Butlletí informatiu de l'Associació d'Amics del Monestir de les Avellanes.

1. ASSOCIACIÓ D’AMICS DEL MONESTIR DE LES AVELLANES
2010/2011
N. 1
LO CANASTRÓ butlletí informatiu
Contingut
Portada 1
Editorial 2
Notícies 3
Activitats 4
L’entrevista 12
Els arxius 15
Col·laboradors 16
Punts d’interès
especials
• Neix el primer butlletí dels
Amics del Monestir
• Jornades d’Història del
Monestir de les Avellanes
• Que sonin les campanes al
monestir!
• La Força de la Fraternitat,
el llibre del centenari
• G. Ramir, l’últim fuster del
monestir

2. Página 2 LO CANASTRÓ butlletí informatiu
EDITORIAL
2011: UN ANY DE VIDA I TOTA UNA VIDA PER DAVANT
Gabriel Villa-Real, president de l’Associació d’Amics del Monestir de les Avellanes
En el marc del ca – però també social i de valors – en el marc del Monestir de les Ave-
centenari de l’associació vol promoure el conreu llanes aporta el simbolisme i la voca-
la presència de l’espiritualitat, projectes culturals ció de l’acollida, de donar cabuda a
dels germans i humanístics, la solidaritat i el com- tothom que arriba.
maristes al promís en relació als problemes del
Monestir de Quart i Tercer Món. Vol dur endavant
Tanquem el primer any de vida de
les Avellanes projectes i activitats capaços de cre-
l’associació satisfets del treball
va néixer l’As- ar ponts d’interrelació entre els pro-
realitzat i de l’orientació donada,
sociació d’A- grames públics i els privats, a nivell
conscients que encara estem a l’inici
mics del Monestir de les Avellanes, econòmic, social, formatiu, educatiu i
del camí. Les pàgines que segueixen
ara fa poc més d’un any. cultural.
ens mostren els principals projectes
duts a terme així com altres fets de la
L’associació ha començat a fer camí Volem transmetre el nostre agraï- vida del Monestir de les Avellanes.
amb la vocació de ser un projecte ment a totes les persones, entitats i
col·lectiu, un projecte capaç de ge- institucions que ja col·laboren amb
nerar sinèrgies en el seu context més nosaltres, per l’encoratjament i el
immediat i d’esdevenir un espai suport rebuts.
canalitzador i punt de trobada de
“L’associació ha començat a fer
tots aquells i aquelles que, havent
Presentem el primer número del
descobert aquest lloc com a refe- camí amb la vocació de ser un
butlletí “Lo Canastró”, com a mit-
rent per a llurs vides, volen projecte col·lectiu”
jà informatiu de l’associació, en ell
col·laborar per fer conèixer i pro-
fem balanç de l’activitat duta a terme
moure el Monestir de les Avellanes.
al llarg de l’any. Pren el nom de “Lo
Canastró” perquè és un nom tradici-
En aquest període de crisi econòmi- onal de la nostra contrada i perquè

3. [N. 1] 2010/2011 Página 3
NOTÍCIES
JA SÓC AQUÍ… SÓC LO CANASTRÓ! [Ramon Benseny]
Aquí em teniu, bona gent de l’As- mà de julivert, alls, cebes i tomà- aquesta mateixa vocació de família
sociació d’Amics del Monestir de quets, les quatre patates del dia, al- on tot allò de casa hi tingui cabuda.
les Avellanes. gunes figues i el raïm de la parra de
Bé i això de “Lo”? No oblideu que
Ja sabeu què és un ca- sempre; fins i tot
som a les terres de ponent, a la Terra
nastró i per a què ser- per anar a recollir
Ferma... i si com tot canastró estem
via?. Com que la majo- els ous de les
oberts a tota parla aquí però, parlem
ria dels catalans som gallines; també
“lo català” occidental, i diem això
descendents de pagès, per ficar-hi el pa
del “lo” des de sempre i ens agrada,
de terres de secà i con- que sobrava a
o és que mai no heu sentit això de “lo
reus de vinya, horts i taula. Com que no
pare”, “lo pa” o “lo senyor metge”?
gra; de masies, bordes hi havia neveres
ni bosses de plàstic, servíem per a Per això “Lo” Canastró.
o poblets més aviat petits, alguna
vegada haurem vist un canastró. Una tot, aquesta era la nostra veritable
“eina” casolana, similar a un cistell vocació servir per a tot i per a tot
gros, amb dues nanses, molt obert i tenir-hi cabuda. Hem estat com una
on hi cabia tot. mena de precursors de l’ecologia i “Aquest nou Canastró, com a Butlletí
de l’ona verda.
Generalment em tenien a la cuina a
Informatiu de l’Associació d’Amics del
sobre de la pastera o al costat del foc Oi que us agrada saber qui som i per Monestir de les Avellanes, vol tenir
a què servíem?. Doncs bé, aquest
a terra, però sempre molt a l’abast aquesta mateixa vocació de família on tot
de tota la família. Em feien servir per nou canastró, com a Butlletí Infor-
allò de casa hi tingui cabuda”
anar a l’hort i recollir la mongeta matiu de l’Associació d’Amics del
tendra, les albergínies i pebrots, una Monestir de les Avellanes, vol tenir
ELS AMICS DEL MONESTIR JA TENIM WEB I FACEBOOK! [Robert Porta]
Des de fa uns mesos l’Associació pretenem publicar textos sobre la està tenint un gran èxit perquè ja estem
d’Amics del Monestir de les Avella- història i sobre el valor artístic i ar- arribant als 1.000 amics.! Ens trobareu
nes ja disposem de pàgina web quitectònic del conjunt dels espais a:
pròpia. Ens trobareu dintre del Portal del monestir. A la secció d’activitats
facebook.com/amicsmonestiravellanes
Web del Monestir, a la secció hi trobareu informació
“Amics Monestir” sobre les Jornades
d’Història, Projectes,
www.monestirdelesavellanes.com/
exposicions, etc. En els
index.php/ca/amicsmonestir
propers mesos anirem
De moment a la web us expliquem
desenvolupant la web
qui som i quines activitats estem amb nous continguts.
realitzant. També hem obert una sec-
I ara també tenim pà-
ció anomenada “Espai Monestir” on
gina de facebook! I
Web de l’Associació d’Amics del Monestir

