1. SÍMPTOMES PSICOLÒGICS I DE
COMPORTAMENT DE LA DEMÈNCIA
JULIOL
2013
INTRODUCCIÓ
Els Símptomes Psicològics i de Comportament de la Demència (SPCD) es defineixen com els símptomes
d’alteració de la percepció, del contingut del pensament, l’estat de l’ànim o la conducta, que sovint es presenta
en pacients amb demència. Es tracten de diferents símptomes que poden aparèixer sols o associats entre ells.
Aquests símptomes tenen una important repercussió en la salut física dels malalts (caigudes, pèrdues, accidents
i autolesions), en la seva capacitat funcional i emocional (por, sofriment) i, per tant , en la qualitat de vida del
pacient amb demència i del seu cuidador. Es poden classificar com a símptomes psicològic i trastorns de la
conducta i segons el grau d’afectació dels cuidadors.
CLASSIFICACIÓ SEGONS SUPORTABILITAT EN EL CUIDADOR
INSUPORTABILITAT
Psicològics
Trastorns de
conducta
Grup I - intensa
Idees delirants
Al•lucinacions
Ànim depressiu
Insomni
Ansietat
Agressivitat física
Deambulació erràtica
Inquietud
Grup II - moderada
Grup III - lleu
Errors d’identificació
Falta de motivació
Agitació
Conducta inapropiada
Crits
Plors
Llenguatge malsonant
Preguntes repetitives
Persecució
OBJECTIUS TERAPÈUTICS
•
Controlar els símptomes per tal de millorar la qualitat de vida del pacient i del cuidador
SELECCIÓ DEL TRACTAMENT
És molt important abans d’iniciar qualsevol tractament fer una valoració dels factors desencadenants per tal
d’actuar sobre aquest.(veure taula 1)
MESURES NO FARMACOLÒGIQUES
En l’abordatge dels SPCD són important les intervencions de tipus psicoterapèutic i d'adaptació a l'entorn social
que s'apliquen i l'entorn físic i familiar que l'envolta al pacient. Aquestes mesures es poden classificar en dos
grups, unes que es poden aplicar al domicili del pacient i altres teràpies més estructurades que s'apliquen per
professionals ensinistrats en unitats especialitzades. La seva efectivitat no està ben establerta ja que els estudis
no sempre són assaigs clínics, les poblacions són petites i els resultats són mesurats de forma molt heterogènia.
(veure taula 1)
MESURES FARMACOLÒGIQUES
Antipsicòtics
Els antipsicòtics, com a risperidona i haloperidol, han demostrat tenir una eficàcia modesta per tractar episodis
d’agitació, al•lucinacions, i deliri. Entre altres reaccions adverses, els antipsicòtics poden incrementar el risc
d'ictus i la mortalitat. Per aquests motius l’Agència Espanyola de Medicaments va emetre una alerta limitar-ne
l’ús al tractament simptomàtic de quadres d’agressivitat o de símptomes psicòtics greus, durant el temps més
curt possible, amb un seguiment estret i amb la possibilitat de retirada quan el pacient millori.
FUNDACIÓ INSTITUT CATALÀ DE
FARMACOLOGIA
FULL DEL
MEDICAMENT
Pàg
1/3

2. SÍMPTOMES PSICOLÒGICS I DE
COMPORTAMENT DE LA DEMÈNCIA
JULIOL
2013
Benzodiacepines
El paper de les benzodiazepines en les alteracions de conducta associada a demència no està ben establert
ja que, encara que han resultat més eficaços que el placebo en alguns assaigs clínics controlats, l'absència
de criteris diagnòstics estandarditzats i les mesures de resultat dificulten la interpretació d’aquests. Poden
ser útils per a episodis d’ansietat i insomni. Són preferibles les de semivida curta, com lorazepam
lormetazepam, i durant el menor temps possible.
Antidepressius
Encara que la depressió és freqüent en malalts d’Alzheimer, resulta difícil fer un bon diagnòstic. Les proves
de l’eficàcia dels antidepressius (trazadona, sertralina i mirtazapina) en aquests pacients són escasses. Cal
reservar-los per als casos greus.
En una revisió de la Cochrane, s'ha suggerit que els antidepressius com el citalopram, la sertralina i la
trazodona poden millorar els símptomes de l'agitació i la psicosi en alguns pacients amb demència, però els
estudis no han estat prou concloents.
CONCLUSIONS
1.
Els SPCD són de difícil maneig. Els tractaments farmacològics disponibles ofereixen una eficàcia
moderada amb uns efectes adversos considerables, per això es recomana fer una valoració
acurada
de
cada
pacient
i
començar
amb
les
mesures no
farmacològiques.
2.
Si s’utilitzen fàrmacs, es recomana iniciar el tractament amb dosis baixes, fer un seguiment tant
de l’eficàcia com dels efectes adversos i retirar els medicaments quan sigui possible.
3.
