13. 2.5. Arquitectura bizantina: Característiques L’arquitectura bizantina recupera elements de l’arquitectura romana i paleocristiana pel que fa a les plantes i ornamentació dels edificis, encara que també introdueix algunes aportacions referents al sosteniment de les voltes i a la concepció de l’espai . Arquitectura arquitravada i voltada. Principal aportació: Cúpula sobre petxines. Anar a índex…
14. Igual que la basílica paleocristiana, les basíliques bizantines estan precedides per un atri , en el centre del qual es troba la pila , recipient per a l’aigua beneïda. A continuació es troba el nàrtex , lloc de reunió dels catecúmens , que només podien escoltar missa fins al cànon. El seu interior es divideix en dues parts : la naos , destinada als fidels , i el presbiteri , per al clergat major. El presbiteri s’aïlla de la naos per l’ iconòstasi , una mena de mampara perforada que permet de veure l’absis , generalment semicircular , fins al moment de la consagració, en què uns vels l’oculten de la vista dels fidels. 2.5. Arquitectura bizantina: Característiques
17. Sobre les naus laterals es troba la tribuna , en el pis superior, destinat a les dones. A més de la planta basilical , de naus laterals amb voltes , generalment de canó, sobre les quals es troba el matroneu , també foren molt freqüents les esglésies de planta centralitzada , especialment de creu grega , és a dir, amb els quatre braços de la mateixa llargària, i coberta amb cúpula sobre petxines , que suporta més pes i alhora permet el pas de l’espai quadrangular al circular (encara que, també, és possible trobar altres tipus de plantes, per exemple, basilicals o circulars). 2.5. Arquitectura bizantina: Característiques
18.
19. Columnes bizantines Lleuger èntasi central Fust llis Corinti i compost cimaci Teodosi Capitells bizantins, cúbics amb decoració vegetal, acaben en forma plana. Com a elements de suport es van emprar el pilar i la columna , amb predomini d’aquesta darrera en l’etapa final. El capitell més original és el capitell cúbic , ornamentat amb decoració vegetal, que no es projecta cap a l’exterior, sinó que apareix en una superfície plana que li dóna forma cúbica, d’aquí rep el nom. Destaca també el cimaci , cos troncocònic situat entre el capitell i l’arc. 2.5. Arquitectura bizantina: Característiques
20. Capitell de Sant Vital de Ravenna (segle VI) Capitell de Sant Sofia de Constantinoble (segle VI) Capitell Teodosi 2.5. Arquitectura bizantina: Característiques
21. Capitell de Santa Sofia de Constantinoble (segle VI). 2.5. Arquitectura bizantina: Característiques
22. Capitells de Santa Sofia de Constantinoble (segle VI). 2.5. Arquitectura bizantina: Característiques
23. Arquitectura adovellada. Principal aportació Cúpula sobre petxines 2.5. Arquitectura bizantina: Característiques Com a elements sustentats s’utilitza l’ arc semicircular i la volta de canó . Un dels elements arquitectònics més destacat és la volta aixecada sobre el creuer, que se sustenta sobre uns grans arcs que, a la vegada, estan sustentats sobre pilars . S’aixeca, por tant, sobre un espai quadrat i el pas a la superfície circular de la base de la cúpula es realitza mitjançant petxines triangulars i corbes . Les cúpules són l'element més evident de l'arquitectura bizantina. Són àmplies i nombroses, i en origen eren circulars.
24. 2.5. Arquitectura bizantina: Característiques Aquest sistema voltat és molt lleuger gràcies a l’ ús de pedra porosa i elements de ceràmica buits .
25. INTERIOR: Santa Sofia (532 – 537), Istanbul. 2.5. Arquitectura bizantina: Característiques
26. Malgrat aquesta lleugeresa, la cúpula exerceix unes fortes pressions verticals i transversals sobre les parets, les pressions verticals es sustenten sobre pilars , i les transversals es contraresten mitjançant voltes que, a la vegada, es sustenten en altres cúpules menors , que dirigeixen les forces a murs gruixats i als elements més tradicionals, com ara el contrafort . 2.5. Arquitectura bizantina: Característiques
28. 2.5. Arquitectura bizantina: Característiques Tot això contribueix a crear un espai interior continu, dilatat i dinàmic , per la successiva elevació que culmina en la cúpula central i pels suports emprats, espai intern on predomina el mur llis i seguit, ricament ornamentat amb mosaics i pintures de colors daurats . Santa Sofia Incidència de la llum
29. ANTECEDENTS : Sergi i Bacus. Materials. carreus maons 2.5. Arquitectura bizantina: Característiques marbre Per a la construcció es van emprar materials pobres com el maó, revestit amb luxosos materials que donaven a l’edifici la sumptuositat requerida. L’ ornamentació es va concentrar en els interiors , especialment mitjançant els esmentats mosaics, que cobrien de forma contínua les parets, cosa que es contraresta amb un total desinterès per la decoració exterior , molt sobri i pesat. En definitiva, és una arquitectura voltada que utilitza amb freqüència la cúpula i decora els seus interiors amb mosaics .
30. ANTECEDENTS: Planta centralitzada de Sant Sergi i Bacus. Constantinoble (1a meitat segle VI). 2.5. Arquitectura bizantina: Característiques
31. Murs del monestir d’Òsios Luca Relació Massa -obertures Austeritat decorativa Exterior reflecteix estructura interna 2.5. Arquitectura bizantina: Característiques
32. Santa Sofia de Bulgària Pobresa murs exteriors 2.5. Arquitectura bizantina: Característiques
33. Característiques arquitectura bizantina materials Carreu ben escairats sobretot en Síria i Palestina mòdul d’amplària de murs ( entre 75 i 80 cm) Maons especialment empleats en cobertes exteriors: nus o amb qualque ornament columnes, muntants (jambas), llindes, frisos Marbre zones interiors: decoració policroma (luxe) elements fust cilíndric amb lleuger èntasi central i prefereixen sense aristes Columnes capitell Corintis Simples: fulles d’acant Composts (acant i volutes) Teodosi Fulles més planes Acabat amb Trepanat (foradat) Murs Dinàmics Relació equilibrada massa-obertures (preferència pels arcs de mig punt) Tipus: paredat carreus (mamposteria) en orient i paredat maons i pedra irregular Murs austers,amb poca ornamentació Reflecteixen estructura interna cobertes Substitució de espais longitudinals voltes de canó cobertes de fusta per cobertes de espais quadrangulars paredat, maçaneria (mampostería) Voltes d’aresta Voltes de mitja taronja Abans: octògon i trompes Ara: cúpula sobre Petxines * * Petxines Origen a Gerasa (Jordània) s. II Triangles curvilinis que uneixen arcs torals amb anell cupular Arcs Arqueria (mig punt) sustentada sobre columnes aïllades Capitell presenta major superfície de contacte Intercalant bocins d’ arquitrau Colocant un cimaci (troncocònic invertit) Anar a índex…
34.
