SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 39
F ormació d’espectadors de teatre  a secundària ,[object Object],[object Object],[object Object],"El plaer de la metamorfosi és condició prèvia de tot art dramàtic."  Nietzsche
Si vols construir un vaixell,  no comencis per buscar fusta, tallar taulons  o distribuir el treball,  … sinó que primer  has d’evocar en els homes  l’anhel per la mar. Saint-Exupery
[object Object],[object Object]
La primera vegada: ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
DIÀLEGS  ENTRE 4 COL·LECTIUS  ALS LLINDARS  D’UNA ESCOLA
Què li demanem al professorat? ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
“ Una obra de teatre ensenya més que qualsevol gran llibre.”   M. A. Capmany ,[object Object],[object Object]
LA METÀFORA EDUCATIVA DEL TEATRE ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
A VIURE NO S’ENSENYA, S'APRÈN ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
INVARIANTS PEDAGÒGIQUES   C. Freinet ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
LES EMOCIONS ESTÈTIQUES ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Intel·ligències múltiples  Gardner ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
 
CAP A UN NOU ESTIL EDUCATIU    Joan Ferrés ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
A-G-A-F-A-D-O-R-S ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Què li demanem als creadors? ,[object Object]
OBRA DE TEATRE per a GOSSOS S’ALÇA EL TELÓ   …
APAREIX… Eric Satie
ESPECTADORS // ACTORS ,[object Object],[object Object],[object Object]
CONSELLS DE SHAKESPEARE ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
L’ART D’INTERPRETAR SHAKESPEARE ,[object Object],[object Object]
M E T À F O R E S  E D U C  A T I V E S ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
LA LLAVOR INMORTAL ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
DRAMATITZACIÓ COM A PROCÉS… ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
… NO COM PRODUCTE PER ANALITZAR ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
ELEMENTS TALLER de DRAMATITZACIÓ ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Què li demanem als pares? ,[object Object]
NOU MANERES DE FER ODIAR LA LECTURA… L’ART I EL TEATRE ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Jorge Wagensberg APRENDRE ÉS CONVERSAR ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
TEATRE: CANVIAR EL MÓN Noviembre , Achero Mañas
ANIMACIÓ LECTORA Si tu lees, ellos leen . Plan d
COSTEL·LACIONS LITERÀRIES ,[object Object],[object Object],[object Object],“ La ment que s’obri per una  nova  idea, mai més torna  a la seua mesura natural”   Einstein
Què li demanem als gestors? ,[object Object]
GESTORS COM MEDIADORS ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
DIMENSIÓ SOCIAL DEL  TEATRE EN L’EDUCACIÓ ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
NOU PARADIGMA SOCIAL, nou model educatiu i teatral ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],Un poble que no ajuda i no fomenta el seu teatre, sinó està mort, està moribund...
PROJECTES DE TREBALL INNOVADORS EN EQUIP ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Ens veiem en els teatres… Antoni Navarro Amorós

Mais conteúdo relacionado

Semelhante a Formació d'espectadors de teatre a secundàriaantoni_navarro

Jornada Espurna Salou 2010
Jornada Espurna Salou 2010Jornada Espurna Salou 2010
Jornada Espurna Salou 2010Nuria Alart
 
Inteligencies 2012
Inteligencies 2012Inteligencies 2012
Inteligencies 2012Nuria Alart
 
Intel ligències múltiples sabadell 2012
Intel ligències múltiples sabadell 2012Intel ligències múltiples sabadell 2012
Intel ligències múltiples sabadell 2012Nuria Alart
 
Seez 1617 pensament_visual_x_imprimir
Seez 1617 pensament_visual_x_imprimirSeez 1617 pensament_visual_x_imprimir
Seez 1617 pensament_visual_x_imprimirJoaquin Fonoll
 
Què és l’art sent i crea projectes
Què és l’art sent i crea projectes Què és l’art sent i crea projectes
Què és l’art sent i crea projectes home
 
Inteligencies múltiples i aula 2 0
Inteligencies múltiples i aula 2 0Inteligencies múltiples i aula 2 0
Inteligencies múltiples i aula 2 0Nuria Alart
 
Intel·ligències i tecnologies
Intel·ligències i tecnologiesIntel·ligències i tecnologies
Intel·ligències i tecnologiesNuria Alart
 
IM creativitat i motivació 16
IM creativitat i motivació 16IM creativitat i motivació 16
IM creativitat i motivació 16Nuria Alart
 
Fitxa Plastica Uni 2
Fitxa Plastica Uni 2Fitxa Plastica Uni 2
Fitxa Plastica Uni 2guest999196
 