4. Página 4 LO CANASTRÓ butlletí informatiu
ACTIVITATS
EL PROJECTE “JORNADES D’HISTÒRIA DE L’ESGLÉSIA I LA RELIGIOSITAT” [Jaume Parés]
El projecte de les Jornades d’Història l’experiència viscuda en l’organitza- El nostre principal objectiu és acon-
del Monestir de les Avellanes va co- ció de les I Jornades en van sorgir les seguir que el Monestir de les Avella-
mençar arran de la celebració dels bases d’aquest projecte i la voluntat nes sigui un espai de trobada per a
cent anys de presència marista al de donar-li continuïtat, celebrant una científics i investigadors, i fomen-
monestir. nova edició de les Jornades cada tar així l’intercanvi de coneixement i
any. de sorgiment de nous projectes i
Les Jornades van ser la primera ac-
estudis.
tivitat que es va realitzar des de de El projecte de les Jornades d’Història
l’Associació d’Amics del Monestir de del Monestir de les Avellanes pretén Per altra banda, també tenim la vo-
les Avellanes. La seva organització crear un espai de referencia mun- luntat de fer arribar tot aquest co-
va ser possible gràcies a la dial en relació als estudis d’histò- neixement a totes les persones que
col·laboració entre l’Associació i el ria de l’Església i la religiositat. És hi estiguin interessades, de manera
Grup de Recerca Consolidat en Estu- per això que una part dels professio- que les Jornades siguin un espai de
dis Medievals “Espai, Poder i Cultu- nals que hi participen provenen de relació entre científics, persones i
ra” de la Universitat de Lleida. De països i universitats d’arreu. territori.
Cartell de les I Jornades d’Història Cartell de les II Jornades d’Història

5. [N. 1] 2010/2011 Página 5
ACTIVITATS
ELS PREMONSTRATESOS A L’EDAT MITJANA (I Jornades d’Història) [Robert Porta]
Les I Jornades d’Història del Monestir volució de la reforma de l’Església consideren panteó i els que no. Fi-
de les Avellanes, es van dedicar als peninsular del segle XII. Molt in- nalment el professor Francesc Fité
premonstratesos a l’edat mitjana, teressant fou també la conferència ens explicà l’evolució constructiva
l’estudi dels quals ens ha permès del professor Francisco Javier Pé- del monestir des de l’Edat Mitjana
connectar amb els orígens medievals rez Rodríguez, qui adoptà un paper fins al segle XIX.
de Bellpuig de les Avellanes. molt crític amb les fonts documentals
Les Jornades es van estructurar en emprades per a l’estudi dels pre- La quarta i última sessió s’iniciava
quatre sessions distribuïdes entre els monstratesos a la Península Ibèrica, amb la visita guiada de la mà del
dies 28 i 29 d’octubre de 2010. posant en dubte les explicacions professor Francesc Fité que ens va
emprades fins al moment per argu- permetre conèixer l’evolució cons-
Després de l’acte inaugural, comen- mentar els orígens d’aquests mones- tructiva de Bellpuig de les Avellanes
çava la primera sessió on es presen- tirs. Finalment el professor Prim a partir dels edificis conservats avui
tava l’ordre dels premonstratesos, de Bertan es va centrar en la distribució en dia. María Teresa López de
la mà d’especialistes internacionals dels canonges regulars i concreta- Guereño, ens delectà amb la seva
com Jacques Paul, Dirk Van de ment dels premonstratesos al comtat conferència sobre l’art premonstra-
Perre i Bernard Ardura. En les res- d’Urgell, destacant-ne l’influencia tès, amb la qual, vam poder entendre
pectives conferències es conclogué que hi tingueren al llarg de l’Edat l’estructura constructiva de les canò-
que els premonstratesos havien par- Mitjana. niques premonstrateses hispàniques.
ticipant activament en la reforma de Finalment li tocà a Paul Freedman
l’Església al segle XII, molt especial- El dia 29 al matí el professor Flocel posar el punt i final a les Jornades
ment al centre i nord d’Europa. Per Sabaté encetava la tercera sessió de parlant sobre l’Escola Històrica de
contra Bernard Ardura indicava que les Jornades explicant-nos el projec- les Avellanes i molt especialment
l’ordre fou incapaç d’arrelar-se amb te de recerca sobre els premonstra- sobre Jaume Caresmar, explicant
la mateixa força al sud d’Europa i a tesos, que iniciaren des de la UdL com l’existència d’aquesta escola va
Terra Santa, amb l’excepció de la arran de la descoberta a Vilanova de permetre a Bellpuig viure una sego-
Península Ibèrica. En aquesta prime- la Sal dels documents de l’Arxiu de na època daurada.
ra sessió es parlà també de Sant Nor- Bellpuig de les Avellanes. Després
bert, fundador de l’ordre de prémon- Maite Pedrol, de l'Arxiu Comarcal
tré, a qui, si bé se li atorgà el paper de la Noguera, ens explicà els tre-
de fundador, no se li donà el paper balls de recuperació, restauració,
d’estructurador i unificador de l’or- conservació i difusió realitzats en “Les I Jornades d’Història del Monestir de
dre, aspecte que faria l'abat Hug de aquests documents. Després d’un
les Avellanes, dedicades als canonges
Fosses. petit descans vindrien dues confe-
premonstratesos, ens han permès
rències més polèmiques, especial-
Per la tarda entràvem de ple en la connectar amb els orígens medievals de
ment la primera on Gener Gonzalvo
història dels premonstratesos en el si s’interrogava sobre si realment Bell- Bellpuig de les Avellanes”
de la Península Ibèrica de la mà del puig de les Avellanes era un autèntic
professor Francisco Javier Pérez- panteó comtal, fet que generà un
Envid, qui ens posava al dia de l’e- debat, encara obert, entre els qui ho

