1. Art del Renaixement ESCULTURA CINQUECENTO

2. Escultura Cinquecento Pietat Rondanini (Milà, 1554-1564) Miquel Àngel Buonarroti (1475-1564)

4. ESCULTURA CINQUECENTO El déu Bacus i un petit sàtir Captiu empresonat en el bloc de marbre (2’67 m)

7. MIQUEL ÀNGEL (1475-1564) MICHELANGELO “ Un geni”

9. EVOLUCIÓ DE L’OBRA ESCULTÒRICA DE MIGUEL ÁNGEL JOVENTUT (CLASSICISTA) MADURESA (TRANSICIÓ I DOMINI) VELLESA (MANIERISME)

20. Bellesa………………………………………..Silenci

21. Mà inert de Crist Banda del pit de la Mare de Déu (signatura)

24. Miquel Àngel (1475-1564) La Verge amb el Nin de Bruges ( 1503-1504)

27. Eva Sibil·la Dèlfica Madona del Tondo Pitti

31. Còpia del David, a la Piazza della Signoria, antic emplaçament de l’original, des de 1504 fins 1910 (l’altra còpia al mirador).

40. Detall de la mà amb la pedra.

41. Detall de la mà amb la pedra.

42. Revers de la mà amb la pedra.

47. Integració de l’Hèrcules pagà i el David cristià, no representa el pastor bíblic, sinó que va encarnar el guerrer, amb fortalesa i ira, símbol dels ideals de la república de Florència.

48. Miquel Àngel (1475-1564) Crist amb els símbols de la passió (1521) Marbre (2’05 metres) Església de Santa Maria sopra Minerva, Roma

53. Miquel Àngel (1475-1564) MAUSOLEU DE JULI II en San Pedro in Vincoli (Tomba mural, adossada al mur)

62. Miquel Àngel (1475-1564) Moisès (1515-1516)

65. Miquel Àngel (1475-1564) Figures religioses de Lia i Raquel (1545) a les fornícules Tomba de Juli II (acabades pels seus deixebles) San Pietro in Vincoli, Roma

69. Miquel Àngel Esclau moribund (1510-1513, 2’29 m) Museu del Louvre

71. Els Captius o “Esclaus” Esclau moribund Esclau o presoner Barbut (2’48 m) Esclau jove Captiu empresonat en el bloc de marbre (2’67m)

72. Miquel Àngel Dues estàtues inacabades per al projecte de SEPULCRE per a JULI II. L’ ESCLAU REBEL i el PRESONER BARBUT . Un al Louvre, l’altre a l’Acadèmia de Florència.

73. L’ ESCLAU JOVE de la Galeria de l’Acadèmia de Florència és una altre estàtua inacabada que havia de formar part del SEPULCRE de JULI II.

74. Dos esclaus més inacabats, que havien de formar part de l’imponent monument funerari del Papa: L’ ESCLAU ATLANT (2’08m) i L’ ESCLAU QUE ES DESPERTA . Contrast entre la part acabada i el bloc de pedra del que sorgeix màgicament la figura.

75. Michelangelo Buonarrotti Esclau que es desperta Galeria de l’Acadèmia de Florència

77. QUARTA ETAPA:FLORÈNCIA (període de maduresa) PANTEÓ DELS MÈDICI (CAPELLA MEDICEA, 1521-34) Lorenzo, Crepuscle i Aurora Giuliano, Nit i Dia MIQUEL ÀNGEL En 1520 començà el projecte de la Capella funerària dels Mèdici, a La Sagristia Nova de l'església de Sant Llorenç de Florència (gran influència del conjunt hel·lenístic del Laocoont) . Les tasques escultòriques iniciades en 1524 s’allarguen fins 1553.

79. MICHELANGELO (1475-1564) Sagristia Nova (Capella dels Mèdici, 1524) Església de Sant Llorenç de Florència Exterior i interior de la Cúpula, d’estil romà amb cassetons.

81. Vista general des de l’absis Sepulcres-retaule, disposició simètrica i estructura piramidal. Giuliano, Nit i Dia Lorenzo, Crepuscle i Aurora

82. Tomba de Giuliano de Medici amb la Nit i el Dia Retrat de Giuliano: expressió de l’actitud dinàmica (vida activa, segons Panofsky) Imatge idealitzada del difunt, amb al·legories al sarcòfag. Monedes símbol de generositat .

83. Tomba de Giuliano de Medicis Al·legories de la Nit i el Dia

84. Tomba de Giuliano de Medicis Al·legoria de la Nit Es veu una òliba, símbol de la nit, i una màscara, al·lusiva al món equívoc dels somnis. Gran qualitat tàctil en les seves formes eloqüents.

85. Tomba de Giuliano de Mèdici Al·legoria del Dia L’artista ha deixat el rostre aspre i imprecís. S’ha dit que, amb això, Miquel Àngel volia traduir l’efecte cegador de la llum, sinònim a la vegada de la divinitat.

87. Tomba de Lorenzo Mèdici Al·legories del Crepuscle i l'Aurora

88. Tomba de Lorenzo Mèdici Al·legoria del Crepuscle (1524) I nspirada en les figures de les grans divinitats fluvials de l’art grec i romà. Estat de transició i incertesa (Dia/Nit)

89. Tomba de Lorenzo de Medicis Al·legoria de l’Aurora Una de les imatges més sensuals de tot el Renaixement. Una de les figures més acabades. A U R O R A

90. A U R O R A

92. Michelangelo Cap de Brutus ( a ssassí de Juli Cesar) Museu Nacional del Bargello ( Florència )

95. PIETAT RONDANINI (1552-64)

96. Miquel Àngel Pietà Rondanini (1552-64) Pietà de Palestrina (1553-55) Pietà de Florència (1550)

97. Evolució del tema de la PIETÀ 1550-55 1554-1564 1499 1553-55

102. Michelangelo La Pietat del Duomo de Florència (1550-55)

104. La Pietat de Palestrina (1553-55) de Michelangelo Museu de l’Acadèmia de Florència

108. Michelangelo Pietat Rondanini (1554-64) Detalls dels rostres indefinits i fantasmagòrics de Crist i de sa mare.

114. Benvenuto Cellini (1500-1571) El déu Mercuri Museu Nacional del Bargello Florència

115. Benvenuto Cellini (1500-1571) Bust de Cosme de Mèdici Museu Nacional del Bargello Florència

116. Giambologna (1529-1608) D’origen flamenc, el seu primitiu apelatiu era Jean de Boulogne. És un altre important artista manierista de la segona meitat del Cinquecento. Obres seves són: El rapte de les sabines ( FITXA 78 ) Mercuri volador

117. Giambologna (1529-1608) Mercuri volador Museu del Bargello de Florència (una de les seves obres més famoses)

118. Bartolomeo Ammannati (1511-1592) i el seu deixeble Giambologna (1529-1608) Font de Neptú, Florència

119. Estàtua eqüestre de Cosme I de Mèdici, Florència Giambologna (1529-1608 ) Estàtua eqüestre de Felip III Plaça Major de Madrid (començada per ell i acabada per Pietro Tacca)

120. Giambologna (1529-1608) Hèrcules lluitant amb el Centaure Neso Loggia d’Orcagna, Florència

121. Giambologna (1529-1608) El rapte de les Sabines (1582) Loggia d’Orcagna, Florència ( FITXA 78 )

122. Andrea Sansovino (1467-1529) Altar de l’Església del “Santo Spirito”. Florència

123. Leo i Pompeo Leoni Pare i fills, italians, escultors manieristes del Cinquecento, arrelats a l’Espanya, desenvolupen retrats apoteòsics i al·legòrics (escultors favorits de Carles V i de Felip II). Obres: Carles Vè amb la seva dona i les seves germanes (Escorial); i L’emperador dominant el furor (Prado).

124. Pompeo Leoni Felip II (esquerre) Sepulcre del rei (dreta) Apareix ell mateix, el seu fill Carles, i les seves respectives dones: Ana d’Àustria, Isabel de Valois i Maria de Portugal, tots en postura pregant.

125. Escultura Cinquecento: segle XVI JEAN DE BOULOGNE GIAMBOLOGNA (Douai 1529 - Florència 1608) BENVENUTO CELLINI (Florència, 1500- Florència, 1571) MIQUEL ÀNGEL BUONARROTI MICHELANGELO (Caprese, 1475- Roma, 1564)

126. PINTURA CINQUECENTO Comença …