35.
36. “ LA DIVINA SAVIESA” “ LA DIVINA SAVIESA” “ HAGIA SOFIA” “ HAGIA SOFIA” Anar a índex…
37. Basílica de Santa Sofia COMENTARI: L’obra mestra de l’arquitectura pertanyent a aquesta etapa, i és la basílica de Santa Sofia de Constantinoble (actual Istanbul), construïda en el segle VI sota el mandat de Justinià .
38. Hagia Sofia. Planta. Eixos La seva planta barreja la basilical amb la de creu grega .
40. Planta de conjunt de Santa Sofia (532 – 537), Istanbul. “ Hagia Sofia”
41. Està coberta per una gran cúpula sobre petxines , les pressions de la qual es contraresten amb dues mitges cúpules laterals . Basílica de Santa Sofia
42. Les quatre torres altes de cada costat de l'edifici són minarets erigits pels musulmans , que van conquerir les restes de l'imperi romà. Basílica de Santa Sofia
43. “ Hagia Sofia”. Localització Santa Sofia Circ Palau Aquesta església està concebuda com la gran basílica de l’emperador Justinià , construïda al costat del seu palau .
44. “ Hagia Sofia” La primera església fou construïda en l’any 360 , però es va destruir , per un incendi, en el 404 . L’any 532 es va manar construir l’església de Santa Sofía (actual) , i tardarà 5 anys en ser finalitzada la obra, a càrrec de dos autors: ARTEMI DE TRAL·LES (que va actuar com a teòric, autor del plànol) I ISIDOR DE MILET i, també, ISIDOR EL JOVEN , nebot d’ Isidor de Milet , ja que fou aquest qui va confeccionar la definitiva cúpula després d’uns terratrèmols .
45. Justinià , en veure Santa Sofía acabada va exclamar : «Salomó, t’he superat». Basílica de Santa Sofia
46. Hagia Sofia. Planta. Eixos N _ _ _ _ _ A _ _ _ _ Es va aconseguir sintetitzar la planta basilical de tres naus de tradició occidental i la planta centralitzada de tradició oriental . El resultat és una planta de tres naus inscrites en una planta de creu grega .
48. “ Hagia Sofia” Cal destacar la construcció d’una gran cúpula , que remarca l’eix longitudinal. La cúpula central descansa sobre dues grans exedres (mitges cúpules ) i aquestes, a la vegada, descansen sobre altres exedres més petites , que es reparteixen el pes de les cúpules. A aquest sistema de sosteniment cal afegir els suports estàtics que representen els quatre grans pilars centrals i que, a la vegada, transmeten el pes de la coberta mitjançant arcs transversals cap als contraforts exteriors .
50. Interior de Santa Sofia (532 – 537), Istanbul. Les naus laterals estan separades de la nau central mitjançant un arc de mig punt i estan dividides en dos pisos amb columnes i pilars , i arcs de mig punt amb repetició rítmica . En el pis superior es trobava el matroneu . “ Hagia Sofia”
51. Hagia Sofia. Exterior Després de ser convertida en mesquita (s. XV ), es van produir grans alteracions en l’església, els quatre minarets exteriors aixecats varen alterar l’eix longitudinal de la planta i, també, es va transformar l’ ornamentació interior, tapant-la durant un temps per la prohibició musulmana de representar la figura humana.
52. Hagia Sofia. Interior Interior de Santa Sofia (532 – 537), Istanbul. L’ interior és molt lleuger amb una decoració de mosaics , la doble arcada i la tan aconseguida il·luminació a base de moltes finestres molt ben distribuïdes.
53. Perspectiva axonomètrica de Santa Sofia (532 – 537) Istanbul. Basílica de Santa Sofia La cúpula , gran protagonista de l’interior, s’aixeca sobre petxines .
54. Interior de Santa Sofia (532 – 537), Istanbul. Cosa que permet l’obertura d’unes 40 finestres en la base de la cúpula , ja que queda lliure de pesos, i que influeix enormement en la il·luminació de l’església; lluminositat a la que contribueixen, també, les finestres laterals de colors , sense oblidar la importància dels mosaics . La cúpula està construïda amb maó i tots els elements estan col·locats estratègicament per aconseguir una major lleugeresa .
55. Exterior de Santa Sofia (532 – 537), Istanbul. Basílica de Santa Sofia L’ exterior és molt sobri i es pot observar la incorporació dels turcs, els minarets . Destaca el joc de volums esglaonats . Si l’interior és tot diàfan, una visió més pesada ens ofereixen els contraforts exteriors que reben el pes dels arcs interns.
56. Exterior de Santa Sofia (532 – 537), Istanbul. Basílica de Santa Sofia
57. El sistema estructural de Santa Sofia és audaç, però senzill . Es va aixecar sobre un enorme rectangle, de 71 por 77 m , aproximadament, 225 per 240 peus bizantins. Dins ell, quatre enormes pilars , disposats de nord a sud, es van aixecar en els angles d’un quadrat de 100 peus bizantins de costat. A 70 peus d’ ample (31 cm) s’aixecaren quatre arcs torals . Al dos costats nord i sud estan embeguts en els murs laterals de la nau, i no són molt perceptibles des de l‘interior, però fortament remarcats a l’exterior per damunt del sostre. Quatre petxines lliguen els arcs. Sobre els vèrtex dels arcs, i de les quatre petxines que els uneixen, s’erigeix la cúpula principal, una immensa conxa gallonada por 40 nervis i 40 plements corbats . Està reforçada a l’exterior mitjançant 40 nervadures corbes col·locades en estrets intervals, que emmarquen les finestres. El pilars nord i sud sobresurten per damunt de les naus laterals i serveixen de contrafort a les empentes laterals dels arcs oriental i occidental i, indirectament, de la cúpula major. (...) Aquest nucli de precària estabilitat, format per pilars, arcs, cúpules, semicúpules, voltes de forn i petxines , constitueix el cor intern de la composició de doble casquet . La cúpula és un baldaquí , que s’aixeca lliure en l’espai, independent de les unitats espacials secundàries que l’envolten. Així les naus laterals, o el nàrtex o les tribunes intervenen poc , en conjunt, en el joc de forces del nucli intern . (...) Santa Sofia de Constantinoble (532-537) Antemi deTral·les Isidor de Milet Basílica de Santa Sofia COMENTARI:
59. Sant Vital de Ravenna Vista aèria Església de Sant Vital Més típicament bizantina és la de Sant Vitale , a Ràvenna, de planta octogonal i, igual que Sant Apol·linar el Nou i Sant Apol·linar in Classe, presenta una rica ornamentació de mosaics en el seu interior.
60. Planta i perspectiva axonomètrica de Sant Vital (522 – 532), Ravenna. Planta centralitzada de forma octogonal , amb un ambulatori cobert amb un complicat arc d’aresta . En el centre, els pilars centrals sustenten la cúpula central , a partir de la qual s’articulen nombroses exedres creant un ritme dinàmic . Església de Sant Vital
61. Sant Vital de Ravenna Exterior i planta Església de Sant Vital
62. San Vital. Planta. Parts Deambulatori Nàrtex Pròtesi Diacònicon Absis Torres Exedres Presbiteri Cúpula A l’entrada n’hi ha un nàrtex o pòrtic d’accés, que dóna lloc a dues capelles, des d’on es pot accedir al matroneu .
63. San Vital. Interior i alçat Presbiteri Deambulatori Gineceu o Matroneu Absis Gineceu o Matroneu
64. San Vital. Planta. Eixos Sant Vital de Ravenna Planta Tot i la centralització de la planta, es pot observar cert toc longitudinal degut a l’existència del nàrtex transversal a l’entrada i el presbiteri de forma triangular del fons.
65. San Vital de Ravenna (s.VI) L’ exterior és sobri , de maó vermell que contrasta amb l’ostentació interior. Exterior de Sant Vital (522 – 532), Ravenna.
67. San Vital Interior de Sant Vital (522 – 532), Ravenna. 2 1 3 4 A l’ interior és important la cúpula , construïda amb tubs de fang situats sobre les trompes .
68. San Vital de Ravenna Detall d’incurvació (conjunt d’arcs decoratius). També cal donar importància a l’alternança d’arcs . L’ esveltesa dels seus arcs , unit a l’ absència d’entaulament , confereix al conjunt una gran verticalitat . San Vital
69. Sant Vital de Ravenna. Riquesa decorativa interior. Cal afegir el sistema ornamental en columnes i arcs amb decoració musivària . San Vital de Ravenna (s.VI)
70. Sant Vital de Ravenna Interior: Miradors de la Tribuna i Absis. San Vital de Ravenna (s.VI)
71. Sant Vital de Ravenna Interior: Miradors de la Tribuna i Absis. San Vital de Ravenna (s.VI)
72. Té una gran finestra a cada costat , emmarcades cada una de elles per arcs de mig punt , a partir de llurs claus comença la curvatura de la cúpula. San Vital de Ravenna. Cúpula. San Vital (s.VI)
74. ------------------Primera Edat d’Or: Època de Justinià (VI)--------------------- Un altre focus d’art bizantí del període va ser Ravenna , al nord d’Itàlia. De l’època de Justinià són les esglésies de Sant Apollinare in Classe , i Sant Apollinare Nuovo , totes dues de planta basilical , en les quals es deixa sentir la influència paleocristiana . Sant Vital de Ravenna. Justinià. Opus tessellatum. Sant Apollinare Nuovo. Sant Apollinare in Classe , en el Port Anar a índex…
75. Exterior Basíliques Sant Apol·linar el Nou (esquerra) i Sant Apol·linar in Classe, en el port, Ravenna (baix). Planta Basilical . Tres naus , separades per columnes amb capitells derivats del corinti , però amb cimaci , amb una torre campanar circular exempta . Exterior construït de maó . I no tenen matroneu . Amb dues amb musivària interior ( NOU : conserva a la nau central , ha perdut els del absis; IN CLASSE O en el PORT : Conserva els de l’ absis , i ha perdut els de nau central).
76. Sant Apol·linar Nou. Planta longitudinal. Sant Apol·linar Nou. Ravenna (VI). Anar a índex… Sant Apol·linar el Nou: Conserva els mosaics de la nau central i ha perdut els de l’ absis.
78. Basílica Sant Apol·linar el Nou, Ravenna . Construïda en temps de Teodoric (505), dedicada al culte religió arriana, i consagrada al culte catòlic el segle VI . Crist separa les ovelles de les cabres. Palau de Teodoric
81. Sant Apol·linar in Classe, en el port: Ha perdut els mosaics de la nau central i conserva els de l’ absis. Sant Apol·linar in Classe. Ravenna (VI). Anar a índex…
82. Sant Apol·linar in Classe. Ravenna (VI). Interior de Sant Apol·linar in Classe (549). Ravenna. Itàlia. Absis.
83. ------------------Segona Edat d’Or (mitjans segle IX al segle XII)--------------------- Diversos esdeveniments afecten el seu desenvolupament. Els més notables són: A) El moviment iconoclàstic (s. VIII ). I, B) La ruptura entre l'església d‘Orient i d’Occident ( 1054 , s. XI). Durant aquest període es va prohibir l’exhibició i reproducció d’imatges , probablement per influència de les religions musulmana i jueva, que s’oposaven a la iconolatria . Arran d’aquests fets, la figura humana en l‘Imperi bizantí va ser fortament vetada a causa de què part de l'església d‘Orient es va oposar a qualsevol representació d'escenes o personatges sagrats. Aquesta postura va portar al començament de la iconoclàstia o crisi iconoclasta (726-842). Així, l'any 726 , l'emperador Lleó III va ordenar la destrucció per tot l'imperi no només de les icones, sinó de totes les representacions religioses on aparegués la figura humana. És el moment en què les imatges o “ICONES” SÓN TRENCADES en gran nombre , perquè una part del clergat s’indigna en veure que els fidel “adoren imatges”, mentre l'altra part considera indispensables les representacions per a l'educació religiosa del poble. ICONES
84. Sant Marc de Venècia. Interior. ------------------Segona Edat d’Or (mitjans segle IX al segle XII)--------------------- Època Comenos (s. XI). Basílica de Sant Marc, Venècia (s. XI). Anar a índex…
85. Basílica de Sant Marc, Venècia (s. XI). ------------------Segona Edat d’Or (mitjans segle IX al segle XII)--------------------- Època Comenos (s. XI). Únicament el territori bizantí d'Itàlia es va resistir a la norma iconoclasta.
86. Basílica de Sant Marc, Venècia (s. XI). ------------------Segona Edat d’Or (mitjans segle IX al segle XII)--------------------- Època Comenos (s. XI). Malgrat el moviment ICONOCLASTA , en aquesta segona etapa es produeix un renaixement de l’art bizantí després d’un segle i mig d’escassa activitat artística. En aquest moment, l’ arquitectura monumental (que es manifesta en les esglésies, amb uns esplèndids mosaics) experimenta algunes novetats com la definitiva tipologia d’església de creu grega amb pòrtic i coberta amb diverses cúpules , generalment sobre tambor per a donar-los més esveltesa . Sant Marc de Venècia (1063, consagrada en 1073).
87. Basílica de Sant Marc, Venècia (s. XI). ------------------Segona Edat d’Or (mitjans segle IX al segle XII)--------------------- Època Comenos (s. XI). Sant Marc de Venècia (consagrada en 1073). El desig d’aconseguir espais més diàfans va fer que se substituís el pilar per la columna .
88. Basílica de Sant Marc, Venècia (s. XI). ------------------Segona Edat d’Or (mitjans segle IX al segle XII)--------------------- Època Comenos (s. XI). Sant Marc de Venècia (consagrada en 1073).
89. Basílica de Sant Marc, Venècia (s. XI). ------------------Segona Edat d’Or (mitjans segle IX al segle XII)--------------------- Època Comenos (s. XI). Sant Marc de Venècia (consagrada en 1073). Així mateix, l’ exterior dels edificis, fins aleshores desatès, va adquirir importància i va desaparèix er la seva antiga austeritat gràcies a la utilització alternada de maons i pedres acolorides i a la decoració a base de meandres i puntes de serra.
90. Basílica de Sant Marc, Venècia (s. XI). ------------------Segona Edat d’Or (mitjans segle IX al segle XII)--------------------- Època Comenos (s. XI). A Venècia es va construir, l’any 1063, la basílica de Sant Marc , de planta de creu grega i coberta amb cinc cúpules sobre tambor , una en el creuer i les altres en cadascun dels braços del temple.
91. Basílica de Sant Marc, Venècia (s. XI). ------------------Segona Edat d’Or (mitjans segle IX al segle XII)--------------------- Època Comenos (s. XI). Sant Marc de Venècia (consagrada en 1073).
92. Basílica de Sant Marc, Venècia (s. XI). ------------------Segona Edat d’Or (mitjans segle IX al segle XII)--------------------- Època Comenos (s. XI). Església està mal conservada a causa de les nombroses inundacions. L’ interior està recobert amb mosaics de fons daurats , fets en vàries èpoques. Els tetrarques en un cantó de la Basílica de Sant Marc de Venècia (1063, consagrada en 1073).
93. Basílica de Sant Marc, Venècia (s. XI). ------------------Segona Edat d’Or (mitjans segle IX al segle XII)--------------------- Època Comenos (s. XI).
94. Aquesta darrera etapa finalitza amb la conquesta turca de Constantinoble el 1453 . No es produeixen novetats arquitectòniques importants i prevalen les característiques de l’ etapa precedent . El revestiment de l’ exterior amb maó , que s’accentua en aquest període, recorda l’arquitectura mudèjar hispànica . A nivell polític, és una etapa de decadència . ------------------Tercera Edat d’Or (segles XIV i XV)--------------------- Santa Sofia de Kiev
95. També fou habitual les basíliques amb una profusa decoració exterior i la multiplicitat de cúpules sobre tambor i de tipus bulbós . ------------------Tercera Edat d’Or (segles XIV i XV)--------------------- Santa Sofia de Novgorod
97. Catedral de San Basili. Moscou (s. XVI) A països que no foren envaïts pels turcs , l’art bizantí es va continuar manifestant uns quants segles més tard. És el cas de l’església de Sant Basili (s. XVI), a Moscou , també amb les típiques cúpules bulboses .
98. Església de Santa Sofia de Kiev Són esglésies estretes i elevades , tendència que culminarà en les esglésies russes, que es cobriran amb cúpules bulboses i daurades amb un t ambor fals . Anar a índex…
100. Església Catedral de San Basili (s. XVI) O Catedral de la Intercessió de la Verge al Monticle (1555-1561), situada en l’extrem sud-est de Plaça Roja just davant de la Torre Spasskaya del Kremlin, Moscou .
101. Mundialment famosa per les seves característiques cúpules en forma de bulb. Ordenada construir pel tsar Ivan el Terrible. El 1588 el tsar Fiodor Ivanovich va ordenar que s’agregués una nova capella al costat est de la construcció, sobre la tomba de Sant Basili el Beneït, sant pel qual es va començar a anomenar popularment la catedral.
102.
103. 2.1. Arts plàstiques: Pintura i escultura Característiques generals . Quan el moviment iconoclasta s'apaivaga , la pintura bizantina adopta regles de representació fixes, i decorant l’ interior del temple , es manifesta en diverses tipologies , entre les quals destaquen la pintura mural, els mosaics i les icones portàtils de fusta . Les superfícies s’acostumaven a cobrir a base de figures planes, sense perspectiva ni volum , disposades simètricament sobre un fons daurat . Santa Sofia de Kiev Pantocràtor Sant Apol·linar el Nou Desfilada de màrtirs Icona Galaktrophousa (Verge alletant a Jesús) Anar a índex… Anar a índex…
104. 2.1. Arts plàstiques: Pintura i escultura Una de les pintures bizantines més admirades. Es creu que aquesta obra reflexa la influència italiana, que va ser manifesta en el món bizantí, durant aquesta època. La Verge i el Nen (finals del segle XIII). National Gallery of Art, Washington)
105. Absis Sant Vital de Ravenna. Disposició en alt. Zona baix sòcol marbres (món terrenal) Zona enmig (zona de trànsit) Zona superior (zona celestial) 2.1. Arts plàstiques: Pintura i escultura La pintura mural . La pintura mural bizantina respon a un llenguatge simbòlic caracteritzat pel caràcter abstracte de les formes . Cada escena té el seu emplaçament específic dins l’església. Així, la zona més alta del temple , que simbolitza el cel, l’ocupen les representacions més sagrades: Crist, l’Ascensió o la vinguda de l’Esperit Sant , situats normalment a la cúpula , i la Mare de Déu, a l’ absis . Les voltes, trompes i parts superiors de les parets simbolitzen Terra Santa i s’hi representen escenes de la vida de Crist o la mort de Maria . La tercera zona, formada per nínxols, arcades i pilars , representa el poder de la fe de l’església i és l’ espai reservat als sants . El simbolisme de les primeres etapes és substituït per una forta expressivitat narrativa i bellesa formal . Anar a índex…
106. 2.1. Arts plàstiques: Pintura i escultura Sant Vital de Ravenna Icona Crist Cosmocràtor La pintura mural . Però, la pintura mural va tenir molt poca importància , donat que la decoració es realitzava a base de mosaics . Tan sols es va començar a utilitzar quan no es podien permetre la tècnica del mosaic. Les manifestacions pictòriques murals més antigues daten del segle XI . Altre tipus de pintura que va destacar són les miniatures i les icones .
107. 2.1. Arts plàstiques: Pintura i escultura Les icones . Són pintures sobre taula de creació pròpiament bizantines , de caràcter exclusivament religiós (pintades a l' encàustica amb tinta vermella). Apareixen devers el segle IV i, en un principi , se representaven imatges de sants , encara que, posteriorment, es preferirà la representació de la Mare de Déu (de vegades acompanyada amb el Nen ) o la vida de Jesús Crist . A partir del segle XIII s’iniciarà el costum de revestir les figures amb làmines de metall , deixant solament al descobert la cara i els pius. Tot i que les icones començaren en Bizanci, és en Rússia on aconseguiran un major desenvolupament . Verge Nikopeia (victoriosa) Icona Verge Orant (braços en pregària) Verge orant Anar a índex…
108. 2.1. Arts plàstiques: Pintura i escultura Les miniatures es realitzaven decorant textos de llibres del Nou o Antic Testament , il·lustrant, de vegades, pas a pas, els fets narrats. Durant la revolució iconoclasta es representen temes abstractes i sense figures . Després són molt freqüents els “ octateucos” (vuit primers llibres del NT) i els salteris (libres de Salms). Hi havia distints tipus de miniatures segons les possibilitats econòmiques del públic a qui van dirigides: una pàgina, tan sols els marges … Exaltació de David (salteri bizantí). Anar a índex…
109. Miniatura del segle XII, representa l’Església dels Sants Apòstols de Constantinoble. 2.1. Arts plàstiques: Pintura i escultura
110. Beat de Liébana. L’arca de Noé . Gènesi VI, 14 ss. Beat de Liébana. El Senyor i els 24 ancians. Apocalipsi, V, 8. Miniatures preromàniques: Il·lustracions dels llibres dels beats (comentaris Apocalipsi), o de la Bíblia i dels Codis.
111. Beato de Liébana. El Senyor, Alfa i Omega,... Ap ocalipsi,1-8. Beato de Liébana. Joan no adora a l’àngel, sinó al seu Déu. Apocalipse, XXII, 8. Personatges ocults baix àmplies vestimentes, s’allunyen del naturalisme clàssic. El fons es sol dividir en diverses franges.
113. Aquesta miniatura no és Bizantina, però seguiren aquesta tècnica de Miniatures Pàgina d’un antic Salteri (Salm 1). Títol original תְּהִילִים ( hebreu ) Sèrie Llibres sapiencials Precedit per Lilbre de Job Seguit per Proverbis
114. 2.1. Arts plàstiques: Mosaic El mosaic bizantí . El gust pels colors vius es reflecteix en els mosaics que decoren l’interior dels temples , i mitjançant els quals s’aconsegueixen magnífics efectes de lluminositat . Els mosaics bizantins, abundants i exuberants de llum i color, exerceixen funcions didàctiques i sobretot simbòliques. Crist Pantocràtor El més famós dels mosaics bizantins (s. XII) de l’Església de la Divina Saviesa (Sagrada Sabiduría, o Hagia Sofia), conservat en Istanbul (antiga Constantinoble). Anar a índex…
115.
116. ------------------Primera Edat d’Or: Època de Justinià (VI)--------------------- El mosaic bizantí . Durant la primera Edat d’Or, aquesta tècnica va assolir un gran desenvolupament, tal com demostren els mosaics de San Vital de Ravenna , realitzats cap a l’any 547 i en els quals apareixen diverses escenes bíbliques i cortesanes, com les de Justinià i la seva esposa Teodora acompanyats pels seguicis respectius, amb figures planes de marcada frontalitat . També a Ravenna es van decorar amb mosaics en el segle VI les esglésies de Sant Apollinare Nouvo i Sant Apollinare in Classe . Sant Vital de Ravenna. Justinià. Opus tessellatum. Sant Apollinare Nuovo. Sant Apollinare in Classe , en el Port Anar a índex…
117. 2.1. Arts plàstiques: Mosaic Sant Vital de Ravenna Icona Crist Cosmocràtor Mosaics de San Vital de Ravenna : Destaquen els de l’ absis , on està representat, en la volta, El Salvador a l’estil occidental ( jove i imberbe ), assegut sobre el globus celeste entre els àngels, i als dos extrems Sant Vital , a qui Jesús lliura la corona del martiri i, a l’altre, el bisbe Maximilià , a qui havia manat edificar San Vital i que sosté la maqueta . Fons daurat i elements paisatgístics. ------------------Primera Edat d’Or: Època de Justinià (VI)--------------------- Anar a índex…
118. Absis Sant Vital de Ravenna. Disposició en alt. Zona baix sòcol marbres (món terrenal) Zona enmig (zona de trànsit) Zona superior (zona celestial) 2.1. Arts plàstiques: Mosaic Mosaics de San Vital de Ravenna : En les parets laterals de l’absis destaca el mosaic de Justinià i el seu seguici , que porten les ofrenes al Salvador. Tema molt estrany per a una església, que denota el sistema cesaropapista . El mosaic de Teodora i el seu seguici es troba situat en front de l’anterior. ------------------Primera Edat d’Or: Època de Justinià (VI)---------------------
119. 2.1. Arts plàstiques: Mosaic Sant Vital de Ravenna. Interior. Divisió en panells. ------------------Primera Edat d’Or: Època de Justinià (VI)---------------------
120. Mosaic Sant Vital de Ravenna. Justinià i el seu seguici (532) . Opus tessellatum. 2.1. Arts plàstiques: Mosaic ------------------Primera Edat d’Or: Època de Justinià (VI)--------------------- Tan sols es por reconèixer dos retrats , el de Justinià i el del Bisbe ; la resta de personatges són totalment iguals. Justinià, en el centre , amb vestimentes de color obscur i amb una corona que molt semblant a la dels sants . Es tracta de figures totalment tapades, de grans ulls . Anar a índex…
121. Mosaic Sant Vital de Ravenna. Justinià i el seu seguici (532) . Opus tessellatum. 2.1. Arts plàstiques: Mosaic ------------------Primera Edat d’Or: Època de Justinià (VI)---------------------
122. 2.1. Arts plàstiques: Mosaic ------------------Primera Edat d’Or: Època de Justinià (VI)--------------------- Sense espai entre els personatges, fins i tot s’arriben a trepitjar amb el peus representats en forma de V . A l’ esquerra , l’ exèrcit i a la dreta els representants de l’església , que indica la supeditació de les dues a Justinià .
123. 2.1. Arts plàstiques: Mosaic ------------------Primera Edat d’Or: Època de Justinià (VI)--------------------- Monarquia bizantina suport en exèrcit (general Belisari ) i l’ església (bisbe Maximià ). Retrats de Justinià i del bisbe , es reconeix a Belisari per barba, resta de rostres iguals. Es realça Justinià amb la capa obscura . Situat en una paret lateral del presbiteri, en front del mosaic que representa a la seva dona Teodora (a continuació). Vestimentes àmplies que dissimulen anatomies (allò important és l’essència, l’esperit ). Característiques generals (en diapositives anteriors ). Figures tapades , grans ulls, sense espai entre ells, es trepitgen amb els peus oberts en forma V , amb sensació d’ingravidesa . Escut amb el Crismó (símbol del Senyor), emprat per Constantí per vèncer en Pont Milvi , 312, i adoptat com símbol cristià imperial . Mosaic Sant Vital de Ravenna. Justinià i el seu seguici (532) . Opus tessellatum. Aureola o “nimbo” destinat a sants perquè es considerava el tretzè apòstol . Justinià ofereix un recipient d’ oro per la recuperació de Ravenna .
124. Tessel·les inclinades en direcció a la font de llum . Colors brillants harmònics o contraposats . Antinaturalisme ( hieratisme, simetria ,etc.) Cànon cap 3 mòduls nas (Santíssima Trinitat). 1 2 3 Sant Vital de Ravenna. Justinià. Opus tessellatum. 2.1. Arts plàstiques: Mosaic ------------------Primera Edat d’Or: Època de Justinià (VI)---------------------
125. 2.1. Arts plàstiques: Mosaic Sant Vital de Ravenna. Interior. Divisió en panells. ------------------Primera Edat d’Or: Època de Justinià (VI)--------------------- El mosaic de Teodora i el seu seguici es troba situat en front de l’anterior.
126. 2.1. Arts plàstiques: Mosaic ------------------Primera Edat d’Or: Època de Justinià (VI)--------------------- Mosaic Sant Vital de Ravenna. Teodora i la seva cort (532). Presenta un cert interès per la profunditat mitjançant una sèrie d’ elements arquitectònics , encara que realment desproporcionats ; l’element principal són els personatges , totalment frontals per a indicar respecte i obligació. D’un color més viu , s’intenta representar la moda i les joies . La porta , que es representa en el fons del mosaic és el punt de fuga . Anar a índex…
127. 2.1. Arts plàstiques: Mosaic ------------------Primera Edat d’Or: Època de Justinià (VI)--------------------- Mosaic Sant Vital de Ravenna. Teodora i la seva cort (532).
128. ------------------Primera Edat d’Or: Època de Justinià (VI)--------------------- 2.1. Arts plàstiques: Mosaic Mosaic Sant Vital de Ravenna. Teodora i la seva cort (532). Colors més vius que mosaic de Justinià. Reflecteix joies, moda, luxe . Emmarcada per columnes corínties i frisos de marcat caràcter decoratiu . Característiques generals: Importen els personatges , frontals , indiques respecte i obligació . Emperadriu Teodora sobresurt de la resta del grup i està emmarcada per l’ absis de darrere , elements arquitectònics desproporcionats , interès profunditat . Porta del fons es el punt de fuga . Elements al·legòrics (f ont de la vida = baptisme ).
129. 2.1. Arts plàstiques: Mosaic ------------------Primera Edat d’Or: Època de Justinià (VI)--------------------- Sant Vital de Ravenna. Anell místic. Cúpula.
130. Exterior Basíliques Sant Apol·linar el Nou (esquerra) i Sant Apol·linar in Classe, en el port, Ravenna (baix). Planta Basilical . Tres naus , separades per columnes amb capitells derivats del corinti , però amb cimaci , amb una torre campanar circular exempta . Exterior construït de maó . I no tenen matroneu . Amb dues amb musivària interior ( NOU : conserva a la nau central , ha perdut els del absis; IN CLASSE O en el PORT : Conserva els de l’ absis , i ha perdut els de nau central).
131. Sant Apol·linar Nou. Ravenna (VI). Sant Apol·linar el Nou: Conserva els mosaics de la nau central i ha perdut els de l’ absis. ------------------Primera Edat d’Or: Època de Justinià (VI)--------------------- Anar a índex…
132. Basílica Sant Apol·linar el Nou, Ravenna . Construïda en temps de Teodoric (505), dedicada al culte religió arriana, i consagrada al culte catòlic el segle VI . Crist separa les ovelles de les cabres. Palau de Teodoric
134. Mosaics de Sant Apol·linar el Nou : Sols conservat a la nau central . Es pot dividir en tres zones. En la zona inferior dues processons , a un costat de sants i a l’altre de santes . Gran riquesa cromàtica . Varietat de figures. Tots amb la mateixa actitud . Com si volguessin deixar constància dels rituals eclesiàstics i els cerimonials de palau. En el registre mitjà , entre finestres, figures aïllades de sants i de profetes . Sant Apol·linar el Nou. Desfilada de sants.
136. Sant Apol·linar el Nou. Desfilada de sants. Mosaic de Sant Apol·linar el Nou : En la part superior històries religioses de mida menor. La comitiva de santes segueix a Teodora , que avança cap a la Verge, entronitzada , precedida per els tres Mags (encara no n’hi havia el negre) la de sants segueix a Justinià i avança cap al Salvador . Santes Teodora Verge Reis Mags. Sants Justinià Salvador.
137. Sant Apol·linar el Nou. Desfilada de màrtirs. Colors irreals (brillants). Cànon estilitzat (9 caps, 3 torsos). Perspectiva invertida (cap a fora ). Contorns marcats. Fons daurats (infinit, cel). Isocefalia . Concepte de paisatges ( element repetit ). Luxe i sumptuositat . Escassetat d’ombres i clarobscurs . Ritme, harmonia . ------------------Primera Edat d’Or: Època de Justinià (VI)--------------------- Sant Apol·linar Nou. Ravenna (VI).
138. Sant Apol·linar el Nou. Adoració dels Reis Mags. ------------------Primera Edat d’Or: Època de Justinià (VI)--------------------- Sant Apol·linar Nou. Ravenna (VI).
139. Sant Apol·linar in Classe, en el port: Ha perdut els mosaics de la nau central i conserva els de l’ absis. Sant Apol·linar in Classe. Ravenna (VI). Anar a índex… ------------------Primera Edat d’Or: Època de Justinià (VI)---------------------
140. Interior de Sant Apol·linar in Classe (549). Ravenna. Itàlia. Planta logitudinal. Sant Apol·linar in Classe. Ravenna (VI). ------------------Primera Edat d’Or: Època de Justinià (VI)---------------------
141. Absis de Sant Apol·linar in Classe. Basílica italiana de Sant Apol·linar in Classe , situada en Classe, port històric de Ravenna, a 5 quilòmetres del centre. Construïda a principi segle VI, consagrada en 547 per l’arquebisbe Maximià i dedicada a Sant Apol·linar, primer bisbe de Ravenna. Sant Apol·linar in Classe
142. Interior de Sant Apol·linar in Classe (549). Ravenna. Itàlia. Planta logitudinal. Sant Apol·linar in Classe. Ravenna (VI).
143. Mosaics de Sant Apol·linar en el Port : Sols conservats a l’ absis . A la volta, sobre un fons de natura , es representa a Sant Apol·linar, guiant el ramat d’ovelles (símbol de la cristiandat) cap a la Creu (símbol de Jesús), situada més a dalt. Sant Apol·linar in Classe. Ravenna (VI).
144. Mosaics de Sant Apol·linar en el Port : A la paret superior , apareix el Tetramorf (lleó de Sant Marc, home de Sant Mateu, toro de Sant Lluc i àguila de Sant Joan), tema que es repetirà contínuament en el romànic .
145. Sant Apol·linar in Classe. Ravenna (VI). Mosaics de Sant Apol·linar en el Port : A sota, igual que en Sant Apol·linar el Nou, hi ha figures aïllades de sants totalment frontals i rígides, entre les finestres .
146. Sant Apol·linar in Classe. Ravenna (VI). Interior de Sant Apol·linar in Classe (549). Ravenna. Itàlia. Absis.
147. ------------------Segona Edat d’Or (mitjans segle IX al segle XII)--------------------- Després del període iconoclasta , en què van abundar els motius abstractes i vegetals , a mitjan segle IX reapareix la figura humana , tal com s’aprecia en les mosaics de Santa Sofia de Tessalònica del segle IX .
148. ------------------Segona Edat d’Or (mitjans segle IX al segle XII)--------------------- Les obres pictòriques adquireixen en aquest període una gran bellesa formal i harmonia compositiva, que proporcionen a l’obra un marcat naturalisme . D’aquesta època destaquen a Itàlia els rics mosaics de Sant Marc de Venècia , en què s’empra profusament el daurat , i els mosaics paisatgístics de la catedral de Cefalú a Sicília , realitzats en el segle XII . Basílica de Sant Marc de Venècia (1063, consagrada en 1073). Interior.
149. Mosaic del portal de Sant Alipio en la Basílica de Sant Marc (s. XIII). Venècia. ------------------Segona Edat d’Or (mitjans segle IX al segle XII)--------------------- Època Comenos (s. XI). Anar a índex…
150. ------------------Segona Edat d’Or (mitjans segle IX al segle XII)--------------------- Mosaic de la catedral de Cefalú a Sicília , realitzats en el segle XII . Anar a índex…
151. ------------------Segona Edat d’Or (mitjans segle IX al segle XII)--------------------- Escultura . Té gran importància per què: - Servirà de pont per què els models orientals arriben a occident . - Conserva formes clàssiques . - Iconografia . En l’evolució de l’escultura bizantina trobem dues etapes (A i C) separades per la revolució iconoclasta (B). A) PRIMERA ETAPA : Es cultiva poc l’escultura exempta. Rebuig a representar els éssers divins a la mida natural o de gran mida per por a caure en la idolatria. Es rebutja el nu . Abunden els relleus petits realitzats sobre materials nobles. Destaquen els díptics consulars que commemoren algun succés important en la vida de qui els encarrega. Solen representar al cònsol en el moment de donar l’’inici o el punt de partida a les festes a les que convida al poble i que apareixen representades en relleus menors. Era costum regalar aquestos petits gravats a amics o familiars. Anar a índex…
152. ------------------Segona Edat d’Or (mitjans segle IX al segle XII)--------------------- Destaquen els díptics consulars que commemoren algun succés important en la vida de qui els encarrega.
153. ------------------Segona Edat d’Or (mitjans segle IX al segle XII)--------------------- A) PRIMERA ETAPA. Escultura . Càtedra de Maximiliano (cadira portàtil) coberta pràcticament de relleus . Els de major mida estan en la part frontal del seient amb figures de sant Joan Evangelista, sant Joan Baptista i Jesús entre ells; a més n’hi ha una barreja de decoració menor de tipus animal i vegetal .
154. ------------------Segona Edat d’Or (mitjans segle IX al segle XII)--------------------- A) PRIMERA ETAPA. Escultura . Tetrarques de Venècia : Escultura situada en la plaça de Sant Marc , relleu molt més alt, quasi d’embalum rodó . Fet en pòrfir vermell. Té cares tosques i els plecs de les vestimentes plans i verticals. Els tetrarques en un cantó de la Basílica de Sant Marc de Venècia (1063, consagrada en 1073).
155. ------------------Segona Edat d’Or (mitjans segle IX al segle XII)--------------------- B) SEGONA ETAPA. Escultura . Revolució iconoclasta : Degut principalment a dues causes, una religiosa per a salvaguardar la puresa de la fe i evitar la idolatria , i l’altra política donada l’enorme influència de l’Església sobre el poble , l’emperador Lleó III , l’any 726 , va decidir suprimir les imatges per a què, amb un menor contacte amb les imatges, es reduís aquesta influència i la idolatria.
156. ------------------Segona Edat d’Or (mitjans segle IX al segle XII)--------------------- C) TERCERA ETAPA. Escultura . Després l’ emperadriu torna a permetre la representació figurativa . Apareixen temes que després es repetiran. Les imatges són més espiritualitzades , ja que els artistes no temen ser acusats d’idolatria. Es representa sobre tot a Jesús i a la Verge . Manifestacions de la Verge Verge Theotokos : de front, entronitzada, amb el Nen en els seus genolls (romànic). Verge Hodigitria : de peu, sosté el Nen amb un braç (gòtic). Verge Blanquernitisa : orant, amb els braços alts, i amb un medalló en el ventre, que representa la imatge de Jesús. Verge Glycofilousa : acariciant al seu fill. Verge Galaktrofousa : donant el pit o alletant el seu fill. Manifestaciones de Jesús : Se’l representa a l’estil oriental (home madur, barbat, beneint amb la mà dreta i, en ocasions, sosté un llibre amb l’esquerra). Deesis : Jesús apareix entre la Verge i sant Joan. Dodekaorton : representa les dotze festes principals de l’any litúrgic ortodox. Anàstasis : representa la baixada de Jesús del Limbe. Hetimasia : representa el tron de Jesús buit en la seva espera abans del Judici Final. Anar a índex…
157. ------------------Tercera Edat d’Or (segles XIV i XV)--------------------- ICONES Monestir Òsios Lucas. Icona Verge THEOTOKOS. (mare de front i asseguda, entronitzada amb el Nen als genolls, romànic). Icona HODIGITRIA (gòtic). (conductora o la que mostra el camí, de peu sosté el nen amb un braç).
158. ------------------Tercera Edat d’Or (segles XIV i XV)--------------------- ICONES Icona HOGIDITRIA (gòtic). Emperador Joan II Comeno i emperadriu Irene. (conductora o la que mostra el camí, de peu sosté el nen amb un braç).
159. ------------------Tercera Edat d’Or (segles XIV i XV)--------------------- ICONES Icona BLANQUERNITISA. Verge O rant, amb els braços alts, en pregària, i amb un medalló en el ventre, que representa la imatge de Jesús.
160. ------------------Tercera Edat d’Or (segles XIV i XV)--------------------- ICONES Icona GALAKTROPHOUSA. Verge alletant a Jesús. Verge NIKOPEIA (victoriosa).
163. ------------------Segona Edat d’Or (mitjans segle IX al segle XII)--------------------- C) TERCERA ETAPA. Escultura . Després l’ emperadriu torna a permetre la representació figurativa . Apareixen temes que després es repetiran. Les imatges són més espiritualitzades , ja que els artistes no temen ser acusats d’idolatria. Es representa sobre tot a Jesús i a la Verge . Manifestacions de la Verge Verge Theotokos : de front, entronitzada, amb el Nen en els seus genolls (romànic). Verge Hodigitria : de peu, sosté el Nen amb un braç (gòtic). Verge Blanquernitisa : orant, amb els braços alts, i amb un medalló en el ventre, que representa la imatge de Jesús. Verge Glycofilousa : acariciant al seu fill. Verge Galaktrofousa : donant el pit o alletant el seu fill. Manifestaciones de Jesús : Se’l representa a l’estil oriental (home madur, barbat, beneint amb la mà dreta i, en ocasions, sosté un llibre amb l’esquerra). Dèisis : Jesús apareix entre la Verge i sant Joan. Dodekaorton : representa les dotze festes principals de l’any litúrgic ortodox. Anàstasis : representa la davallada de Jesús del Limbe (o als inferns). Hetimasia : representa el tron de Jesús buit en la seva espera abans del Judici Final.
164. ------------------Tercera Edat d’Or (segles XIV i XV)--------------------- ICONES Lleó IV davant Déu. Dèisis (Deesis): Jesús apareix entre la Verge i Sant Joan.
165. ------------------Tercera Edat d’Or (segles XIV i XV)--------------------- ICONES Icona ANÀSTASIS. Davallada de Jesús del Limbe (o als inferns).
166. ------------------Tercera Edat d’Or (segles XIV i XV)--------------------- ICONES Icona HETIMASIA. Representa el tron de Crist buit, en la seva espera davant el Judici Final.
170. ------------------Tercera Edat d’Or (segles XIV i XV)--------------------- ICONES Mausoleu o Martyria Gal·la Placídia Creu còsmica Sant Joan de la Font. Nàpols. Creu de la victòria.
![[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],ÍNDEX]()