTATGE DE DIPUTATS
Esquerra 257 diputats
Partido Socialista 18,18%
Izquierda Republicana 16,73%
Unión Republicana 7,43%
Esquerra Republicana de Catalunya 5,99%
Partido Comunista 3,51%
Altres 3,71%
Centre i dreta 196 diputats
CEDA 17,35%
Partits Monàrquics 4,95%
Partido Agrario 2,68%
Lliga Catalana 2,27%
Partido Radical 1,65%
Partido Republicano Conservador 0,61%
Partido Liberal Demócrata 0,21%
Altres 11,98%
Front Popular per 48% dels vots Bloque de dretes 46,5% dels vots
11.5.1.- Les eleccions de febrer de 1936

Manuel Azaña
Santiago Casares
Quiroga
En abril, Manuel Azaña passa a ser president de la República i la presidència
del Govern és atorgada a Santiago Casares Quiroga.
Azaña va reprendre, ràpidament, les reformes proposades en el programa
electoral del Front Popular: agrària, educativa, autonomia basca i gallega.

Manuel Azaña
Santiago Casares
Quiroga
Partit Izquierda Republicana.
President de la República.
Victòria del Front Popular
Els altres partits del Front Popular es comprometen a donar suport.
El nou govern estarà format només pels republicans d’esquerra
(Izquierda Republicana i Unión Republicana)
Partit Izquierda Republicana.
Cap de govern.

Azaña desagradava a la dreta espanyola, a l’exèrcit i, especialment, als
generals espanyols, perquè recordaven el seu pas pel govern en el
període 1931-1933 (bienni progressista), quan des del Ministeri de
Guerra (Defensa) havia impulsat la reforma militar, en temps del
govern provisional de Niceto Alcalà Zamora (talla el pressupost de
l’exèrcit i tanca l’Acadèmia Militar de Saragossa de Franco), i havia
permès l’aprofundiment de la resta de reformes quan ja fou president
del Govern (bienni progressista).

11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA
(ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933)
11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los
B.- Reforma militar o de l’exèrcit
MESURES
adoptades:
S’aprova la Llei de Retir de l’Oficialitat: els oficials estaven obligats a jurar la Constitució
i fidelitat a la República, però se’ls donà l’opció als oficials i als caps per retirar-se
(jubilació) amb el sou íntegre (molts s’hi acullen 84/170 i 8650 oficials/14000).
Reducció del nombre de comandaments i divisions (reducció a vuit de les zones militars).
Supressió de rangs tradicionals i de les capitanies generals.

MESURES
adoptades:
Tancament de l’Acadèmia Militar de Saragossa de Franco Bahamonde
(Azaña, ministre de Guerra).
RECORDATORI

MESURES
adoptades:
Tancament de l’Acadèmia Militar de Saragossa de Franco Bahamonde
(Azaña, ministre de Guerra).
Supressió dels Tribunals d’Honor.
Racionalització del sistema d’ascensos i escales: anul·lació dels ascensos per mèrits de
guerra (la qual cosa afectava els militars “africanistes”).
També es varen ascendir a oficials que professaven simpaties republicanes i no es va
suprimir la Guàrdia Civil, però es va crear la Guàrdia d’Assalt, moderna i fidel a la
República.

VALORACIÓ:
S’aconsegueix disminuir el nombre d’oficials i el pressupost militar, però no es modernitza
l’exèrcit i augmenta el malestar d’alguns sectors (africanistes).

VALORACIÓ:
Una part de l’exèrcit, encapçalada pel general
Sanjurjo, intenta un colp d’estat contra la
República a Sevilla, en agost de 1932
(Sanjurjada).

VALORACIÓ:
Una part de l’exèrcit, encapçalada pel general
Sanjurjo, intenta un colp d’estat contra la
República a Sevilla, en agost de 1932
(Sanjurjada).
Es formarà la Unión Militar Española
(UME) en 1933, com una organització de
militars de dretes clandestina i colpista
(protagonitzarà l’alçament de 1936).

“Frente a ese Estado estéril, yo levanto el concepto de Estado integrador,
que administre la justicia económica y que pueda mandar con plena
autoridad...A este estado le llaman muchos Estado Fascista, pues si ese
es el Estado Fascista, yo, me declaro Estado fascista...Aunque también
sería un loco el militar que no estuviera dispuesto a sublevarse en favor
de España y contra de la anarquía, si ésta se produjera.”
Discurso de Calvo Sotelo en el Parlamento. 16 de junio de 1936.
José Calvo Sotelo
Ara, durant l’etapa del Front Popular, el monàrquic José Calvo
Sotelo (de Renovación Espanyola i cap del dretà “Bloque
Nacional”) reemplaça a José María Gil-Robles, com a
portaveu de la CEDA al parlament (el seu assassinat fou un
detonant del colp militar). José María Gil Robles

1.2.- La radicalització social i política
La vida política, des d’aquest moment i fins el començament de la
guerra, va ser molt apassionada. Cada bàndol defensava les seves
idees d’una forma bel·ligerant i, fins i tot, violenta, arribant al punt
d’enfrontaments entre pistolers.

Un dels principals motius que els revoltats van adduir va ser l’anticlericalisme del Front Popular cap a
l’Església catòlica, a la qual, els republicans, feien responsable de la majoria dels mals que tenia el
país. I el fet és que ... el desordre públic anava en augment:
 Conflictes laborals.
 Crema, atacs i enderrocaments d’esglésies,
convents i altres edificis religiosos.
 Es va prohibir la Companyia de Jesús.
 Violència al camp i ciutats. Es van cometre
excessos per part dels treballadors (ocupació i
apropiació de propietats i de terres, avançant-se a
la legislació del Front Popular), donat que
estaven farts de promeses no complides durant el
període anterior.
 EN DEFINITIVA, radicalització ideològica i
violenta.
Vaga general de la CNT (abril 1936).
Guàrdies d’assalt
dissolent una
manifestació.

A Yeste (Albacete) la Guàrdia Civil va matar 23 camperols que ocupaven terres (maig 1936).
I el fet és que ... el desordre públic anava en augment:

Falange va augmentar la seva violència,
la qual va ser reprimida durament per la
República fins a empresonar el líder del
partit José Antonio Primo de Rivera.
Per la seva part, la Falange i els requetés
entrenaven escamots militars.
José Antonio Primo de Rivera

Sectors del PSOE i la CNT també es van radicalitzar. El PSOE es va
dividir entre els més radicals liderats per Largo Caballero i els més
moderats liderats per Indalecio Prieto. A Catalunya el 1935, es va
formar el POUM (Partit Obrer Unificació Marxista) dirigit per Andreu
Nin. El 23 de juliol de 1936 fou creat el PSUC (Partit Socialista Unificat
de Catalunya, d’ideologia comunista).
Indalecio Prieto
(moderat)
Francisco Largo Caballero
(radical)

La revolta militar, de juliol de 1936, va justificar la seva
insurrecció amb la raó de salvar Espanya d’una imminent
dictadura comunista, que havia de ser ajudada per la
maçoneria. El mateix any i gràcies a la representació
obtinguda pel Front Popular, el Partit Comunista tenia 14
diputats i seguia les directrius de Moscou que, des del
1932, preconitzava l’aliança per fer front al feixisme
europeu. En aquest context, es deteriorà l’ordre públic i la
societat es radicalitzà social i ideològicament.
Guàrdies d’assalt dissolent una
manifestació.

