TEMA 11. D. II REPÚBLICA. FRONT POPULAR

BLOC III – Tema 11/2 D
HISTÒRIA D’ESPANYA
Edat contemporània
Història Espanya
IES Ramon Llull (Palma)
Assumpció Granero Cueves
II REPÚBLICA (1931-36)4ª part:
Front popular (febrer- juliol 1936)

BLOC III – Tema 11/2 A
Història Espanya
Eleccions 1931 i Govern provisional
Edat contemporània

BLOC III – Tema 11/2 B
Edat contemporània
Història Espanya
Bienni reformista (1931-33)

BLOC III – Tema 11/2 C
Història Espanya
Bienni conservador o negre (1933-36)
Edat contemporània

BLOC III. TEMA 11/2.
LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1936)
EDAT CONTEMPORÀNIA
TEMA 11.- La Segona República (1931-1936) / T-2
11.1.- LA PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA.
11.2.- EL PERÍODE CONSTITUENT.
11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931-NOVEMBRE 1933).
11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933-FEBRER 1936).
11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (FEBRER – JULIOL 1936).

EDAT CONTEMPORÀNIA
TEMA 11.- La Segona República (1931-1936) / T-2. 1v preg. op B (2004, setembre) = De la Dictadura de Primo a la II República. 2v TEXT, op
A (2005, juny) = Canvis de Restauració a la II República. 3v preg. op B (2005, setembre). 4v TEXT, op A (2006, setembre) = Constitució 1931, religió i fases II República i causes Guerra Civil.
5v TEXT, op A (2007, setembre). 6v TEXT, op A (2008, setembre) = Religió i partits polítics en II República i Guerra Civil. 7v TEXT, op A (2009, juny) = Ideologia de Largo Caballero i paper
en la seva època.
11.1.- La proclamació de la Segona República. MAPA 15: Resultats provincials eleccions IV-1931, indicant on guanyaren forces republicanes.
11.1.1.- Introducció. Context històric.
11.1.2.- Canvi de Règim: caiguda de la monarquia i proclamació de la Segona República.
11.1.3.- Les eleccions municipals.
11.2.- El període constituent.
11.2.1.- El govern provisional (14 d’abril - 28 de juny de 1931).
11.2.2.- La Constitució republicana de 1931.
11.2.3.- Els partits polítics de la Segona República.
11.2.4.- La conjuntura econòmica i social dels anys trenta.
11.3.- El bienni reformista o progressista (abril 1931 – novembre 1933). 1v preg. op B (2011, setembre). 2v preg. op A (2013, setembre).
11.3.1.- El govern constitucional d’esquerres (desembre 1931 – novembre 1933). Evolució política.
11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los.
11.4.- El bienni conservador o bienni negre (novembre 1933 - febrer 1936). 1v preg. op B (2010, juny). 2v preg. op B (2010, setembre). 3v preg. op A (2012, juny).
11.4.1.- El nou govern conservador de centre - dreta del bienni negre (1933-1936).
11.4.2.- La paralització de les reformes.
11.4.3.- La revolució d’octubre del 1934.
11.4.4.- La crisi del bienni negre.
11.5.- El triomf del Front Popular (febrer – juliol 1936).
11.5.1.- Les eleccions de 1936 i el govern del Front Popular.
11.5.2.- Motius de la victòria del Front Popular.
11.5.3.- Accions de govern de la coalició d’esquerres del Front Popular.
11.5.4.- La preparació del cop d’estat.

EDAT CONTEMPORÀNIA
11.1.- La proclamació de la Segona República.
11.1.1.- Introducció. Context històric.
11.1.2.- Canvi de Règim: caiguda de la monarquia i proclamació de la Segona República.
11.1.3.- Les eleccions municipals. MAPA 15.
11.2.- El període constituent.
11.2.1.- El govern provisional (14 d’abril - 28 de juny de 1931).
11.2.2.- La Constitució republicana de 1931.
11.2.3.- Els partits polítics de la Segona República.
11.2.4.- La conjuntura econòmica i social dels anys trenta.
A.- L’economia.
B.- La demografia.
C.- La societat i la mentalitat de l’època.
11.3.- El bienni reformista o progressista (abril 1931 – novembre 1933).
11.3.1.- El govern constitucional d’esquerres (desembre 1931 – novembre 1933). Evolució política.
11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los.
A.- Qüestió religiosa.
B.- Reforma militar o de l’exèrcit.
C.- Reforma agrària.
D.- Reforma de l’Estat centralista: les autonomies regionals.
E.- Reforma educativa i obra cultural.
F.- Reforma social o laboral.
G.- Problemes del govern reformista.
G.1.- Els adversaris de les reformes i la reorganització de les dretes.
G.2.- Obrerisme i conflictivitat social: El moviment obrer front a la República.

EDAT CONTEMPORÀNIA
11.4.- El bienni conservador o bienni negre (novembre 1933 - febrer 1936).
11.4.1.- El nou govern conservador de centre - dreta del bienni negre (1933-1936).
A.- La revolució social a Astúries.
B.- La revolta de Catalunya (octubre de 1934).
11.5.- El triomf del Front Popular (febrer – juliol 1936).
11.5.1.- Les eleccions de 1936 i el govern del Front Popular.
11.5.3.- Accions de govern de la coalició d’esquerres del Front Popular.
11.5.4.- La preparació del cop d’estat.

11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE
(NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936)
11.4.- BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933-FEBRER 1936).
1v preg. op B (2010, juny). 2v preg. op B (2010, setembre). 3v preg. op A (2012, juny).
11.4.1.- El nou govern conservador de centre - dreta (1933-1936).
A.- La revolució social a Astúries.
B.- La revolta de Catalunya.