6. Página 6 LO CANASTRÓ butlletí informatiu
ACTIVITATS
EL MONACAT FEMENÍ A L’EUROPA MEDIEVAL (II Jornades d’Història) [Robert Porta]
Participants a les II Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes
Els dies 4 i 5 de juliol el Monestir de Després de l’acte inaugural van co- teressants estudis arqueològics duts
les Avellanes va acollir les II Jorna- mençar les sessions i debats de les a terme en els monestirs femenins
des sobre la Història de l’Església i Jornades. En les diferents conferènci- Irlandesos. També en aquesta sessió
la religiositat, centrades en aquesta es s’analitzaven diferents àrees geo- es van presentar projectes en relació
edició, en l’estudi del Monacat fe- gràfiques d’Europa, amb l’objectiu a les fonts documentals, com bases
mení a l’Europa medieval. de comparar casos. Així per exem- de dades, portals web o publicacions
ple la primera sessió dedicada a la periòdiques. Per exemple el projec-
Les Jornades van tenir una assistèn- Fundació, Identitat, i Autoritat dels te FeMoData o la presentació del por-
cia destacable, amb més de 60 parti- monestirs femenins, va tractar casos tal Monastic Wales i la revista Medie-
cipants que van omplir l’aula Ermen- del nord d’Itàlia, del nord d’Espanya, val Monastic Studies. Finalment l’últi-
gol X del monestir. Passades les nou especialment Castella, Lleó i Galicia, ma sessió es va dedicar als estudis
del matí s’iniciava el curs amb l’acte del sud de Gran Bretanya i del centre de l’Espai Simbòlic, és a dir com
inaugural. Acte en que es va remar- de França. Al mateix temps cada s’adaptaven els espais físics a les
car el fet que les Jornades són un sessió intentava centrar-se en una o necessitats i funcions dels monestirs i
projecte que permet apropar la dues disciplines, així per exemple si les comunitats que els habitaven.
Universitat i el coneixement al ter- la primera sessió es va centrar en
ritori i als seus habitants; que el Mo- estudis històrics, la segona dedicada Cal destacar que la convivència al
nestir de les Avellanes és un espai a el Monacat femení regional, va Monestir de les Avellanes d’investi-
que facilita i dóna un valor afegit al aprofundir en aspectes com l’espiri- gadors i participants va facilitar tam-
projecte, i que cal aprofitar les Jorna- tualitat, la influència social i els estu- bé l’intercanvi de coneixements,
des com a mitjà per donar a conèixer dis de gènere en el marc del mona- projectes i inquietuds entre uns i
la cultura i el patrimoni dels pobles cat femení. La tercera sessió va trac- altres, i que això es va notar en els
de la Noguera alta. tar conferències sobre història de debats de les diferents sessions amb
l’art i arquitectura i sobre els in- un alt grau de participació. De fet