12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC.
MAPA 16 (llocs on triomfà l’alçament nacional del 18 de juliol de 1936).
12.3.1.- La preparació del cop d’estat.
12.3.2.- Els assassinats del tinent Castillo i de José Calvo Sotelo.
12.3.3.- La insurrecció militar i la seva resposta. MAPA 16.
12.3.4.- Les forces enfrontades i la consolidació dels dos bàndols.
12.3.5.- Significat del conflicte.
12.3.6.- Condicions generals dels dos bàndols a la guerra.
12.3.7.- La internacionalització del conflicte i l’ajuda exterior.
1v preg. op A (2012, juny). Causes + internacionalització del conflicte.
12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN
CONFLICTE BÈL·LIC. MAPA 16.

2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16)
2.1.- Preparació del cop d’estat
La conspiració preparatòria d’un cop d’Estat de dretes tenia
diversos PRECEDENTS en els anys anteriors al 1936: Primo de
Rivera (1923), Sanjurjada (agost, 1932) i intent de declarar
l’estat de guerra per part de Franco i la UME (Unión Militar
Española), en febrer de 1936, per evitar el govern d’esquerres.
Miguel Primo de Rivera General Sanjurjo Francisco Franco Bahamonde

ANTECEDENTS: Primo de Rivera (1923), Sanjurjada (agost, 1932) i intent de declarar l’estat de
guerra per part de Franco i la UME en febrer de 1936 per evitar el govern d’esquerres.
“Ha desaparecido de la candidatura de Cuenca el nombre del general Franco. Yo me felicito sinceramente
de tal desaparición. No he de decir ni media palabra en menoscabo de la figura del ilustre militar. Le he
conocido de cerca, cuando era comandante. Le he visto pelear en África; y para mí el general Franco, que
entonces peleaba en la Legión a las órdenes del hoy también general Millán Astray, llega a la fórmula
suprema del valor: es hombre sereno en la lucha. Tengo que rendir este homenaje a la verdad. Ahora bien,
no podemos negar, cualquiera que sea nuestra representación política y nuestra proximidad al Gobierno
[...1, que entre los elementos militares, en proporción y vastedad considerables, existen fermentos de
subversión, deseos de alzarse contra el régimen republicano, no tanto seguramente por lo que el Frente
Popular supone en la presente realidad, sino por lo que, predominando en la política de la nación,
representa como esperanza para un futuro próximo. El general Franco, por su juventud, por sus dotes, por
la red de sus amistades en el Ejército, es hombre que, en un momento dado, puede acaudillar con el
máximo de probabilidades -todas las que se derivan de su prestigio personal- un movimiento de este
género.
No me atrevo a atribuir al general Franco propósitos de tal naturaleza. Acepto íntegra su declaración de
apartamiento de la política. ¡Ah! pero lo que yo no puedo negar es que los elementos que, con autorización
o sin autorización suya, pretendieron incluirle en la candidatura de Cuenca, buscaban su exaltación
política, con objeto de que, investido de la inmunidad parlamentaria, pudiera, interpretando así los
designios de sus patrocinadores, ser el caudillo de una subversión militar.”
Indalecio Prieto, en un mitin electoral pronunciado el 10 de mayo de 1936 en la campaña de las
elecciones parciales en Cuenca.
11.5.4.- La preparació del colp d’estat

Malgrat conèixer aquests preparatius, el govern republicà va
reaccionar tard i malament; un cop havent situat a militars que
li eren fidels en les divisions orgàniques, es va limitar a enviar a
diferents destins, de la perifèria del país, als presumptes
implicats i/o als generals sospitosos que considerava més
perillosos. Així, Franco fou enviat a Canàries; Goded a
Mallorca; i Mola fou destinat a Pamplona, cosa que el situava en
el principal focus d’acció dels carlins, que estaven també
preparant pel seu compte un aixecament, i va possibilitar que
s’entengués amb els requetés monàrquics navarresos.
Francisco Franco Manuel Goded LLopis General Mola

A l’abril, Mola va preparar una xarxa colpista més, que va consistir en
el mateix que la que intentaren dur a terme el mes anterior els generals i
polítics feixistes, obtenint el recolzament dels antirepublicans.

L’11 de juliol, Joan March va enviar el Dragon Rapide (tipus
avió) per fer passar de Canàries al Marroc a Franco.
Joan March i
Francisco Franco

General Mola
General Sanjurjo
La conspiració militar de juliol va tenir darrere a la UME (Unión
Militar Española). Els conspiradors acceptaven la “jefatura” nominal del
general Sanjurjo (exiliat a Portugal), que va encapçalar l’aixecament,
però fou organitzat pel general Mola (des de Navarra), que va
procurar atreure a la conspiració als sectors polítics de dreta
(falangistes, monàrquics i tradicionalistes).
Francisco Franco

General Mola
El pla estratègic consistia en una declaració de l’estat de
guerra per part dels capitans generals compromesos o
pels oficials que dominaren a les autoritats militars fidels
al govern republicà.
Mola no deixava de preveure la dificultat d’imposar-se a les grans ciutats, com Madrid o
Barcelona, on eren tan fortes les organitzacions obreres, però pensava en la possibilitat d’un
moviment convergent sobre la capital, l’objectiu era Madrid i Barcelona com a nuclis claus i
l’exèrcit africà com a reserva.

En la preparació de l’aixecament participaren generals d’antecedents
republicans (com Cabanellas o Queipo de Llano), ja que es va presentar
més bé com un atac al Front Popular i front a les tendències
revolucionàries del govern.

Francisco Franco
El general Franco, que gaudia de gran
prestigi, des de les campanyes del
Marroc, es va unir a la preparació del
moviment, tot i el titubeig inicial.

2.2.- Els assassinats del tinent Castillo i de José Calvo Sotelo
L’aixecament militar, ja preparat, es va accelerar perquè el detonant que el posa
en marxa fou les morts de Castillo i Calvo Sotelo. La nit del 12 al 13 de juliol de
1936, el tinent José Castillo i Sáenz de Tejada, un membre del Partit Socialista i
oficial de la Guardia d’Assalt (força d’ordre públic creada per la República
especialment per combatre la violència urbana), era assassinat a prop de Madrid.
José Castillo

L’endemà, 14 de juliol, el líder de l’oposició conservadora, José Calvo Sotelo (diputat i dirigent
monàrquic de Renovación Espanyola, i cap del dretà “Bloque Nacional”), també era assassinat per
una unitat de la Guàrdia d’Assalt, en resposta i com a revenja a l’atemptat falangista que va costar
la vida al seu company, el tinent José Castillo.
José Calvo Sotelo

José Calvo Sotelo
Aquest darrer atemptat va fer créixer l’odi vers la República i va accelerar la
imminent insurrecció militar. Els dos fets s’emmarquen dins del ja habitual
clima d’enfrontament social als carrers entre extremistes d’ambdós bàndols.