11.4.4.- La crisi del bienni negre
La crisi del govern: Lerroux perd la confiança del president de la República (Alcalá Zamora) i
queda fora del nou govern, l’octubre del 35, a més, el Partit Radical es veu immers en dos casos
greus de corrupció (el cas de l’estraperlo i l’afer Nombela).
Alejandro Lerroux Niceto Alcalá Zamora

La crisi del govern:
L’anomenat cas de l’ “Estraperlo” (Strauss i Perl fabricaren una ruleta que feia trampes i la volien
introduir a Espanya subornant a tres ministres radicals).

L’anomenat cas de l’ “Estraperlo” (Strauss i Perl
fabricaren una ruleta que feia trampes i la volien introduir
a Espanya subornant a tres ministres radicals).

Joaquín
Chapaprieta y
Torregrosa
Manuel Portela
Valladares
La crisi del govern: Cau el govern de Lerroux, entre d’altres
motius, per l’anomenat cas de l’ “Estraperlo” (Strauss i Perl
fabricaren una ruleta que feia trampes i la volien introduir a
Espanya subornant a tres ministres radicals).
Després de caure Lerroux, Antonio Nombela (funcionari de
colònies) acusa a alts càrrecs del Partit Radical de fraudulència
en un expedient que indemnitzava a la Companyia d’Àfrica
Occidental, i es negà a pagar-li i és cessat, cosa que denuncia a les
Corts i s’obri una comissió d’investigació.

José María Gil Robles,
ministre de Guerra.
Francisco Franco Bahamonde,
cap de l’Estat Major.
La tardor de l’any 1935 va esclatar una forta
crisi de govern.
Convocatòria de noves eleccions
legislatives pel febrer de 1936.
Gil Robles, presenta
un projecte de
modificació de la
Constitució.
El cas de l’estraperlo i el
cas Antonio Nombela.

Aquesta crisi provoca l’allunyament entre radicals i cedistes: Gil Robles li reclama a Alcalà
Zamora que el nomeni president del govern, però aquest es nega i com a president de la República
va decidir anticipar les eleccions per a febrer del 36.
José María Gil Robles Niceto Alcalá Zamora

11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR
(FEBRER - JULIOL 1936)
11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT`POPULAR (FEBRER - JULIOL 1936).
11.5.1.- Les eleccions de febrer de 1936.
11.5.3.- Accions del govern de la coalició d’esquerres del Front Popular.
11.5.4.- La preparació del colp d’estat.

La crisi de 1934 va fer que els governs de centre - dreta quedessin
relativament erosionats a nivell polític. La repressió de més de 30.000
persones empresonades, els judicis, la prohibició de la premsa
socialista i comunista, tot plegat va despertar la simpatia de la població
pels presos i perseguits polítics.
José María Gil RoblesAlejandro Lerroux
11.5.1.- Les eleccions de febrer de 1936

Les actuacions impopulars del govern, durant 1935, com la llei
agrària, el bloqueig a les Corts de l’Estatut d’autonomia basc,
aprovat en referèndum junt amb els nomenaments a alts càrrecs
de l’exèrcit i l’estraperlo, van conduir a la dimissió de Lerroux
i el president de la República, Niceto Alcalá Zamora, va
convocar eleccions el 16 de febrer de 1936.
Niceto Alcalá Zamora

Les eleccions
es polaritzen
al voltant de
dues grans
coalicions
electorals:
El FRONT POPULAR (esquerres).
El BLOC NACIONAL (dretes).

Les eleccions
es polaritzen
al voltant de
dues grans
coalicions
electorals:
El FRONT POPULAR (esquerres), format per republicans d’esquerres, socialistes,
comunistes i nacionalistes d’esquerra, que tenia un programa basat en l’amnistia als presos
de la revolució d’octubre de 1934, en la tornada a les reformes del bienni progressista.

Les eleccions
es polaritzen
al voltant de
dues grans
coalicions
electorals:
“1. Amnistía total para los insurrectos de 1934 y para todos los acusados de atentados político-
sociales desde 1933, y procesamiento de todos los culpables de 'actos de violencia' al reprimir los
atentados políticos.
2. Reposición en sus puestos de todos los trabajadores y empleados públicos despedidos por causas políticas y
compensación plena de todas las pérdidas sufridas por ellos.
3. Reforma del Tribunal de Garantías Constitucionales para excluir la influencia conservadora; reforma del sistema judicial
con el objeto de establecer su independencia, promulgar la justicia social y acelerar su rapidez y eficacia.
4. Restauración de la autoridad de todos los apartados de la constitución republicana; reforma de las Cortes (…),
aprobación de la legislación orgánica que garantice el funcionamiento de los gobiernos provincial y municipal; reforma de la
ley de orden público con el objeto de obtener mayores garantías para los derechos individuales.
5. Continuación de la reforma agraria; arrendamientos menores y mayor seguridad para los pequeños propietarios;
reducción de los impuestos (…), ayuda técnica acrecentada para los pequeños propietarios.
6. Protección de los pequeños productores y de los pequeños empresarios; reforma de los impuestos y de las tarifas
industriales; estímulo a la producción; ampliación de las obras públicas.
7. Sujeción del funcionamiento del Banco de España al interés público; reglamentación y mejora del funcionamiento de los
bancos y de las instituciones de ahorro.
8. Restauración de toda la legislación social de 1931-1933; aumento de salarios; amplio programa de viviendas sociales;
extensión de la educación a todos los niveles”.
Sinopsis del programa original del Frente Popular publicado en El Socialista el 16 de enero de 1936.

