1. ART ROMÀ
ARQUITECTURA (II)
Anar a índex…
Història de l’Art
IES Ramon Llull (Palma)
Assumpció Granero Cueves

2. ART ROMÀ: INTRODUCCIÓ
ART ETRUSC Anar a índex…

3. ARQUITECTURA (I)
ART ROMÀ Anar a índex…

4. 1. CONTEXT HISTÒRIC. Introducció. Art grec i etrusc.
2. ARQUITECTURA ROMANA (I). ARQUITECTURA (II). Portada.
2.1. Característiques generals.
2.2. Tipologia arquitectònica.
2.3. Arquitectura religiosa
2.3.a. El temple romà (sobretot): tipus.
2.3.b. Panteó d’Agripa (excepció).
2.3.c. Construccions o monuments funeraris: columbaris, sarcòfags i mausoleus.
2.4. Arquitectura civil.
2.4.a. Arquitectura domèstica: habitatges (la casa romana i pisos, domus, insulae, villae i
palaus).
2.4.b. Urbanisme. La ciutat romana.
2.4.c. Construccions destinades a la reunió: fòrum, edificis administratius públics com la
basílica, i la cúria.
2.4.d. Edificis per a la diversió (amb finalitat recreativa): teatres, amfiteatres, circs i
termes.
2.4.e. Arquitectura commemorativa: arcs de triomf i columnes.
2.4.f. Obres públiques d’enginyeria: calçades, ponts, aqüeductes, …,
clavegueram, ports i fars.
2.5. Arquitectura romana en Espanya.
3. ESCULTURA ROMANA (Comença...).
4. PINTURA I MOSAIC ROMANS.
5. BIBLIOGRAFIA.
ÍNDEX ROMA: ARQUITECTURA

5. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
2.
ARQUITECTURA
2.4.- Arquitectura civil.
2.4.d. Edificis recreatius.
Anar a índex…

6. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Edificis recreatius.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
La política romana de donar-li al poble pa i circ (panem et circenses) fa que es
construeixin teatres, amfiteatres, circs i termes amb finalitat recreativa o de
diversió, i que siguin construccions molt importants, com a símbol i lloc de
propaganda política.

7. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. A.- Teatre.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
Teatre romà de Mèrida (18-8 aC). Anar a índex…

8. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. A.- Teatre.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
Odeó d’Herodes Àtic, Atenes (131 dC).

9. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. A.- Teatre.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
Odeó d’Herodes Àtic, Atenes (131 dC).

10. TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres.
B) Amfiteatre  FUNCIÓ: era l’únic edifici d’espectacles d’invenció romana,
destinat a les lluites entre gladiadors, entre animals, entre gladiadors i feres, i/o
els sacrificis (feres devorant condemnats), i les naumàquies (batalles navals
Anar a índex…

11. B) Amfiteatre  FUNCIÓ: Complia una finalitat política i de propaganda:
entretenir el poble i fer propaganda del comitent.
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
Amfiteatre Flavi o Colosseu, Roma (72-80 dC).

12. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
B) Amfiteatre  ESTRUCTURA: té planta el·líptica fruit, com el nom indica, de
la unió de dos teatres per la part de l’escena.

13. B) Amfiteatre  Consta de dues parts: a.- L’arena central, també de forma
el·líptica, on tenia lloc l’espectacle. B.- Grades o càvea per als espectadors:
envoltaven l’arena i se separaven d’ella pel pulpitum.
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

14. B) Amfiteatre  En un nivell subterrani, sota l’arena, es troba el fossat.
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

15. Des del fossat sortien els gladiadors o les feres i, també, s’utilitzava de magatzem,
estava format per una sèrie de passadissos i estàncies per a preparar els
espectacles.
.
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

16. Algunes vegades, els amfiteatres tenien unes canalitzacions que permetien inundar
l’arena d’aigua, per tal de recrear-hi batalles navals, les anomenades naumàquies.
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

17. L’ accés a l’arena i a les grades, es realitza mitjançant un sofisticat entramat de
galeries que permeten la circulació de les multituds.
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

18. Es construïa exempt, encara que de vegades part de la grada podia estar
excavada en la roca. La construcció era molt semblant a la del teatre en la part
exterior, i en l’estructura interna d’accés a les grades, i a l’interior.
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

19. A l’exterior es superposa la llinda a l’arc i els ordres arquitectònics.
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

20. Amfiteatre  HISTÒRIA: l’amfiteatre de
Pompeia, del segle III a. C, és el més antic
conegut. Però, el més destacat, per les
dimensions que té, és el de Roma, més
conegut com el Colosseu.
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

21. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.-
Amfiteatres.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
Exemples:
Amfiteatre de Pompeia ( s. III a. C. ).
Amfiteatre Flavi o Colosseu, Roma (72-80 d.C.).
Amfiteatre d’Arles (França).
Amfiteatre de Nimes (França).
Amfiteatre o Arena de Verona (Itàlia).
Amfiteatre o Colosseu d’El Djem (Tunis).
Amfiteatre de Mérida.
Amfiteatre d’Itàlica (Sevilla).
Amfiteatre de Tarragona.

22. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
Amfiteatre de Pompeia. Itàlia.

23. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
Amfiteatre de Pompeia. Itàlia.

24. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
Amfiteatre Flavi o Colosseu, Roma (72-80 dC).

25. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
Amfiteatre Flavi o Colosseu, Roma (72-80 dC).

26. És un amfiteatre netament romà
on es feien els espectacles més
apreciats pels romans.
Es va començar a construir en el
segle I.
Rep el nom de Colosseu per ser
construït on hi havia una colossal
estàtua de Neró.
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
Amfiteatre Flavi o Colosseu, Roma (72-80 dC).

27. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
Amfiteatre Flavi o Colosseu, Roma (72-80 dC).
Tenia capacitat per a uns
50.000 espectadors.

28. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
Amfiteatre Flavi o Colosseu, Roma (72-80 dC). Vista aèria.

29. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
Amfiteatre Flavi o Colosseu, Roma (72-80 dC). Vista aèria.

30. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
Amfiteatre Flavi o Colosseu, Roma (72-80 dC). Vista aèria.

31. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
Amfiteatre Flavi o Colosseu, Roma (72-80 dC). Fossat.

32. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
Amfiteatre Flavi o Colosseu, Roma (72-80 dC). Fossat.

33. Amfiteatre Flavi o Colosseu, Roma (72-80 dC).
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
Era el més gran i conegut de l’Imperi.

34. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
Amfiteatre Flavi o Colosseu, Roma (72-80 dC).
Construcció iniciada per Vespasià, (s. I
dC), inaugurada per Tito, Domicià el
va decorar, i Dioclesià va construir el
darrer pis, les 240 mènsules i els
suports (pals de fusta) als qual es
fixava l’immens tendal.

35. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
Amfiteatre Flavi o Colosseu, Roma (72-80 dC).

36. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
Amfiteatre Flavi o Colosseu, Roma (72-80 dC).
Falta la meitat perquè
els papes utilitzaren els
marbres per a les seves
construccions.

37. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
Amfiteatre Flavi o Colosseu, Roma (72-80 dC). Planta.

38. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
Amfiteatre Flavi o Colosseu, Roma (72-80 dC). Estructura.

39. 2. ARQUITECTURA.
2.4.- Arquitectura civil.
d.- Recreativa. B.-
Amfiteatres.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
Amfiteatre Flavi o Colosseu, Roma (72-80 dC).

40. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
Amfiteatre Flavi o Colosseu, Roma (72-80 dC). Interior.

41. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
Amfiteatre Flavi o Colosseu, Roma (72-80 dC).

42. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
Amfiteatre Flavi o Colosseu, Roma (72-80 dC).

43. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
Amfiteatre Flavi o Colosseu, Roma (72-80 dC). Exterior.
A l’exterior superposició
de tres ordres arquitectònics
en cada un dels pisos: dòric
o toscà, jònic, i corinti o
compost.

44. Àtic amb
pilastres
3
p
i
s
o
s
Arqueries de mig
punt
50 metres
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
Amfiteatre Flavi o Colosseu, Roma (72-80 dC).

45. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
Amfiteatre Flavi o Colosseu, Roma (72-80 dC).

46. Amfiteatre Flavi o Colosseu, Roma (72-80 dC).
A partir del segle IV es va deixar de construir
perquè la implantació del cristianisme com a
religió oficial prohibia els sacrificis humans.
És un clar precedent de les places de bous.
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

47. Amfiteatre d’Arles, França.
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

48. Amfiteatre d’Arles, França.
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

49. Amfiteatre d’Arles, França.
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

50. Amfiteatre de Nimes, França.
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

51. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
Amfiteatre de Nimes, França.

52. Amfiteatre de Verona, Itàlia.
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

53. Amfiteatre de Verona, Itàlia.
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

54. Amfiteatre de Verona, Itàlia.
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

55. Amfiteatre o Colosseu d’ El Djem, Tunís.
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

56. Amfiteatre o Colosseu d’ El Djem, Tunís.
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

57. Amfiteatre de Mèrida. Badajoz.
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

58. Amfiteatre d’Itàlica, Sevilla.
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

59. 10.- AMFITEATRE (A)
Edifici de l’antiga Roma, de planta el·líptica, que s’alçava formant les grades, al
voltant d’un espai central pla, denominat l’arena, on tenien lloc diversos
espectacles públics cruents, per exemple, lluites entre gladiadors, caça
d’animals salvatges i, fins i tot, batalles navals simulades (naumàquies). Les
grades de la càvea s’aixequen sobre un conjunt de voltes superposades.
Castellà: Anfiteatro.
Amfiteatre d’Itàlica, Sevilla.
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
Terminologia PAU

60. Amfiteatre d’Itàlica, Sevilla.
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

61. Amfiteatre d’Itàlica, Sevilla.
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

62. Amfiteatre de Tarragona (s. I dC).
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

63. TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
C) El circ  FUNCIÓ: destinat a les
curses de cavalls o de quàdriques
i competicions atlètiques.
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. C.- Circs.
Anar a índex…

64. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. C.- Circs.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
C) El circ  Donava cabuda a grans masses i els espectadors es dividien en
diferents colors (segons a qui recolzaven) i feien apostes.

65. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. C.- Circs.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
C) El circ  ESTRUCTURA: és una adaptació de l’estadi grec, com l’estadi grec
té una planta rectangular estreta i allargada en forma de U (que esdevé
el·líptica) amb dos costats llargs i dos curts i corbats.

66. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. C.- Circs.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
C) El circ  ESTRUCTURA: Els dos laterals més llargs eren rectes i acollien
les grades dels espectadors. Els dos costats menors eren un semicircular (on
estava la porta triomfal per on sortien els vencedors) i lleugerament corbat o
recte l’altre (on estaven les quadres).

67. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. C.- Circs.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
C) El circ  Estructura semblant als amfiteatres: a) A la part interior i amb una
forma també el·líptica es trobava l’arena (dividia longitudinalment, en mig, per la
spina, un mur luxosament decorat amb estàtues i obeliscs). I b) Les grades.

68. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. C.- Circs.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
C) El circ  A l’exterior, superposició de la llinda, l’arc i els ordres.

69. • Edifici públic de l’antiga Roma, de planta el·líptica, dedicat a l’espectacle de
curses de carros guiats per cavalls, format per una arena rectangular amb un dels
costats menors de forma semicircular, dividida longitudinalment per una espina, i
envoltada per una càvea. Castellà: Circo.
31.- CIRC (A)Terminologia PAU

70. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. C.- Circs.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
C) El circ  A Roma el millor exemple és
el circ Màxim, mentre que a la península
Ibèrica destaca el circ de Mérida.
Exemples:
Ell diferents circs de Roma, especialment
l’enorme
* Circ Màxim (s. I aC). Roma.
* Circ de Mérida.
* Circ de Tarragona.
* Piazza Navona (Roma): antic circ Agonal.

71. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. C.- Circs.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
Circ Màxim de Roma (s. I aC). Reconstrucció.

72. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. C.- Circs.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
Circ Màxim de Roma (s. I aC).

73. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. C.- Circs.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
Circ Màxim de Roma (s. I aC). Reconstrucció.

74. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. C.- Circs.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
Circ Màxim de Roma (s. I aC). Reconstrucció.

75. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. C.- Circs.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
Circ Màxim de Roma (s. I aC).

76. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. C.- Circs.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
Circ Màxim de Roma (s. I aC).

77. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. C.- Circs.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
Circ de Mérida.

78. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. C.- Circs.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
Circ de Mérida.
ARENA: prop de 30.000 metres quadrats, amb els extrems corbats per tal de facilitar
els girs i la seguretat. Podien córrer dotze carros a l’hora, tot voltant per la spina, fins
a set cops en la cursa màxima.
CÀVEA: las 11 càvees estan avui perdudes en la major part; tot i que l’estat actual
del monument permet formar una idea molt propera de com fou en el seu moment.
CARCERES: dotze portes de 3,50 metres d’amplada, més una altra, la central (porta
pompae), de 4,60 metres d’amplada, formaven la sortida dels carros. Des d’allí se
sortia, acabada la desfilada prèvia, per buscar l’alba línea, situada uns 125 metres
per davant, des de la qual s’iniciava pròpiament la carrera.
EMERITAEMERITA
AVGVSTAAVGVSTA

79. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. C.- Circs.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
Circ de Mérida. Reconstrucció.

80. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. C.- Circs.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
Circ de Mérida.

81. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. C.- Circs.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
Circ de Mérida.

82. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. C.- Circs.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
Circ de Tarragona (finals segle I aC).

83. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. C.- Circs.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
Piazza Navona (antic circ agonal). Roma.

84. 31.- CIRC (A)
SELECTIVITAT juny
2010/B: Construcció
de la Roma clàssica
dedicada a les curses
de carros.
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. C.- Circs.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
Piazza Navona (antic circ agonal). Roma.
Terminologia PAU

85. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. D.- Termes
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
Exemples:
Termes de Caracal·la, Roma (212-235 d. C.).
Termes de Dioclecià (Roma).
Termes d’Herculà.
Termes de Bath (Anglaterra).
Caldes de Montbui i Badalona.
Anar a índex…

86. D) Termes  Els banys públics romans eren d’ús higiènic i lúdic.
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. D.- Termes.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

87. D) Termes  Lúdics: no tan sols tenien piscines, sinó que a l’interior, també, hi
havia palestres o llocs de lluita i gimnasos, vestidors, sales de massatges i
banys de vapor, saunes i, fins i tot, sales de reunions i de conferències,
biblioteques, jardins,....
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. D.- Termes.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

88. D) Termes  Eren grandiosos conjunts d’edificis on s’aplicaven enginyoses
solucions arquitectòniques en la construcció i que servien de propaganda a
qui els pagava.
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. D.- Termes.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

89. D) Termes  I es
convertiren en
llocs d’oci i
relació social
(llocs de reunió
entre amics o per a
fer negocis).
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. D.- Termes.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

90. D) Termes  Immensos complexos d’edificis.
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. D.- Termes.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

91. D) Termes  Edificis dividits en dependències, on els diversos habitacles
estaven simètricament disposats al voltant d’un eix central amb tres sales,
relacionades amb l’aigua.
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. D.- Termes.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

92. D) Termes  Tres sales, on es passava per vàries fases: primer el vapor sec,
després el caldarium (piscines d’aigua calenta), seguit del tepidarium (sala
d’aigua temperada) i, finalment, el frigidarium (piscina d’aigua freda).
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. D.- Termes.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

93. Entrada
I .- Frigidarium (sala freda).
II.- Tepidarium (banys d’ aigua tèbia).
III y VI- Hypocaustum (calefacció).
IV.- Laconicum (sala calenta i seca).
V.- Palestra (pati per a la pràctica de
gimnàstica, lluita i d’altres esports).
VII.- Caldarium (banys d’ aigua
calenta i de vapor).
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. D.- Termes.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

94. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. D.- Termes.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

95. D) Termes  La planta solia ser quadrada o rectangular.
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. D.- Termes.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

96. D) Termes Exemples més monumentals són les termes de Trajà i les de
Caracal·la, a Roma, aquestes darreres són les més ben conservades i l’exemple
més grandiós.
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. D.- Termes.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

97. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. D.- Termes.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
Termes de Trajà, Roma.