Així, entre febrer i juliol de 1936 durant el govern del Front Popular, van haver molts assassinats,
assalts a seus i esglésies; segons fonts oficials: 330 persones foren assassinades i 1511 ferides greument;
213 intents d’assassinat; 113 vagues generals, i 160 edificis religiosos destruïts, mentre s’escoltava el
renou de sabres, perquè es començava a preparar el cop militar.

“Frente a ese Estado estéril, yo levanto el concepto de Estado integrador,
que administre la justicia económica y que pueda mandar con plena
autoridad...A este estado le llaman muchos Estado Fascista, pues si ese
es el Estado Fascista, yo, me declaro Estado fascista...Aunque también
sería un loco el militar que no estuviera dispuesto a sublevarse en favor
de España y contra de la anarquía, si ésta se produjera.”
Discurso de Calvo Sotelo en el Parlamento. 16 de junio de 1936.
José Calvo Sotelo
L’assassinat va provocar sospites entre la dreta de la implicació governamental en l’acte. Calvo
Sotelo havia protestat contra el creixent terror antireligiós, contra les expropiacions i contra les
reformes agrícoles precipitades, que considerava bolxevics i anarquistes.
També va declarar que els soldats
espanyols es veurien obligats a
una revolta per Espanya i en
contra de l’anarquia.

Santiago Casares Quiroga (president del Govern) li va manifestar que
discursos com aquell no es tornarien a donar, aquestes paraules foren
interpretades com un avís de què seria el seu darrer discurs a les Corts i tot
això dintre d’un clima molt exaltat.
Tot i que els generals conspiradors ja tenien avançat l’escenari d’una revolta,
l’esdeveniment d’aquest assassinat es veia com un catalitzador del que
esdevingué. Sembla que va fer fixar una data i pot ser els esdeveniment
s’avançaren.
Santiago Casares
Quiroga

DOCUMENT 1.- “Porque, señor Gil
Robles, no se puede negar que estáis
organizando un complot en España.
Recientemente, hace dos o tres días, en
vista de ese peligro, se han reunido las
fuerzas obreras; se han puesto de acuerdo
en diez minutos y han acudido al Gobierno
para ofrecerle toda su fuerza, a fin de
defender la República. Y eso lo hacemos
porque estamos completamente seguros
de que en muchas provincias de España
se están haciendo preparativos para el
golpe de Estado, que no dejáis de la mano
un día tras otro. ¡Tened cuidado! Todos nos
hallamos vigilantes, a fin de que no podáis
llevar a cabo vuestros intentos, porque, de
hacerlo así, llevareis a España por el
camino por el que la habéis llevado en
esos dos años de represión, de hambre y
de descrédito para el país.”
J. DÍAZ (secretario general del Partido
Comunista de España). Discurso en
Cortes (15 de julio de 1936).

2.3.- La insurrecció militar i la seva resposta
La sublevació o cop d’estat s’inicia el 17 de juliol de 1936, a Melilla, per part d’alguns oficials que
dominaren als seus superiors; les tropes colonials del Marroc ocupen les ciutats de Ceuta, Melilla i
Tetuán i el dia 18 de juliol s’estén, ràpidament, per tota la zona del protectorat marroquí, que queda
sota el control dels rebels.
17/18-VI-36

17/18-VI-36

Mentrestant, Franco assegurava l’èxit a Canàries i volava a Tetuán per a dirigir l’exèrcit
insurrecte (amb el famós avió Dragon Rapide, que havia enviat Joan March, l’11 de juliol). Franco
es va posar al capdavant de l’exèrcit africà al Marroc, tot just arribar de Canàries, afusellant tot aquell
general o civil fidel a la República. El govern no pren cap mesura.
17/18-VI-36

17/18-VI-36

Mentrestant, Franco assegurava l’èxit a
Canàries i volava a Tetuán per a dirigir
l’exèrcit insurrecte (amb el famós avió
Dragon Rapide, que havia enviat Joan
March, l’11 de juliol). Franco es va posar
al capdavant de l’exèrcit africà al Marroc,
tot just arribar de Canàries, afusellant tot
aquell general o civil fidel a la República.
El govern no pren cap mesura.
17/18-VI-36
Francisco Franco

El govern no pren cap mesura.

Els protagonistes foren:
General Sanjurjo General Mola
General Manuel Goded General Queipo de Llano
General Joaquín
Fanjul
General Cabanellas Francisco Franco

El 18 de juliol es produeix la insurrecció peninsular, Queipo de Llano
s’apodera de Sevilla i estén la rebel·lió per Andalusia.
General Queipo de Llano

El 18 de juliol es produeix la insurrecció peninsular, Queipo de Llano s’apodera de
Sevilla i estén la rebel·lió per Andalusia, i aquella mateixa nit, Mola (des de
Pamplona) declara l’estat de guerra a la resta d’Espanya.
General Queipo de
Llano
General Mola
General
Cabanellas

General Mola
Aquella mateixa nit, el 18 de juliol, Mola (des
de Pamplona) declara l’estat de guerra a la
resta d’Espanya.

General Queipo
de Llano
General Mola
General
Cabanellas

Però, l’aixecament militar no va triomfar de forma immediata. Sanjurjo, que havia de liderar la
revolta, va morir en accident aeri quan tornava a Espanya des de Portugal. D’aquesta manera el
general Mola, des del seu lloc de comandament a Pamplona, va planificar i coordinar les accions que
s’havien de dur a terme, comptant amb el suport de grups financers, monàrquics i catòlics.
General Sanjurjo
General Mola

En menys de dos dies es configura el nucli geogràfic del bàndol rebel (observeu mapes).

D’altra banda, dimiteix Santiago Casares Quiroga (president del Govern), la nit del 18 de juliol, i es
substituït per un Govern llamp de Diego Martínez Barrios (19 juliol-19 juliol 1936, 1 dia, Unió
Republicana), després Azaña va nomenar al socialista José Giral president del Govern (govern
majoritàriament republicà amb suport del Front Popular, 19 juliol-3 setembre 1936). El 19 de juliol,
Giral autoritza repartir armes entre els sindicats i partits de la coalició.
Santiago Casares Quiroga José Giral PereiraManuel Azaña

José Giral Pereira
El 19 de juliol, Giral autoritza repartir armes entre els sindicats i partits de la coalició. El govern
republicà va reaccionar amb indecisió un cop esclatada la revolta, això va permetre la consolidació
de posicions per part dels insurrectes.

El 19 de juliol, Giral autoritza repartir armes entre els sindicats i partits de la coalició. El govern
republicà va reaccionar amb indecisió un cop esclatada la revolta, això va permetre la consolidació
de posicions per part dels insurrectes.