7. [N. 1] 2010/2011 Página 7
ACTIVITATS
tant les ponències com els debats tirs masculins i femenins, sinó també i per tenir una visió més amplia i glo-
han inspirat a reflexionar i repen- entre les comunitats de dones religi- bal del tema. Pel que fa a les fonts
sar algunes de les idees preconce- oses. També es va poder comprovar vam poder veure també la gran va-
budes que tenim sobre el monacat que és problemàtic comparar di- rietat i desequilibri en relació a les
femení a l’edat mitjana. Ha quedat rectament els monestirs mascu- fonts d’estudi medievals, tant do-
clar que a l’Edat mitjana hi havia co- lins i femenins perquè encara que cumentals com materials, que dis-
munitats de dones que van participar tinguin molts factors semblants, posem per al monacat femení, al
de manera molt activa no només a la també s’ha d’apreciar que tenen fun- llarg d’Europa, i diferents models
vida religiosa de la seva regió i èpo- cions diferents, per tant no sempre per analitzar, estudiar i fer més ac-
ca, sinó també a la vida cultural i es poden utilitzar els mateixos indi- cessibles aquestes fonts.
artística, política, econòmica i social. cadors per a comparar-los. D’a-
De les conferències, debats i opini- questa idea també es conclou que
ons la Dra. Karen Stöber, directora cal evitar considerar els mones-
científica de les Jornades, en va ex- tirs masculins com a model es- “Les II Jornades han inspirat a reflexionar i
pressar les següents conclusions tàndard del monacat medieval. repensar algunes de les idees
com a cloenda del curs. L’existència El fet de fer una aproximació inter- preconcebudes que tenim sobre el monacat
de la gran varietat d’experiències disciplinària i internacional ens va
femení a l’Edat Mitjana”
religioses en el marc de l’edat mitja- aportar un punt de vista compara-
na, no només la varietat entre mones- tiu per veure diferències i igualtats
UN LLIBRE SOBRE EL PARE JAUME PASQUAL, ABAT [Robert Porta]
nes i en concret de l’etapa del segle Jaume Pasqual des de la seua ves-
XVIII, en que el monestir visqué una sant d’erudit i col·leccionista en el
època d’esplendor, amb el sorgi- marc de la Il·lustració a Catalu-
ment de l’anomenada Escola Histò- nya. En el llibre l’autor ens dóna a
rica de les Avellanes. conèixer amb precisió la tasca erudi-
Gràcies al Pare Jaume Pasqual, avui ta duta a terme per Pasqual i tota la
en dia podem gaudir al Monestir de col·lecció de documents, llibres i
les Avellanes, entre altres coses, del objectes que va compilar al mones-
porxo neoclàssic de l’entrada, així tir. Destacant-hi especialment la
com de la placa laudatòria en memò- col·lecció numismàtica, una de les
ria del seu mestre, Jaume Caresmar. més importants de la Catalunya del
Portada del llibre d’Alberto Velasco
El Pare Pasqual, nascut l’any 1736 a segle XVIII.
El llibre, editat recentment, ha comp- Esparreguera, fou consagrat com a Les investigacions fetes per l’autor
tat amb la col·laboració de l’Hostat- canonge de Bellpuig l’any 1760, des- han aportat noves llums a la història
geria del Monestir de les Avellanes i prés d’haver-se doctorat en dret civil del Monestir de les Avellanes, a la
de l’Associació d’Amics del Monestir. i més tard en dret canònic, per la història eclesiàstica i sens dub-
Aquesta obra significa donar un pas Universitat de Cervera. te serviran i molt, per a la recons-
més en el coneixement de la llarga L’autor d’aquest estudi, Alberto Ve- trucció de la història de la Catalunya
història del Monestir de les Avella- lasco, aprofundeix en la figura de del segle XVIII.

8. Página 8 LO CANASTRÓ butlletí informatiu
ACTIVITATS
QUE SONIN LES CAMPANES AL MONESTIR!
[J. Parés, R. Serra, R. Benseny, J. J. Sidós, A. Fernàndez, D. Delgado, R. Porta]
L'Associació d'Amics del Mones- Aquesta campana mesura 60 cm de
tir de les Avellanes vam endegar boca i té un pes aproximat de 150 kg.
el projecte "Que sonin les cam-
panes al Monestir", amb l’ob- Per fer realitat aquest projecte s’han
jectiu de recuperar el so de les fet diverses activitats, cercant la
campanes al Monestir de les col·laboració i participació popular,
Avellanes. d’entitats públiques i privades del
L'actual campanar del monestir territori, tant a nivell de finançament
no ha tingut mai campanes. Per com de promoció i difusió cultural.
això n'hi hem instal·lat dues: una
de nova fosa, que porta el nom El projecte, ha tingut com a prioritat Els Germans Maristes amb la nova campana
de Santa Maria de Bellpuig, de 80 fer difusió de tot el procés que va
campana de Santa Maria de Bellpuig de
cm de boca i 360 kg de pes, i des de la creació de la campana
les Avellanes. Entre tots ho hem aconse-
hem restaurat l'única campana fins al primer repic. Hem volgut
guit us en donem les gràcies de tot cor i
que s'ha conservat de l'època que aquest projecte arribés a tothom
us convidem a gaudir del so de les cam-
premonstratesa i que porta gra- per tal de donar a conèixer tot el
panes del monestir!
vat el nom de Santiago Apòstol. procés de disseny i instal·lació de la
FOSA DE LA NOVA CAMPANA (XXIV Trobada de Campaners Os de Balaguer)
La primera etapa del projecte va ser segons el sistema tradicional de la que s’extreia la campana de sota
la fosa de la nova campana batejada cera perduda. És realment un espec- terra i es trencava el motllo de
amb el nom de Santa Maria de Bell- tacle i també la millor forma de fang que la cobria. (Vegeu-ne tot
puig. Des de l'Associació vam voler conèixer com s'han fet les campa- el procés a la web de l’Associació!)
que la creació d’aquesta campana fos nes al llarg de la història.
especial tant per al monestir com per
A més la Santa Maria de Bellpuig
al municipi d'Os de Balaguer. És per
ha estat la campana més gran
això que conjuntament amb la Con-
feta mai en la trobada de campa-
fraria de Campaners de Catalu-
ners d’Os de Balaguer.
nya, el mestre campaner Abel Porti-
lla i l'empresa de campanes Carva- La fosa es va fer de nit i davant
jal-Corrdera, vam dur a la pràctica la d’un gran nombre de persones
fosa de la campana durant la XXIV que no es van voler perdre un
Trobada de Campaners d’Os de esdeveniment com aquest.
Balaguer els dies 9 i 10 d'abril de
L’endemà, cap al migdia es va
2011.
dur a terme el naixement de la
L'acte de creació de la campana del campana, de nou davant d’un
monestir, va servir per mostrar com gran nombre d’assistents que no
es feia una campana a l'aire lliure i es van voler perdre el moment en
Moment de la fosa de la campana