98. D) Termes de Caracal·la  Tenien capacitat per 1.600 persones.
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. D.- Termes.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
Termes de Caracal·la , Roma (212-235 dC).

99. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. D.- Termes.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
Termes de Caracal·la , Roma (212-235 dC). Reconstrucció.

100. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. D.- Termes.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
Termes de Caracal·la , Roma (212-235 dC). Restes.

101. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. D.- Termes.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
Termes de Caracal·la , Roma (212-235 dC). Restes.

102. D) Termes de Caracal·la  I uns grans arcs que revelaven la seva mida.
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. D.- Termes.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
Termes de Caracal·la , Roma (212-235 dC).

103. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. D.- Termes.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
Termes de Caracal·la , Roma (212-235 dC). Restes.

104. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. D.- Termes.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
Termes de Caracal·la , Roma (212-235 dC). Restes.

105. Termes de Caracal·la , Roma (212-235 dC). Restes.
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. D.- Termes.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

106. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. D.- Termes.
Termes de Caracal·la , Roma (212-235 dC). Restes.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

107. D) Termes de Caracal·la  Es situaven sobre un pòdium, on es trobaven el
forns que mitjançant unes canonades transmetien el vapor.
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. D.- Termes.
Termes de Caracal·la , Roma (212-235 dC).
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

108. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. D.- Termes.
Termes de Caracal·la , Roma (212-235 dC).
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

109. Termes de Caracal·la , Roma (212-235 dC).
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

110. Termes de Caracal·la , Roma (212-235 dC).
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. D.- Termes.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

111. Termes de Caracal·la , Roma (212-235 dC).
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. D.- Termes.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

112. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. D.- Termes.
Termes de Dioclesià , Roma.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

113. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. D.- Termes.
Termes de Dioclesià , Roma.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

114. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. D.- Termes.
Termes de Dioclesià ,
Roma.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

115. TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

116. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. D.- Termes.
Termes d’Herculà, Itàlia.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

117. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. D.- Termes.
Termes d’Herculà, Itàlia.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

118. Termes de Bath, Anglaterra.
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. D.- Termes.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

119. Termes de Bath, Anglaterra.
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. D.- Termes.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

120. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. D.- Termes.
Termes de Bath, Anglaterra.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

121. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. D.- Termes.
Termes de Bath, Anglaterra.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

122. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. D.- Termes.
Termes de Bath, Anglaterra.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

123. Caldes de Malavella. Caldes de Montbui.
Badalona. Sant Boi.
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. D.- Termes.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

124. Termes de Caldes de Monbui.
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. D.- Termes.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

125. Badalona.
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. D.- Termes.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

126. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
2.
ARQUITECTURA
2.4.- Arquitectura civil.
2.4.e. Construccions commemorativa.
Anar a índex…

127. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. e.- Monuments commemorativa.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
Els monuments commemoratius són elements arquitectònics trets del seu
context i sobredimensionats amb una funció de propaganda, commemoració i
demostració de poder d’aquell que els ha pagat.
Els dos principals són els arcs de triomf i les columnes
commemoratives, que tindran importància més tard en l’art
neoclàssic i l’art barroc, respectivament.

128. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
A) L’arc de triomf  FUNCIÓ: són exclusivament construccions de
propaganda erigides per tal de commemorar les victòries militars d’un general
o en honor d’un emperador (es deuen a l’ànsia dels romans de deixar-hi
constància). Anar a índex…

129. TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
Generalment, es disposaven a les vies d’accés a les ciutats i als fòrums.
Tenen forma de portes monumentals de ciutat, però aïllades, amb doble façana
(exemptes), i responen al costum dels romans de fer primer portes de fusta per a
rebre els emperadors i que passaren per sota, quan tornaven victoriosos de les
campanyes, posteriorment, pel seu desig d’immortalitat es construïren en pedra o
marbre.
ESTRUCTURA: Poden ser d’un van (arc), de tres vans (o arcades), o de planta
quadrada i quatre façanes (quadrifons). Les parets són llises en els més senzills
i profusament decorats amb relleus històrics en els més importants.
2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf.

130. PARTS
a) Basament.
b) Columnes o murs que sostenen els arcs de mig punt.
c) Àtic, o part alta de l’arc, amb inscripció commemorativa
referent a l’heroi (per exemple, el nom de l’emperador).
d) Al cim s’hi solia col·locar un remat en forma d’estàtua o el
carro triomfal de l’emperador a qui es dedicava l’arc de triomf.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf.
Arc de Tit, Roma (I aC - I dC).

131. Combinen l’arc i la volta amb les columnes i les estructures arquitravades,
sovint ornamentades amb elements decoratius (columnes, escultures i relleus
propagandístics).
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf.

132. TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf.
Exemples:
Arc de Tit, Roma (I a. C. - I d. C).
Arc de Caparra (74 d. C.).
Arc de Medinaceli (segle I d. C.).
Arc de Berà (finals segle I d. C.).
Arc de Cabanes (segle II d. C.).
Arc de Septimi Sever, Roma (203 d. C.).
Arc de Constantí, Roma (315 d. C.).

133. Arc de Tit, Roma (I aC – I dC).
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf.

134. Arc de Tit, Roma (I aC - I dC).
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf.
Un sol van.

135. TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf.
Arc de Tit, Roma (I aC – I dC).
El va fer construir el Senat
per commemorar la victòria
de Titus sobre els jueus.

136. Arc de Tit, Roma (I aC –I dC).
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf.
Està decorat amb
relleus en el seu
interior (van).

137. Arc de Tit, Roma (I aC –I dC).
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf.
Relleus en el
carcanyol.

138. TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf.
Arc de Tit, Roma (I aC – I dC).
Sovint, als carcanyols de
l’arc principal (“enjuta”,
espai o triangle comprés
entre l’enquadrament de
l’arc o llinda, i la curvatura o
extradós de l’arc) es
col·locaven les victòries
amb posició simbòlica de
coronar l’emperador.

139. 3 carrers
arquitectònics.
Carrer
lateral
tancat
Carrer
lateral
tancat
Carrer central obert
Arc de mig punt
amb clau
Columnes i
semicolumn
es d’ordre
compost
Àtic
pòdium
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf.
Arc de Tit , Roma (I aC – I dC).

140. TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf.
Arc de Tit, Roma (I aC – I dC).

141. Arc de Caparra (74 dC).
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf.

142. TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf.
Arc de Medinaceli (segle I dC).

143. Arc de Medinaceli (segle I dC).
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf.

144. Arc de Berà (finals segle I dC).
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf.

145. TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf.
Arc de Berà (finals segle I dC).

146. Arc de Cabanes (egle II dC).
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf.

147. Arc de Septimi Sever (203 dC).
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf.

148. Arc de Septimi Sever (203 dC).
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf.

149. Arc de Septimi Sever (203 dC).
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf.

150. Arc de Septimi Sever (203 dC).
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf.

151. TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf.
Arc de Septimi Sever (203 dC).

152. Arc de Constantí, Roma (315 dC).
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf.
Té tres vans.

153. TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf.
Arc de Constantí, Roma (315 dC).
Darrer gran arc
imperial, que es
va construir.

154. TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf.
Commemora la victòria de Constantí sobre el seu rival Magenci.
Té 3 carrers arquitectònics
oberts amb arcs de mig punt
amb clau.
Columnes d’ordre compost.
Als carcanyols de l’arc principal
s’inscriuen les victòries.
Està molt decorat (reciclatge motius d’altres emperadors, relleus espoli
d’altres arcs) amb medallons o tondos, relleus, estàtues...
Arc de Constantí, Roma (315 dC).

155. Arc de Constantí, Roma (315 dC).
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf.

156. Arc de Constantí, Roma (315 dC).
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf.

157. TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf.
Arc de Constantí, Roma (315 dC).

158. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. B.- Columnes.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
B) Columna triomfal o commemorativa  És un suport vertical, de marbre, de
secció circular, que s’aixeca sobre un pedestal.
FUNCIÓ: la mateixa finalitat commemorativa i propagandística que els arcs
triomfals i, a l’igual que l’arc de triomf, és una creació genuïna de l’art romà.
Columna Trajana, Roma (113 dC).
Columna de Marc Aureli, Roma (finals s. II dC).
Anar a índex…

159. 3 PARTS
a) Basament o pedestal.
b) Fust que solia tenir la part exterior decorada amb
un relleu continu en espiral (helicoïdal), i que
explicava el fet commemorat o les gestes de l’heroi.
c) Remat, a la part superior, amb l’estàtua del
personatge o heroi al qual es dedicava la columna.
ESTRUCTURA: grandioses columnes exemptes amb tres parts:
De vegades, disposava d’una escala interior per accedir a la part
superior.
Apol·lodor de Damasc i altres. Columna Trajana, Roma (113 dC).
2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. B.- Columnes.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

160. Destaquen, sobretot, la columna de Trajà (amb la conquesta de la Dàcia) i la de
Marc Aureli (amb la victòria sobre els germànics), ambdues a Roma.
Columna de Marc Aureli,
Roma (finals s. II dC).
Columna Trajana,
Roma (113 dC).
2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. B.- Columnes.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
Columna Columna
Rostral de Caio Duilio

161. Columna Rostral de Caio Duilio  decorada amb rostres (proes) perquè
commemora una victòria naval sobre els cartaginesos.
2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. B.- Columnes.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

162. Apol·lodor de Damasc i altres. Columna Trajana, Roma (113 dC).
2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. B.- Columnes.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

163. Columna de Trajà És la
més coneguda per la seva
alçària, superior als 30
metres, i perquè mostra
en uns relleus continus i
en espiral la campanya
de l’emperador en les
batalles contra els dacis.
Apol·lodor de Damasc i altres. Columna Trajana, Roma (113 dC).
2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. B.- Columnes.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

164. Apol·lodor de Damasc i altres. Columna Trajana, Roma (113 dC).
2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. B.- Columnes.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