José Giral Pereira
El 20 el país va quedar dividit en dues zones: rebels i republicans.
La divisió del país, segons l’èxit o fracàs, transformà el cop en una
llarga i cruenta Guerra Civil de quasi tres anys.

A la península, el resultat de la insurrecció va ser divers, segons les ciutats i regions, depenent, per
una part, de l’actitud de les forces d’ordre públic i, per altra banda, de l’audàcia i de la força de les
organitzacions obreres o dels revoltats. L’èxit o fracàs del cop depèn de les condicions econòmiques,
socials i polítiques de cada lloc. En general, els rebels TRIOMFEN a les zones amb una agricultura
més endarrerida i més conservadores, i fracassa a les zones industrials i amb una agricultura
moderna, i a les grans capitals, on les forces obreres i d’esquerres tenien una major presència i es
mantenen fidels a la República.

2.3.- La insurrecció militar i la seva resposta L’aixecament VA FRACASSAR a Madrid, on
els obrers armats pel govern assaltaren el
quarter de la Muntanya.
Cuartel de la Montaña, Madrid, juliol 1936.

Madrid, juliol 1936.
L’aixecament VA FRACASSAR a Madrid, on
els obrers armats pel govern assaltaren el
quarter de la Muntanya.
General Joaquín
Fanjul

VA FRACASSAR a Barcelona,
on s’imposaren els anarquistes,
cosa que va impossibilitar al
general Goded, que es va
traslladar des de Balears, que
controlés la situació perquè va
arribar massa tard.
General Manuel Goded Llopis

Així, a Catalunya la insurrecció va
ser frenada i abolida el 19 de juliol
per militants de la CNT i la FAI, que
vigilaven les casernes des de les quals
els rebels pretenien entrar a la ciutat,
des del dia 17; Goded es va rendir i
els anarquistes es van apoderar de les
armes, el 20 els convents de
Barcelona van ser cremats i
començava la revolució, i es crearen
comitès que assumiren l’administració
dels ajuntaments.
Barcelona
General
Manuel
Goded
Llopis

També, FRACASSA a València i a altres ciutats del sud-est peninsular (als mapes de vermell), on el
pronunciament militar va resultar insuficient davant la reacció de les masses populars.

La insurrecció VA TRIOMFAR a Saragossa, tot i la gran força que allí tenia la FAI; a Sevilla, on va
prendre el poder audaçment Queipo de Llano (el 18); així com a Granada. Triomfa també en
Canàries, Marroc i algunes zones d’Andalusia Occidental.
General
Queipo
de Llano
General
Cabanellas

Al nord, Mola dominà Navarra i la conspiració TRIOMFA a Galícia i a Castella
la Vella (Espanya interior).
Però, en el mateix nord, Astúries, Santander i el País Basc (excepte Àlaba)
seguiren FIDELS a la República, tot i que aquesta zona cantàbrica va quedar
aïllada de la resta de l’Espanya republicana.
Les Illes Balears, excepte Menorca, es van unir a l’aixecament. General Mola

Paren el cop i queden EN ZONA REPUBLICANA les principals ciutats, el nord, la franja
mediterrània, Castella la Nova (La Manxa), part d’Extremadura, i la major part d’Andalusia.
Generalitzant, es pot afirmar
que el cop militar va
triomfar a l’Espanya
agrària o rural i fracassar
a la industrial, i no
aconsegueix el seu objectiu:
fer-se amb el poder quasi
sense resistència.
A nivell econòmic, la
República controlava les
reserves d’or del Banc
d’Espanya, tot i les
dificultats per comprar
armes a l’estranger.

Els esdeveniments del 17 i 18 de juliol, ben aviat, suposaren el pas d’un pronunciament militar
clàssic a una vertadera lluita social i ideològica. L’aixecament va provocar, immediatament i com a
conseqüència de la reacció obrera per a contrarestar-lo, una revolta político-social en tot el territori,
que es va mantenir fidel a la República. Les milícies populars van assumir l’esforç militar de la
República durant els primers mesos. Per contra, en la zona on va triomfar el cop es va desenvolupar
una violenta reacció que va anar més enllà de l’anul·lació de les reformes republicanes i de les
mesures contrarevolucionàries, donat que atacava totes les formes democràtiques i, fins i tot, les
liberals. A les zones insurrectes els d’esquerres eren exterminats brutalment.

- Pregunta: ¿Qué haría su gobierno si venciera?
- General Franco: Yo establecería una dictadura militar y más tarde convocaría un plebiscito
nacional para ver lo que el país quiere. Los españoles están cansados de política y de
políticos.
- Pregunta: ¿Cómo consiguió usted colaborar con la República con aparente lealtad durante
tanto tiempo? (Franco fue jefe de Estado Mayor en 1934 y 1935).
- General Franco: Colaboré realmente todo el tiempo en que pensé que la República
representaba la voluntad popular.
- Pregunta: Y las elecciones de febrero, ¿no representaron la voluntad popular?
- General Franco: Las elecciones nunca la representan.”
ENTREVISTA CON EL GENERAL FRANCO PUBLICADA POR EL PERIÓDICO INGLÉS
“NEWS CHRONICLE”, 29 de julio de 1936.
DOCUMENT 2.-
“- A mi pregunta: ¿Ahora que el golpe ha fracasado en
sus objetivos, por cuánto tiempo seguirá la matanza?
- Contestó tranquilamente: No habrá compromiso ni
tregua, seguiré preparando mi avance hacia Madrid.
Avanzaré -gritó-, tomaré la capital. Salvaré España del
marxismo, cueste lo que cueste. No dudaría en matar a
media España si tal fuera el precio a pagar para
pacificarla.

A nivell polític, durant aquests 3 dies (17, 18 i 19 de juliol 1936) el govern va tenir tres presidents:
Santiago Casares Quiroga, Diego Martínez Barrios (19 juliol-19 juliol 1936, 1 dia, Unió
Republicana), i José Giral (19 juliol-3 setembre 1936, consultar l’esquema de presidents a l’ANNEX
1).
Manuel Azaña
Santiago Casares Quiroga
Diego Martínez Barrios José Giral Pereira
A nivell social i endinsats en la Guerra, el major problema de la
població va esdevenir la subsistència.

2.4.- Les forces enfrontades i la consolidació dels dos bàndols
L’aixecament fou una barreja de colp militar (principalment) i trama civil, perquè comptà amb el
finançament per part de la burgesia financera o bancària (Joan March) i la CEDA, amb l’ajut de la
Itàlia feixista (i posteriorment de l’Alemanya nazi), i la participació de civils englobats en milícies
(falangistes i requetés carlins) i amb l’aprovació de l’Església.
Joan March i
Francisco Franco
José María Gil Robles
Benito Mussolini
Adolf Hitler

L’aixecament comptà amb la participació de civils englobats en milícies (falangistes i requetés
carlins).

L’aixecament comptà amb la participació de civils englobats en milícies (falangistes i requetés
carlins) i amb l’aprovació de l’Església.