Les eleccions
es polaritzen
al voltant de
dues grans
coalicions
electorals:
El BLOC NACIONAL (dretes), format per la CEDA, monàrquics i tradicionalistes carlins,
no va poder confeccionar un programa comú ni una candidatura única per a tota Espanya,
però no accepta la derrota i conspirarà contra la República.

Les eleccions
es polaritzen
al voltant de
dues grans
coalicions
electorals:
El BLOC NACIONAL (dretes), format per la CEDA, monàrquics i tradicionalistes carlins,
no va poder confeccionar un programa comú ni una candidatura única per a tota Espanya,
però no accepta la derrota i conspirarà contra la República.
“ACCIÓN POPULAR
¡CONTRA LA REVOLUCIÓN y SUS CÓMPLICES!
Revolución o contrarrevolución.
Anti-España o España.
O ellos o nosotros.
Quien se abstenga de votar es un traidor y un
criminal.
El que siendo propietario de algo no ayuda al
Frente contrarrevolucionario es un suicida y un
insensato.
Hay que aplastar la Revolución.
El marxismo no pasará.
Todo el poder para el JEFE.
¡VOTAD A ESPAÑA!
¡CONTRA LA REVOLUCIÓN y SUS CÓMPLICES!
Elector:
Si quieres conservar el bienestar que disfrutas,
sacrifica tu egoísmo el próximo 13 y 23 de febrero, y
aunque tengas que hacer cola como vulgar
ciudadano, no dejes de votar.
EN LAS PASADAS ELECCIONES NO LO HICISTE.
¿Te lo impidió una gran enfermedad?
¿O, por el contrario, fue la satisfacción de un
capricho, o lo que es peor, tu cobardía, la causa de
que no cumplieras tu deber de ciudadano?
TU VOTO HACE FALTA A ESPAÑA.
Que tu nombre no haya de ser execrado por los
buenos españoles.”

Eleccions legislatives pel 16 de febrer de 1936
Frente Popular Bloque Nacional
Coalició de republicans
d’esquerra, socialistes,
i comunistes.
Amnistia política
Aplicar la legislació
reformista.
Front d’esquerres
Coalició electoral
organitzada per
CEDA.
CNT no va
participar del pacte Bloque Nacional
Atac contra el
Frente Popular
Republicans de dretes,
monàrquics, tradicionalistes, i
en alguns districtes radicals. La dreta no es va
presentar unida.
España
11.5.1.- Les eleccions de febrer de 1936 Dues grans
coalicions
El FRONT POPULAR (esquerres).
El BLOC NACIONAL (dretes).

El FRONT POPULAR (esquerres). El BLOC NACIONAL (dretes).

A les eleccions guanyen les esquerres agrupades en coalició com a Front Popular. La victòria, en
vots, del Front Popular sobre les dretes va ser molt ajustada (48% a 46’5%), gràcies a ser majoritari
en les grans ciutats, les zones industrials i les regions del litoral (la dreta és majoritària a les dues
Castelles, Navarra i part d’Aragó); pel que fa a diputats, el Front Popular va obtenir 278 escons,
mentre la dreta 124.

Victòria del Front Popular
Participació de 72% del cens
PARTITS PERCENTATGE DE DIPUTATS
Esquerra 257 diputats
Partido Socialista 18,18%
Izquierda Republicana 16,73%
Unión Republicana 7,43%
Esquerra Republicana de Catalunya 5,99%
Partido Comunista 3,51%
Altres 3,71%
Centre i dreta 196 diputats
CEDA 17,35%
Partits Monàrquics 4,95%
Partido Agrario 2,68%
Lliga Catalana 2,27%
Partido Radical 1,65%
Partido Republicano Conservador 0,61%
Partido Liberal Demócrata 0,21%
Altres 11,98%
Front Popular per 48% dels vots Bloque de dretes 46,5% dels vots

A Catalunya, ERC va anar amb el
Front d’Esquerres i les dretes del
Front Català d’Ordre van anar
amb la Lliga Catalana i va ser
reelegit Lluís Companys i tot va
tornar a ser com al bienni
reformador d’esquerres.
Lluís Companys

Però, Espanya es divideix encara més després de les eleccions: la dreta no accepta la derrota i
conspirarà per acabar amb el govern d’esquerres i la pròpia República, mentre els sindicats i
partits obrers demanen aprofundir en les reformes del bienni reformista.
“Frente a ese Estado estéril, yo levanto el concepto de Estado integrador,
que administre la justicia económica y que pueda mandar con plena
autoridad...A este estado le llaman muchos Estado Fascista, pues si ese
es el Estado Fascista, yo, me declaro Estado fascista...Aunque también
sería un loco el militar que no estuviera dispuesto a sublevarse en favor
de España y contra de la anarquía, si ésta se produjera.”
Discurso de Calvo Sotelo en el Parlamento. 16 de junio de 1936.
José Calvo Sotelo

11.5.2.- Motius de la victòria del Front Popular
1.- El Front Popular aconseguí la majoria absoluta gràcies a la llei electoral que donava grans
majories malgrat la diferència en vots podia ser mínima (atorgava el 75% dels escons a la llista
guanyadora).
2.- Totes les esquerres es presentaren unides en el Front Popular mentre les dretes es presentaren
disgregades.
3.- Aquesta vegada els anarquistes varen demanar el vot per al Front Popular, ja que va posar com
primer punt del seu programa de govern l’amnistia política.

11.5.3.- Accions del govern de la coalició d’esquerres del Front Popular
REORGANITZACIÓ DE LA REPÚBLICA. Les Corts votaren la destitució
d’Alcalá Zamora com a president de la República i triaren a Manuel Azaña, i
aquest va nomenar com a president del govern al republicà Santiago Casares
Quiroga (nacionalista gallec), amb suport dels socialistes al Parlament.
Manuel Azaña
Santiago Casares
Quiroga

Manuel Azaña
Santiago Casares
Quiroga
Partit Izquierda Republicana.
President de la República.
Victòria del Front Popular
Els altres partits del Front Popular es comprometen a donar suport.
El nou govern estarà format només pels republicans d’esquerra
(Izquierda Republicana i Unión Republicana)
Cap de govern.