Triangle conceptual: ART, SOCIETAT i EDUCACIÓ.
Triangle conceptual: ART, SOCIETAT i EDUCACIÓ.Triangle conceptual: ART, SOCIETAT i EDUCACIÓ.
Triangle conceptual: ART, SOCIETAT i EDUCACIÓ.elenamontesviza
 
Jornades ArtístiKa
Jornades ArtístiKaJornades ArtístiKa
Jornades ArtístiKaguesteb2d32
 
Ilec1 serra de l'obac
Ilec1 serra de l'obacIlec1 serra de l'obac
Ilec1 serra de l'obacequiplicvoc
 
Pinotxo- maria monsó
Pinotxo- maria monsóPinotxo- maria monsó
Pinotxo- maria monsómmonso
 
Intel·ligències Múltiples a l'aula
Intel·ligències Múltiples a l'aulaIntel·ligències Múltiples a l'aula
Intel·ligències Múltiples a l'aulaNuria Alart
 
“Lyric meets Graffitis”. Una experiència de la biblioteca pública de Nuremberg
“Lyric meets Graffitis”. Una experiència de la biblioteca pública de Nuremberg“Lyric meets Graffitis”. Una experiència de la biblioteca pública de Nuremberg
“Lyric meets Graffitis”. Una experiència de la biblioteca pública de NurembergBPIMMIGRACIO
 
Gianni Rodari i la imaginació. Un binomi fantàstic
Gianni Rodari i la imaginació. Un binomi fantàsticGianni Rodari i la imaginació. Un binomi fantàstic
Gianni Rodari i la imaginació. Un binomi fantàsticanafbunuel
 
Excel·lència educativa. Alguns apunts per al debat. Daniel Climent Giner
Excel·lència educativa. Alguns apunts per al debat. Daniel Climent GinerExcel·lència educativa. Alguns apunts per al debat. Daniel Climent Giner
Excel·lència educativa. Alguns apunts per al debat. Daniel Climent GinerDaniel Climent Giner
 
Propostes a l_aula-mireu_mireu_a_fons-4
Propostes a l_aula-mireu_mireu_a_fons-4Propostes a l_aula-mireu_mireu_a_fons-4
Propostes a l_aula-mireu_mireu_a_fons-4Vane Yeguas
 

Semelhante a Formació d'espectadors de teatre a secundàriaantoni_navarro (20)

Jornada Espurna Salou 2010
Jornada Espurna Salou 2010Jornada Espurna Salou 2010
Jornada Espurna Salou 2010
 
Inteligencies 2012
Inteligencies 2012Inteligencies 2012
Inteligencies 2012
 
Intel ligències múltiples sabadell 2012
Intel ligències múltiples sabadell 2012Intel ligències múltiples sabadell 2012
Intel ligències múltiples sabadell 2012
 
Seez 1617 pensament_visual_x_imprimir
Seez 1617 pensament_visual_x_imprimirSeez 1617 pensament_visual_x_imprimir
Seez 1617 pensament_visual_x_imprimir
 
Què és l’art sent i crea projectes
Què és l’art sent i crea projectes Què és l’art sent i crea projectes
Què és l’art sent i crea projectes
 
Comiat
ComiatComiat
Comiat
 
Inteligencies múltiples i aula 2 0
Inteligencies múltiples i aula 2 0Inteligencies múltiples i aula 2 0
Inteligencies múltiples i aula 2 0
 
Intel·ligències i tecnologies
Intel·ligències i tecnologiesIntel·ligències i tecnologies
Intel·ligències i tecnologies
 
IM creativitat i motivació 16
IM creativitat i motivació 16IM creativitat i motivació 16
IM creativitat i motivació 16
 
Fitxa Plastica Uni 2
Fitxa Plastica Uni 2Fitxa Plastica Uni 2
Fitxa Plastica Uni 2
 
Triangle conceptual: ART, SOCIETAT i EDUCACIÓ.
Triangle conceptual: ART, SOCIETAT i EDUCACIÓ.Triangle conceptual: ART, SOCIETAT i EDUCACIÓ.
Triangle conceptual: ART, SOCIETAT i EDUCACIÓ.
 