9. [N. 1] 2010/2011 Página 9
ACTIVITATS
FESTA DE BENEDICCIÓ I APADRINAMENT DE LA NOVA CAMPANA
El diumenge 4 de setembre es va dur d’Os de Balaguer Estefania Rufach,
a terme la festa de benedicció i l’alcaldessa de Les Avellanes i Santa
apadrinament de la campana Santa Linya Maria Carme Garrofé, i de Jau-
Maria de Bellpuig. L’acte va concen- me Parés en representació de l’Asso-
trar més d’un centenar de persones a ciació. Tots ells apadrinaren la nova
l’entada del monestir. S’encarregà campana com a representants institu-
de la benedicció l'arxipreste de la cionals. La festa va finalitzar amb un
Noguera Mn. Ramon Solé. La cele- pica-pica als jardins del monestir.
bració també comptà amb la partici-
La nova campana es va exposar a la
pació de la vicepresidenta del Con-
sala capitular fins al moment de ser
sell Comarcal de la Noguera, la Sra.
pujada al campanar.
Maria Antònia Pubill, l’alcaldessa
Mn. Ramon Solé beneint la campana
RESTAURACIÓ DE L’ANTIGA CAMPANA
El mes d’octubre els tècnics de va al monestir, dedicada a Sant Jau-
manteniment del monestir, Miquel i me, ha pogut tornar a sonar al cam-
Joan i l’empresa Carvajal- panar.
Corredera despenjaven l’antiga Al mateix temps es col·locava a la
campana premonstratesa i se recepció del monestir la campana
l’emportaven per restaurar-la i que la comunitat marista de Saint-
afegir-li el jou. D’aquesta manera Paul-Trois-Châteaux ha regalat al
la campana més antiga que queda- Monestir de les Avellanes.
Els tècnics instal·lant la campana “Saint Paul”
LA CAMPANA SE’N VA DE FIRA A MANRESA!
Els organitzadors de la 14a Fira Me- Verdaguer. Perejaume va recopilar
diterrània de Manresa, dedicada les obres de diversos autors que han
als espectacles d'arrel popular i tra- musicat la poesia de Verdaguer, des
dicional, van demanar-nos si podíem de Virolais a sarsueles i òperes, amb
deixar-los la Santa Maria de Bellpuig, l'objectiu d'interpretar-la sense pa-
la nova campana instal·lada al cam- raules. La campana va estar muda
panar del Monestir de les Avellanes. durant tot l'espectacle i penjada so-
bre els pianistes, girant sobre si ma-
El motiu d'aquest viatge a Manresa
teixa i absorbint en el seu interior
era que l'espectacle inaugural de la
aquestes paraules que no es deien, ja
fira tenia com a protagonista una
que s'havia tret la veu de les compo-
campana. L’obra, titulada Ballar la
sicions originals deixant-ne només la
veu, del poeta y artista visual Pere- La campana “Ballant la veu” a Manresa
música.
jaume, se centra en el poeta Jacint

10. Página 10 LO CANASTRÓ butlletí informatiu
ACTIVITATS
LES CAMPANES DEL “CONVENT” un poema del Germà Ramon Benseny
Les campanes del Convent, feia temps que no sonaven.
Era un dol tanta mudesa, que fins feia plorar el vent.
Aquell so tan enyorat, ara ens revifa el cor,
ens fa somiar nous tocs,
ens fa sentir l’escalfor d´un temps que torna a reviure,
al so d´un din don, din don...
El repic i el repicó faran ressò per les valls.
Les vinyes, les oliveres, la merla i les orenetes,
i fins i tot la guineu, senyora de nits i coves,
paren l´orella sorpreses pel nou din don, din don...
Al matí, migdia i nit, la nova veu del Senyor, arreu portarà el Garbí,
de ponent el rei dels vents.
Amb el repic esperat ens puja el cor més amunt,
cap al cel tant desitjat...
i a la terra queda l´home sentint com el cor s´enlaira,
peus a terra, a treballar, la campana marca temps i gràcia...
al so d´un din don, din don...
El silenci dels estels vetllarà nostra campana.
Serà un silenci d´amor, serà un silenci de pau,
cimera de serenor, com que també està cansada...
i als raigs del primer sol, quan l´aurora s’anuncia,
esclatarà amb tota força un repic d´Avemaria, din don, din don...
Lo Sant Cap, els Ermengols i Na Dolça;
els molts abats i priors, sobresortint Caresmar,
encapçalen una llista que el toc voldria escoltar.
Però avui el privilegi n´és dels Germans Maristes
que fan un repic de joia, que repeteixen la història
que temps enrere s´ha escrit,
d´una primera campana, que allà, a La Valla de França,
de la mà d´en Marcel.lí
els feia saltar del llit... din don, din don.
Dibuixos de Clara Oliveres
(Extrets del llibre “En Ton de cal Campaner”)