AMNISTIA POLÍTICA. S’amnistia als participants en la Revolució d’Astúries i se’ls readmet al
treball. 30.000 condemnats polítics surten de la presó. Lluís Companys és rebut com un heroi a
Barcelona després de ser alliberat.

Es restableix l’AUTONOMIA CATALANA i el seu govern, la Generalitat, amb Lluís Companys
com a president, i es negocia l’autonomia basca i gallega.
Lluís Companys és rebut com un heroi a Barcelona
després de ser alliberat.

Es tornen a posar en marxa les REFORMES DEL BIENNI PROGRESSISTA: Reforma agrària,
religiosa, social, educativa, militar.

Amnistia de 30.000 presos polítics.
Inici de converses per aprovar els Estatuts
d’autonomia pendents.
Reprendre el procés reformista. Manuel Azaña
President de la RepúblicaSantiago Casares Quiroga
Cap de
govern.

La dreta reacciona negativament: alguns empresaris tanquen les fàbriques, baixa la inversió, es
repatrien capitals i l’església es planta novament contra el govern i tem l’anticlericalisme.

Al 36, amb el triomf de les esquerres, sindicats i partits obrers es llancen al carrer demanant
reformes encara més profundes i va augmentar la conflictivitat: vagues a les ciutats i al camp,
desordres, violència i radicalització dels anarquistes, que demanen una revolució, i part dels socialistes
(Largo Caballero), que s’apropen als comunistes (revolucionaris).
“Terminado el aspecto violento de la revolución se
declararán abolidos: la propiedad privada, el Estado, el
principio de autoridad y por consiguiente, las clases que
dividen a los hombres en explotadores y explotados,
oprimidos y opresores. Socializada la riqueza, las
organizaciones de los productores, ya libres, se
encargarán de la administración directa de la producción y
del consumo.”
Resolución del Congreso confederal de Zaragoza de la
CNT (Mayo de 1936).

Al 36, amb el triomf de les esquerres, sindicats i partits obrers es llancen al carrer demanant
reformes encara més profundes i va augmentar la conflictivitat: vagues a les ciutats i al camp,
desordres, violència i radicalització dels anarquistes, que demanen una revolució, i part dels socialistes
(Largo Caballero), que s’apropen als comunistes (revolucionaris).
“... La clase burguesa y sus representantes entienden que se ha
llegado ya a la meta de las instituciones políticas en nuestro país, y
tenemos que decirles que no; la República no es inmutable; la
República burguesa no es invariable; la República burguesa no es
una institución que nosotros tengamos que arraigar de tal manera
que haga imposible el logro de nuestras aspiraciones. ¿De qué
manera? ¡Como podamos! (...). Nuestra aspiración es la conquista
del Poder político. ¿Procedimiento? ¡El que podamos emplear! Los
que nos hablan tanto de la legalidad, lo primero que tienen que hacer
es ser respetuosos con la ley para no obligar a la clase trabajadora a
salirse de ella. Todos los actos que la clase obrera ha realizado que
pueden considerarse ilegales, han sido provocados por la ilegalidad
de los que gobernaban. Y nosotros, los trabajadores, entendemos
que la República burguesa hay que transformarla en una República
socialista, socializando los medios de producción.”
Largo Caballero, Enero de 1936.
Francisco Largo Caballero

11.5.3.- Accions del govern de la coalició
d’esquerres del Front Popular
L’extrema dreta, amb Falange Española al
front, fomenta l’enfrontament civil amb la
violència als carrers i accions violentes
contra els líders de l’esquerra i la
preparació d’un cop d’estat.
José Antonio Primo de Rivera

A la violència de la dreta, l’esquerra respon amb violència i, entre febrer i juliol de 1936, el clima
d’enfrontament social als carrers no para de créixer.

Vaga general de la CNT (abril 1936).
Guàrdies d’assalt dissolent una manifestació.

A Yeste (Albacete) la Guàrdia Civil va matar 23 camperols que ocupaven terres (maig 1936).

11.5.4.- La preparació del colp d’estat
Davant el govern del Front Popular, entre febrer i juliol de 1936, el clima d’enfrontament social als
carrers és va incrementar: assassinats (aproximadament van haver 600, entre assassinats i intents,
destacant l’assassinat del tinent Castillo i Calvo Sotelo), assalts a seus i esglésies i crema de
convents, ocupació de terres per jornalers afamegats, etc.; a més, del renou de sabres perquè es
començava a preparar un cop militar…, etc., el govern va enviar als militars presumptes implicats
a places poc importants i allunyades (Franco a Canàries, Goded a Mallorca, Mola a Pamplona).