Jornades ArtístiKa
Jornades ArtístiKaJornades ArtístiKa
Jornades ArtístiKa
 
Ilec1 serra de l'obac
Ilec1 serra de l'obacIlec1 serra de l'obac
Ilec1 serra de l'obac
 
Pinotxo- maria monsó
Pinotxo- maria monsóPinotxo- maria monsó
Pinotxo- maria monsó
 
Intel·ligències Múltiples a l'aula
Intel·ligències Múltiples a l'aulaIntel·ligències Múltiples a l'aula
Intel·ligències Múltiples a l'aula
 
“Lyric meets Graffitis”. Una experiència de la biblioteca pública de Nuremberg
“Lyric meets Graffitis”. Una experiència de la biblioteca pública de Nuremberg“Lyric meets Graffitis”. Una experiència de la biblioteca pública de Nuremberg
“Lyric meets Graffitis”. Una experiència de la biblioteca pública de Nuremberg
 
Reunió pares 2013 14
Reunió pares 2013 14Reunió pares 2013 14
Reunió pares 2013 14
 
Gianni Rodari i la imaginació. Un binomi fantàstic
Gianni Rodari i la imaginació. Un binomi fantàsticGianni Rodari i la imaginació. Un binomi fantàstic
Gianni Rodari i la imaginació. Un binomi fantàstic
 
Excel·lència educativa. Alguns apunts per al debat. Daniel Climent Giner
Excel·lència educativa. Alguns apunts per al debat. Daniel Climent GinerExcel·lència educativa. Alguns apunts per al debat. Daniel Climent Giner
Excel·lència educativa. Alguns apunts per al debat. Daniel Climent Giner
 
Propostes a l_aula-mireu_mireu_a_fons-4
Propostes a l_aula-mireu_mireu_a_fons-4Propostes a l_aula-mireu_mireu_a_fons-4
Propostes a l_aula-mireu_mireu_a_fons-4
 

Mais de Avecteatre Educación

Módulo 1. Teatro Playback del Máster en Teatro Aplicado 2016-2017
Módulo 1. Teatro Playback del Máster en Teatro Aplicado 2016-2017Módulo 1. Teatro Playback del Máster en Teatro Aplicado 2016-2017
Módulo 1. Teatro Playback del Máster en Teatro Aplicado 2016-2017Avecteatre Educación
 
Teatre per les comunitats. Anna Gascon i Lucia Arce
Teatre per les comunitats. Anna Gascon i Lucia ArceTeatre per les comunitats. Anna Gascon i Lucia Arce
Teatre per les comunitats. Anna Gascon i Lucia ArceAvecteatre Educación
 
El artista pedagogo en FP. Cristina Pardo
El artista pedagogo en FP. Cristina PardoEl artista pedagogo en FP. Cristina Pardo
El artista pedagogo en FP. Cristina PardoAvecteatre Educación
 
Lliga improvisació als instituts. Marc Escrig
Lliga improvisació als instituts. Marc EscrigLliga improvisació als instituts. Marc Escrig
Lliga improvisació als instituts. Marc EscrigAvecteatre Educación
 
Intel·ligències múltiples. Jesus Bosca
Intel·ligències múltiples. Jesus BoscaIntel·ligències múltiples. Jesus Bosca
Intel·ligències múltiples. Jesus BoscaAvecteatre Educación
 
La mediación con técnicas dramáticas, por Tomás Motos
La mediación con técnicas dramáticas, por Tomás MotosLa mediación con técnicas dramáticas, por Tomás Motos
La mediación con técnicas dramáticas, por Tomás MotosAvecteatre Educación
 
Teatro Infantil-Dramatización: fundamentos y retos
Teatro Infantil-Dramatización: fundamentos y retosTeatro Infantil-Dramatización: fundamentos y retos
Teatro Infantil-Dramatización: fundamentos y retosAvecteatre Educación
 
Evaluacion En El Taller De Teatro (Pp Tminimizer)
Evaluacion En El Taller De Teatro (Pp Tminimizer)Evaluacion En El Taller De Teatro (Pp Tminimizer)
Evaluacion En El Taller De Teatro (Pp Tminimizer)Avecteatre Educación
 
Mediacion Dossieres Didacticos (Pp Tminimizer)
Mediacion Dossieres  Didacticos (Pp Tminimizer)Mediacion Dossieres  Didacticos (Pp Tminimizer)
Mediacion Dossieres Didacticos (Pp Tminimizer)Avecteatre Educación
 

Mais de Avecteatre Educación (14)

Módulo 1. Teatro Playback del Máster en Teatro Aplicado 2016-2017
Módulo 1. Teatro Playback del Máster en Teatro Aplicado 2016-2017Módulo 1. Teatro Playback del Máster en Teatro Aplicado 2016-2017
Módulo 1. Teatro Playback del Máster en Teatro Aplicado 2016-2017
 
Teatre per les comunitats. Anna Gascon i Lucia Arce
Teatre per les comunitats. Anna Gascon i Lucia ArceTeatre per les comunitats. Anna Gascon i Lucia Arce
Teatre per les comunitats. Anna Gascon i Lucia Arce
 