11. [N. 1] 2010/2011 Página 11
ACTIVITATS
LA FORÇA DE LA FRATERNITAT. CENT ANYS DE MARISTES A LES AVELLANES
nestir de les Avellanes. vel·la històrica. La finalitat d’aquest
llibre és donar a conèixer els cent
L’objectiu és que aquesta edició arri-
anys maristes a Santa Maria de
bi a totes aquelles persones que tin-
Bellpuig de les Avellanes de forma
guin un interès en la historia recent
breu i amena. Les dades i els fets
del Monestir de les Avellanes.
que hi trobarà s’han extret de dife-
L’autor, Lluís Serra i Llansana, ens rents fonts documentals i s’hi han
comenta que rebre l’encàrrec de contrastat, i també s’hi han sumat
realitzar aquest llibre té una impor- l’anàlisi, la interpretació i les reflexi-
tància afegida pel fet que el ons realitzades per l’autor.
monestir ha estat per a ell, com
per a molts germans, un lloc
“En paraules del mateix autor, escriure
transcendental per a les seves
aquest llibre sobre el centenari de la
vides.
Cent anys de maristes al monestir! presència marista a les Avellanes ha estat
Quan el lector s’endinsi en el
un exercici de record, és a dir, de memòria
Al llarg de tot aquest any 2011 hem text, descobrirà que aquest és
un llibre d’història redactat a i de sentiments, que flueixen en
estat treballant en l’edició en català
del llibre del centenari de l’arriba- manera d’assaig i, de vegades, amalgama segons els fets reviscuts...”
da dels Germans Maristes al Mo- fins i tot li recordarà una no-
EXPOSICIONS A LA SALA CAPITULAR
ció del pintor lleidatà Jesús Rodri,
Des de l’Associació d’Amics del Mo- peça és única, i està creada a mà al
nestir de les Avellanes, i en petit taller artesanal que els artistes sobre pintures estel·lars. Rodri, és
un artista que viu a Àger i que realit-
col·laboració amb l’Hostatgeria del tenen a Fontdepou, als peus de la
za pintura contemporània emprant
Monestir i els Germans Maristes, Serra del Montsec.
pintures acríliques, aquarel·les i olis.
volem fomentar la realització d’expo-
Una altra exposició fou “Joan Mara-
sicions artístiques al Monestir de
gall: Tres amors i tres arts“ de Go-
les Avellanes.
retti Pomé amb la col·laboració del
Enguany s’han fet diverses exposici- germà marista Toni Torrelles. Es
ons, una de les quals duia per títol tracta d’una exposició que pren com
“La fusta de l’olivera”, obra del a eix de contingut una selecció de
matrimoni Astrid & Rainer. Les seves poemes de Joan Maragall en motiu
creacions es basen en l’elaboració de la commemoració del centenari
de mobles, escultures i objectes de de la seua mort. Un projecte artístic
decoració utilitzant fusta d’oliveres que neix de la combinació de tres
centenàries, la qual porta més de arts: la pintura, la poesia i la música .
quaranta anys assecant-se. Cada
També hi hem pogut veure l’exposi-
Exposició sobre “Joan Maragall”

12. Página 12 LO CANASTRÓ butlletí informatiu
L’ENTREVISTA
ENTREVISTA AL GERMÀ RAMIR FARRÉ BADIA, L’ÚLTIM FUSTER DEL MONESTIR DE LES AVELLANES
[Robert Porta]
“De petit ja m’havia construït un banc de fuster a casa”
Fa molt que viviu al Monestir de I després va venir al monestir...
les Avellanes? Acabada la guerra vaig acceptar Té 85 anys, va néixer a la
Vaig arribar al monestir l’onze de entrar al juniorat de les Avellanes de
central de Molinos (Vall
novembre de 1939, i fins l’any 1943 la mà del germà Ernest. El que més
Fosca), forma part de la
vaig estar-hi formant-me com a ger- em va convèncer és que maristes és
comunitat marista de les
mà marista. Acabada l’etapa d’estu- un institut on tots som iguals, tots som
germans. Ja sabia que la missió ma- Avellanes des de fa 59 anys.
diant vaig estar un any a Barcelona
donant classes. Després, vaig tornar rista és l’ensenyament, tot i que a mi És l’últim fuster del monestir
al monestir com a ajudant de fuster m’agradava el que en deien “arts i de les Avellanes.
fins l’any 1948, en que vaig estar dos oficis”. Curiosament l’any 1943 vaig
anys al col·legi marista de Dènia i formar part de l’orquestra Santa Ce-
després al de Saragossa. Finalment cília tocant el clarinet i després m’he
la proposta de fer-me càrrec de la
l’any 1952 em van proposar de ser acabat dedicant a la fusteria.
fusteria, primer amb el germà Tomàs
fuster, vaig acceptar i des de llavors i després ja com a encarregat.
formo part d’aquesta comunitat ma-
Què és el que el va atreure per fer
rista.
de fuster?
Així doncs podem dir que es va
Quan era petit m’agradava la mecà- formar com a fuster de forma molt
I on va néixer vostè? nica, però en aquells anys no hi havia autodidacta?
Vaig néixer a la central hidroelèctri- massa feina en aquest àmbit i per
Els únics estudis que vaig fer en
ca de Molinos, a la Vall Fosca. El meu tant feia més feines de fusteria. De
aquest sentit, van ser unes pràctiques
pare treballava a la central, primer petit ja havia m’havia construït un
de soldador, cap a finals dels anys
en el muntatge i després en el man- banc de fuster a casa.
50.
teniment; mentre que la meva mare
es feia càrrec de les feines de casa.
I al Monestir de les Avellanes
Hi treballàveu moltes persones a
quan va començar a exercir com a
la fusteria?
fuster?
La fusteria ja existia d’abans de la
Quan era novici feia d’ajudant a la
guerra civil. De fet el germà Tomàs
infermeria del monestir, i a les hores
ja n’era l’encarregat. També hi havia
lliures m’agradava baixar a la fuste-
el G. Honorio i el germà Eusebio. A
ria i ajudar al germà Tomàs. Després,
mesura que anava augmentant la
l’any 1943 el mateix germà Tomàs
feina també anàvem augmentant la
em va demanar si el podia ajudar a
plantilla de treballadors. Primer dues
muntar un pis de fusta a l’antic esco-
persones d’Os de Balaguer i més
lasticat de Vic. Finalment, molts es-
endavant, en l’època de més treball
tius solia venir a ajudar a la fusteria.
vam arribar a ser 12 treballadors. Els
Projecte de disseny d’un pupitre (anys 40) A partir de l’any 1952 vaig acceptar últims anys de la fusteria érem 4 per-