ANTECEDENTS: Primo de Rivera (1923), Sanjurjada (agost, 1932) i intent de declarar l’estat de
guerra per part de Franco i la UME en febrer de 1936 per evitar el govern d’esquerres.
“Ha desaparecido de la candidatura de Cuenca el nombre del general Franco. Yo me felicito sinceramente
de tal desaparición. No he de decir ni media palabra en menoscabo de la figura del ilustre militar. Le he
conocido de cerca, cuando era comandante. Le he visto pelear en África; y para mí el general Franco, que
entonces peleaba en la Legión a las órdenes del hoy también general Millán Astray, llega a la fórmula
suprema del valor: es hombre sereno en la lucha. Tengo que rendir este homenaje a la verdad. Ahora bien,
no podemos negar, cualquiera que sea nuestra representación política y nuestra proximidad al Gobierno
[...1, que entre los elementos militares, en proporción y vastedad considerables, existen fermentos de
subversión, deseos de alzarse contra el régimen republicano, no tanto seguramente por lo que el Frente
Popular supone en la presente realidad, sino por lo que, predominando en la política de la nación,
representa como esperanza para un futuro próximo. El general Franco, por su juventud, por sus dotes, por
la red de sus amistades en el Ejército, es hombre que, en un momento dado, puede acaudillar con el
máximo de probabilidades -todas las que se derivan de su prestigio personal- un movimiento de este
género.
No me atrevo a atribuir al general Franco propósitos de tal naturaleza. Acepto íntegra su declaración de
apartamiento de la política. ¡Ah! pero lo que yo no puedo negar es que los elementos que, con autorización
o sin autorización suya, pretendieron incluirle en la candidatura de Cuenca, buscaban su exaltación
política, con objeto de que, investido de la inmunidad parlamentaria, pudiera, interpretando así los
designios de sus patrocinadores, ser el caudillo de una subversión militar.”
Indalecio Prieto, en un mitin electoral pronunciado el 10 de mayo de 1936 en la campaña de las
elecciones parciales en Cuenca.

La conspiració militar té darrere la UME (Unión Militar Española), és organitzada pel general Mola i
encapçalada pel general Sanjurjo (exiliat a Portugal): Madrid i Barcelona com a nuclis claus i
l’exèrcit africà com a reserva.
General Mola General Sanjurjo Francisco Franco

És una barreja de colp militar (principalment) i trama civil: finançament per part de la burgesia
bancària (Joan March) i la CEDA, ajuda de la Itàlia feixista (i posteriorment de l’Alemanya nazi),
participació de civils englobats en milícies (falangistes i requetès carlins) i aprovat per l’església.
Joan March i
Francisco Franco
José María Gil Robles
Adolf Hitler
Benito Mussolini
Els participants en el cop no tenien un pla clar i estaven dividits respecte a què fer si triomfava
l’alçament: Mola volia una Dictadura militar, la CEDA una monarquia alfonsina, els carlins una
monarquia carlina tradicional o absolutista, els falangistes un règim feixista a la italiana,...

L’espurna que posa en marxa l’aixecament militar, ja preparat, fou l’assassinat el 13 de juliol del
monàrquic José Calvo Sotelo per part de milícies d’esquerra (com a resposta per l’assassinat del
tinent Castillo per part dels falangistes).

L’espurna que posa en marxa l’aixecament militar, ja preparat, fou l’assassinat
el 13 de juliol del monàrquic José Calvo Sotelo per part de milícies d’esquerra
(com a resposta per l’assassinat del tinent Castillo per part dels falangistes).
José Castillo

L’espurna que posa en marxa l’aixecament militar, ja preparat, fou l’assassinat
el 13 de juliol del monàrquic José Calvo Sotelo per part de milícies d’esquerra
(com a resposta per l’assassinat del tinent Castillo per part dels falangistes).
José Calvo Sotelo

El 17 de juliol s’inicia la sublevació o cop d’estat a Melilla (tropes del Marroc) i el dia 18 de juliol
s’estén ràpidament per tota la zona del protectorat marroquí i la península, mentre Franco
assegurava l’èxit a Canàries.

El 17 de juliol s’inicia la sublevació o cop d’estat a Melilla
(tropes del Marroc) i el dia 18 de juliol s’estén ràpidament per
tota la zona del protectorat marroquí i la península, mentre
Franco assegurava l’èxit a Canàries.
General Mola

El 17 de juliol s’inicia la sublevació o cop
d’estat a Melilla (tropes del Marroc) i el
dia 18 de juliol s’estén ràpidament per
tota la zona del protectorat marroquí i la
península, mentre Franco assegurava
l’èxit a Canàries.
Francisco Franco

Paren el cop i queden en zona republicana les
principals ciutats, el nord, la franja mediterrània,
Castella la Nova (La Manxa), part d’Extremadura, i
la major part d’Andalusia; i fracassa a Madrid (els
obrers armats assaltaren el quarter de la Muntanya), a
Barcelona (on s’oposaren els anarquistes) a València.
OBSERVACIÓ!!! A partir d’aquí entronca amb el comentari del MAPA 16: Lectura i/o elaboració de
mapa amb els llocs on triomfà l’alçament nacional del 18 de juliol de 1936 (en el pròxim tema de la
Guerra Civil, 1936-1939).
Generalitzant, es pot afirmar que el cop militar va
triomfar a l’Espanya agrària o rural i fracassar a la
industrial, i no aconsegueix el seu objectiu: fer-se
amb el poder quasi sense resistència i ràpidament.
A la península el resultat va ser divers segons les ciutats, depenent de la força de les organitzacions
obreres, triomfa a Saragossa, Sevilla, Granada, Navarra, Galícia, Castella la Vella (Espanya
interior). Però, en el mateix nord, Astúries, Santander i el País Basc (excepte Àlaba) seguiren fidels
a la República, tot i que aquesta zona cantàbrica va quedar aïllada de la resta de l’Espanya
republicana. Les Illes Balears, excepte Menorca, es van unir a l’aixecament.