El artista pedagogo en FP. Cristina Pardo
El artista pedagogo en FP. Cristina PardoEl artista pedagogo en FP. Cristina Pardo
El artista pedagogo en FP. Cristina Pardo
 
Lliga improvisació als instituts. Marc Escrig
Lliga improvisació als instituts. Marc EscrigLliga improvisació als instituts. Marc Escrig
Lliga improvisació als instituts. Marc Escrig
 
Intel·ligències múltiples. Jesus Bosca
Intel·ligències múltiples. Jesus BoscaIntel·ligències múltiples. Jesus Bosca
Intel·ligències múltiples. Jesus Bosca
 
La danza en la escuela. Pepa Cases
La danza en la escuela. Pepa CasesLa danza en la escuela. Pepa Cases
La danza en la escuela. Pepa Cases
 
La mediación con técnicas dramáticas, por Tomás Motos
La mediación con técnicas dramáticas, por Tomás MotosLa mediación con técnicas dramáticas, por Tomás Motos
La mediación con técnicas dramáticas, por Tomás Motos
 
XV jornadas de_dramatizacion
XV jornadas de_dramatizacionXV jornadas de_dramatizacion
XV jornadas de_dramatizacion
 
Nuevo Contrato Social Siglo XXI
Nuevo Contrato Social Siglo XXINuevo Contrato Social Siglo XXI
Nuevo Contrato Social Siglo XXI
 
FormacióN Espectador Paris
FormacióN Espectador ParisFormacióN Espectador Paris
FormacióN Espectador Paris
 
Teatro secundaria Retos Tomas Motos
Teatro secundaria Retos Tomas MotosTeatro secundaria Retos Tomas Motos
Teatro secundaria Retos Tomas Motos
 
Teatro Infantil-Dramatización: fundamentos y retos
Teatro Infantil-Dramatización: fundamentos y retosTeatro Infantil-Dramatización: fundamentos y retos
Teatro Infantil-Dramatización: fundamentos y retos
 
Evaluacion En El Taller De Teatro (Pp Tminimizer)
Evaluacion En El Taller De Teatro (Pp Tminimizer)Evaluacion En El Taller De Teatro (Pp Tminimizer)
Evaluacion En El Taller De Teatro (Pp Tminimizer)
 
Mediacion Dossieres Didacticos (Pp Tminimizer)
Mediacion Dossieres  Didacticos (Pp Tminimizer)Mediacion Dossieres  Didacticos (Pp Tminimizer)
Mediacion Dossieres Didacticos (Pp Tminimizer)
 

Último

XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 

Último (7)

XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 

Formació d'espectadors de teatre a secundàriaantoni_navarro

Notas do Editor

  1. "El plaer de la metamorfosi és condició prèvia de tot art dramàtic." Nietzsche La força educativa del “Com si” La innovació permanent “I si...” Decàleg de l’espectador La pedagogia tal vegada només siga, i ja és molt, una qüestió d’estímuls. Una bona lliçó és una conversa. Jorge WAGENSBERG
  2. La TRANSCENDÈNCIA DE LA 1ra VEGADA. Anem al teatre, ballem, fem l’amor, viatgem… intentant reviure aquella 1ra vegada que ens va semblar excepcional.
  3. CORREDOR I posarem en pràctica l’abracadabra amb els quatre pilars del nostre projecte: Professors: la incorporació de l’art a l’ensenyament no es pot fer a partir de paràmetres COGNITIUS sinó des de la sensibilitat i amb un acostament d’aprenentatge EMOCIONAL. “Si m’emocione capte idees”. Actors/actrius i gent de l’art: han de ser tant innovadors que troben al professorat en el camí de les avantguardes. Aquestes tenen la virtut de ser punt de trobada entre l’escola més innovadora. Altres arts, com les arts plàstiques, ja han fet la revolució del segle XXI que consisteix en entendre que la relació entre creadors i receptrors i aquests entre ells és el missatge. Pares, mares i família extensa: l’escolta activa i fes el que jo faig (no tant el que jo dic). No hi ha manera més fàcil de matar el gust per l’art i la cultura que convertir-la en una activitat obligatòria. Gestors com a mediadors amb les eines de la Web 2.0 –eines col·laboratives que incideixen amb les xarxes socials i altres instruments d’aprenentatge i coneixement TAC en la relació entre els emissors de les propostes i els alumnes o destinataris. DESTINATARIS – RECEPTORS – ALUMNES - PÚBLIC POTENCIAL – USUARIS DELS SERVEIS CULTURALS -
  4. 1ra PATA: ELS PROFESSORS Llibres pop-up per al teatre que com en creativitat han d’anar unides el FONS I LA FORMA. La desatención al teatro infantil viene desde su mismo origen. El dramaturgo experimentado rara vez toma este género como una forma genuina de expresión, y esto es ocasionado por una serie de factores. Por un lado está el prejuicio generalizado de etiquetar no sólo al teatro, sino a la literatura infantil como un subgénero y, por lo tanto, sin reconocimiento; por otro, está esa censura socialmente institucionalizada que hace creer que el teatro para niños debe estar cargado de diversión, sensiblería, mensajes ecológicos y educativos, lo cual lo lleva a ser una extensión de la enseñanza más que una opción de expresión artística. El autor que se aventura a escribir teatro infantil se encuentra con que debe apostar por lo seguro y no arriesgarse en una búsqueda estética ni en el análisis de problemas profundos si es que desea ser apoyado y que su obra sea montada. Cualquiera puede hacer teatro infantil." Esto ha llevado a que surjan de la nada numerosos grupos independientes que ven al teatro infantil más como un mercado que como un medio de expresión artística. No es de extrañarse que después de presenciar tres o cuatro de estas puestas, niños y adolescentes difícilmente quieran acercarse de nueva cuenta a una sala de teatro
  5. En el discurso pedagógico se han utilizado variadas metáforas para tratar de aproximarse de forma intuitiva a la complejidad del fenómeno educativo. Algunas de las más ilustrativas han sido la red, el viaje, la arquitectura, la máquina y la horticultura. De esta manera, la de la red ha servido para desarrollar constructos como conectivismo, escuelas en red, ecosistemas, wikiproyectos, etc., o la de viaje, para ilustrar conceptos como currículo, etapas educativas, itinerarios diferenciados, pasaporte europeo de las lenguas, etc. Con todo, pensamos que una de las más ricas en connotaciones es la metáfora teatro. Desde su perspectiva se entiende el aula como escenario; al alumno, como protagonista del aprendi- zaje y el aprendizaje vivencial –a aprender se aprende haciendo, actuando–, como una de las estrategias metodológicas más fructíferas. Ya Confucio dejó sentenciado: “Lo oí y lo olvidé, lo vi y lo creí, lo hice y lo comprendí”; la investigación ha de ser en acción; el currículo es un texto para ser representado en un contexto concreto, y los conflictos se resuelven con mediación. Si la práctica del aula ha de ser coherente con la ideología, con las teorías y asunciones que la sustentan, consideramos que la formación del profesorado ha de basarse en el aprendizaje vivencial. Y una de las mejores estrategias metodológicas para ello la proporciona el teatro, mediante los diferentes formatos que adoptan las técnicas de simulación dramática: el juego de roles, el psicodrama, la dramatización, etc.
  6. La frase era de Voltaire però jo li la vaig adjudicar a la Capmany per allò de la discriminació positiva de les dones (el llibre que estava escrivint faltaven dones) La construcció del JO POLIÈDRIC és el repte creatiu de tota persona en aquesta vida, i al que ningú hauria de renunciar
