EGIPTE. INTRODUCCIÓ.

EGIPTE
un art per a l’eternitat
INTRODUCCIÓ
Història de l’Art
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpció Granero Cueves

ART EGIPCIART EGIPCI
ARQUITECTURA I ARTS PLÀSTIQUESARQUITECTURA I ARTS PLÀSTIQUES

L’ULL D’HORUSL’ULL D’HORUS
Anar a índex…

 Mitologia: El sol ere l’ull dret i la lluna era l’ull esquerre del déu del cel, tenint
el dret més poder. A mena d’amulet era confeccionat amb pedres semi precioses
blavoses o verdoses.
 Iconografia: Simbolitza al déu Horus, fill d’Osiris i de la deessa solar Isis.
 Mitologia: Horus havia perdut l’ull en una batalla contra Set, per venjar la mort
del seu pare. Set el va destruir en bocins. Toth, déu de la saviesa i de la màgia,
va descobrir l’ull esquerre (la lluna) fet miquetes, i va unir totes les peces, formant
una lluna plena. Toth li retorna l’ull a Horus. A canvi, Horus li lliurà l’ull del seu
pare mort, Osiris, i el va ressuscitar.
Amulet de fayenza en forma
d’ “Ull d’Horus".
Tercer Període Intermedi.
British Museum.
Amulet de fayenza en forma
d’ “Ull d’Horus".
Mastaba d’Ajethotep. Saqqara.
Museu del Louvre.
L’ULL D’HORUSL’ULL D’HORUS
L’ “Ull d’Horus“ Udyat pectoral.

 ULL D’HORUS.
 LES PRIMERES CIVILITZACIONS URBANES I HISTÒRIQUES.
 LES PRIMERES GRANS CIVILITZACIONS DE LA HISTÒRIA.
 CARACTERÍSTIQUES DE LES PRIMERES GRANS CIVILITZACIONS.
 FONTS HISTÒRIQUES. ENTRADA EN LA HISTÒRIA: La pedra Roseta.
 EGIPTE. CONTEXT HISTÒRIC.
• Localització del marc geogràfic.
• El Nil.
• Activitats econòmiques.
• Ciutats i monuments.
• Evolució històrica: Unificació Narmer // Menes.
• Sinopsi històrica.
• Conclusió: Causes sorgiment civilització.
 EGIPTE.
• Societat.
• El Faraó: Símbols del poder.
• Grups socials.
• La Corona.
• Cronologia: Etapes. Eix cronològic: Evolució històrica. Localització monuments.
• Evolució artística.
 Època tinita.
 Imperi Antic.
 Imperi Mitjà.
 Imperi Nou.
• Panteó egipci: Religió i creences. Ra. Ammó. Osiris. Isis. Horus. Hathor. Anubis. Thot. Maat. Seth. Mut.
Jonsu. Ptah. Nefertem. Neftis. Aton. Diferents panteons. Les creences d’ultratomba. La Mort. El judici
d’Osiris i el Llibre dels Morts.
 BIBLIOGRAFIA.
 COMENÇA ... ART.
ÍNDEX: ART EGIPCIÍNDEX: ART EGIPCI

 ART EGIPCI: ULL D’HORUS.
 CARACTERÍSTIQUES GENERALS ART.
• Introducció.
• Avenços civilització egípcia.
 ARQUITECTURA.
• Característiques generals.
• Tipus monuments artístics.
 ARQUITECTURA FUNERÀRIA I RELIGIOSA. Tipus de tombes: una arquitectura per a l’eternitat.
• MASTABA.
 Fitxa.
• PIRÀMIDES.
Evolució piràmides.
Fitxa i tipus:
o Esglaonada: Faraó Djoser. Meidum.
o RomboÏdal o acoblada: Snefrú. Piràmide roja (transició).
o Regular o clàssica. Conjunt de Gizeh: Keops; Kefren i esfinx de Gizeh; i Micerí.
• HIPOGEUS.
Evolució enterraments. Fitxa. Esquema hipogeu. Vall dels Reis. Tutankamon; Temple i hipogeu Hatshepsut (semiespeu).
• TEMPLES:
 Fitxa i tipus de temple. Localització.
o A l’aire lliure. Santuaris solars: Nyuserra.
o A l’aire lliure. Temple de pilons. Parts.
o Karnak. Plànol. Tebes. Dromos. Obelisc. Pilons. Sala Hípetra. Colossos. Sala Hipòstila.
o Luxor. Dromos. Pilons. Obelisc. Estàtues. Columnata. Sala hipòstila (romà) i mesquita. Rameseum.
o Columnes: Hathòrica; lotiforme; palmiforme o papiriforme oberta; campaniforme o papiriforme oberta; papiriforme; protodòrica.
• SPEOS i SEMIESPEOS. Fitxa. Mentuhotep i Hatshepsut; Ramses II i Nerfertari.
 Altres temples: Dendera; Hathor en Dendera; Horus en Edfú (sala hípetra; pilons); Ptolemaic. Filae; i Debod.
 BIBLIOGRAFIA.
Comença ARTS PLÀSTIQUES.
ÍNDEX: ARQUITECTURA EGÍPCIA (POWER POINT II)ÍNDEX: ARQUITECTURA EGÍPCIA (POWER POINT II)

LES PRIMERES CIVILITZACIONS URBANES I HISTÒRIQUESLES PRIMERES CIVILITZACIONS URBANES I HISTÒRIQUES
Anar a índex…

PIRÀMIDE DE KEFREN I ESFINX
RECONSTRUCCIÓ D’UN ZIGURAT
LES PRIMERES GRANS CIVILITZACIONS DE LA HISTÒRIALES PRIMERES GRANS CIVILITZACIONS DE LA HISTÒRIA
 L’espai geogràfic on varen sorgir
aquestes primeres civilitzacions
es troba en Pròxim Orient.
 Ens endinsam en les primeres grans
civilitzacions de la història, un món de
saviesa, coneixements matemàtics,
astronòmics…
 Però, sens dubte, també un món de
misteri: els ziggurats, les grans
piràmides, les mòmies, el culte al més…
Anar a índex…

CARACTERÍSTIQUES 1res GRANS CIVILITZACIONS DE LA HISTÒRIACARACTERÍSTIQUES 1res GRANS CIVILITZACIONS DE LA HISTÒRIA
 Egipte i Mesopotàmia
foren anomenades les
civilitzacions dels rius,
per la importància que
aquests tingueren en el
seu desenvolupament.
 Les civilitzacions mesopotàmiques es
desenvoluparen devora a dos grans rius,
Tigris i Eufrates, i en torn a una sèrie de
ciutats: Ur, Babilònia, Nínive…
 La civilització egípcia emergí devora el
riu Nil, en ciutats com Tebas, Menfis…
Anar a índex…

FONTS HISTÒRIQUESFONTS HISTÒRIQUES
Anar a índex…
EGIPTEEGIPTE

ENTRADA EN LA HISTÒRIAENTRADA EN LA HISTÒRIA
JEROGLÍFICAJEROGLÍFICA
 La invenció de l’escriptura va
transformar el món i va
suposar l’inici de la història.
CUNEÏFORMECUNEÏFORME
Anar a índex…
 Aquest fet marca el principi de la història,
i ens permet llegir els documents escrits i
conèixer millor el passat. Ja no sols
disposam de restes materials, sinó de
textos que informen de la llengua, els
costums, les lleis i les conquestes
d’aquests pobles.
 Aproximadament devers el 3500 aC es
produeix en alguns llocs de la Terra un
fet que marcarà, definitivament,
l’evolució de les civilitzacions: l’aparició
de l’escriptura.
 Però, la història no comença al mateix
temps en tots els llocs, mentre uns
pobles ja escrivien, altres encara
romanien en la prehistòria.