TEMA 11 (1ª part)
RESUM CRONOLÒGIC, TERMES I PERSONATGES
INTRODUCCIÓ I CONTEXT
► 1929. CRACK del 29.
► 1930, 28 gener. DIMISSIÓ PRIMO DE RIVERA, finalitza la DICTADURA.
► 1930, 28 gener. “DICTATOVA” o “DICTABLANDA” del general Dámaso BERENGUER (president del govern).
► 1930, 17 agost. PACTE DE SANT SEBASTIÀ (republicans, catalanistes d’esquerra i socialistes) per enderrocar
la monarquia i proclamar la II República.
► 1930, 12 desembre. SUBLEVACIÓ DE JACA, pronunciament militar contra la monarquia d’Alfons XIII, dels
capitans Fermín Galán Rodríguez i Àngel García Hernández, durant la “Dictablanda” del general Berenguer, són
derrotats, jutjats i afusellats el dia 14.
► 1931, gener. DIMISSIÓ DÀMASO BERENGUER, ascendeix a la presidència l’almirall JUAN BAUTISTA
AZNAR.
► 1931, 14 febrer. L’almirall JUAN BAUTISTAAZNAR CONVOCA eleccions municipals pel 12 d’abril de 1931.
► 1031, 12 abril. ELECCIONS MUNICIPALS. Al camp guanyen els monàrquics, però aclaparen majoria els
republicans en 41/50 províncies (sobretot a les ciutats).
► 1931, 14 abril. Proclamació de la SEGONA REPÚBLICA primer en Eibar (Guipúscoa) i després en totes les
grans ciutats. CAIGUDA MONARQUIA d’Alfons XIII, que accepta, suspèn les seves potestats reials i abandona
el país cap a l’exili.

TEMA 11 (2ª part)
14 abril 1931-19 novembre 1933. BIENNI REFORMADOR / PROGRESSISTA. Comença amb una primera fase de...
► 14 abril - 28 juny de 1931. CREACIÓ D’UN GOVERN PROVISIONAL, presidit per l’exmonàrquic Niceto
Alcalá Zamora, que convoca ELECCIONS GENERALS a Corts constituents pel 28 juny de 1931.
► 1931. Tres grups carlins, integristes i tradicionalistes es reunificaran en un sol partit, COMUNIÓ
TRADICIONALISTA, amb l’arribada de la República.
► 1931. Es funda ESQUERRA REPUBLICANA de Catalunya.
► 1931, 21 abril. Catalunya obté un RÈGIM PROVISIONAL D’AUTOGOVERN, es constitueix una
GENERALITAT PROVISIONAL encapçalada per ERC (Francesc Macià) i el compromís del govern central en la
redacció i aprovació d’un Estatut d’autonomia.
► 1931, maig. Oposició església a República provoca que augmenti la reacció anticlerical del poble: Incendis
esglésies i convents, que el govern no va poder aturar, en un primer moment.
► 1931, 13 maig. El govern detén i expulsa del país al cardenal Segura i al bisbe de Vitòria per conspirar contra la
República.
► 1931, 10-20 juny. Una comissió redacta ESTATUT DE NÚRIA (avantprojecte de l’Estatut d’autonomia per a
Catalunya), referendat per tres quartes parts de l’electorat català. Definia el Principat com un Estat autònom dins
la República.
► 1931. Nacionalistes bascos (PNB) i carlins aproven ESTATUT ESTELLA. L’oposició del govern d’esquerres de
Madrid a un estatut confessional i de dretes, i la posterior divisió entre el PNB i els carlins eviten que s’aprovi a
les Corts.
► 1931, 28 juny. ELECCIONS GENERALS a Corts constituents.
► 1931, 9 desembre. CONSTITUCIÓ republicana. Espanya: “república de treballadors de tota classe” i Estat
“integral”, possibilitat de governs autònoms.
► 1932, gener. Aixecament anarquista de l’Alt Llobregat.
► 1932, 6 maig. Es debat ESTATUT CATALUNYA a les Corts, retalls i nombrosos atacs per part de les dretes.

TEMA 11 (3ª part)
14 abril 1931-19 novembre 1933. BIENNI REFORMADOR / PROGRESSISTA.
► 1932, 10 agost. SANJURJADA. Intent cop d’estat militar fracassat per a frenar les reformes del govern, dels
sectors més dretans de l’exèrcit, a Sevilla, organitzat pel general José Sanjurjo Sacanell (marquès del Rif).
► 1932, setembre. S’aprova ESTATUT AUTONOMIA CATALUNYA per les Corts espanyoles amb l’oposició de
les dretes.
► 1932, 20 novembre. ELECCIONS AL PARLAMENT CATALÀ, guanya Esquerra Republicana de Catalunya.
Primer president Francesc Macià (ERC) i governa fins la seva mort, el 25 de desembre de 1933, desprès de la
seva mort serà substituït per Lluís Companys.
► 1932, setembre. LLEI DE BASES DE LA REFORMA AGRÀRIA. Institut de la Reforma Agrària (IRA)
encarregat d’expropiar terres aptes que no eren conreades (sense indemnització) o eren mal conreades (amb
indemnització) i assentar en elles famílies de camperols pobres.
► 1932. Congrés CNT on els anarquistes, integrats dins la FAI, controlen la major part del sindicat. Dues branques
en la CNT: anarcosindicalistes més moderats (Àngel Pestaña, Joan Peiró), partidaris de l’estratègia revolucionària
defensora dels interessos comuns del poble obrer, de l’autonomia i de donar suport al govern d’esquerres i les
seves reformes, i els anarquistes més radicals de la FAI (Joan Garcia Oliver, Buenaventura Durruti, Francisco
Ascaso), partidaris de desestabilitzar la República per implantar la societat anarquista, mitjançant una revolució
immediata i de l’ús de la violència i que aniran imposant les seves tesis front a la lentitud de les reformes.
► 1932, finals. Dreta catòlica tradicional es reorganitza i unifica en la CONFEDERACIÓN ESPAÑOLA DE
DERECHAS AUTÓNOMAS (CEDA de José María Gil Robles). Davant les reformes de l’esquerra, els
monàrquics es desplacen, cada vegada més, cap a posicions antidemocràtiques (ACCIÓN ESPANYOLA de
Ramiro Maeztu) i es divideixen en alfonsins (RENOVACIÓN ESPAÑOLA de José Calvo Sotelo) i carlins
(COMUNIÓN TRADICIONALISTA formada en 1931), tot i que es presenten junts a les eleccions. Sorgeixen
grups radicals de dreta, tant nacionalsocialistes (les JONS de Ramiro Ledesma i Onésimo Redondo), com
feixistes (FALANGE ESPAÑOLA de José Antonio Primo de Rivera), amb una ideologia antidemocràtica,
antisocialista, ultranacionalista i violenta (grups paramilitars).