  7. EXEMPLE: un alumne se sabia la biografia i les obres principals de BETHOVEN però no sabia dir quina emoció li transmetia les seues obres. Les emocions negatives ens arriben inevitablement mentre que les EMOCIONS POSITIVES hem de construir-les conscientment. APRENENTATGE EMOCIONAL (estudi de les emocions) ACTIVITATS: la relaxació, la meditació, exercicis de respiració, la reestructuració cognitiva, canvi en l’estil valoratiu (valorem tot allò que ens arriba als nostres sentits, sovint amb una valoració negativa, fixem l’atenció en allò negatiu la qual cosa ens crea emocions negatives, però si davant el mateix fet intentem veure els aspectes positius, fins I tot encara que només siga per a aprendre, perquè les dificultats sempre són, com a mínim un estímul per a l’aprenentatge, potenciarem les emocions positives que són les que ens produeixen benestar.
  8. FERRÉS, Joan ( 1994) Educar en una cultura de l’espectacle. Barcelona. Paidós. Les contradiccions entre la cultura oficial i la cultura popular es tradueixen en conflictes entre l’escola i la televisió, o entre la televisió cultural i la convencional. L’educador que pretenga ser eficaç en aquest marc social ha de ser capaç de repensar la cultura. I només podrà fer-ho des d’una doble capacitat de seducció i de conciliació: seducció alliberadora enfront de seducció adormidora, i conciliació entre emoció i raó, percepte i concepte, relat i sentit, plaer i esforç. Per a potenciar la seua eficàcia els educadors han d’assajar un nou estil comunicatiu. La metàfora, la narració, l’aforisme, l’humor són alguns dels components d’aquest nou estil.
  9. 2n ACTORS "En el universo infinito de la literatura se abren siempre otras vidas que explorar, novísimas o muy antiguas, estilos y formas que pueden cambiar nuestra imagen del mundo. La fuerza emotiva con que los niños se identifican con los personajes de la literatura infantil les confiere un gran poder de sugestión, que es reforzado por los innumerables y coherentes mensajes sociales que se trasmiten." Italo Calvino
  10. 1… y tu crees que eres el único que los ha visto. 2. Engañarse a uno mismo en escena: no llevar los planteamientos hasta las últimas consecuencias, recortar riesgos para llegar a un público más amplio, etc. 3. Y estaría dispuesto a volver mañana… y por tanto a recomendarla a mis amigos porque se que les sorprenderás. « Sinceritat en l’art : quan un artista experimenta l’acte artístic amb ell mateix » « L’emoció en art està en la consumació mateixa de l’acte artístic i correspon al receptor» “ L’emoció en art esdevé o no esdevé, no existeix la recepció deshonesta” “ La felicitat requereix que el futur siga incert”
  11. Moliere
  12. . No quiero ser irreverente, pero he visto actores (elogiados por otros en extremo) que, no teniendo acento de cristiano, ni andares de cristiano, pagano u hombre alguno, se contonean y braman; de tal modo que parece que los hombres fuesen obra de aprendices de la Naturaleza, viendo lo vilmente que imitan a la humanidad.
  13. “ Desconfieu de les idees que no poden ser resumides en una sola frase” Wagensberg
  14. JORDI BALLO, y XAVIER PEREZ La vida és sueño de Calderon REVISIONADA 1. A la busca del tesoro: Jasón y los Argonautas 2. El retorno al hogar: La Odisea 3. La fundación de una nueva patria: La Eneida 4. El intruso benefactor: El Mesías 5. El intruso destructor: El Maligno 6. La venganza: La Orestiada 7. La Mártir y el tirano: Antígona 8. Lo viejo y lo nuevo: El jardín de los cerezos 9. El amor voluble y cambiante: El sueño de una noche de verano 10. El amor redentor: La bella y la bestia 11. El amor prohibido: Romeo y Julieta 12. La mujer adúltera: Madame Bovary 13. El seductor infatigable: Don Juan 14. La ascensión por el amor La cenicienta 15. El ansia de poder: Macbeth 16. El pacto con el demonio: Fausto 17. El ser desdoblado: Jekyll y Hyde 18. El conocimiento de sí mismo: Edipo 19. En el interior del laberinto: El castillo 20. La creación de vida artificial: Prometeo y Pigmalión 21. El descenso al infierno: Orfeo
  15. En el terreny de l’ensenyament i de l’aprenentatge en parlar de Teatre ens estem referint a un producte per a contemplar, estudiar o analitzar, bé sota la forma d’espectacle o de text literari. Mentre que Dramatització és un procés expressiu que perquè tinga lloc necessita que el subjecte, l’alumne, s’implique. A continuació concretem les característiques de la Dramatització des d’una perspectiva curricular. 1. El seu contingut és el procés de creació : la interacció i les respostes espontànies a situacions conflictives. Mentre que el del Teatre consisteix en l’estudi d’obres literàries o de tècniques teatrals. 2. El professor és un catalitzador : participa en l’experiència. I no es limita a ser un expert, transmissor d’una informació o especialista en tècniques teatrals o director d’un espectacle, encara que en ocasions ha de realitzar tots aquests papers. 3. Els alumnes són partícips i creadors del procés i no tan sols intèrprets. Els assumptes són elegits pel grup. 4. Utilitza estructures expressives i comunicacionals . Els participants passen pels distints oficis teatrals: són autors, espectadors, crítics, etc. Mentre que en el Teatre el que interessa és l’efectivitat de l’espectacle i el seu acabat artístic, la qual cosa exigeix múltiples assaigs i repeticions. D’altra banda hi ha un clara especialització en els oficis teatrals i la recepció -l’espectador- és essencial. 5. El procés de treball en la Dramatització, que és obert i flexible , pot ser aplicat a qualsevol objectiu o àrea del currículum. 6. És necessari que els participants siguen expressius , ja que han de construir les seues propostes i produir constantment els seus materials. 7. És un vehicle aprofitable més aviat per a explorar les formes de cultura actual que per a transmetre les de la cultura tradicional. 8. Arrenca de la pròpia experiència dels participants i no d’obres literàries o d’intencions prèvies i idees aportades per altres. 9. Posa l’èmfasi en la comunicació interpersonal i en el procés de creació i no tant en els resultats. Açò no significa rebutjar el producte, que sempre ha de ser la culminació del procés, una part més del treball. L’obra ben feta ha de ser un principi fonamental de la pedagogia expressiva. 10. El producte no es planteja en termes d’exhibició ni és una finalitat en si mateix, sinó que està en funció dels objectius curriculars per a desenvolupar l’expressió i la comunicació.
  16. NO ES UN PRODUCTE PER ANALITZAR O CONTEMPLAR
  17. Laferriere, Barret, Motos, però també els grans homes de teatre com Grotowski, Satanislavsky, Chehov, o més recentment Jacques Lecoq, Augusto Boal . El model teatral que ens ha estat inspirat pels artistes-pedagogs de l’àmbit de la dramatització, en l’ensenyament de llengua i literatura té més a veure amb la improvisació que amb el teatre tradicional a la italiana. La posada en escena dels tallers respon més bé al funcionament d’un matx d’improvisació pedagògica, segons ha estat plantejat per Laferrière (1993), que amb un curs de teatre a l’ús. De manera que en la posada en marxa d’un taller de llengua i literatura com en la improvisació del taller d’art dramàtic, els alumnes hauran de desenvolupar també les seues capacitats d’escolta, de concentració, de confiança en els altres, d’imaginació i d’observació mitjançant unes activitats creatives.
  18. Artículo: Nuevas formas de enseñar a los chicos a odiar la lectura . G. RODARI Se analizan nueve actitudes negativas que el adulto puede adoptar al intentar despertar el gusto por la lectura en el niño. Estas actitudes son: ofrecer el libro como alternativa a la TV y al TBO, decir a los niños que los de antes leían más, sostener que los niños tienen demasiadas distracciones, culpabilizar a los niños porque no les gusta leer, hacer del libro un instrumento de tortura, negarse a leer en voz alta al niño, no ofrecer la posibilidad de elegir, y mandar leer. Se insta a los adultos a proporcionar las condiciones necesarias para favorecer el gusto por la lectura en el niño. Indudablemente es tarea de la escuela conseguir que todos los niños aprendan la herramienta lectora, pero este sólo debería ser el primer paso. Una vez que los niños han alcanzado este objetivo, nuestra meta profesional debe situarse más allá: "ayudar a nuestros alumnos a descubrir el placer de leer". A pesar de tantas buenas intenciones, lo cierto es que en demasiadas ocasiones acabamos creando entre el niño y los libros un abismo difícil de salvar con tanto uso y abuso del libro como instrumento escolar. G. Rodari analiza este tema en "Nuevas maneras de enseñar a los niños a odiar la lectura". Rodari formula de manera sarcástica y divertida algunos principios básicos de cómo conseguir que nuestros alumnos huyan de los libros como el ratón del gato. Estas son algunas de sus propuestas para enseñar a aborrecer la lectura. 1.- Echarles en cara a los niños que no les guste leer. Afirmaciones de este tipo indican, en primer lugar, nuestro desconcierto ante el problema y nuestra incapacidad para tomar iniciativas más positivas con el fin de fomentar el gusto por la lectura. Pero, además, con estas acusaciones tratamos de eludir nuestra propia responsabilidad en el tema haciéndola derivar hacia el propio niño. 2.-Obligarles a leer. Como afirma G. Rodari, éste es el método más eficaz para conseguir que la lectura resulte una actividad especialmente repulsiva: "Se toma a un muchacho, se toma un libro, se coloca a los dos en una mesa y se prohíbe que el trío se divida antes de una determinada hora". El método es infalible, pues "no se puede ordenar a un árbol que florezca. 3.- Convertir los libros en "otros deberes". Con la mejor intención del mundo, padres y profesores acostumbramos a pedirle al niño que lea, incluso en momentos en que él preferiría estar haciendo otras cosas. Suponemos que es ésta una actividad que le ha de reportar enormes beneficios. En nombre del futuro le imponemos una tarea que no siempre le resulta grata. Y ahí tenemos al niño, con los codos sobre la mesa, inclinado ante el libro. Llegamos incluso a ofrecerle como forma de pago por su dedicación a la lectura la televisión o los videojuegos: "Cuando acabes de leer, podrás ver la televisión". De esta manera convertimos la televisión no sólo en enemigo del libro, sino, lo que es más grave, elevamos a la misma a una categoría superior: la televisión es recompensa; el libro, obligación. 4.- Convertir el libro en una mera herramienta académica. Con frecuencia, la lectura en la escuela deja de ser un fin en sí misma para ponerse a disposición de otras actividades escolares. En aras de un mayor aprovechamiento académico, convertimos al libro en herramienta al servicio casi exclusivo de la adquisición de conocimientos. Así, a medida que el niño avanza en su escolaridad va descubriendo que aquel objeto misterioso entrañable que, tanto en su casa como en los primeros años de escuela, era promesa de mil aventuras, de viajes fantásticos, de emociones, intriga y suspense, va perdiendo su magia. Esta entrada está dedicada a aquellos profesores empeñados en convertir el libro en un objeto de disfrute. “ Tengo un gran respeto, y sobre todo un gran cariño, por el oficio de profesor y por eso mismo me reconforta saber que ellos también son víctimas de un sistema de enseñanza que los induce a decir bestialidades. Una de las personas inolvidables en mi vida es la profesora que me enseñó a leer, a los cinco años. Era una moza bonita y sabia, que no pretendía saber más de lo que podía, y era tan joven que con el tiempo acabó siendo más joven que yo. Era ella la que nos leía, en clase, los primeros poemas. Recuerdo con la misma gratitud al profesor de literatura del colegio, un hombre modesto y prudente que nos conducía por el laberinto de los buenos libros sin interpretaciones rebuscadas. Este método posibilitaba a sus alumnos una participación más personal y libre en el milagro de la poesía. En síntesis, un curso de literatura no debería ser más que una buena guía de lecturas. Cualquier otra pretensión no sirve nada más que para asustar a los niños. Pienso yo, aquí entre nosotros.” Gabriel García Márquez
  19. APRENDRE A PREGUNTAR. Un tema del que no tens ni idea? Una activitat que t’avorreix, que t’encisa, que et cansa? Què valoren/critiquen de tu els teus amics? Un episodi, anècdota, metàfora que utilitzes a sovint? Un comportament que desitjaries abandonar/assolir? NI SÍ, NI NO, NI TAMBÉ, NI TAMPOC.
  20. NOVIEMBRE Sinopsis: Empujado por un espíritu que todavía conserva su barniz de idealismo, Alfredo, decide crear "un arte más libre, hecho con el corazón, capaz de hacer que la gente se sienta viva". Su concepto del teatro empieza más allá del escenario, se traslada a pie de calle, cara a cara con el público. Allí en una plaza cualquiera, en un parque o en la avenida más comercial de la ciudad, Alfredo y su grupo Noviembre, comienzan la función: diablos que provocan a los paseantes, actuaciones de denuncia social, acciones llevadas al extremo de poner en alerta a las fuerzas del orden público. No hay límites ni censuras, sólo hay ideas y todas valen si son capaces de conseguir que el espectador deje de ser espectador y pase a formar parte de la representación; se sorprenda, se asuste, ría o llore. El teatro como la vida, la vida como el teatro... ya no hay diferencia.
  21. 3r PARES-MARES-FAMILIARS ENSENYAR ÉS UNA ACTITUD
  22. 4t. GESTORS CULTURALS El fin de semana del veintitrés al veinticuatro de octubre se celebran en Barcelona dos propuestas muy diferentes entre sí pero muy interesantes. Por una parte, Kosmópolis la autodenominada fiesta internacional de la literatura y, por otra, The No Fog Countries Meeting, primer Encuentro Internacional Mediterráneo centrado en la figura de Sherlock Holmes. Kosmopolis es un encuentro literario bianual que se celebra en el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona desde 2002 y que se acerca a la literatura desde varios puntos de vista, y donde la palabra, escrita, oral, electrónica, es la protagonista. Además de la exposición Petits editors, grans llibres, la BookCamp será el espacio donde se conjugarán todas las iniciativas. El concepto de BookCamp es muy interesante, conformando un conjunto de actividades propuestas por los participantes en lo que se ha dado en llamar Unconference. Así durante el todo el sábado podremos asistir a las diferentes unconferences presentadas, con protagonismo del ebook, de la edición, de la web social o de la propiedad intelectual, al tiempo que podemos aprovecharnos de la asesoría sobre Creative Commons de Ignasi Labastida.
  23. GESTIÓ CULTURAL I EDUCATIVA.
  24. EL TEATRE SEMPRE ESTARÀ EN CRISI COM L’ESCOLA COM LA SOCIETAT
  25. No me refiero a nadie ni quiero herir a nadie; no hablo de la realidad viva, sino del problema planteado sin solución.