L’aixecament, una barreja de colp militar (principalment) i trama civil, comptà amb l’aprovació de
l’Església.

Es pot afirmar que, tot i que l’antagonisme social no va tenir una clara delimitació, l’aixecament va
ser secundat, de forma general, per les classes socials altes (aristocràcia, alta burgesia i terratinents) i
per gran part de l’oficialitat de l’exèrcit, mentre que el conjunt de les classes populars foren la base
de la resistència republicana.

El conjunt de les classes populars foren la base de la resistència republicana.

La classe mitjana va quedar, forçosament, dividida entre els dos bàndols, bàsicament per motius
ideològics, però també religiosos (donada la persecució de què fou víctima l’Església en territori
republicà, excepte en el País Basc) i de defensa dels seus interessos.
Com a excepció, cal assenyalar
que els petits propietaris rurals
de Castella i Andalusia es
decantaren pel bàndol de
l’aixecament, també els sectors
populars tradicionalistes de
Navarra (requetés).
Per altra part, la burgesia
catalana i basca, tot i el seu
conservadorisme i catolicisme, es
decantaren pel bàndol republicà,
ja que tan sols la República
assegurava llurs Estatuts
autonòmics.

Les forces que s’enfrontaren es varen agrupar en
el BÀNDOL NACIONAL o insurrecte i en el
BÀNDOL REPUBLICÀ.

A nivell militar la situació era compromesa, la flota i
aviació es mantenen fidels a la República, però es
desconfiava del comandament de terra i s’opta per
dissoldre l’exèrcit, fent-se càrrec les milícies (amb
posterioritat serà reorganitzat per Joan Negrín).
Joan Negrín

2.4.- Les forces enfrontades i la consolidació dels dos bàndols Els MILITARS s’organitzaren en:
UME: Unió Militar Espanyola (creada en 1933, que s’anava estenent
per Àfrica i la Península, i preparava clandestinament el cop d’Estat).
UMRA: Unió Militar Republicana Antifeixista (clandestina
i esquerrana, sorgida en 1934 en resposta a UME).

EN CONFLICTE BÈL·LIC
BÀNDOL NACIONAL
- Part de l’exèrcit: UME (militars conservadors).
- Forces polítiques de dreta conservadora:
FE // Falange Española (José Antonio Primo de Rivera).
JONS // Juntas de Ofensiva Nacional – Sindicalista (Ramiro Ledesma i Onésimo Redondo).
Renovación Española // a les eleccions dins el Bloque Nacional (José Calvo Sotelo).
Comunión Tradicionalista dels carlins (Manuel Fal Conde).
Monàrquics alfonsins, carlins, feixistes i catòlics.
Vist i plau del sector civil de la CEDA.
- Base social:
Terratinents propietaris agraris.
Empresaris burgesos (alta i mitjana burgesia).
Jerarquia eclesiàstica.
Sectors socials de les zones rurals, menys desenvolupades.
- Forces Internacionals:
Itàlia, III Reich Alemany, Portugal d’Oliveira Salazar i el seu Estado Novo, Irlanda, el Papat, Alfons
XIII.
- Forces militars estrangeres, entre d’altres la Legió Còndor alemanya (unitat d’aviació) i el CTV
(Corpo di Truppe Volontaire).

BÀNDOL REPUBLICÀ
- Sectors polítics republicans moderats i liberals defensaven una República Burgesa:
Acció Republicana // Izquierda Republicana (Manuel Azaña).
ORGA // Organització Republicana Autonomista Gallega (Santiago Casares Quiroga). Els dos
anteriors s’unificaren en Izquierda Republicana (IR).
Unió Republicana (Diego Martínez Barrios).
- Forces de base obrera o autonomista: socialistes, comunistes, anarcosindicalistes, nacionalismes
perifèrics (excepte dreta catalanista).
PSOE (socialistes com Indalecio Prieto, Francisco Largo Caballero, Julián Besteiro).
PCE (comunistes com José Díaz, Dolores Ibarruri i Santiago Carrillo).
UGT (Francisco Largo Caballero).
CNT-FAI (Buenaventura Durruti i Francisco Ascaso).
POUM // Partit Obrer Unificació Marxista (Andreu Nin i Joaquim Maurín).
- Base social: Classes populars
Obrers, jornalers i empleats urbans.
Pagesia sense terres.
Petita burgesia.
Classes mitjanes vinculades a partits republicans, alguns però un tant temorosos de la revolució social.
- Forces Internacionals:
URSS i Brigades Internacionals.

2.5.- Significat del conflicte
La Guerra Civil, que abasta des del 18 de juliol de 1936 fins
a l’1 d’abril de 1939, és un dels fets més rellevants de la
història d’Espanya durant el segle XX i s’ha d’entendre a: NIVELL INTERN.
NIVELL
INTERNACIONAL.

NIVELL INTERNACIONAL: Dins la conjuntura social i política dels anys 30, és un enfrontament
arreu d’Europa entre el feixisme (feixisme = Itàlia; nazisme = Alemanya), per una part, i la
democràcia i el comunisme per l’altra (antecedent de la II Guerra Mundial).

NIVELL INTERNACIONAL: Dins la conjuntura social i
política dels anys 30, és un enfrontament arreu d’Europa
entre el feixisme (feixisme = Itàlia; nazisme = Alemanya),
per una part, i la democràcia i el comunisme per l’altra
(antecedent de la II Guerra Mundial).

NIVELL INTERN: És una lluita entre les velles classes dominants (terratinents, burgesia tradicional,
església i part de l’exèrcit) i les noves classes emergents (obrers i nova burgesia emergent). El cop i la
Guerra Civil són la reacció antidemocràtica i profeixista de les dretes afavorides pel capitalisme,
quan creuen que els seus interessos estan en perill.

El conglomerat de forces que es revoltà contra la República no havia previst el desencadenament
d’una guerra. Començada aquesta, es van enfrontar dos blocs:
a) Els revoltats o insurrectes: bàndol
“NACIONAL”, rebel o franquista (feixista).
b) Sectors fidels al govern REPUBLICÀ,
bàndol governamental (roig).

Finalment → Triomf del bàndol “NACIONAL” i instauració de la Dictadura franquista (1939- 1975).

MAPA 17
(models)
ZONES CONTROLA FRANCO
ABANS BATALLA EBRE 1938
MAPES PAU
Illes Balears
2013-14

ACTIVITAT PAU: Lectura i/o elaboració de mapa amb les zones controlades per l’exèrcit de
Franco abans de l’inici de la batalla de l’Ebre. B3-T3.
MAPA 17.- EVOLUCIÓ GUERRA JULIOL 1938 (model 1)

PREGUNTA PAU
CAUSES I
CONSEQÜÈNCIES
GUERRA CIVIL
Illes Balears
2013-14

1.- CAUSES DE LA GUERRA CIVIL
1v preg. op B (2004, juny). 2v preg. op B (2005, juny). 3v preg. op B (2006, juny). 4v TEXT, op A (2006, setembre). 5v preg. op
B (2007, setembre). 6v preg. op B (2012, setembre). 7v preg. op A (2013, juny). 8v preg. op B (2013, setembre). + Conseqüències.
1v preg. op A (2012, juny). Causes + internacionalització del conflicte.
A.- Causes internes i/o estructurals.
B.- Causes externes i/o conjunturals.
C.- Causes i/o fets desencadenants.