13. [N. 1] 2010/2011 Página 13
L’ENTREVISTA
I dissenyàveu vosal- fectori dels monjos.
tres mateixos tot el
També ens vam encarregar de la
material?
casa de colònies “els 4 vents”, vam
Si, des de la fusteria fer l’embigat de fusta, les taules, i
dissenyaven els propis tots els treballs de fusteria interns i
models. De fet vam ser externs.
els primers a nivell es-
Per altra banda, ens van encarregar
panyol que vam disse-
de dissenyar els treballs de fusta de
nyar la taula escolar
Orquestra Santa Cecília (el G. Ramir, és el 2n per l’esquerra) la casa d’Alcalà, on destaquen els
amb fusta i ferro. Després
oratoris. Els treballs de fusteria al
sones i encara fèiem mil taules i cadi- altres empreses es van basar en el
pavelló del col·legi marista Vallde-
res cada any! nostre model per fabricar el seu.
mia, de Mataró, els de l’antic juniorat
de Llinars, entre molts altres.
Quines eren les tasques principals I quins són els treballs més peculi-
de la fusteria? ars o emblemàtics que van realit-
I on estava situada la fusteria de
En un principi només es feia allò que zar?
les Avellanes?
es necessitava per al monestir, com Per a mi, un dels més significatius
Primer es trobava a la planta baixa
ara portes, taules, cadires, armaris, són les feines de fusteria realitza-
reparacions, etc. I en alguns casos es des a l’església d’Astell, a la Vall
feia alguna sortida molt puntual. Cap Fosca, que és d’on sóc originari.
als anys quaranta es va començar a Com a curiositats també hi ha les
fer material per als col·legis. El pri- cadires del mossèn i escolans de
mer treball important van ser 50 tau- l’església de Sort i de Rialp, així
les per a professors destinades a un com els bancs de les esglésies de
col·legi marista de València. Ens vam Tartareu i Les Avellanes.
encarregar de dissenyar-les, trans- Una obra emblemàtica també van
portar-les i muntar-les al mateix ser les feines de fusteria fetes a
col·legi. l’església del monestir, durant els
Després hi va haver un creixement anys de la seva restauració. El
de les demandes, així que vam en- sostre de fusta de la cara nord està
carregar-nos de col·legis com Sara- fet a la fusteria, també els bancs,
gossa, Bilbao, Durango, Pamplona..., que eren molt innovadors perquè
però l’excés de comandes va fer que combinaven fusta i ferro, molt poc
acabéssim centrant-nos en treballs a habitual en aquells anys. També
nivell de província marista, primer ens vam encarregar de les cadires
Llevant i després Catalunya. Llavors del cor. De fet la major part de
ja fèiem una mica de tot: taules, cadi- treballs de fusteria que hi ha al
res, material per a laboratoris de monestir estan fets per nosaltres. I
física i química, etc. també de forja, per exemple les
làmpades d’aranya de l’antic re- El G. Ramir amb St. Josep, patró dels fusters

14. Página 14 LO CANASTRÓ butlletí informatiu
L’ENTREVISTA/VISITES GUIADES
Gavín, hi havia el magatzem mentre he pogut he anat fent feines,
“Vam ser els primers, a nivell espanyol, i el garatge per als camions. sobretot per aquí a la casa.
que vam dissenyar el model de taula A la part de baix teníem la Es va tancar perquè jo ja havia arribat
escolar amb fusta i ferro” fusteria, la ferreria, i una a l’edat de jubilar-me i no s’havia tro-
petita exposició. Amb el bat cap substitut, així doncs es va de-
de l’antic edifici, on ara hi ha l’hostat- camió podíem arribar a fer vint-i- terminar tancar-la definitivament.
geria. A mesura que augmentaven cinc mil quilòmetres a l’any, i amb
els treballs a fer, se’ns anava que- l’últim que vam tenir havíem arribat
dant petit l’espai, de manera que a fer dos viatges diaris a Barcelona, a
vam ocupar una altra sala, al costat, l’inici de cada curs.
per poder fer els muntatges. Cap als
anys 60 necessitàvem incorporar
Finalment la fusteria es va tancar,
maquinària nova, així com crear la
per quins motius?
secció de ferreria, i per això és va
La fusteria va tancar oficialment cap a
construir un edifici de dues plantes.
finals dels anys noranta, tot i que jo
A la part de dalt, on ara hi ha l’Arxiu
Model innovador de taula i cadira escolar
ENS HAN VISITAT.., LES VISITES GUIADES AL MONESTIR! [Ramon Serra]
Al llarg de l’any 2011 han fet la
Visita Guiada del Monestir més de
5500 persones.
Les visites es feien els dissabtes a les
18’00 h. i els diumenges a les 11’30.
També es podia fer la visita en horari
convingut per a grups (mínim 5 per-
sones) qualsevol dia de la setmana.
La visita inclou 6 espais històrics: Els
exteriors (cova de S. Cap, Font bar-
roca, Cementiri racionalista, els lle-
doners centenaris, les muralles),
l’Entrada Neoclàssica, la Sala Capitu-
lar, L’Església Gòtica, el Claustre
Romànic i el Refectori.
Fem també una explicació dels 100
anys de presència marista que finalit-
za amb la darrera remodelació del
monestir que comença l’any 2000 i
acaba el 2009, poc abans de celebrar
el centenari marista.