165. S’aixeca sobre un basament destinat a
albergar el sepulcre de l’emperador, amb
una escala de caragol que condueix a la
part superior on, anteriorment, es trobava
rematada per una estàtua de l’emperador
Trajà que, després, ha estat substituïda per
la de sant Pere.
Apol·lodor de Damasc i altres. Columna
Trajana, Roma (113 dC).
2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. B.- Columnes.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

166. Apol·lodor de Damasc i altres. Columna
Trajana, Roma (113 dC).
2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. B.- Columnes.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

167. Apol·lodoro de Damasc i altres.
Columna Trajana (113 dC). Fòrum
de Trajà. Roma. Commemoració
de la victòria de l’emperador
contra els dacis
• Columna isolada de grans dimensions,
pròpia de l’art romà, amb el fust esculpit
amb relleus evocadors d’una gesta militar,
en honor o en commemoració d’un
personatge o d’un fet.
35.3.- COLUMNA COMMEMORATIVA (A)
Terminologia PAU

168. Columna de Marc
Aureli a imitació
de la de Trajà i,
també, a Roma.
Decorada amb les
victòries sobre els
germànics. La seva
estàtua va ser
substituïda per la de
sant Pau.
Columna de Marc Aureli, Roma (finals s. II dC).
2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. B.- Columnes.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

169. Columna de Marc Aureli, Roma (finals s. II dC).
2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. B.- Columnes.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

170. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
2.
ARQUITECTURA
2.4.- Arquitectura civil.
2.4.f. Obres públiques d’enginyeria.
Anar a índex…

171. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. f.- Obres públiques d’enginyeria.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
Les obres públiques són les que millor mostren el caràcter pràctic dels romans i
la seva enorme capacitat com a enginyers i per a aplicar solucions tècniques.
Malgrat la seva funció utilitària, la
monumentalitat i la seva perfecció tècnica
les inclou dins les obres artístiques
romanes.

172. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. f.- Obres públiques d’enginyeria.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
Van servir a la romanització i control de l’imperi i són múltiples:
Calçades Ponts
Fars
Muralles
Ports,...
Aqüeductes
Clavegueres
Embassaments

173. Tindran una enorme repercussió en l’enginyeria i arquitectura, en general, i no
seran superades clarament fins més de mil anys després.
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. f.- Obres públiques d’enginyeria.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

174. A) Calçades  FUNCIÓ: formaven una xarxa viària; que cobria tot l’imperi, per
a connectar tots els territoris i per facilitar el desplaçament d’una banda a l’altra,
especialment per dos motius, per traslladar ràpidament les legions en cas de
revoltes o atacs i per a intercanviar mercaderies amb rapidesa.
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres públiques d’enginyeria. A.-
Calçades.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
Anar a índex…

175. A) Calçades  La civilització romana va realitzar moltes vies de comunicació i
eren projectades per topògrafs militars (control i organització).
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres públiques d’enginyeria. A.-
Calçades.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

176. A) Calçades  ESTRUCTURA: les construïen amb quatre capes superposades
de pedres i morter que les feien molt sòlides.
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres públiques d’enginyeria. A.-
Calçades.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

177. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres públiques d’enginyeria. A.-
Calçades.
A) Calçades 
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

178. A) Calçades  ESTRUCTURA: A la capa inferior hi havia pedres tallades, de
grandària mitjana, que suportaven el pes de capes superior de grava, de
grandària progressivament més petita. Culminava a la part més externa amb lloses
de pedra de grans dimensions, unides amb morter romà. A cada costat s’hi
col·locaven pedres que servien de voreres. Les calçades presentaven una
lleugera curvatura (de forma convexa) per facilitar el drenatge cap a les voreres,
en cas de pluja.
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres públiques d’enginyeria. A.-
Calçades.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

179. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres públiques d’enginyeria. A.-
Calçades.
A) Calçades 
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

180. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres públiques d’enginyeria. A.-
Calçades.
A) Calçades 
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

181. Via Augusta.
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres públiques d’enginyeria. A.-
Calçades.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

182. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres públiques d’enginyeria. A.-
Calçades.
A) Calçades 
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

183. Via Apia.
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres públiques d’enginyeria. A.-
Calçades.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

184. Pont d’Alcántara (105-106 dC).
B) Ponts  FUNCIÓ: són el complement de les calçades, resultat de passar la
calçada per damunt d’un riu, quan aquestes havien de salvar algun desnivell
(valls, muntanyes, rius).
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres públiques d’enginyeria. B.- Ponts.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
Anar a índex…

185. B) Ponts  ESTRUCTURA: eren molt sòlids, fets de pedra i amb arcs de mig
punt sobre pilars gruixuts. Van ser autèntics mestres en la seva construcció,
cobrint superfícies immenses amb les arcades. Ponts que han arribat fins a
l’actualitat. Primer els feien de fusta i després de morter o formigó i rajola o pedra.
Pont d’Alcántara (105-106 dC).
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres públiques d’enginyeria. B.- Ponts.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

186. B) Ponts  Exemples:
Pont de Nona, sobre Tíber, Roma (Trastevere).
Pont d’Alcántara (105-106 d. C.).
Pont de Mérida.
Pont de Còrdova.
Pont de Saragossa.
Pont i aqüeducte du Gard, França.
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres públiques d’enginyeria. B.- Ponts.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