TEMA 11 (4ª part)
14 abril 1931-19 novembre 1933. BIENNI REFORMADOR / PROGRESSISTA.
► 1932-1933. Agitació al camp andalús: vagues, revoltes i ocupacions de terres no paren d’augmentar: normalment
s’ocupaven les terres i l’ajuntament, es cremava el registre de la propietat i es col·lectivitzaven les terres
(COMUNISME LLIBERTARI), fins que la Guàrdia Civil reprimia el moviment. Destaquen TRES REVOLTES
camperoles per la duresa de la repressió: CASTILBLANCO (Badajoz), CASAS VIEJAS (Cadis, 1933) i
ARNEDO (Logroño).
► 1933, setembre. CASAS VIEJAS (Cadis). Davant lentitud reforma agrària, molts jornalers desesperats ocupen
terres il·legalment i el govern envia a la Guàrdia Civil: 12 jornalers moriren a tirs de la Guàrdia Civil, cosa que
provocà la caiguda d’Azaña.
► 1933, 12 setembre. AZAÑA DIMITEIX com a president del govern pels fets de CASAS VIEJAS i la seva
incompatibilitat amb el president de la República, Niceto Alcalá Zamora, qui dissol les Corts i convoca eleccions
pel 19 de novembre del 1933 (fins aquí bienni reformista, IV 1931 - XI 1933).
► 1933. Els propietaris agrícoles funden PARTIT AGRARI: la reforma agrària els va fer reaccionar i augmenten la
seva oposició al govern reformista d’esquerres i a la pròpia República.
► 1933. Es forma la UNIÓN MILITAR ESPAÑOLA (UME), una vegada fracassada la SANJURJADA a Sevilla
(10 agost 1932), organització de militars de dretes clandestina i colpista, que conspirarà en l’ombra contra la
República, prepararà i protagonitzarà l’alçament de 1936.
► 1933, 19 novembre. Noves ELECCIONS GENERALS, on guanyen els partits de centre i dreta; la CEDA
(Confederación Española de Derechas Autónomas), coalició de dretes dirigida per José Maria Gil Robles (115
diputats). Segon partit més votat el Partit Radical d’Alejandro Lerroux (102 diputats), i el tercer el PSOE (58
diputats). A Catalunya va guanyar les eleccions la Lliga Regionalista. Així comença...

TEMA 11 (5ª part)
Novembre 1933 - febrer 1936. BIENNI CONSERVADOR O NEGRE.
► Niceto Alcalá Zamora (president de la República) elegeix president del govern a Alejandro Lerroux, que forma
nou govern amb membres del Partit Radical. La CEDA no hi forma part, però es compromet a donar suport
parlamentari al Partit Radical (no es van entendre, Gil Robles era antirepublicà). Es revisen i paralitzen algunes
de les reformes del bienni anterior, sobretot la reforma agrària. Lerroux amnistia els revoltats implicats en la
SANJURJADA (agost 1932 a Sevilla), canvia la pena de mort per l’exili, això molesta a les esquerres i Alcalá
Zamora va llevar del poder a Lerroux i va posar a un altre membre del mateix Partit Republicà Radical: Ricardo
Samper i Ibañez substitueix a Lerroux. Amb les dretes al poder, la burgesia torna a invertir, per tant, moderada
recuperació econòmica.
► 1933, 25 desembre. MORT de Francesc Macià (ERC), president Generalitat, substituït per Lluís Companys.
► 1934. La Generalitat de Lluís Companys va aprovar lleis progressistes com la Llei de Contractes de conreu i el
govern conservador de la República les anul·là, al·legant la incompetència del Parlament català per legislar en
matèria social.
► 1934, octubre. Gil Robles no vol a Samper, li lleva suport parlamentari (vol a Lerroux) i exigeix entrar a formar
part en un nou govern amb tres ministres de la CEDA. Davant d’aquesta petició, Alcalá Zamora torna cridar a
Lerroux al poder. La CEDA exigeix a Lerroux contundència i un canvi de govern per poder entrar a formar part
d’ell, aconseguint la CEDA tres ministeris (Gil Robles serà ministre de la Guerra).
► 1934, 4 octubre. Entrada CEDA al govern de Lerroux dispara la conflictivitat social.
► 1934, 5 octubre. PSOE i UGT convoquen VAGA GENERAL revolucionària a tota Espanya per iniciativa de
Francisco Largo Caballero, perquè temen que Gil Robles fes un pronunciament (CNT no s’hi afegeix).
► 1934, octubre. Govern decreta ESTAT DE GUERRA per a aturar la vaga, però tot i això, la vaga tindrà molta
importància a Astúries i Catalunya, també vaga de ferroviaris a Madrid (octubre 1934). El govern amb el suport
de l’exèrcit restabliren la situació (excepte a Astúries que va tenir més ressò i durada).