La Guerra Civil ha donat lloc a moltes investigacions i es tracta d’un tema molt debatut entre els
historiadors i no és fàcil establir un esquema de causes i conseqüències.

A.- CAUSES INTERNES I/O ESTRUCTURALS
1.- Els problemes fonamentals de l’Espanya contemporània:
 endarreriment econòmic,
 feblesa de l’Estat,
 injustícia social,
 desigual distribució de la riquesa,
 Revolució Industrial tardana,
 analfabetisme,
 manquen edificis educatius,
 església intervé en l’ensenyament.
Problemes que la República va intentar resoldre per aconseguir la modernització i
democratització del país, i que van ser la base dels principals conflictes socials que van enfrontar a
àmplies capes de la societat.

1.- Els problemes fonamentals de l’Espanya contemporània:
 endarreriment econòmic,
 feblesa de l’Estat,
 injustícia social,
 desigual distribució de la riquesa,
 Revolució Industrial tardana,
 analfabetisme,
 manquen edificis educatius,
 església intervé en l’ensenyament.
Problemes que la República va intentar resoldre per aconseguir la modernització i
democratització del país, i que van ser la base dels principals conflictes socials que van enfrontar a
àmplies capes de la societat.

2.- El problema social és doncs una de les causes més importants. Les diferències entre treballadors i
propietaris es fan irreconciliables. Es produeix un increment progressiu de les tensions al carrer. Es
radicalitza la lluita de classes per les esperances dipositades en les reformes de la República per part
dels treballadors, que s’aplicaven amb lentitud i el bienni negre les ajorna.
Alejandro Lerroux José María Gil Robles

3.- La qüestió agrària és una altra de les causes (no interessava als terratinents, ni a la burgesia,
reclamen la reforma els pagesos).

4.- Distintes concepcions de l’Estat que duen a un intensa
crispació política i polarització ideològica (postures autonomistes
i federalistes versus centralistes i unitàries).

5.- La qüestió religiosa: anticlericalisme, secularització de la societat, ensenyament laic i defensa
privilegis de l’església dins la societat.

6.- La reacció de la burgesia, l’Església i l’exèrcit davant la derrota de les dretes a les urnes. Les
conspiracions dels conservadors eren constants perquè veien perillar els seus privilegis, temien el
bolxevisme i el separatisme.
Joan March i
Francisco Franco

7.- Tradició d’ocupació violenta del poder (pronunciaments militars). Mentalitat intervencionista de
l’exèrcit (desastre colonial 98, Barranco del Lobo, Annual), l’exèrcit passa del liberalisme al
conservadorisme i és reaccionari amb els nacionalismes.

8.- La proclamació de la República va significar la
irrupció de les masses en la vida política del
país, mitjançant el sufragi universal masculí i
femení, però també va suposar la reticència dels
grups conservadores.

1.- El panorama europeu d’entreguerres. Crisi dels models democràtics i ascens dels moviments
totalitaris arreu d’Europa (Itàlia, Alemanya, Portugal, ..., ). La causa de la popularitat d’aquestes
ideologies fou la recessió econòmica dels anys 30 (Crac 1929 de Wall Street), que es va traduir en un
augment de l’atur, augment de la misèria i, també, de la conflictivitat social, a més del fort component
de cohesió nacional dels moviments feixistes: l’individu s’identifica amb el grup no pren decisions
individuals.
B.- CAUSES EXTERNES I/O CONJUNTURALS

2.- La Revolució Soviètica (1917) i la creació d’un estat obrer (URSS, 1922), sota el control dels
comitès dels soviets, crea admiració en un bàndol i temor en l’altre.

3.- Davant la crisi econòmica, en Europa
coexisteixen sistemes polítics oposats, per tant, 3
alternatives polítiques possibles:
a.- FEIXISME (Mussolini en 1922, Hitler en 1933):
nacionalisme agressiu; capitalisme ultra; no llibertat; estat
jerarquitzat i militaritzat entorn a un partit únic, que no
permet sindicats ni vagues. Aquesta opció donarà suport
al bàndol insurrecte.
b.- COMUNISME: model URSS. A meitat de la guerra,
els comunistes donaran suport al bàndol republicà.
c.- PARLAMENTARISME: sufragi universal; partits de
masses i millora de les condicions laborals. Les
democràcies occidentals decideixen la “No
intervenció”, tot i que indirectament algunes donaven
suport a les “Brigades Internacionals”.
Benito Mussolini Adolf Hitler

C.- CAUSES I/O FETS DESENCADENANTS
1.- La conspiració conservadora i militar, a partir
de 1933, contra la República.
Miguel Primo de Rivera
General Sanjurjo
Francisco Franco Bahamonde

2.- El triomf electoral del Front Popular (febrer de 1936), que va desencadenar una onada de
conflictivitat social i violència al carrer per part dels sectors més radicalitzats, que anirà in crescendo
durant la primavera de 1936 i que culminarà en...

3.- L’assassinat del tinent de la Guàrdia d’Assalt Castillo per part dels falangistes i la posterior
venjança en l’assassinat del monàrquic José Calvo Sotelo per radicals d’esquerra (que va ser
l’espurna del cop d’estat).
José Calvo Sotelo

4.- El fracàs del cop d’estat (Alzamiento, 18 de juliol) a les principals ciutats provoca l’inici de la
Guerra Civil. La intervenció estrangera és el factor clau per entendre la prolongació de la lluita (18
de juliol 1936 – 1 abril 1939).

2.- CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA
1v preg. op B (2004, juny). 2v preg. op B (2005, juny). 3v preg. op B (2006, juny). 4v TEXT, op A (2006, setembre). 5v preg.
op B (2007, setembre). 6v preg. op B (2012, setembre). 7v preg. op A (2013, juny). 8v preg. op B (2013, setembre). + Causes.
1.- Ideològiques.
2.- Econòmiques.
3.- Polítiques.
4.- Demogràfiques.
5.- Socials.

A.- IDEOLÒGIQUES
S’imposa un règim d’ideologia feixista en
Espanya, que compta amb la col·laboració
d’Itàlia i Alemanya, i amb el vist i plau
(“beneplácito”) de l’església.
Benito Mussolini Adolf Hitler

B.- ECONÒMIQUES
Després de la guerra la situació econòmica espanyola havia retrocedit. Camps destruïts i
improductius, indústries que s’han d’adaptar a la nova situació d’atur. L’estat ha de reconstruir
habitatges i infraestructures (edificis, ponts, carreteres, etc).

C.- POLÍTIQUES
 Es posa fi a la República i s’inicia la
Dictadura franquista.
 Es declaren il·legals tots els partits polítics
i sindicats.
 Comporta REPRESSIÓ a ambdós bàndols.

C.- POLÍTIQUES
- Comporta REPRESSIÓ a ambdós bàndols:
 Al BÀNDOL REPUBLICÀ la repressió descontrolada per part de les milícies i alguns partits
en els primers mesos (passeigs i tortures a les txeques, organismes parapolicial que detenia,
interrogava i torturava) fou molt greu, però posteriorment el govern va prendre el control i es
van reduir moltíssim.
Sacerdots víctimes del “Terror Roig”

C.- POLÍTIQUES
 Per contra, els NACIONALS
practicaren una repressió sistemàtica i
organitzada de tots els membres del
Front Popular i intel·lectuals afins, que
caigueren en les seves mans, a través
d’execucions sumaríssimes i,
posteriorment, de la Llei de
Responsabilitats Polítiques.
García Lorca

C.- POLÍTIQUES
 El BÀNDOL FRANQUISTA tindrà l’extermini físic de l’enemic com a objectiu, continuant
amb les execucions una vegada acabada la guerra: provocant moltes morts, més del doble
d’afectats.

C.- POLÍTIQUES
 El BÀNDOL FRANQUISTA tindrà
l’extermini físic de l’enemic com a objectiu,
continuant amb les execucions una vegada
acabada la guerra: provocant moltes morts,
més del doble d’afectats.

C.- POLÍTIQUES
 El BÀNDOL FRANQUISTA.

C.- POLÍTIQUES
 Cal afegir la desnutrició, la fam i la misèria provocades
per la guerra, especialment al BÀNDOL REPUBLICÀ,
que no controla les grans zones agrícoles.
Igualment, els bombardejos sobre
població civil per l’aviació
franquista provoquen gran
destrucció i morts i instauren un
clima de terror. Es persegueix a tot
aquell que defensa una ideologia
diferent a l’oficial.

C.- POLÍTIQUES
 Igualment, els bombardejos sobre població
civil per l’aviació franquista provoquen gran
destrucció i morts i instauren un clima de
terror. Es persegueix a tot aquell que defensa
una ideologia diferent a l’oficial.

C.- POLÍTIQUES
 Igualment, els bombardejos sobre població civil per l’aviació franquista provoquen gran destrucció
i morts i instauren un clima de terror.

C.- POLÍTIQUES
 L’església i l’exèrcit junt a la Falange seran les institucions més importants. Es censura
qualsevol publicació.
José Antonio Primo de Rivera

D.- DEMOGRÀFIQUES
- És molt difícil quantificar exactament les víctimes,
però entre morts en combat, represaliats, morts per
penalitats i exiliats superen el milió de víctimes.

D.- DEMOGRÀFIQUES - És molt difícil quantificar exactament les víctimes, però entre
morts en combat, represaliats, morts per penalitats i exiliats superen
el milió de víctimes.
Muertes durante la guerra civil
Muertos en combate 95.000
Civiles muertos por Bombardeos aéreos y artilleros 10.000
Registros civiles consultados 50.000
Total Muertos imputables directamente a la guerra 201.307
Asesinados durante y después guerra
Represión franquista. Estudiados (Probables 140.000) 98.000
Represión republicana. (Estudiados cerca del 90%) 45.000
Total asesinatos estudiados en ambos bandos 143.000
Otras muertes
Muertos por hambre y enfermedad tras la guerra 120.000
Muertos en Prisión por hambre y enfermedad 50.000
Muertos en el inmediato exilio (principalmente francés) 20.000
Total otras muertes 190.000
Total muertos todas las causas 488.000
Total Muertos todas causas + probables 530.000

D.- DEMOGRÀFIQUES
- És molt difícil quantificar exactament les víctimes, però entre morts en combat, represaliats, morts
per penalitats i exiliats superen el milió de víctimes.

D.- DEMOGRÀFIQUES
- Va haver un augment de la mortalitat entre els barons entre 18-45 anys, cosa que implica un
descens en la taxa de natalitat, i una pèrdua de població motivada por totes aquelles persones que
opten per l’exili, la majoria es van traslladar a França, Mèxic o Argentina.

D.- DEMOGRÀFIQUES
- La població femenina, degut la incorporació dels homes al front, s’incorporà en massa al món del
treball, especialment a la ZONA REPUBLICANA.

D.- DEMOGRÀFIQUES
- Molta població desplaçada (refugiats i exiliats):
 Milers de republicans es van refugiar per evitar les represàlies franquistes: primer a altres zones en
poder republicà (València i Catalunya) o a la URSS (enviament d’al·lots a aquest país: els xiquets de
Rússia).

D.- DEMOGRÀFIQUES
 Milers de republicans es van refugiar per evitar les represàlies
franquistes: primer a altres zones en poder republicà (València i
Catalunya) o a la URSS (enviament d’al·lots a aquest país: els
xiquets de Rússia).

D.- DEMOGRÀFIQUES
 En finalitzar la guerra, van creuar la frontera dels Pirineus cap a França.

D.- DEMOGRÀFIQUES
 En finalitzar la guerra, van creuar la frontera dels Pirineus cap a França, on els posaran en
improvisats camps de concentració i es trobaran amb la Segona Guerra Mundial (més de 30.000
republicans lluitaran junt a l’exèrcit francès).

D.- DEMOGRÀFIQUES - Molta població desplaçada (refugiats i exiliats):
 En finalitzar la guerra, van creuar la frontera dels Pirineus cap a França, on els posaran en
improvisats camps de concentració i es trobaran amb la Segona Guerra Mundial (més de 30.000
republicans lluitaran junt a l’exèrcit francès).

DOCUMENT 7.- “Estos que ves ahora deshechos, maltrechos, furiosos, aplanados, sin afeitar, sin lavar,
cochinos, sucios, cansados, mordiéndose, hechos un asco, destrozados, son, sin embargo, no lo olvides,
hijo, no lo olvides nunca pase lo que pase, son lo mejor de España, los únicos que, de verdad, se han
alzado, sin nada, con sus manos, contra el fascismo, contra los militares, contra los poderosos, por la sola
justicia; cada uno a su modo, a su manera, como han podido, sin que les importara su comodidad, su
familia, su dinero. Éstos que ves, españoles rotos, derrotados, hacinados, heridos, soñolientos, medio
muertos, esperanzados todavía en escapar, son, no lo olvides, lo mejor del mundo. No es hermoso. Pero
es lo mejor del mundo. No lo olvides nunca, hijo, no lo olvides.”
Max Aub es dirigeix al seu fill parlant sobre els exiliats republicans (1939).
D.- DEMOGRÀFIQUES - Molta població desplaçada (refugiats i exiliats):

D.- DEMOGRÀFIQUES
 Molts altres es van exiliar per diferents països d’Amèrica Llatina o a la pròpia URSS, destacant
l’exili d’intel·lectuals d’esquerra a Amèrica Llatina i del propi govern republicà en l’exili de
Mèxic.

