Presentació "Els Missatges de l'Art", exposada per Maria Àngela Sagrera el dimarts 5 de novembre del 2013 a la sala Roberto Bolaño de la Biblioteca de Blanes dins del marc d'AulaBlanes.

1. L’ART
I ELS SEUS MISSATGES
(algú ens ha volgut dir alguna cosa …)

2. 1. INTRODUCCIÓ

3. Algunes consideracions prèvies…
 L’Art és una forma d’expressió.

4.  Darrere una obra d’art hi ha una intenció.
Si la coneixem, podrem entendre millor:
El seu significat
 La seva funció

que, segurament, ens aproparan:
A l’autor
 A qui ha encarregat l’obra
 Al moment històric en què va ser realitzada


A la societat que l’ha fet possible

5.  Nosaltres avui ens centrarem i buscarem
exemples en les tres arts plàstiques
(aquelles que es plasmen en objectes físics)
que es consideren més essencials:
Edificis (Arquitectura)
 Volums materials (Escultura )
 Colors,
textures sobre una
(Pintura)

superfície

6. 2. A QUI o A QUÈ ENS APROPA
UNA OBRA D’ART?

7. 2.A. a l’autor
A través de la seva obra podem descobrir…
 La seva ideologia o compromís polític
Théodore Géricault,
Pablo Picasso, Guernika
El rai de la Medusa
(1937)
Frida Kahlo,
El marxisme curarà
els malalts (1954)
(1819)

8.  El seu estat d’ànim
Vasili Kandinski, Improvisació 26
(1912)
Vincent Van Gogh, Nit estelada
(1889)
Quadrats amb cercles
concèntrics, 1913
Edward Munch, El crit,
1895
La sombrilla (1777)
Francisco de Goya, Pintures negres
(1819-1823)

9.  Les seves relacions afectives
Leandre
Cristòfol, Nit
de lluna (1935)
Louise Bourgeois, Maman
(1999)

10.  Les seves obsessions personals
Salvador Dalí,
El gran masturbador (1929),
Leda atòmica (1949)
Willem De Kooning, Dona 2 (1950-1952)

11. Joan Miró,
Constel·lacions
(1939-41)
 Les seves obsessions estètiques
André
Derain,
L’estaque
(1906)
Antoni Tàpies, Creu i R
(1975)
Claude Monet, Nimfees
(1916)
Alberto Giacometti,
Home caminant (1961)
Paul Cézanne, Sainte Victoire
(1885)

12.  El seu compromís social
La Montserrat ( 1936-37)
Jean-François Millet, Les espigadores
(1857)
Juli González, Cap de la Montserrat cridant
(1942)

13. 2.B. a qui encarrega l’obra
 El poder polític: una obra d’art pot esdevenir
símbol del poder polític
D’una ciutat
D’un faraó
D’un rei
D’un emperador
Columna
Trajana
(s.II d.C)
Miquel Àngel, David
(1501-1504)
Temple de Ramsés II, Mansart, Le Nôtre,
Versalles (1677-1710)
Abu Simbel (1284 a.C)
Columna Vendôme,
París (1810)

14. Mausoleu d’Adrià, 130 d.C.
Panteó, 118 d.C.
Circ Màxim, a partir s. II d.C.
Colosseu, 70 d.C.

15.  El poder econòmic: una obra d’art pot representar
el poder econòmic
D’una ciutat
Ictinos,
Cal·lícrates,
Partenó
d’Atenes
D’una classe social
Taberna a
Pompeia (s. I a. C)
(s. V. a. C)
Llotja de
Palma de
Mallorca
(1426)
Rembrandt
Van Rijn,
L’Oriental
Lorenzo Ghiberti, Portes
Baptisteri Florència (1425-1452)
(1635)
Antoni Gaudí, Casa
Batlló (1905-1907)

16.  El poder religiós: la religió ha utilitzat l’art per
arribar als fidels amb objectius diversos:
Reforçar el poder
polític
Adoctrinar
Conques, Judici Final
(1100)
L’Infern, capitell claustre Catedral Girona
Tríada de
Mikerinos
(s. XII)
(!532 a.C)
August de Prima Porta
Gregorio Fernández,
Cristo yacente (s. XVII)
(cap any 20 a.C)
Crist d’Escunhau
(s. XIII)
Crist d’Ochánduri (s. XIV)

17. Manifestar el seu propi poder
Bramante,
Miquel
Àngel,
Maderno,
Bernini,
Sant Pere
del Vaticà,
Roma
(acabament s. XVII)

18. 2.C. a un moment històric
 Quantes vegades també una obra d’art esdevindrà un
document de gran valor històric
Eugène Delacroix,
La Llibertat guiant el poble
(1830)
Columna Trajana, Roma (113 d.C)
Ramon Casas, El garrot vil
Francisco de Goya,
Los Fusilamentos del 3 de mayo
(1813)
(1894)

19. 2.D. a la societat que l’ha fet possible
 Quantes vegades una obra d’art ens aportarà informació
sobre costums, formes de vida i estètiques, referents,
sentiments, innovacions tecnològiques, mentalitats…
Relleus egipcis
(instrumental
quirúrgic),
Kom Ombo
(s. II a.C.)
Gustave Eiffel, Tour Eiffel, París (1887)
Pintures al
fresc, prostíbul
de Pompeia
(Segle I.a.C)
Jan Van Eyck,
Matrimoni Arnolfini
(1434)
Lluís Domènech i Montaner,
Palau de la Música Catalana (1905-1908)

20. Teatre d’Epidaure (grec) (s. IV a.C.) i de Mèrida (romà) (s. I a. C)
Velázquez, Vieja friendo huevos
Rubens, Les Tres Gràcies
(1639)
Johanes Vermeer, La lletera
Policlet, Dorífor
(s. V. a C.)
(1618)
(1660)

21. Pintures al fresc, Santa Maria de Taüll
(cap el 1223)
Joaquin Sorolla, Otra Margarita
(1892)

22. Elements de la cultura de masses
americana anys cinquanta
Richard Hamilton, Però què fa que les llars d’avui dia
siguin tan diferents , tan atractives? (1956)

23. Pont du Gard (40-70 d.C.) Nîmes
Ove Grup/ Norman Foster, Viaducte de Millau
(2001-2004)

24. Per tot plegat, davant una obra
d’art us convido …
 A més de valorar/apreciar tot allò que ens aporta:
estilísticament, tècnicament, formalment, temàticament …
A fer-vos més preguntes …
1.
2.
Apropant-vos al seu context històric (estructura política, social,
religiosa …).
Apropant-vos a l’artista o a qui li ha encarregat l’obra i a les
seves raons.
 Només així comprendreu el seu significat i la seva funció …

25. Només així …
estareu en
condicions
d’atansar-vos al
MISSATGE
que amaga

26. … i ja com a síntesi …
Venus de Willendorf
20.000 – 22.000 anys a. C.

27. Robert Rauschenberg,
Combines, 1957

28. Jorn Utzon , Òpera de Sidney,
inaugurat 1973

29. El que jo no sàpiga quin és el significat del meu art, no vol dir que no el tingui
Salvador Dalí