TEMA 11 (6ª part)
► 1934, octubre. REVOLUCIÓ triomfa a ASTÚRIES (dues setmanes), revolta durament reprimida. El govern envià
a Astúries l’exèrcit d’Àfrica (la Legión des del Marroc) dirigit per Franco (cap de l’Estat Major) per a reprimir el
moviment (més de mil miners morts i dos mil ferits). Guerra desigual entre les tropes marroquines i els obrers
d’Astúries (a Astúries pràcticament tots moriren). Els comunistes obtenen grans simpaties. La revolució
d’Astúries és un antecedent del Front Popular (unió de totes les esquerres) i de la Guerra Civil, tant per la forma
d’organitzar-se els obrers com per la brutal repressió de l’exèrcit amb Franco al cap.
► 1934, 6 octubre. REVOLTA a CATALUNYA. Lluís Companys, president de la Generalitat, proclama “l’Estat
Català” unilateralment, dins de la República federal espanyola, per a evitar un govern català de dretes i protestar
per la paralització de les competències autonòmiques de la Generalitat des de Madrid. Suposa pràcticament una
declaració d’independència, perquè no existia una república federal. El govern reacciona tot d’una, intervé amb
l’exèrcit (ESTAT DE GUERRA), que ocupa la Generalitat i empresona el govern de la Generalitat catalana i
3.500 detinguts més (decreta trenta anys de presó). Es va suspendre l’autonomia catalana momentàniament
(Estatut i Generalitat) i nomena un militar com a president provisional de Catalunya.
► 1935, 3 gener. LEY DE SUSPENSIÓN DEL ESTATUTO CATALÁN.

TEMA 11 (7ª part)
► 1935. CRISI DEL BIENNI NEGRE. Govern de Lerroux i la CEDA adoptaren mesures més de dretes. Arran de la
revolució d’octubre, la CEDA pren més força en el govern: dura aplicació de les condemnes; suspensió de
l’Estatut d’autonomia de Catalunya; retorn dels jesuïtes i els tornaren les seves possessions; Gil Robles ministre
de Guerra; Franco cap d’Estat Major; menys inversions en educació; fi del salari mínim.
► Tota l’esquerra s’uneix per a intentar frenar la dreta i comença a formar-se el Front Popular.
► 1935, octubre. CRISI DE GOVERN.
► La CEDA elabora un nou projecte de Constitució molt restrictiu: revisió de les autonomies; abolició del
divorci; la possibilitat de socialitzar la propietat; constitució que no s’aprovarà per la crisi de govern que
comença en octubre de 1935.
► La crisi del govern: Lerroux perd la confiança del president de la República (Alcalá Zamora) i queda fora del
nou govern, l’octubre del 35, a més, el Partit Radical es veu immers en dos casos greus de corrupció (el cas
de l’estraperlo i l’afer Nombela). Cau el govern de Lerroux, entre d’altres motius, per l’anomenat cas de l’
“Estraperlo” (Strauss i Perl fabricaren una ruleta que feia trampes i la volien introduir a Espanya subornant a
tres ministres radicals). Després de caure Lerroux, Antonio Nombela (funcionari de colònies) acusa a alts
càrrecs del Partit Radical de fraudulència en un expedient que indemnitzava a la Companyia d’Àfrica
Occidental, i es negà a pagar-li i és cessat, cosa que denuncia a les Corts i s’obri una comissió d’investigació.
Aquesta crisi provoca l’allunyament entre radicals i cedistes: Gil Robles li reclama a Alcalà Zamora que el
nomeni president del govern, però aquest es nega i com a president de la República va decidir anticipar les
eleccions per a febrer del 36.

TEMA 11 (8ª part)
Febrer – juliol 1936. FRONT POPULAR.
► 1936, 16 febrer. ELECCIONS i guanya el FRONT POPULAR, format per republicans d’esquerres,
socialistes, comunistes i nacionalistes d’esquerra, que tenia un programa basat en l’amnistia als presos de la
revolució d’octubre de 1934, en la tornada a les reformes del bienni progressista.
► 16 Febrer – 18 juliol 1936. FRONT POPULAR. desconfiança i fugida de capitals cap a l’estranger.
► 1936, principis. Tribunal de Garanties Constitucionals no reconeix suspensió AUTONOMIA CATALUNYA
d’octubre de 1934 i Catalunya torna a tenir autonomia, amb el mateix govern de Lluís Companys.
► 18 juliol 1936 - 1 abril 1939. GUERRA CIVIL espanyola.
► 1936, octubre. S’aprova ESTATUT BASC que serà democràtic, el govern de la República li va concedir l’Estatut
d’autonomia una vegada començada la Guerra Civil amb la finalitat de guanyar als nacionalistes bascs a la causa
republicana. El primer lehendakari fou José Antonio Aguirre (PNB).
► 1936. S’aprova ESTATUT GALLEC, però la autonomia no es va posar en marxa, perquè no s’arribarà a aprovar a
les Corts per la Guerra Civil.
► 1937. Franco decreta la UNIFICACIÓ Falange Espanyola amb carlins i passa a ser Falange Espanyola
Tradicionalista y de las JONS (FET y de las JONS).
Fermín Galán General Sanjurjo Acción Republicana Largo Caballero Casas Viejas
Lluís Companys Llei Azaña Lerroux José María Gil Robles CEDA
Mola FET y de las JONS

TEMA 11. D. II REPÚBLICA. FRONT POPULAR

Recomendados

Recomendados

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Mais procurados (20)

Destaque

Destaque (20)

Semelhante a TEMA 11. D. II REPÚBLICA. FRONT POPULAR

Semelhante a TEMA 11. D. II REPÚBLICA. FRONT POPULAR (20)

Mais de Assumpció Granero

Mais de Assumpció Granero (20)

Último

Último (9)

TEMA 11. D. II REPÚBLICA. FRONT POPULAR