187. Pont de Nona, sobre Tíber, Roma (Trastevere).
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres públiques d’enginyeria. B.- Ponts.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

188. Pont d’Alcántara (105-106 dC). Càceres.
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres públiques d’enginyeria. B.- Ponts.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

189. Pont d’Alcántara (105-106 dC). Càceres.
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres públiques d’enginyeria. B.- Ponts.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

190. Pont d’Alcántara (105-106 dC). Càceres.
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres públiques d’enginyeria. B.- Ponts.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

191. Pont d’Alcántara (105-106 dC). Càceres.
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres públiques d’enginyeria. B.- Ponts.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

192. Pont d’Alcántara (105-106 dC). Càceres.
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres públiques d’enginyeria. B.- Ponts.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

193. Pont d’Alcántara (105-106 dC). Càceres.
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres públiques d’enginyeria. B.- Ponts.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

194. Pont d’Alcántara (105-106 dC). Càceres.
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres públiques d’enginyeria. B.- Ponts.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

195. Pont d’Alcántara (105-106 dC). Càceres.
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres públiques d’enginyeria. B.- Ponts.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

196. Pont de Mérida.
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres públiques d’enginyeria. B.- Ponts.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

197. Pont de Mérida.
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres públiques d’enginyeria. B.- Ponts.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

198. Pont de Mérida.
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres públiques d’enginyeria. B.- Ponts.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

199. Pont de Mérida.
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres públiques d’enginyeria. B.- Ponts.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

200. Pont de Mérida.
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres públiques d’enginyeria. B.- Ponts.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

201. Pont de Mérida.
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres públiques d’enginyeria. B.- Ponts.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

202. Pont de Còrdova.
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres públiques d’enginyeria. B.- Ponts.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

203. Pont de Còrdova.
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres públiques d’enginyeria. B.- Ponts.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

204. Pont de Còrdova.
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres públiques d’enginyeria. B.- Ponts.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

205. Pont de Còrdova.
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres públiques d’enginyeria. B.- Ponts.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

206. Pont de Saragossa.
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres públiques d’enginyeria. B.- Ponts.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

207. C) Aqüeductes  FUNCIÓ: són construccions pràctiques i funcionals, que
serveixen per a salvar desnivells i transportar l’aigua des de l’embassament o
lloc de captació cap a les ciutats.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres d’enginyeria. C.- Aqüeductes.
Anar a índex…

208. Pont du Gard, Nimes (pont i aqüeducte, segle I dC).
C) Aqüeductes  ESTRUCTURA: el sistema
constructiu emprat consistia en unes
canalitzacions aixecades sobre arcs, pilars
i fileres d’arcs de mig punts superposats de
pedra, i units amb morter romà. A la part
superior hi havia el canal d’aigua al descobert
(specus). L’altura depenia del desnivell del
terreny. Podien tenir un o dos pisos d’arcs.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres d’enginyeria. C.- Aqüeductes.

209. C) Aqüeductes  Exemples:
Pont du Gard, Nimes (pont i aqüeducte, segle I d. C.).
Aqüeducte de Segòvia (18 a. C.). És el millor conservat i el més grandiós, amb 800 metres de longitud
i 30 metres d’altura màxima.
Aqüeducte de “Los Milagros” (Mérida).
Aqüeducte de les Ferreres o Pont del Diable (Tarraco, Tarragona).
Aqüeducte de la Peña Cortada (Chelva) o..., els nou aqüeductes que abastien Roma.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres d’enginyeria. C.- Aqüeductes.

210. Pont du Gard, Nimes (pont i aqüeducte, segle I dC).
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres d’enginyeria. C.- Aqüeductes.
El pont més alt de l’Imperi es troba a França i està format per la superposició de
llinda a l’arc, amb funció d’aqüeducte.

211. Pont du Gard, Nimes (pont i aqüeducte, segle I dC).
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres d’enginyeria. C.- Aqüeductes.

212. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres d’enginyeria. C.- Aqüeductes.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
Pont du Gard, Nimes (pont i aqüeducte, segle I dC).

213. Pont du Gard, Nimes (pont i aqüeducte, segle I dC).
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres d’enginyeria. C.- Aqüeductes.

214. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres d’enginyeria. C.- Aqüeductes.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
Aqüeducte romà de Segòvia (18 aC).
És el millor conservat i el més grandiós, amb 800 metres de longitud i 30
metres d’altura màxima.

215. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres d’enginyeria. C.- Aqüeductes.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
Aqüeducte romà de Segòvia (18 aC).

216. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres d’enginyeria. C.- Aqüeductes.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
Aqüeducte romà de Segòvia (18 aC).

217. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres d’enginyeria. C.- Aqüeductes.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
Aqüeducte romà de Segòvia (18 aC).

218. Aqüeducte romà de Segòvia (18 aC).
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres d’enginyeria. C.- Aqüeductes.

219. Aqüeducte romà de Segòvia (18 aC).
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres d’enginyeria. C.- Aqüeductes.

220. Aqüeducte romà de Segòvia (18 aC).
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres d’enginyeria. C.- Aqüeductes.
Símbol de romanització a Hispània.
Fet de pedra granítica i sense cap
argamassa.
Es va fer en l’època d’August.
És Patrimoni de la Humanitat (1985).