D.- DEMOGRÀFIQUES
 Molts altres es van exiliar per diferents països d’Amèrica
Llatina o a la pròpia URSS, destacant l’exili d’intel·lectuals
d’esquerra a Amèrica Llatina i del propi govern republicà
en l’exili de Mèxic.

E.- SOCIALS
La dona perd tots els drets
reconeguts per la República.
L’església domina
l’educació.

2.- CAUSES I CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA

TEMA
CONTINUACIÓ
Illes Balears
2013-14 Història d’Espanya

12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
El BÀNDOL REPUBLICÀ tenia els recursos econòmics majors i, al principi, les zones industrials i
mineres principals, avantatges que no li van servir per contrarestar amb el que contava el BÀNDOL
NACIONAL, cosa que va ser decisiva per al resultat final de la contesa.
12.3.6.- Condicions generals dels dos bàndols a la guerra

Al BÀNDOL REPUBLICÀ va prevaldre:
1.- Una gran desorganització provocada per l’esclat revolucionari, cosa que va tenir com a
conseqüència que tan sols més tard, i no de forma completa, es pogués crear una força armada
ordenada, disciplinada i amb una adient coordinació de comandaments.
2.- Les dissensions polítiques internes pertorbaren la conducció de la guerra.

En canvi, el BÀNDOL AIXECAT, autodenominat
“NACIONAL”:
1.- Va comptar, des del principi, amb l’adhesió d’una important
proporció de l’oficialitat professional i amb tropes molt
disciplinades, com ho foren les colonials marroquines i les de
la Legió.
2.- Es va constituir, molt aviat, com un estat militaritzat, que
concentrà tots els recursos per a la consecució de la victòria.

La Guerra Civil espanyola va tenir un gran ressò internacional: debats, premsa, cinema, cultura, art,
etc; d’altra banda va aguditzar les tensions ja existents en el context europeu.
12.3.7.- La internacionalització del conflicte i l’ajuda exterior

Les democràcies europees (Gran Bretanya pressiona a França) van adoptar una política de
neutralitat, la intencionalitat era allunyar-se d’una possible guerra a Europa i no rompre el dèbil
equilibri existent entre els règims democràtics i feixistes. L’agost de 1936 es va crear a Londres el
Comitè de “No intervenció” del qual hi van formar part uns 30 països, que es van comprometre a no
enviar armament a Espanya (que cap estat estranger intervingui).

La realitat fou que tant Itàlia com Alemanya i Portugal van ajudar als revoltats i la República es
va veure sotmesa al tancament de fronteres i embargament d’armes.

la República es va veure sotmesa al tancament de fronteres i embargament d’armes, perquè
França, que en un principi va ajudar als republicans, cessa el seu suport, cosa que suposà que les
democràcies europees occidentals abandonin a la República espanyola a la seva sort.

Els Estats Units no van signar el pacte, però van aprovar una llei que prohibia l’exportació
d’armament, tot i que van permetre que les empreses nord americanes proporcionessin
subministraments com petroli o vehicles (Texaco Oil Company o Ford i General Motors).

Tant els rebels com el govern republicà van sol·licitar ajuda internacional urgent.

Els insurrectes tindran el suport dels conservadors britànics, el Papat i els estats totalitaris (Itàlia
feixista, Alemanya nazi i Portugal d’Oliveira Salazar), i una gran quantitat d’ajuda amb homes,
material bèl·lic i concessió de crèdits.

Hitler va ordenar l’ajut alemany immediat, així doncs, va intervenir la flota germànica que va
bloquejar els ports republicans i va proporcionar abundant material militar (artilleria, tancs, ...,) i
aviació. Es va crear la Legió Còndor amb voluntaris de l’exèrcit alemany (bombardeig de 1937 en
Guernica).

Es va crear la Legió Còndor amb voluntaris de l’exèrcit alemany (bombardeig de 1937 en Guernica).
Hermann Göring o Goering lliura als Membres de la Legió Còndor les
distincions, després d’haver tornar a Alemanya.

La participació italiana fou més
nombrosa, però amb menys
importància tècnica i estratègica,
suport aeronaval i equipament
bèl·lic.
Els efectius humans s’agrupaven
en el CTV, Corpo di Truppe
Volontarie.

Cal destacar, també, l’ajuda econòmica al
bàndol nacional de Joan March per a
comprar material.

D’altra banda, la República va rebre el recolzament progressista: França, en un primer moment,
URSS, partits i sindicats obrers dels diferents països europeus, etc.

La Unió Soviètica va ajudar amb armes i aliments, va enviar avions, carros de combat, material bèl·lic,
i la influència soviètica va provocar un augment del prestigi i del poder del PCE. La República va
pagar aquest material amb les reserves d’or del banc d’Espanya (l’or de Moscou).

Milers de voluntaris de 50 països de tot el món, amb idees democràtiques i progressistes, van estar al
costat de la República agrupat en les conegudes Brigades Internacionals (uns 40 mil brigadistes van
lluitar en la Guerra Civil espanyola fins el desembre de 1938, quan van abandonar Espanya degut als
acords del Comitè de “No intervenció”).

Brigades Internacionals: uns 40 mil brigadistes van lluitar en la Guerra Civil espanyola fins el
desembre de 1938, quan van abandonar Espanya degut als acords del Comitè de “No intervenció”.

En un conflicte en què l’exèrcit espanyol havia
quedat dividit més o menys en dues meitats
semblants, l’ajuda exterior serà decisiva per a l‘èxit.
L’ajut al bàndol insurrecte fou sempre constant,
mentre que l’ajut soviètic i internacional al bàndol
republicà es va caracteritzar per la seva irregularitat,
degut a motius geogràfics, polítics i econòmics.

Aquestes circumstàncies explicarien què les forces nacionals van dur sempre la iniciativa durant el
curs de la lluita, essent els èxits republicans més bé defensius i sense que els seus contraatacs
aconseguiren detenir, més que temporalment, les ofensives dels seus enemics, resultant un factor
decisiu en el resultat final de la guerra i el triomf franquista.

GUERRA CIVIL (1936-1939).
MAPA 16. LLOCS ALÇAMENT
BLOC III – Tema 12/3 A
Història Espanya

G
U
E
R
R
A
C
I
V
I
L
T-12
M
A
P
A
17
E
T
A
P
E
S
Història Espanya

TEMA 12. A. GUERRA CIVIL. MAPA 16. LLOCS TRIOMF ALÇAMENT NACIONAL

Recomendados

Recomendados

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Mais procurados (20)

Destaque

Destaque (20)

Semelhante a TEMA 12. A. GUERRA CIVIL. MAPA 16. LLOCS TRIOMF ALÇAMENT NACIONAL

Semelhante a TEMA 12. A. GUERRA CIVIL. MAPA 16. LLOCS TRIOMF ALÇAMENT NACIONAL (20)

Mais de Assumpció Granero

Mais de Assumpció Granero (20)

TEMA 12. A. GUERRA CIVIL. MAPA 16. LLOCS TRIOMF ALÇAMENT NACIONAL