Els fàrmacs dels que disposem de més dades d’eficàcia són los antipsicòtics:
o Risperidona dosis inicial 0,25 mg/d (dosi màx 2 mg/d)
o Haloperidol dosi inicial 0,25 mg/d (dosi màx 2-3 mg/d)
BIBLIOGRAFIA
1.
2.
3.
4.
5.
6.
Llop R. Tractament de la malaltia d’Alzheimer. BIT 2010;22:13-18.
Ezquiaga E, Garrido A, López J, Vico MJ. Recomendaciones para el Manejo de Síntomas
Psicopatológicos y Alteraciones de Conducta Asociadas a Demencia en Ancianos. Consejería de
sanidad y consumo. Dirección General de Farmacia y Productos Sanitarios de la Comunidad de
Madrid. 2004.
Husebo BS, Ballard C, Sandvik R, Nilsen OB, Aarsland D. Efficacy of treating pain to reduce
behavioural disturbances in residents of nursing homes with dementia: cluster randomised clinical
trial . BMJ 2011;343:193.
Ballard C, Waite J. Efectividad de los fármacos antipsicóticos atípicos para el tratamiento de la
agresividad y la psicosis en la enfermedad de Alzheimer (Revisión Cochrane traducida). En: La
Biblioteca Cochrane Plus, 2008 Número 4. Oxford: Update Software Ltd. Disponible en:
http://www.update-software.com. (Traducida de The Cochrane Library, 2008 Issue 3. Chichester,
UK: John Wiley & Sons, Ltd.).
Banerjee S, Hellier M, Dewey M, Romeo R, Ballard C, Baldwin R, et al. Sertraline or mirtazapine for
depression in dementia (HTA-SADD): a randomised, multicentre, double-blind, placebo-controlled
trial. Lancet 2011;378:403-11
Seitz D, Adunuri N, Gill S, Gruneir A, Herrmann N, Rochon P. Antidepresivos para la agitación y la
psicosis en la demencia (Revision Cochrane traducida). Cochrane Database of Systematic Reviews
2011 Issue 2. Art. No.: CD008191. DOI: 10.1002/14651858.CD008191
FUNDACIÓ INSTITUT CATALÀ DE
FARMACOLOGIA
FULL DEL
MEDICAMENT
Pàg
2/3

3. SÍMPTOMES PSICOLÒGICS I DE
COMPORTAMENT DE LA DEMÈNCIA
JULIOL
2013
Taula 1. Resum de factors desencadenants i de mesures no farmacològiques
Factors desencadenants
ENTORN
CUIDADOR
PACIENT
Hiperestimulació,
Relació prèvia, cuidadors desconeguts, reaccions
Dolor, patologia concomitant
soroll ambiental,
del cuidador front la malaltia, forma de cuidar,
(infecció, descompensació malaltia
canvis d’hàbits.
comunicació entre cuidador i pacient.
crònica, deshidratació), fàrmacs.
Mesures no farmacològiques per al maneig del pacient al domicili
•
Adaptar el domicili per evitar caigudes, accidents i pèrdues.
•
Utilitzar ajudes tècniques per a les activitats quotidianes.
•
Senyalitzar les habitacions, utilitzar calendaris, fotografies que afavoreixin l'orientació temporo-espacial.
•
Crear un ambient tranquil, il·luminat, sense sorolls excessius.
•
Adoptar rutines en l'horari de les activitats quotidianes.
•
Mantenir actiu el pacient, realitzar activitats instrumentals i d'autocura
•
Fomentar l'exercici diari, passejar, planificar activitats gratificants.
•
Adoptar mesures d'higiene del son.
•
Evitar incontinència: reeducació vesical.
•
Si repeteix actes o preguntes distreure l'atenció cap a una altra activitat.
•
Si apareix agressivitat mantenir la calma, acostar-se amb suavitat, evitar les restriccions
físiques, allunyar dels llocs o situacions que li inquietin.
•
No intentar raonar ni discutir amb el pacient. No perdre la calma.
•
Utilitzar frases curtes i paraules senzilles. Donar temps perquè el malalt s'expressi. Utilitzar
llenguatge no verbal.
Mesures no farmacològiques estructurades que s'apliquen per professionals
•
Intervencions cognitives: estimulació de memòria, estimulació cognitiva múltiple, estimulació
multisensorial.
•
Orientació a la realitat, recordant on i en quin moment es troba.
•
Reminiscència: aprofita la capacitat d'evocació per fomentar el record de fets antics i plaents de
la vida del pacient, ajudant-se de fotografies, música.
•
Intervencions conductuals: són tècniques de modificació de conducta.
•
Musicoteràpia.
•
Teràpia de validació. Conjunt de tècniques que procuren millorar la comunicació i relació amb el
pacient.
•
Realització d'activitats ocupacionals, recreatives i exercici físic.
FUNDACIÓ INSTITUT CATALÀ DE
FARMACOLOGIA
FULL DEL
MEDICAMENT
Pàg
3/3