221. 728 metres
28’5metres+6m
fonaments
167 arcs (75 senzills + 44 i 44+4).
D’ells 129 arcs de mig punt amb
dovelles i 36 restaurats
2 cossos
arquitectònics
Specus
Aqüeducte romà de Segòvia (18 aC).
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres d’enginyeria. C.- Aqüeductes.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

222. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres d’enginyeria. C.- Aqüeductes.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
Aqüeducte romà de Segòvia (18 aC).

223. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres d’enginyeria. C.- Aqüeductes.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
Aqüeducte romà de Segòvia (18 aC).

224. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres d’enginyeria. C.- Aqüeductes.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
Aqüeducte romà de Segòvia (18 aC).

225. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres d’enginyeria. C.- Aqüeductes.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
Aqüeducte romà de Segòvia (18 aC).

226. Aqüeducte romà de Segòvia (18 aC).
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres d’enginyeria. C.- Aqüeductes.

227. 12.- AQÜEDUCTE (A)
Obra arquitectònica, en forma de pont, formada
per una combinació d’arcades i impostes
superposades. Construcció que serveix per
conduir l’aigua cap a un indret o una ciutat per
una canal (specus) salvant un desnivell del
terreny i mantenint una inclinació adequada.
Castellà: Acueducto.
Aqüeducte romà de Tarragona, dit Pont de les Ferreres, (s. I aC).
Aqüeducte romà de Segòvia (18 aC).
Terminologia PAU

228. Aqüeducte romà de Tarraco, dit Pont de les Ferreres, (s. I aC).
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres d’enginyeria. C.- Aqüeductes.

229. Aqüeducte romà de Tarraco, dit Pont de les Ferreres, (s. I aC).
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres d’enginyeria. C.- Aqüeductes.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

230. Aqüeducte romà de Tarraco, dit Pont de les Ferreres, (s. I aC).
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres d’enginyeria. C.- Aqüeductes.

231. Aqüeducte romà de Tarraco, dit Pont de les Ferreres, (s. I aC).
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres d’enginyeria. C.- Aqüeductes.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

232. Aqüeducte romà de Tarraco, dit Pont de les Ferreres, (s. I aC).
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres d’enginyeria. C.- Aqüeductes.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

233. Aqüeducte de “Los Milagros” (Mérida). Badajoz.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres d’enginyeria. C.- Aqüeductes.

234. Aqüeducte de “Los Milagros” (Mérida). Badajoz.
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres d’enginyeria. C.- Aqüeductes.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

235. Aqüeducte de “Los Milagros” (Mérida). Badajoz.
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres d’enginyeria. C.- Aqüeductes.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

236. Aqüeducte de la Peña Cortada (Chelva) o..., els nou aqüeductes que abastien Roma.
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres d’enginyeria. C.- Aqüeductes.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

237. Aqüeducte de la Peña Cortada (Chelva).
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres d’enginyeria. C.- Aqüeductes.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

238. Aqüeducte de la Peña Cortada (Chelva).
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres d’enginyeria. C.- Aqüeductes.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ

239. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. f.- Obres públiques d’enginyeria.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
D) Clavegueram, ports i fars  Els romans també van destacar en la creació de
grans sistemes de clavegueram a les principals ciutats romanes, que recollien les
aigües residuals en un col·lector general cobert amb volta de canó. També van
destacar en la creació de ports, com el d’Empúries i els fars, com el de la Torre
de Hèrcules a la Corunya. Anar a índex…

240. Arc de Caparra (74 dC). Càceres. Quadrifons.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf.
Anar a índex…

241. Arc de Medinaceli (segle I dC). Sòria.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf.

242. TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf.
Arc de Berà (finals segle I dC). Tarragona.

243. Arc de Cabanes (egle II dC). Castelló.
TEMA ART CLÀSSIC
ROMÀ
2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf.

244.  http://www.slideshare.net/salvavila
 http://www.slideshare.net/maricarmearanda
 Assumpció Granero. www.slideshare.net
 Bennàssar Coll, Bernat. El comentari de l’obra d’art. Conselleria Educació i Cultura Govern Illes Balears.
Palma, 2002.
 Triadó Tur, J. R. i altres. Història de l’Art. Ed. Vicens Vives. 1ª edició 2009.
 Jesús A. Manzaneque Casero. almez.pntic.mec.es
 SALVÀ LARA, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura. Edicions UIB. Palma
(2002)
 http://www.slideshare.net/landa
 Pérez Molina, T., http://www.slideshare.net/tomperez
 http://www.wikipediaenciclopedia libre
 sapiens.ya.com
 almez.pntic.mec.es
 Wikimedia Commons
BIBLIOGRAFIA ROMA I ETRUSC
Anar a índex…

245.  www.enciclopedia.cat
 www.slideshare.net/amarcos
 www.educa.madrid.org/web/ies.sanisidro
 ciencias.sociales2006.googlepages.com
 quedearte.blogspot.com
 arteenlasculturas.8m.com
 www.artehistoria.jcyl.es
 www.artecreha.com
 www.tamut.edu/academics/mperri/AnWld/An
 www.bloganavazquez.com
 http://es.wikipedia.org
 http://www.slideshare.net/canfora/arte-romano-arquitectura-151943
 www.museoromano.com
BIBLIOGRAFIA ROMA I ETRUSC

246. Comença… ESCULTURA
ART ROMÀ
Història de l’Art
IES Ramon Llull (Palma)
Assumpció Granero Cueves
Anar a índex…