 Pedra Rosetta: llosa de granit
de la regió de Rosetta, trobada
pels exèrcits de Napoleó en la
seva campanya d’Egipte de
1798, a la localitat de Rashid.
Datació s. II aC. Ara al British
Museum, Londres, des 1802
(temps George III).
 La traducció dels textos de la
Pedra Rosetta va provocar
l’interès per Egipte.
 A aquesta pedra hi ha el mateix
escrit en jeroglífic, en grec i en
demòtic (un tipus d’escriptura
en cursiva de l’antic Egipte,
emprada en actes privats i,
també, variant de la llengua
grega).
 Va ser el professor de grec
Jean-François Champollion (s.
XIX) qui va aconseguir,
mitjançant la comparació,
desxifrar per primera vegada el
llenguatge jeroglífic (usat fins
s. IV a C, i després es va
perdre).
PEDRA ROSETAPEDRA ROSETA
Anar a índex…

JEROGLÍFIC
GREC
DEMÒTIC

JEAN-FRANÇOIS CHAMPOLLION
(1790-1832)

CONTEXT HISTÒRICCONTEXT HISTÒRIC
Anar a índex…
EGIPTEEGIPTE

EGIPTE, EL PAÍS DEL NIL: LOCALITZACIÓ DEL MARC GEOGRÀFICEGIPTE, EL PAÍS DEL NIL: LOCALITZACIÓ DEL MARC GEOGRÀFIC
 L’Antic Egipte va ser la
primera gran civilització
històrica del Mediterrani,
localitzada al nord-est
d’Àfrica, es va desenvolupar al
voltant del curs mitjà i baix del
riu Nil, en el territori que ocupa
actualment l’estat d’Egipte.
Zona fèrtil devora el riu Nil. Anar a índex…

EGIPTE, EL PAÍS DEL NILEGIPTE, EL PAÍS DEL NIL
 Egipte és un país
principalment,
desèrtic, travessat
pel riu Nil, factor clau
que va fer possible el
naixement de la
civilització egípcia.
 La vida dels egipcis
girava entorn al seu
riu Nil, gràcies a les
seves crescudes
(primavera) i posterior
retrocés (octubre),
que deixava, a les
ribes, una gran
quantitat de terres
fèrtils (llim negre
finíssim), sobretot a la
zona nord o Baix
Egipte.
 Aquestes terres eren molt aptes pel conreu. El Nil servia, també, de via de
comunicació i transport de viatgers i mercaderies.
Anar a índex…

EGIPTE, EL PAÍS DEL NIL: ACTIVITATS ECONÒMIQUESEGIPTE, EL PAÍS DEL NIL: ACTIVITATS ECONÒMIQUES
 Quan les activitats
agrícoles no eren
possibles perquè el riu ho
inundava tot, els habitants
es podien dedicar a altres
activitats, com per exemple
la construcció de dics,
canals i monuments.
Piràmides de Gizeh.
Geografia Nil
Delta, vall, deserts marginals
Importància
Via de comunicació
Vius i morts
Crescudes
Anar a índex…

 Devora el Nil emergiren i es desenvoluparen les principals ciutats: Menfis, Tell-
el-Amarna, Tebas... I els principals temples, palaus i monuments funeraris
(mastabes, hipogeus, speos…). Per exemples: Pirámides de Guizeh, Vall dels
Reis, Karnak…
EGIPTE, EL PAÍS DEL NIL: LOCALITZACIÓ CIUTATS I MONUMENTSEGIPTE, EL PAÍS DEL NIL: LOCALITZACIÓ CIUTATS I MONUMENTS
Zona fèrtil devora el riu Nil.
Anar a índex…

EVOLUCIÓ HISTÒRICA: NARMER UNIFICA EGIPTEEVOLUCIÓ HISTÒRICA: NARMER UNIFICA EGIPTE
 La civilització va començar al voltant del 3150 aC, amb la unificació de l’Alt i
Baix Egipte sota el primer faraó Narmer (també anomenat Menes) i es va
desenvolupar durant els següents tres mil·lennis.
Anar a índ

EGIPTE, EL PAÍS DEL NIL: SINOPSI HISTÒRICAEGIPTE, EL PAÍS DEL NIL: SINOPSI HISTÒRICA
 La seva història es divideix en
una sèrie de períodes estables,
coneguts com "imperis",
separats per períodes de
relativa inestabilitat coneguts
com "períodes intermedis".
 Després de la fi del darrer
imperi, o Imperi nou, la
civilització de l'antic Egipte va
entrar en un període d'un lent i
constant declivi, durant el qual
Egipte va ser conquerit per una
successió de poders estrangers
(assiris, perses, grecs,
romans).
 El domini dels faraons
oficialment es va acabar l'any
31 aC, quan el naixent Imperi
Romà va conquerir Egipte i va
incorporar el territori egipci com
una província romana més.
Zona fèrtil devora el riu Nil. Anar a índex…

CONCLUSIÓ: CAUSES SORGIMENT 1res CIVILITZACIONSCONCLUSIÓ: CAUSES SORGIMENT 1res CIVILITZACIONS
Anar a índex…

SOCIETATSOCIETAT
EGIPTEEGIPTE
Anar a índex…

 La societat egípcia
s’organitzava de forma
piramidal.
 El faraó, en el vèrtex,
concentrava el poder
polític i era el rei
suprem, considerat un
déu amb el privilegi de
la vida eterna.
 El faraó monopolitzava
les obres públiques, el
comerç i l’exèrcit.
SOCIETATSOCIETAT
Anar a índex…

 Símbols del seu poder eren: La corona de l’Alt i la del Baix Egipte, la cobra
(representa la deessa Àspid), el ceptre (autoritat), el fuet (comandament), i
el anj o creu de la vida (eternitat).
ATRIBUTS DEL PODER DEL FARAÓATRIBUTS DEL PODER DEL FARAÓ
Anar a índex…

ATRIBUTS DEL PODER DEL FARAÓATRIBUTS DEL PODER DEL FARAÓ

 Per sota, els sacerdots, la
classe social més influent:
administraven temples i riqueses
del regne, a més de conèixer
l’escriptura.
 Seguits pels nobles, que
incrementaven el seu poder, i
una massa de funcionaris, entre
ells els escribes.
 A la base comerciants,
artesans i els pagesos (era una
societat imminentment agrícola,
amb unes quantes grans ciutats,
residència del faraó), els
camperols eren lliures però lligats
a les terres.
 Els esclaus amb pitjors
condicions que els llauradors,
eren un nombre reduït, que es
va ampliar a l’Imperi Nou per les
guerres de conquesta
(dugueren esclaus asiàtics o de
Núbia).
 Aquests darrers estrats eren la
majoria de la població.
SOCIETATSOCIETAT
Anar a índex…

LA CORONALA CORONA
Anar a índex…

CORONES EGÍPCIESCORONES EGÍPCIES
Corona Shuty
(Ammó)
Hedyet,
Corona Blanca
Desheret,
Corona Roja
Sejemty,
Corona Doble
Corona Atef
(Hemhem, triple)
Corona Jeperesh
Anar a índex…

HEDYET, CORONA BLANCA
 Corona Blanca, denominada Hedyet.
 La Mitra blanca representava l’Alt Egipte (Sud);
tenia estructura tronco-cònica, amb l’extrem
superior arrodonit.
 No se sap el material de què estava feta, però és
possible que fos d’origen vegetal, per tant, seria
de color verdós, encara que en la iconografia
egípcia està representada amb el color blanc, el
del l’Alt Egipte.
 Associada al déu Seth i relacionada amb la
deessa voltor Nejbet.
Hedyet,
Corona Blanca

DESHERET, CORONA ROJA
 Corona Roja, denominada Desheret.
Representava el Baix Egipte (Nord).
 Estava formada, probablement, del mateix
material que la corona Blanca, segons
mostren els textos de les piràmides.
 El seu color representatiu és el roig i apareix
als murs dels temples orientats cap el nord.
 D’estructura cilíndrica, amb una
protuberància rissada, associada amb
l’abella (representant de les dinasties).
 Associada a Horus i relacionada amb la
deessa Neit.
Desheret,
Corona Roja

SEJEMTY, CORONA DOBLE
 Corona Doble, era denominada pels
egipcis Sejemty, “les dues
poderoses”.
 Representava l’Alt i el Baix Egipte, és
a dir, la unió de amb dos regnes, la
unificació d’Egipte.
 En iconografia està representada com
una corona blanca dintre de la roja.
Sejemty,
Corona Doble

CORONA ATEF (HEMHEM, TRIPLE)
 Corona Atef. És una forma
més complexa de la corona
blanca, i està composta per
dues plomes d’estruç, en
ocasions, amb dues banyes
en la seva base, i un disc
solar.
 Es representa en color groc.
 Es pensava que ajudava a
renéixer al difunt. Apareix,
també en els textos de las
piràmides.
 Relacionada amb els déus
Osiris i Herishet.
Corona Atef
(Hemhem)

CORONA ATEF (HEMHEM, TRIPLE)
Corona Atef
(Hemhem)
 Corona Hemhem. Té l’estil d’una triple
Atef, i pot ser considerada una variant de la
mateixa.
 Representa el triomf del Sol sobre las
tenebres, la joventut.
 En iconografia és portada per nins.

CORONA JEPERESH
 Corona Jeperesh. Té forma de casquet
blau, és una corona de tipus cerimonial, la
portaven els reis en les ofrenes als déus.
 Era confeccionada amb tela blava.
 Se sospitava que podia haver estat
relacionada amb l’energia necessària per
a governar.
 Relacionada amb la deessa Uerethekau.
Corona Jeperesh

CORONA SHUTY
 Corona Shuty.
 Representada per dues
plomes de falcó (la duia
Ammó), encara que va sofrir
transformacions, com la
inclusió de dues banyes o un
disc solar.
 Està relacionada amb la unió
de las Dues Terres i de les
dues deesses Uadyet (Baix
Egipte) i Nejbet (Alt Egipte).
 En l’Imperi Nou es converteix
en una corona que duen las
dones de la casa reial.
Corona
Shuty
(Ammó)
Ammó i Ammó-Ra

Corona Jeperesh
CORONES EGÍPCIESCORONES EGÍPCIES
Hedyet,
Corona Blanca
Desheret,
Corona Roja
Sejemty,
Corona Doble
Corona Atef
(Hemhem, triple)
Corona Shuty
(Ammó) Anar a índex…

CRONOLOGIACRONOLOGIA
Anar a índex…

 PERÍODE NEOLÍTIC O PREDINÀSTIC (6000 - 3200)
 PERÍODE PROTODINÀSTIC (3200 - 3000)
 IMPERI ANTIC (3000 - 2180)
 PRIMER PERÍODE INTERMEDI (2180 - 2040)
 IMPERI MITJÀ (2040 - 1785)
 SEGON PERÍODE INTERMEDI (1785 - 1570)
 IMPERI NOU (1570 - 1085)
 TERCER PERÍODE INTERMEDI (1085 - 672)
 SOMETIMENT ASSIRIS (672 – 633)
 PERÍODE PERSA O BAIXA ÈPOCA (525 – 332 aC)
 DOMINACIÓ GREGA. PTOLEMAICS (332 – 30 aC)
 DOMINACIÓ ROMANA (30 aC - 313 dC)
ETAPESETAPES
Anar a índex…

 Evolució històrica:
 Època prehistòrica, neolítica o predinàstica (6000-3000 aC aprox.)
 Època protodinàstica o tinita (3200-3000 aC)
 Imperi Antic (3000-2180 aC)
 Dinasties I-VI. Narmer (Menes)
 Capital Menfis (Djoser) / Imhotep: Saqqara; i Gizeh per Hemiunu (Kheops)
 Conformació de la cultura egípcia: Culte al sol
 Primer Període intermedi (2180-2040 aC)
 Dinasties VI a X
 Època de crisi i inestabilitat: Degradació poder reial
 Imperi Mitjà (2040-1785 aC)
• Dinasties XI-XII
• Abandonen Menfis i capital Tebes (Luxor)
• Conquesta fins Núbia
 Segon Període Intermedi (1785-1570 aC)
• Dinasties XIII-XVII
• Època de crisi
• Invasió dels hicses (1700 aC conquisten la Vall del Nil)
 Imperi Nou (1570-1085 aC)
• Dinastías XVIII, XIX, XX
• Tebas i Ammó. 5ª cascada. Tuthmosis III, Hatshepsut, Amenofis IV (Aton i Tell-El-Amarna)
• Tutankamon: Torna Tebas capital i déu Ammó
• Ramsès II contra hitites (basa campaniforme aquemènida); i speos Abu Simbel
 Tercer període intermedi (1085-672). Comença l’època baixa: Fragmentació i succeció dinasties faraons
 Època Baixa (1085-332 aC)
• Assiris: Diversos pobles someteren el país (672-633)
• Perses (525-332)
• Grecs: 332 conquesta Alexandre el Gran Egipte (332-323 aC)
• Dinastia Ptolemaica (323-30 aC)
• Dominació romana i després Imperi Bizantí (30 aC -640 dC)
EIX CRONOLÒGICEIX CRONOLÒGIC
COLUMNA DE
L’APADANA, per Eugène
Flandin (1840).
Anar a índex…

LOCALITZACIÓ IMPERIS I MONUMENTS.LOCALITZACIÓ IMPERIS I MONUMENTS.
Anar a índex…

 PREDINÀSTIC (6000-3200 aC).
 IMPERI ANTIC (3000-2180 aC). Menfis.
 IMPERI MITJÀ (2040-1785 aC). Tebas.
 IMPERI NOU (1570-1085 aC). Tebas. Tell-el-Amarna.
Tebas.
ETAPESETAPES
La història de l’Imperi egipci, artísticament, es divideix, en tres etapes:

EVOLUCIÓ ARTÍSTICA
(LOCALITZACIÓ I CIUTATS IMPORTANTS)
EVOLUCIÓ ARTÍSTICA
(LOCALITZACIÓ I CIUTATS IMPORTANTS)
Anar a índex…

Dinasties I i IIDinasties I i II
MenesMenes
Titulars reials:Titulars reials:
 Nom: Horus (Desheret)Nom: Horus (Desheret)
 Nom: NebtiNom: Nebti
 Nom NesubitNom Nesubit
Administració:Administració:
 Central: monarcaCentral: monarca
 Provincial: nomarcaProvincial: nomarca
 JerarquitzacióJerarquització
EVOLUCIÓ HISTÒRICA I ARTÍSTICA: ÈPOCA TINITA (1ª i 2ª DINASTIA, 2950-2750)
Anar a índex…

PIRÀMIDE DE KEFREN I ESFINX.
MYKERINOS ENTRE LA
DEESSA HATHOR I EL NOMO
DE KYNÓPOLIS (2534-2504 aC)
PISSARRA (92,5 cm). MUSEU
EGIPCI. EL CAIRE.
IMPERI ANTIC (3000-2180 aC, dinasties I-VI).IMPERI ANTIC (3000-2180 aC, dinasties I-VI).
 Faraó DJOSER estableix capital en MEMFIS.
 S’estableixen les bases formals i iconogràfiques
que caracteritzen l’art egipci:
 Perspectiva aspectual:
 Frontalitat, rigidesa, hieratisme, no
moviment (malgrat l’estatuària presenti
una cama avançada o mostri la part
dreta del cos), característiques presents
en els relleus o les figures votives.
 S’estableix, també, la definició del conjunt
funerari, format per una piràmide o tomba
amb un temple funerari adjunt i amb d’altres
edificacions.
Anar a índex…PIRÀMIDE ESGLAONADA DE ZOSER
(DJOSER), SAQQARA (IMHOTEP, 2650 aC).

IMPERI MITJÀ (2040-1785 aC, dinasties XI-XIV).IMPERI MITJÀ (2040-1785 aC, dinasties XI-XIV).
 TEBAS passa a ser la capital.
 Es varen ampliar els temples
funeraris i va desaparèixer la
piràmide en els conjunts
faraònics.
 Va créixer el nombre
d’hipogeus (tombes excavades a
les roques) per a la inhumació
(enterrament d’un cadàver) de
personalitats importants.
 Però, la gran novetat del període
va ser la construcció de temples
monumentals per a l’adoració
d’Ammó, el déu de Tebas
(Karnak i Luxor).
RECONSTRUCCIÓ DELS TEMPLES FUNERARIS DE
MENTUHOTEP (ESQUERRE, IMPERI MITJÀ, XI DINASTIA) I DE
HATSHEPSUT (IMPERIO NOU, XVIII DINASTIA, DRETA).
Anar a índex…

Temple de Karnak
Temple de Mut
Ciutat de Tebas
Camp inundables
Riu Nil
Temple de Luxor
Dromos (Avinguda esfinxs)
IMPERI MITJÀ (2040-1785 aC, dinasties XI-XIV).IMPERI MITJÀ (2040-1785 aC, dinasties XI-XIV).
TEBAS CAPITAL DE L’IMPERI

IMPERI NOU (1570-1085 aC, dinasties XVIII-XX).IMPERI NOU (1570-1085 aC, dinasties XVIII-XX).
 Capital ciutat d’AKHENATON, actual Tell el-
Amarna, i s’instaurà el culte al déu Aton.
 Mort Amenhotep III, successor el fill Amenhotep
IV (o Amenofis IV). Nom d’Amenhotep IV
significa “Ammó està satisfet” o “que es faci la
voluntat d’Ammó”; però, cap el 4t any del regnat
va canviar el seu nom per Akhenaton. És el
desè faraó de la XVIII dinastia (regnat 1353-
1336, dins l’Imperi Nou). Amb el seu regnat
s’inicià el període d’Amarna (nom àrab actual
del lloc elegit per a fundar la capital, que
significa “horitzó d’Aton”). Aquest faraó és
conegut per haver impulsat transformacions
radicals de la societat, artístiques i religioses i,
sobretot, canvia el culte del déu Ammó per
Aton.
 Després va tornar, de nou, la capital a TEBAS.
Anar a índex…
 Època brillant per a la construcció (es van
ampliar temples). Els faraons s’enterraven en
els hipogeus de la Vall dels Reis o de les
Reines i els van embellir amb tot tipus de
riqueses: relleus i pintures amb un gran
repertori iconogràfic mai no utilitzat fins a
aquell moment; i van aixecar els seus temples
funeraris lluny de la seva tomba.
 Iconografia: ciència que estudia el significat
simbòlic de les obres d’art, en aquest cas, els
relleus i les pintures representaven l’ostentació
del poder i l’exaltació de la vida quotidiana.
 Les grans construccions faraòniques són
d'aquest període. Comença l'expansió
imperialista dels faraons de les dinasties XIX i
XX cap a l’Èufrates i 5ª cascada del Nil.
Abu Simbel. Temples/speos de Ramsés II i la seva dona Nefertari.

ESTÀTUES
D’AKHENATON O
AMENOFIS IV I
LA DONA
NEFERTITI
IMPERI NOU (1570-1085 aC, dinasties XVIII-XX).IMPERI NOU (1570-1085 aC, dinasties XVIII-XX).
ESCULTURA

PANTEÓ EGIPCIPANTEÓ EGIPCI
Anar a índex…

EGIPTE: RELIGIÓ I CREENCESEGIPTE: RELIGIÓ I CREENCES
ELS DÉUS
 Religió politeista complexa i no homogènia. Adoraven a multitud de déus a qui oferien
ritus, sota la forma de diversos i nombrosos déus podia ser venerat un mateix principi
religiós. Déus que vivien en el "més enllà", encara que la seva casa en la terra era el
temple. Impossible ordenar les divinitats religioses en classificacions precises per dues
raons principals: la complexitat de les idees religioses en Egipte i el llarg període de temps
en què es van desenvolupar. Tenim coneixement a través de les inscripcions a les
Piràmides, dels jeroglífics i de relats com el de Plutarc.
 Els egipcis expliquen el món que els envolta amb
els déus: la vida, la mort, el dia, la nit... Molts dels
déus se’ls representa amb forma d’animal (Horus)
i d’altres de persones i, fins i tot, amb forma de
planta (Osiris).
 Els déus egipcis eren éssers superiors que
garantien l’ordre del món.
ELS TEMPLES
 Són les vivendes dels déus. Construïts en pedra, tenien
una sèrie de patis que conduien a les zones secretes,
on es guardava la imatge del déu.
 Temples custodiats pels sacerdots.
Anar a índex…
ESQUEMA D’UN TEMPLE.
OSIRIS I HORUS.

Anar a índex…
PANTEÓ EGIPCI
 Ra. Màxima divinitat egípcia i déu del Sol.
 Emergeix de l’Oceà Primordial i creà a la resta
dels déus, així, amb els seus propis membres
engendrà a Shu i Tetnut, dels quals veren
néixer Gueb i Nut (terra i cel), que a la vegada
engendraren a Isis, Osiris, Seth i Nepthis.
 Ra assumeix el caràcter còsmic de l’era astral
predinàstica, que basava la seva doctrina en
els estels, i es converteix en el déu solar,
símbol de la religió aristocràtica del període
més antic, i antítesi del culte a Osiris (besnét)
més democràtic i popular.
 Ra va regnar molts anys sobre Egipte, però
desil·lusionat del seu regnat terrenal i disgustat
per la traïció d’aquells a qui havia beneficiat
amb la seva saviesa, va decidir abandonar la
terra i ascendir al cel per a castigar el gènere
humà.
RA AMB CARA DE FALCÓ

Anar a índex…
PANTEÓ EGIPCI
 Ra. En el seu viatge
celeste va fer servir
una barca diürna,
Mantz (o Mandyet), i
altra nocturna,
Mashket (o
Mesketet), sobre la
qual el déu recorria les
regions infernals.
 Des del cel, el déu va
enviar a la terra el seu
Ull diví, que va
assumir l’aparença de
la deessa Hathor,
deessa d’aspecte
lleoní, que va
exterminar gran part
de la humanitat, i a qui
li va ser atorgar l’epítet
de Sachme, la
poderosa.
RA AMB CARA DE FALCÓ
EL VIATGE DE RA.

Anar a índex…
PANTEÓ EGIPCI
 Ra. En època tardana es va associar a les divinitat
Ammó i Aton.
 Amb la forma de Ammó-Ra, es converteix en la
divinitat suprema de tota la religió egípcia.
IDENTIFICACIONS DE RA
 Amb la triple forma de Khepri-Ra-
Aton va sintetitzar els tres aspectes
del sol: quan desapareix cap el
ponent és Aton (l’ancià encorbat que
espera en el “Més Enllà” els morts,
per encalentir-los amb els seus raigs);
quan, de matí, el sol torna a la vida
pel llevant, ho fa en forma
d’escarabat i és Khepri o Jepri;
durant el dia, il·lumina la terra en
forma de falcó i és Ra; aquesta
síntesi dels tres va tenir un culte
especial a Heliòpoli. És identificat,
també, amb els déus Zeus i Júpiter.
ATON IRRADIA ENERGIA SOBRE
AKENATON I FAMÍLIA.
JEFRI, REPRESENTA RA COM
UN ESCARABAT.

EGIPTE, EL PAÍS DEL NIL: LOCALITZACIÓ CIUTATS I MONUMENTSEGIPTE, EL PAÍS DEL NIL: LOCALITZACIÓ CIUTATS I MONUMENTS
Zona fèrtil devora el riu Nil.
Anar a índex…

Anar a índex…
PANTEÓ EGIPCI
 Ammó. El seu nom significa déu ocult. És
d’origen modest i es va acabar fusionant i
identificant amb Ra (déu del Sol).
 Ammó era el déu local de Tebes,
considerat, en el seu origen, com el déu del
vent i, com a tal, protector dels navegants o
de la fecunditat.
 És representat amb aspecte humà i amb un
tocat adornat, consistent amb una corona
amb dues grans plomes verticals de
falcó juntes (corona Shuty).
 És el déu de l’Imperi i de la monarquia.
Quan Amenemhat I funda la XII dinastia, i
Tebes es converteix en capital d’Egipte,
durant l’Imperi Mitjà (2040-1785 aC),
Ammó era el déu protector i conductor de la
nació, en haver aconseguit reunir tot Egipte
sota la seva autoritat.
AMMÓ

 Ammó es va acabar
fusionant i identificant amb
Ra (déu del Sol).
AMMÓ-RA
Anar a índex…
PANTEÓ EGIPCI

PANTEÓ EGIPCI
 Osiris. Déu de la mort i dels morts, del món subterrani i
de la resurrecció, que conté les llavors de la vida, i és
protector dels difunts.
 Segons les inscripcions a les Piràmides, els jeroglífics i
el relat de Plutarc, Ra (déu del Sol) creà a la resta dels
déus, així, amb els seus propis membres engendrà a Shu i
Tetnut, dels quals veren néixer Gueb i Nut (terra i cel), que
engendraren a Isis, Osiris, Seth i Nepthis.
 Osiris és fill de Nut (el cel) i de Gueb (la terra), germà
d’Isis, Nepthis i Seth. Osiris i Isis ja s’amaven dintre el
ventre de la mare.
 El destí d’Osiris ve marcat per la traïció del seu germà
Seth i la mort, però també per l’amor excepcional d’una
dona, Isis (germana i esposa). La religió egípcia explica
que Osiris va ser assassinat pel seu germà Seth per
prendre-li el tron, però va ressuscitar, després de la seva
mort, gràcies a la momificació que li va practicar Isis
(germana i esposa d’Osiris), juntament amb Anubis (fill
d’Osiris i de Nepthis, que era la dona i germana de Seth).
Horus (fill d’Osiris i d’Isis) va venjar la mort del seu pare,
va restituir l’ordre, va recuperar el tron i es va proclamar rei.
 És representat com un home embolicat en un sudari (el
llençol que envolta la mòmia), amb els braços creuats sobre
el pit i les seves mans sempre subjectant els símbols del
poder o sobirania (flagel i ceptre); el ceptre de rei (bastó
de comandament i de llarga vida), i el fuet o flagel
(látigo) de jutge.
OSIRIS
Anar a índex…

PANTEÓ EGIPCI
 Du sobre el cap una corona troncocònica flanquejada per
dues plomes (corona Atef). En l’Imperi Nou s’afegeixen a
aquesta corona el disc solar i dues banyes de carner
horitzontals i retorçades.
 Apareix amb la pell pintada de verd o de negre com símbol
de renaixement de la vegetació (fertilitat i esperança de vida,
el déu que dóna els fruit de la terra). Regna en el més enllà.
La seva mort i resurrecció simbolitzen la successió de les
estacions, i permet a la humanitat esperar una nova vida.
 També és el sol en la fase nocturna, quan està tens cap a
una nova aparició, mentre que Ra ho és en la fase diürna en
el moment que trenca l’alba i la llum enlluerna.
 Isis i Nepthis (les dues germanes salvadores, la primera
germana i esposa, i germana i cunyada la segona) solen
representar-se a amb dos costats d’Osiris, i agiten les seves
ales com per donar-li una bufada de vida.
 Osiris, al costat de la seva esposa Isis i del seu germà
Seth, va protagonitzar una llegenda plena de traïcions i
venjances: Osiris tenia dret a heretar el regnat del seu pare
Nut (el cel), però Seth, gelós, va idear un pla per acabar
amb ell; amb 72 conspiradors més, va construir una caixa de
la mida exacta d’Osiris. Seth va convidar a Osiris a un
banquet i va prometre regalar la caixa a qui cabés
exactament dins ella. Quan Osiris estava dintre de la caixa,
la va tancar i la llençà al riu, que la va dur fins la costa de
Fenícia, allí la caixa es va incrustar en una planta fins a
formar part del seu tall.
OSIRIS
ISIS (DISC SOLAR ENTRE BANYES COM HATHOR), I
BRAÇOS ALATS (AU) AL VOLTANT D’OSIRIS.

PANTEÓ EGIPCI
 Isis, desconsolada va anar a cercar al seu espòs i, després de llargues
aventures, aconsegueix retornar a Egipte amb la caixa, i la va amagar
entre matolls de papir. Seth descobreix la caixa i talla el cos d’Osiris en
catorze bocins, que va repartir per tot Egipte.
 Isis amb l’ajut de la germana i cunyada Nepthis, troba els bocins, i gràcies
als poders màgics del déu Anubis, el va embalsamar, fent d’Osiris la
primera mòmia d’Egipte.
 Llavors, Isis convertida en aucell, va aconseguir que Osiris la fecundés i
d’aquesta unió va néixer el seu fill Horus.
OSIRIS
 El conflicte entre Horus i Seth està recollit en els textos de les Piràmides i,
més tard, és completat amb la història recopilada per Plutarc en el seu llibre “
De Iside et Osiride”, on es conta com Isis recompon els catorze bocins dels
cos d’Osiris que el seu germà Seth havia repartit pel Nil, retornant-li la vida amb
l’ajut del déu Anubis i de Nepthis.
 Després de ressuscitar, Osiris no va tornar a la terra, sinó que es va convertir
en els déu dels morts. Per això, els egipcis esperaven després de la seva mort
que es regenerarien i despertarien a una nova vida en el “Més Enllà”. Osiris
simbolitzava, d’aquesta manera, l’esperança d’una resurrecció. Osiris, com
déu de la vegetació, moria en l’estació més seca i renaixia després de la
retirada de les aigües de la crescuda del Nil. El seu mite reflecteix un fenomen
natural, el naixement, desenvolupament de la vida i la mort de les plantes. Amb
l’arribada de la crescuda del Nil, la terra d’Egipte quedava coberta per la
inundació, sorgia l’adveniment del caos i com a resultat la mort d’Osiris. Amb la
retirada de la crescuda, apareix el naixement del món, de Maat. Amb aquest
naixement de les plantes està relacionat el moment en què Isis ressuscita el seu
espòs Osiris. El principal centre del culte a Osiris es realitzava a Abidos (un
dels majors santuaris egipcis), segons la llegenda el temple es va aixecar on Isis
va trobar el cap del seu espòs.

PANTEÓ EGIPCI
 Isis. Esposa, mare i maga. Anomenada Mare dels
déus, germana i esposa d’Osiris, representa i
personifica el tron celestial. Fou, sens cap dubte,
la deessa més popular de les deesses egípcies.
En el cicle d’Osiris, Isis té el paper d’esposa del
déu i mare d’Horus. Model per esposes i mares, ja
que és el símbol de la unitat de la família divina,
recompon el cadàver desmembrat d’Osiris i,
gràcies a la seva màgia, va aconseguir reviure el
membre sexual i engendrar a Horus, i protegirà el
seu fill Horus amb ungles i dents de les agressions
del seu oncle Seth.
 Era el símbol de la llavor, creixement i seguretat
de la vida. Quan Osiris va agafar el símbol del Sol,
Isis passa a ser mare i esposa del Sol, com a
mare dels estels simbolitzava el cel de la nit. Per
això, en el temps va ser assimilada a la deessa
HATHOR, representant-la amb forma humana i
amb el disc solar entre les banyes sobre el seu
cap.
ISIS
Anar a índex…

Anar a índex…
PANTEÓ EGIPCI
 Però la representació més habitual
i anterior d’Isis era com una dona
amb un tron sobre el cap, el qual
és el jeroglífic del seu nom.
 Encara que Isis també pot ser
mostrada plorant, amb els seus
braços al voltant d'Osiris. Isis pot
aparèixer en forma d'escorpí,
d'au, d'estel, etc.
 Totes aquestes variades formes de
representació es deuen a què, a
mesura que transcorria la història
d'Egipte, Isis va anar prenent
atributs d'altres deesses, en
especial d'Hathor (filla de Ra i
esposa d’Horus); ambdues van ser,
en diferents èpoques, considerades
mares d'Horus i per tant, del rei
d'Egipte.
ISIS
ISIS, TRON AL CAP.

Anar a índex…
PANTEÓ EGIPCI
ISIS, DIFERENTS REPRESENTACIONS.
ISIS

PANTEÓ EGIPCI
 Horus. Fill d’Isis i d’Osiris, rei del
cel i déu de la reialesa, i considerat
avantpassat de les dinasties
faraòniques. És l’espòs d’Hathor.
HORUS
 Quan Osiris és mort pel seu germà Seth i
aquest darrer es fa amb el poder, llavors
Isis aconsegueix fer-se fecundar per Osiris
mort i neix Horus, que va tenir una
infantesa difícil, donat que la seva mare,
Isis, va haver d’amagar-lo de Seth, qui volia
el tron del seu pare; en arribar a la majoria
d’edat, es va proposar recuperar l’herència
del seu pare i persegueix a l’assassí Seth,
en el combat perd un dels ull (la lluna), que
Thot li restituirà, però aconsegueix castrar
l’enemic i obtenir el Delta, així Seth queda
amb l’Alt Egipte, però aviat Horus va
vèncer i va matar a Seth, i a les forces del
desordre, així pren possessió del tron
dels vius i el faraó és la seva
manifestació en la terra, aconseguint, així,
la reunificació.
Anar a índex…

Anar a índex…
PANTEÓ EGIPCI
 Se’l representa com un home
amb cap de falcó o com un
falcó amb la corona de l’Alt i
el Baix Egipte sobre el seu
cap.
 Com a déu del cel, regna els
espais aeris i és el falcó que
té per ulls al sol i la lluna,
però després que el sol fos
assignat a Ra com a símbol, la
Lluna va quedar com a únic
ull d’Horus.
 A partir de reunificació, Seth queda com a déu
dels bàrbars i les tenebres i Horus representa
la llum i es converteix en rei d’Egipte.
HORUS

PANTEÓ EGIPCI
HORUS
Anar a índex…

Anar a índex…
PANTEÓ EGIPCI
HORUSOSIRIS
ISIS

Anar a índex…
PANTEÓ EGIPCI
 Hathor. Filla del déu del Sol, Ra, va
ser una divinitat molt popular entre el
poble egipci, junt a Isis.
HATHOR
 Des del cel, el déu Ra va enviar a la terra el seu
Ull diví, que va assumir l’aparença de la deessa
Hathor, deessa d’aspecte lleoní, que va
exterminar gran part de la humanitat, i a qui li va
ser atorgar l’epítet de Sachme, la poderosa.
 El seu nom significa “la casa d’Horus”, per ser la
mare, esposa i companya d’aquest déu. El seu
nom, en jeroglífic, es representa com un falcó
dintre d’un quadrat, que representa la casa.
 És la deessa del cel, l’amor, l’alegria, les festes, la
música i la dansa, protectora de la maternitat i
dels nins, a més deessa de l’art.

PANTEÓ EGIPCI
HATHOR

PANTEÓ EGIPCI
 Els seus objectes sagrats són dos
instruments de percussió, que es solien
usar junts i simbolitzen la vida: el menat,
un collaret de comptes de diverses voltes
dotat de contrapès, que servia de mànec; i
el sistro, d’agradable so per als déus, el
mànec del qual solia tenir el rostre de la
deessa, sonava agitant-lo de manera
semblant a les actual maraques.
 Per això, era deessa de la música i la
dansa. I el sacerdots i sacerdotesses,
dirigits per un superior, havien d’estar
entrenats per a fer-los sonar rítmicament i
en el moment adequat. Instruments que
només s’empraven en festes sagrades.
HATHOR
HATHOR.
MUSEU LUXOR.
Anar a índex…

Anar a índex…
PANTEÓ EGIPCI
 Representada com un
dona amb orelles o cap
de vaca, banyes
lliriformes i disc solar.
També es pot
representar amb cap i
cos de vaca amb el disc
solar entre les banyes o
altres aparences, com la
representació de la
columna hathòrica, el
capitell de la qual mostra
un cap humà frontal amb
orelles de vaca.
HATHOR
 Venerada en multitud de santuaris, el més
important va ser el de Memfis, durant l’Imperi
Antic i, més tard, el de Dendera (a la riba
oriental del Nil, 70 kilòmetres al nord de
Luxor/Tebes, a prop d’Abidos).

PANTEÓ EGIPCI
 Anubis. Integrat en la religió d’Osiris, déu nascut de la
unió de Nepthis, dona de Seth, amb Osiris.
 Com a déu funerari, és guardià de les necròpolis i
patró d’ultratomba, acull els difunts a les portes de
les seves tombes, guiant-los cap el “Més Enllà”.
 Una vegada a la sala de les dues veritats, Anubis és
l'encarregat de dur ell difunt, per tal que la seva ànima
sigui pesada (pes de Maat), vigilant la balança amb la
finalitat que ningú pugui falsejar el resultat.
ANUBIS
Anar a índex…

EGIPTE: RELIGIÓ I CREENCESEGIPTE: RELIGIÓ I CREENCES PANTEÓ EGIPCI
 També tenia com a tasca custodiar i protegir el palau
d’Osiris i presidir junt a Thot, el judici del difunt.
 Quan Seth va desmembrar el cadàver d’Osiris, Anubis va
vetllar perquè Isis el pogués recompondre i embalsamar.
Des de llavors vetlla els ritus de l’embalsamament, per
això, se li diu l’embalsamador.
 Se’l representa com un xacal negre amb posició d’esfinx,
o bé com una figura humana amb cap de xacal o de
cànid (ca). El motiu d'aquesta associació es troba en la
quotidianitat dels antics egipcis, que observaven com els
gossos del desert desenterraven els morts per aconseguir
aliment.
ANUBIS
Anar a índex…

EGIPTE: RELIGIÓ I CREENCESEGIPTE: RELIGIÓ I CREENCES PANTEÓ EGIPCI ANUBIS

THOT
 Representa les matemàtiques, l’astronomia i les ciències,
en general, per tot això, era el símbol de saviesa, de
l’astúcia i de la màgia.
 La representació més freqüent és amb cos humà i amb cap
d’Ibis, normalment amb material d’escriptori, és l’escriba, el
secretari dels déus, posseeix i domina la paraula divina i
eficaç, els discursos convincents; divideix el temps i
estableix el calendari; presideix l’escriptura de la història,
autentifica les decisions, legalitza el nom del faraó i l’escriu
en l’Arbre de la història, en el temple d’Heliòpoli; estudia
els llocs per a construir els temples i assegura que la seva
construcció es faci segons les regles.
 Thot és advocat, jutge i déu de les lleis, va estar molt
relacionat amb la deessa Maat, com a representant de la
veritat i de la justícia. També se li resa per les malalties.
Ocupa una posició important en el tribunal.
 Thot. Déu de l’escriptura sagrada, de les
biblioteques, és mestre de la llengua i senyor
dels textos conservats als temples i coneix
els jeroglífics.
Anar a índex…

THOT, L’ESCRIBA, REGISTRA EL RESULTAT EL PES DEL COR D’ANI. DEL PAPIR D’ANI.
LLIBRE DELS MORTS. IMPERI NOU.
THOT
L’IBIS THOT, DAVANT L’ESTÀTUA
SEDENT DE MAAT. MUSEU
KESTNER DE HANNOVER
(ALEMANYA).

 Simbolitza l’ordre còsmic,
l’estabilitat, l’equilibri i
l’harmonia en el món i en el
cosmos, tal i com va ser creat en
un primer moment l’univers.
 A la societat, aquest respecte a
l’equilibri implica, en la pràctica,
lleialtat, veritat, justícia i
respecte a les lleis.
 Maat era filla d’Aton, i a partir de
la XVIII dinastia és filla de Ra, i
apareixia, darrere del seu pare,
en la barca que el duia cada nit al
món subterrani.
 Maat. Sota la forma d’una deessa femenina, la seva
representació mostra una dona dempeus o asseguda
sobre els seus talons amb una gran ploma d’estruç al
cap, subjectada amb un diadema, i portant en una mà el
ceptre i en l’altra l’anj. I a partir del regnat d’Akenaton,
apareix com una dona alada.
MA’AT
Anar a índex…

 Va ser patrona dels jutges, els quals duien sovint la seva imatge penjada del
coll a manera de protecció. En aquesta funció està assistida pel déu Thot per a
mantenir l’ordre.
 Va ser venerada a Karnak, on tenia un santuari, i als temples de Memfis i de
Deir- el Medina (a l’entrada vall de les Reines, prop del dels Reis, riba
occidental enfront Tebes / Luxor).
 Maat vigilava els tribunals i intervenia en el judici
funerari: així la deessa Maat es col·locava en el
platet dret de la balança i a l’esquerre el cor del
difunt. Si el fidel de la balança es mantenia en
equilibri, el mort quedava exculpat, perquè el seu cor
corresponia al pes de Maat i, per tant, el seu
comportament havia harmonitzat amb la justícia
universal, si no era així, seria tragat per un monstre.
MA’AT
Anar a índex…

 Seth. Fill de Gueb
(terra) i Nut (cel). Déu
que personificava les
terres estèrils i
desèrtiques, i la
sequera. Simbolitza les
forces destructores, la
seva veu és el tro, i
com no va ser totalment
vençut per Horus,
amenaça periòdicament
l’ordre còsmic.
SETH
 Està associat a les idees de furor, violència, tempesta, crim i
maldat. Té afinitats amb animals abominables com el porc, l’ase o
l’hipopòtam i se’l representa com un animal poc definit i estrany,
una espècie de llebrer (galgo) amb grans i llargues orelles
retallades, morro afilat, i coa llarga i bífida.
 És l’encarnació de les forces que s’oposen a Maat, la deessa del
l’ordre, l’equilibri i la justícia. És tan brutal... com ella és de dolça; i
tan lleig... com ella és de bella; i tan detestat... com ella és
estimada.
Anar a índex…

 Però, aquest món dels déus
necessita de la seva força
brutal, perquè Seth està en la
proa de la nau de Ra (el Sol) i
combat al dimoni Apofis (déu
malèfic en cos de serp), qui
amenaça a Ra tots els matins i
nits.
 Cada vegada que Seth
aconsegueix la victòria, altra
vegada Apofis ressuscita i torna a
començar la lluita, per tant,
d’aquest conflicte permanent
neix l’equilibri de les forces i
l’harmonia universal.
SETH
 Seth, a més, pren possessió d’alguns homes i els
torna irresponsables, així, els possessos de Seth
amenacen la societat. Totes les catàstrofes venen de
Seth. És el germà d’Osiris i el seu oposat. L’univers
funciona per la seva acció contradictòria. Seth matà el
germà, que fou ressuscitat per Isis i desprès s’oposarà a
Horus, el fill del seu germà i enemic, Osiris.
PANTEÓ EGIPCI
Anar a índex…

PANTEÓ EGIPCI
 Mut. Mut és esposa del déu Ammó i mare de Jonsu.
 Deessa del cel, destacada per què procedeix de la
ciutat de Tebes.
MUT
Anar a índe
 El seu nom significa “la
Mare”, i és la deessa
voltor, com així se la
representa en el seu
jeroglífic, encara que també
se la pot representar com
una lleona o una moixa.
 Com a deessa mare du
sobre el cap la corona del
Baix i de l’Alt Egipte, i un
tocat format per un voltor.
Vesteix un ajustat vestit de
color blau o vermell, i en
les seves mans porta el
ceptre de papir i el anj o
símbol de la vida.
 El seu principal centre de
culte es troba a Karnak, al
costat del temple de Ammó

 Jonsu. Déu de la lluna, formava
part de la triada de Tebes, junt als
seus pares Ammó i Mut.
 El seu nom significa “la Placenta
Reial”.
JONSU
Anar a índex…
 Depèn del lloc d’adoració canvia la
seva representació gràfica. És
representat com un home amb
barba amb actitud de marxa, que
es transforma amb un nin
embolcat amb el sudari com una
mòmia coronada per un disc
lunar (amb lluna creixent) sobre el
cap i una coleta lateral (clara
referència a un Jonsu nin), un
collar sobre el pit i a les mans els
ceptres corresponents.
 En el seu aspecte celeste se’l
representa com al déu Horus, amb
cap de falcó, l’aspecte momiforme
el va prendre del déu Ptah.