15. [N. 1] 2010/2011 Página 15
ELS ARXIUS
ELS ARXIUS DEL MONESTIR DE LES AVELLANES [Josep Sansalvador i Robert Porta]
Els arxius del Monestir de les Avella- les ordinàries provinents de
nes encapçalen la vessant cultural l’Arxiu Central Marista de Bar-
del monestir. Com sabeu aquests celona, destaca l’arribada de
estan formats per l’Arxiu del Mo- la documentació històrica de
nestir de Bellpuig de les Avella- diferents obres i comunitats
nes, que realitza funcions d’arxiu maristes, com per exemple els
històric marista i l’Arxiu Gavín, cre- fons documentals i fotogràfics
at per Josep Maria Gavín, i què és del Col·legi Maristes Montser-
segons la UNESCO un dels arxius rat de Lleida. El nostre objec-
Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes
personals més grans d’Europa. tiu principal és preservar, orga-
nitzar i fer accessible tot aquest ens han visitat un total de 1023 perso-
Durant aquest 2011 els arxius de la
patrimoni documental marista. nes.
casa hem seguit oferint els nostres
serveis, realitzant la nostra tasca dià- A l’Arxiu Gavín s’ha seguit rebent A més, pel que fa a la difusió, aquest
ria de gestió dels fons documentals, documentació provinent de Valldo- any ha estat força extraordinari ja que
preservant la documentació, atenent reix i algunes donacions interes- hem estat protagonistes d'articles di-
les consultes i realitzant visites guia- sants, com el cas del fons de Jordi versos, com per exemple al Butlletí
des, així com col·laborant en les dife- Domènech un pintor i escultor que Arxius de l’Associació d’Arxivers de
rents tasques culturals que es fan al es dedicava a fer obres de tipus Catalunya.
monestir. religiós.
L’arribada de nova documentació Consultes i visites guiades
“Els arxius encapçalen la vessant
En aquest 2011 a l’Arxiu del Monestir Enguany, fins a inicis de desem- cultural del Monestir de les
de Bellpuig de les Avellanes hem bre, ja hem rebut un total de 996
Avellanes”
rebut quantitats importants de trans- consultes entre biblioteca i arxius.
ferències documentals. Al marge de Pel que fa a visites, a l’Arxiu Gavín
ESTRENEM NOVES VITRINES D’EXPOSICIÓ A L’ARXIU GAVIN
El mes de juliol de 2011 a l’Arxiu teniment Miquel i Joan, hem disse- podeu veure encara l’exposició “un
Gavín vam estrenar les noves vitri- nyat i fabricat sis vitrines. Ara l’expo- arxiu a la comarca de la Noguera”
nes per mostrar l’exposició perma- sició permanent estarà més
nent de l’arxiu. protegida i els visitants tindran
millors condicions per a visua-
Des de la inauguració de la seu del
litzar els documents exposats.
Monestir de les Avellanes havíem
tingut, provisionalment, l’exposició Els documents que s’hi expo-
permanent en unes taules. Finalment sen són una mostra de les prin-
amb la col·laboració dels germans cipals col·leccions que conser-
maristes i dels encarregats de man- va l’Arxiu Gavín. També hi Les noves vitrines de l’exposició (Arxiu Gavín)

16. Página 16 LO CANASTRÓ butlletí informatiu
COL·LABORADORS
COL·LABORADORS
Ajuntament d’Os de Balaguer Consell Comarcal de la Noguera

17. [N. 1] 2010/2011 Página 17
COL·LABORADORS
MOLTES GRÀCIES A TOTS!

18. L’Associació d’Amics del Monestir de les
LO CANASTRÓ. N.1 / Desembre 2011 Avellanes nasqué en motiu de la celebració
Publicació anual (2010/2011)
del Centenari de la presència dels Ger-
Fotografies: mans Maristes al Monestir de les Avellanes,
Josep Sansalvador
l’any 2010.
Alain Delorme
Ramon Serra
Robert Porta El seu objectiu principal és esdevenir un
Edita: espai canalitzador i punt de trobada de tots
Associació d’Amics del Monestir de les Avellanes
aquells i aquelles que volen col·laborar en
Ctra. C-12, Qm. 181 fer conèixer i promoure el Monestir de les
25612 Os de Balaguer (Noguera, Lleida)
Avellanes.
Telèfon: 973-43-80-06
Fax: 973 43 80 38
Correo: amicsmonestir@maristes.cat
Trobeu-nos també a la web
www.monestirdelesavellanes.com/index.php/ca/amicsmonestir
www.facebook.com/amicsmonestir
Organització
NEVADA DE L’HIVERN DEL 1958/1959 AL MONESTIR DE LES AVELLANES
(Foto: Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes)