1. Competències lingüístiques
Aprendre CCSS:
Parlar, llegir i escriure
DOLORS QUINQUER 2010-2011

2. • Molts alumnes arriben a la secundària amb
mancances per llegir comprensivament i
per escriure.
• Alguns (massa) alumnes acaben l’ESO
sense assumir un nivell de competència
lingüística suficient per seguir aprenent.
• A molts instituts hi ha força alumnes amb
poc domini del català.
Dolors Quinquer

3. - 1998: Jaume Jorba i altres: “Parlar i escriure per
aprendre. Ús de la llengua en situació d’ensenyament
/ aprenentatge des de les àrees curriculars”, ICE de la
UAB.
- 2004-2005: Departament d’Educació: “Aprendre
ciències socials i experimentals. Parlar, escoltar, llegir
i escriure”.
- 2006: LOE Currículum basat en competències
bàsiques.
- 2010-2011: Darrera versió del curs: “Les
competències comunicatives (i audiovisuals)
aplicades a les àrees curriculars”.
Dolors Quinquer

4. El món canvia...
Dolors Quinquer

5. ia...
ca nv
i etat nt...
s oc am
e
La se ny
L’ en
Dolors Quinquer

6. Pregunta d’una prova de
coneixements
• Què és un huracà?
• Per què es produeix?
• Quines zones de la terra són assolades periòdicament
per huracans?
• Ciclons, tifons, tempestes tropicals. Quina relació tenen
amb els huracans?
Dolors Quinquer

7. Pregunta d’una prova basada en
les competències
1) Comenta la imatge de satèl·lit:
Dolors Quinquer

8. Pregunta d’una prova basada en
les competències
2) A més d’huracans, hi ha altres catàstrofes
naturals (terratrèmols, inundacions,
erupcions de volcans, etc.)
Si haguessis d’estudiar el terratrèmol que
va destruir Port Príncep (Haití) el
12.01.2010, com ho faries?
Dolors Quinquer

9. En el segon cas, quines són les
demandes de las preguntes?
- Domini de conceptes complexos, generals i
abstractes
- Aplicació d’aquests conceptes a una situació nova,
diferent d’allò fet a classe.
- Redacció d’un text explicatiu
- Comprensió de les demandes d’una tasca no feta
abans, planificació de l’acció per resoldre la qüestió
plantejada.
Dolors Quinquer

10. No és el mateix aprendre informacions que
aprendre coneixements que desenvolupin
competències
Per transferir allò que s’ha après a noves
situacions…, cal fer atenció als conceptes
clau, i passar per l'abstracció
Dolors Quinquer

11. Definició de competència
“La capacitat d’actuar eficaçment en
situacions diverses, complexes i
imprevisibles es basa en coneixements,
però també en valors, habilitats,
experiència...” (Eurydice, 2002)
Posa èmfasi en la funcionalitat dels
coneixements, en el fet d’utilitzar-los
Dolors Quinquer

12. Competències?
Dolors Quinquer

13. Per on començar?
Incrementar Potenciar la
l`ús de TIC comunicació
Treball per
competències
Fomentar la Promoure
cooperació i la l’autoregulació i
interacció l’autonomia
Dolors Quinquer

14. PARLAR CCSS
un
res ant /a
jud any
alt A
mb mp
na co
prè
S’a APRENDRE ÉS
UN ACTE DE
COMUNICACIÓ
t-los artir,
ixan omp
De r, c blic als)
pú rm
la
par ensua r, t e n n s fo
lan cio
on s tar Par osi
c en xp
gum (e
ar
Dolors Quinquer

15. LLEGIR CCSS
és rup
m ent g
e g ir am en
Ll crític leg
ir
g ir L
Lle
to tes lla
ir a s p are
leg ree
L à ir en
le s L leg
Dolors Quinquer

16. ESCRIURE CCSS
R,
F ICA
TI
,J US
AR
PLIC
, EX
IR
FIN
E, DE
IUR TAR
SCR EN
DE UM
ARG
Dolors Quinquer

17. DIFICULTATS DE L’ALUMNAT:
COMPRENSIÓ DEL VOCABULARI
“Un rasloqui xiuxiueja la mescra. Els altres
esperen darrera la jofra. Quan la jofra cau, el
rasloqui compta les mescres i xamfra ràpidament”
El lèxic esdevé el problema:
Moltes paraules desconegudes, tot i que la sintaxi és
correcta, també els verbs, els articles, etc.
Potser podrien contestar preguntes: Què fa un
rasloqui quan la jofra cau?

18. DIFICULTATS DE L’ALUMNAT: “MODELS
MENTALS”
“Ell va deixar 12 € a la taquilla. Ella volia donar-li
5 €, però ell no va voler. Quan van ser dins, ella
va portar una bossa gran amb crispetes”
Cal tenir referents, un esquema, un patró, un model
on encaixar aquesta situació

19. DIFICULTATS DE L’ALUMNAT:
REFERENTS CIENTÍFICS
Text: El so i la llum

20. DIFICULTATS DE L’ALUMNAT:
ELS REFERENTS CULTURALS

21. LES DIFICULTATS DE L’ALUMNAT:
REFERENTS QUOTIDIANS
La Primavera (a geografia)
L’alumnat parteix dels referents quotidians, els costa
molt utilitzar els de la ciència

22. DIFICULTATS DE L’ALUMNAT: POLISÈMIA
En el context científic cada paraula té un significat que
sovint és diferent al del context quotidià
context quotidià (molts significats
context científic
diferents)
Menjo la sopa a la força
Força Barça
Els senyors feudals utilitzaven la força
Anar al cine m’agrada força
F=m·a
Tinc força
Faig força
Menjar dóna força

23. DIFICULTATS DE L’ALUMNAT: ELS
CONNECTORS (AJUDEN A ESTABLIR
RELACIONS COMPLEXES)
reforça
Llavors...., llavors
Llavors..., llavors pensament lineal
afavoreix
Si....., aleshores..... pensament hipotètic
(Ús del subjuntiu i del condicional)
afavoreix
Ja que...., perquè..... pensament causal
(confonen causes i conseqüències…)

24. LA LLENGUA I LES ÀREES CURRICULARS
L’alumnat no entén els textos perquè no sap
llegir o perquè no coneix els continguts?
Els diferents tipus de text -descriptiu,
explicatiu, argumentatiu ...- s’escriuen amb
les mateixes ‘regles del joc’ a totes les àrees?
Cal ensenyar llengua a les classes de
ciències, d’història o de matemàtiques?

25. CADA DISCIPLINA TÉ EL SEU “PATRÓ
LINGÜÍSTIC”
Imagina’t que ets poeta. Descriu el bosc
Imagina’t que ets geògraf. Descriu el bosc

26. El llenguatge és l’instrument mediador de
l’aprenentatge per excel·lència
El patró lingüístic i el patró temàtic s’aprenen al
mateix temps (si l’aprenentatge és significatiu)
La finalitat no és aprendre ‘llengua’ a les classes
de les altres àrees, sinó la d’aprendre aquestes
àrees… però no hi ha dubte que també s’aprèn
llengua.

27. “Parlar ciència significa molt més.
Vol dir fer ciència”
Lemke (1993)
Dolors Quinquer

28. La transferencia
“els aprenentatges, per ser útils, han de ser
transferibles, és a dir, han d’estar disponibles
per acarar la complexitat de les situacions que
han d’afrontar les persones al llarg de la vida”
P. Perrenoud (Construire des compétences des
l’école, 1997)

29. EUROPA D’ENTREGUERRES:
TRES PROJECTES
1. Revolució:
comunisme (URSS) i
anarquisme (Estat
espanyol)
2. Projecte autoritari:
dictadures i feixismes
3. Reformisme liberal:
millorar les condicions
Manifestació. França 1936 (època del Front de vida dels obrers
Popular)
(Suècia)

30. ESPANYA: ESCENARI DE LA CONFRONTACIÓ
1) Projecte democràtic de la República; 2) Revolució anarquista;
3) Projecte autoritari de la dreta que imposa el Franquisme

31. “Franq
uisme
des de
l’aula”.
Cèlia C
añellas

32. LA PREGUNTA: EL RÈGIM DE FRANCO VA SER
FEIXISTA?
La professora volia que els seus alumnes de
4t ESO adquirissin coneixements bàsics
sobre la confrontació entre feixisme,
liberalisme i comunisme a l’etapa
d’entreguerres i podessin situar en el seu
context el que anomena “l’anomalia del règim
franquista” (que perviu fins a 1975)
Mètode: Història oral com a recurs didàctic

33. Conclusions dels alumnes

35. ALGUNS TRETS RELLEVANTS DELS FEIXISMES
■ ÀMBIT IDEOLÒGIC: Anticomunisme, antiliberalisme,
nacionalisme extremat, legitimació de la violència, racisme,
antiracionalisme...
■ ÀMBIT ORGANITZATIU: líder carismàtic, dissolució de tots
els partits, menys el “partit únic”
■ ÀMBIT POLÍTIC: l’Estat ho controla tot, expansionisme
territorial
■ ÀMBIT ESTÈTIC: ús de símbols i rituals, gust per
l’escenografia, ús propagandístic dels mitjans de comunicació
de massa (ràdio, cinema, premsa)
■ ÀMBIT CULTURAL: exaltació de la joventut, de la virilitat, de
l’esperit guerrer...
Es presenta com una “tercera via” entre el liberalisme i el
comunisme. Atrau les classes mitjanes

36. Aprendre un concepte
Segons B.M. Bart:
“La determination et l’apprentissage des concepts” (1993)
“Aprender a pensar, pensar en aprender” (1994)
implica:
• Reconèixer la paraula que el designa
• Identificar-ne els atributs essencials
• Generar exemples i contraexemples
• Aplicar-lo a altres situacions
Dolors Quinquer

37. Un concepte és:
Una paraula Una etiqueta
------------------
------------------
------------------
------------------
------------------
Uns atributs
------------------
------------------
------------------
------------------
------------------ Uns exemples
Dolors Quinquer

38. Aprendre un concepte
Fase preparatòria: •Aprenem quan manipulem, quan
pensem sobre les nostres idees,
Fer-lo accessible, contextualitzar-
quan les explicitem...
lo
Fase de construcció •Interactuem amb iguals, amb
negociada del significat: professor/a, amb materials
didàctics
Exploració, clarificacions,
diferenciació d’altres propers, •Revisem les idees inicials i les
abstracció enriquim
Fase de transferència: •Podem utilitzar- lo en noves
Exemples i contraexemples, situacions, definir-lo...
aplicació a d’altres contextos
Dolors Quinquer

39. I com que les paraules són les que conserven i
transmeten les idees, resulta que no es pot
perfeccionar la Llengua sense perfeccionar la
Ciència, ni la Ciència sense la Llengua; i per
molt certs que fossin els fets, per molt justes les
idees que els van originar, només transmetríem
impressions falses si no disposéssim de les
expressions exactes per anomenar-los”
A. Lavoisier
Tractat elemental de Química, 1789

40. LLEGIR: CONTINGUTS
• Reflexió sobre com fem llegir a la secundària
• Fonamentació, procediment lector
• Criteris per escollir textos adequats
• Estratègies per al professorat per ajudar a fer
lectors experts
• Lectura cooperativa
• Llegir en parella
• Lectura crítica
• Preguntes literals, inferencials, avaluatives i
creatives.
• Etc.

41. Llegir: Elements implicats
Habilitats:
Atenció
Estructura
Memòria context socio-
cultural
Capacitat Volum
d’anàlisi d’informació
Motivacions: lector text Lèxic
Motivació
Connectors
Autoestima
Experiència activitat Coneixements
previs que
Coneixements requereix
Vocabulari Útil per
Coneixement Propòsit motivar, Conseqüències:
tema i del mon +
clar informar, plaents,
Tipologia textual +
sistematitzar d’aprenentatge
Competències
lectores +

42. Llegir un text
Abans de llegir Mentre llegim Després de llegir
•Clarificar el lèxic •Valorar
•Definir el propòsit desconegut críticament la
de lectura
informació
•Confirmar les
•Contextualitzar el hipòtesis prèvies •Reorganitzar el
text coneixement a la
•Entendre llum de la nova
•Activar idees l’estructura informació
prèvies
•Identificar què •Reflexionar
•Formular sobre l’estratègia
és essencial
hipòtesis seguida per llegir

43. LECTURA CRÍTICA
• Llegir les línies (comprensió literal del text)
• Llegir entre línies (allò que es dedueix, les
inferències)
• Llegir darrera les línies (la intenció, el punt
de vista de l’autor, la ideologia…)
D. Cassany, 2006
LLEGIR CRÍTICAMENT ÉS LLEGIR EN ELS TRES
PLANS
Dolors Quinquer

44. BONES PREGUNTES
• per dialogar, conversar sobre
ciències socials, experimentals o
altres matèries
• obertes (més que tancades)
La conversa, un privilegi
• productives (més reproductives)
• sobre qüestions clau
• orientades a prendre decisions
• contextualitzades
• integrades en el cicle
d’aprenentatge
Dolors Quinquer

45. EXPOSICIONS ORALS
Dolors Quinquer

46. HABILITAT COGNITIVES
analitzar comparar, classificar, identificar, interpretar,
inferir, deduir, transferir, valorar, operar...
Activen -
reclamen
HABILITATS
COGNITIVOLINGÜÍSTICAS
descriure definir resumir explicar justificar argumentar comparar
activan-
reclamen
descriptiu narratiu explicatiu instructiu argumentatiu
TIPOLOGIA DE TEXTOS (produïts oralment o per escrit))
Dolors Quinquer

47. La tipologia textual (p.ex. Adam, 1985) pot ser
una eina per a l’aprenentatge des de totes les
àrees, ja que permet visualitzar en textos
concrets els requisits de contingut i de forma
que han de complir les descripcions,
explicacions, definicions, argumentacions, etc.
que amb tanta freqüència s’utilitzen en les
CCSS i en altres àrees
Dolors Quinquer

48. HABILITATS COGNITIVOLINGÜÍSTIQUES
Enunciar qualitats, propietats,
DESCRIURE característiques, etc. de
l’objecte o del fenomen
Produir raons o arguments...
EXPLICAR Establir relacions entre
raons i arguments...
Produir raons o arguments...
JUSTIFICAR en relació al corpus de
coneixement (teoria)
Produir raons o arguments...
ARGUMENTAR amb la finalitat de
convèncer
Dolors Quinquer

49. ARGUMENTAR
Com el podria Potser tens raó...
Jo
convèncer? Jo diria que...
crec
Quines alternatives hi
que..
ha?
.
És una bona manera
per aprendre a
escoltar, a discutir, a
consensuar i a
explorar alternatives, a
través del diàleg i el
respecte.
Dolors Quinquer

50. APRENDRE A ARGUMENTAR
Demanda:
Prop de Berga les autoritats volen legalitzar un
abocador fins ara il·legal. Aquest fet ha suscitat el
descontent de moltes persones de la comarca que
creuen que no és un lloc adequat per a un abocador i
que s’hauria de prohibir, però els fan falta arguments
sòlids, basats amb raons científiques.
Aquesta serà la vostra tasca: cercar les raons en les
quals basar un text argumentatiu.
Dolors Quinquer

51. Què és un argument?
• Un argument:
Raons que siguin acceptables,
pertinents i fortes.
Raons capaces de resistir contraarguments
(basades en la ciència)
• Una evidència:
Argument comprovat científicament
Dolors Quinquer

52. Proposta per ensenyar l’alumnat a
argumentar científicament
argumentació
en conclusió
NUS ARGUMENTATIU
Fets, dades Conclusió
per tant però
perquè
Proarg. Contraarg.
Justificació
ja que perquè
Fonamentació Justificació
ja que
Fonamentació
Dolors Quinquer

53. Incrementar Potenciar la
l’ús de TIC comunicació
Treball per
competències
Fomentar la Promoure
cooperació i la l’autoregulació i
interacció l’autonomia
Dolors Quinquer

54. Informació vs Coneixement
Taxa de retenció:
Escoltar 5%
Llegir 10%
Escoltar i veure (audiovisual) 20%
Discussió / diàleg 50%
Fer 75%
Explicar-ho a un altre 90%
Font. National Trainnig Laboratories Institute (USA)
Dolors Quinquer 2010

55. Transmissió i
reproducció del
coneixement
Entendre la demanda
Construcció
compartida del parlar Planificar-se
coneixement
Procesar
informació
discutir
cooperar
Dolors Quinquer 2010

56. MÈTODES INTERACTIUS I COOPERATIUS
• Vaig escoltar i ho he oblidat
• Ho vaig fer i ho recordo
• Ho he explicat i ho he après
Dolors Quinquer 2010

57. ce r q ues,
, re
, ABP
asos
us: C .
racti ns..
inte lacio
odes simu
Mèt tes,
pr ojec
ltres
nt amb a
pera
fent, coo
ne m
Apre
Dolors Quinquer

58. Canvi metodològic i en la gestió
social de l’aula
Slavin, 1990; Johnson, Johnson, Stanne, 2000; Johnson;
Johnson, 2000, autors d’estudis que avalen la superioritat de
l’aprenentatge cooperatiu
Dolors Quinquer

59. Avantatges de la cooperació
Acceptació
dels altres
Habilitats Motivació
socials
Habilitats
Aprenentatge
Autoestima
lingüístiques cooperatiu
Professionalització Prevenció
conflictes
Transferència
Dolors Quinquer

60. La interacció entre iguals ....
“La interacció entre
iguals és la qüestió
clau, la responsable
de la quantitat i la
qualitat dels
aprenentatges”
(A. Ovejero, 2002)
Una certa heterogeneïtat en la composició de
l’equip de treball afavoreix la interacció
Dolors Quinquer

61. La interacció entre iguals...
“Quan un alumne
ajuda un altre aprèn
i qui rep l’ajut
també”
Dolors Quinquer

62. • "WebQuest
• Moodle
• Cercar a internet
Dolors Quinquer

63. Per acabar….
“La relació entre pensament i paraula no
és un fet sinó un procés, un anar i venir
continuat del pensament a la paraula i de
la paraula al pensament. El pensament no
s’expressa simplement en paraules, sinó
que existeix a través d’elles”
L.S. Vigotski
“Pensament i llenguatge”, 1985

64. “Els límits del meu llenguatge
són els límits del meu món”
L. Wittgenstein

65. “Les competències comunicatives
aplicades a les àrees curriculars”
http://www.xtec.net/formaciotic/dvdformacio
/materials/cursos_formacio/ccac/material
s/index.html

66. Objectius del curs
• Promoure el desenvolupament d’habilitats
lingüístiques des de les CCSS amb la finalitat
d’afavorir la comunicació i la construcció del
coneixement.
• Impulsar canvis metodològics que millorin la
comunicació professorat/alumnat i entre l’alumnat,
especialment amb l’ús de mètodes actius i
cooperatius.
• Implicar el professorat en el procés de reflexió i
millora de la pràctica docent.
• Potenciar l’èxit escolar i el creixement personal de
l’alumnat.