PANTEÓ EGIPCI
PTAH
Anar a índex…
 Ptah. Déu creador, es deia que ell va crear
tots el éssers amb el cor i la llengua.
 Senyor de la veritat i font de valors morals.
 Originari de la ciutat de Memfis, capital de
l’Imperi Antic, i on a partir de l’Imperi Nou va
formar triada amb la seva esposa Sejmet i el
seu fill Nefertem.
 Mestre dels artesans i patró de la metal·lúrgia, de
la construcció i de l’escultura.
 És representat com un petit home momificat,
embolicat amb un sudari, del que apunten o
sobresurten tan sols les seves mans.
Subjecta un ceptre. Du un collaret i un
casquet ajustat sobre el cap. Apareix pujat
sobre un pedestal que simbolitza a Maat per a
equiparar la seva alçada amb els altres déus.
 A més, és l’únic déu que ostenta una barba
recta, ja que el normal és que la barba sigui
corba en el seu extrem

PANTEÓ EGIPCI
PTAH

PANTEÓ EGIPCI
NEFERTEM
 Nefertem. Tercer déu en la triada de
Memfis, junt a Ptah i Sacmis, encara
que el seu lloc solia ser ocupar, amb
freqüència, per Inhotep.
 Com déu de la natura representa el calor
del sol naixent.
 En el Llibre dels Morts (fórmules
màgiques, encanteris..., escrits sobre
papirs, dipositats al costat mòmies, font
coneixement) la seva tasca sembla
consistir en garantir la continuïtat de la
vida en el món que vindrà, però no se’n
fa molta referència d’ell.
 Representat amb figura humana amb
una lot que surt del seu cap, flor de la
qual va néixer.
Anar a índex…

PANTEÓ EGIPCINEFTIS
 Nepthis o Neftis. Filla de
Gueb (terra) i Nut (cel),
esposa i germana de Seth.
 Va ajudar a Isis a localitzar
I recompondre el cadàver
d’Osiris.
 Amant d’Osiris; d’ells va
néixer Anubis.
 Neftis era la "Dama de la Casa"; sobre
el cap duia el signe de la casa tomba
que expressa el seu nom.
 Se li atribueixen poders màgics. Es creia que
habitava en les terres hostils, com els deserts, on
guiava els viatgers.
 Va ser associada al culte funerari, així, els sudaris
que envoltaven els cossos dels difunts representaven
les metxes dels seus cabells.
 Protegeix al Sol naixent de la malvada serp Apofis.
Anar a índex…

PANTEÓ EGIPCI
Anar a índex…
 Aton. Aton significa “disc solar”;
originari de la ciutat d’Heliòpoli.
 Amenhotep IV (“Ammó està satisfet”)
o Amenofis IV (Akenaton, “horitzó
d’Aton”) va fer desaparèixer a la resta
de divinitats i va instaurar una religió
monoteista, tan sols es practicava
culte al déu Aton.
 Més tard, va ser considerat una
manifestació de Ra.
 Durant els cinc primers anys del regnat
d’Akenaton, el déu Aton va ser
representat amb figura humana i cap
de falcó, després va subsistir tan sols
amb la representació del disc solar i
va ser proclamat divinitat suprema i
única.
ATON

PANTEÓ EGIPCIATON
 El faraó va fundar una nova ciutat, Akenaton (actual Tell-Al-Amarna). Després
de la mort d’Akenaton el culte a Ammó va ser restablert.
Anar a índex…

PANTEÓ EGIPCI
Anar a índex…

CREENÇA EN LA VIDA
D’ULTRATOMBA
CREENÇA EN LA VIDA
D’ULTRATOMBA
Anar a índex…

LA MORT: VIDA D’ULTRATOMBALA MORT: VIDA D’ULTRATOMBA
 El Faraó s’identifica amb Horus, durant la vida, i amb Osiris, en el moment de la mort,
per la qual cosa es creia en la seva resurrecció sempre que pogués disposar del seu
cos.
 Per aquest motiu s’embalsamava el seu cos, per poder-lo mantenir incorrupte.
 Aquesta segona vida s’entenia com quelcom molt material i lligada a les necessitats
terrenals, per això s’oferia pa i cervesa al difunt, entre d’altres coses. Durant la seva vida
el faraó preparava al seva morada eterna, de pedra, per a assegurar-se la seva
pervivència, i hi dipositava l’aixovar funerari que li havia de proporcionar la comoditat
necessària en el més enllà.
ELS DÉUS
Anar a índex…
OSIRIS I
HORUS.
AIXOVAR FUNERARI EGIPCI.

EL KA
 Els egipcis creien que l’ànima i el
cos romanien junts durant tota
l’eternitat.
 L’ànima del difunt (ka) havia de tornar
al seu cos en el moment de la
resurrecció.
 Però, per si el cos s’hagués
corromput malgrat la momificació, es
comptava amb una estàtua de
substitució, moltes de les quals
s’han trobat amb cambres pròximes a
la tomba.
 Les tombes (mastabes, piràmides,
hipogeus o speos) eren la casa del
mort.
 D’aquesta manera s’entenen les
nombroses descripcions i pintures
que acompanyen el lloc de la
inhumació, que tenen un caràcter
màgic i cobren vida en el més enllà.
ESTÀTUA DE SUBSTITUCIÓ EN EL SERDAB O CAMBRA MORTUÒRIA
Anar a índ

LA MORT: VIDA D’ULTRATOMBALA MORT: VIDA D’ULTRATOMBA EL JUDICI D’OSIRIS
EL LLIBRE DELS MORTS
Anar a índex…

LA MORT: VIDA D’ULTRATOMBALA MORT: VIDA D’ULTRATOMBA EL JUDICI D’OSIRIS
EL LLIBRE DELS MORTS

 Alberto Rubio Sánchez. www.slideshare.net/.../arquitectura-de-egipto
Jesús A. Manzaneque Casero. almez.pntic.mec.es/.../arquitectura_egipcia.htm
www.juntadeandalucia.es/averroes/.../historiarte/Tema%2002%20Egipto.pdf
 www.antropos.galeon.com/html/piramides.htm
 www.egiptomania.com/mitologia/udyat.htmwww.artecreha.com
 sapiens.ya.com
wikipedia.org/wiki/Arte_del_Antiguo_Egipto
 Assumpció Granero. www.slideshare.net/.../art-de-les-primeres-
civilitzacionsmesopotmia-i-egipte
 Triadó Tur, J. R. i altres. Història de l’Art. Ed. Vicens Vives. 1ª edició 2009.
 Bernnàssar Coll, Bernat. El comentari de l’obra d’art. Conselleria Educació i Cultura
Govern Illes Balears. Palma, 2002.
BIBLIOGRAFIA EGIPTE
Anar a índex…

ARTART
COMENÇA ...COMENÇA ...
Anar a índex…

EGIPTE. INTRODUCCIÓ.

Recomendados

Recomendados

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Mais procurados (20)

Destaque

Destaque (9)

Semelhante a EGIPTE. INTRODUCCIÓ.

Semelhante a EGIPTE. INTRODUCCIÓ. (20)

Mais de Assumpció Granero

Mais de Assumpció Granero (20)

Último

Último (7)

EGIPTE. INTRODUCCIÓ.

Notas do Editor