1. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
ANIMACIONS
INTE RNE T
TEXTOS
ESQUEMES
I ACTIVITATS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 20
MAPA DE LA UNITAT
ANIMACIONS
INTERNET
TEXTOS
ESQUEMES
I ACTIVITATS
SURT

2. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
ANIMACIONS
INTE RNE T
TEXTOS
ESQUEMES
I ACTIVITATS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 20
Per començar: Druides
Tràiler de la pel·lícula Druides
PASSA AL WEB
ANTERIOR
SURT

3. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
ANIMACIONS
INTE RNE T
TEXTOS
ESQUEMES
I ACTIVITATS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 20
Mapa de la unitat
LA HISPÀNIA ROMANA
LA PREHISTÒRIA
Context
LA HISPÀNIA PREROMANA
LES COLONITZACIONS
Les colonitzacions
ELS IBERS
Pobles preromans
ELS CELTES
LA CONQUESTA
La Hispània Romana
LA ROMANITZACIÓ
ANTERIOR
SURT

4. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
ANIMACIONS
INTE RNE T
TEXTOS
ESQUEMES
I ACTIVITATS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 20
Enllaços d’interès
Mèrida, una ciutat romana
PASSA AL WEB
ANTERIOR
SURT

5. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
ANIMACIONS
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 20
ESQUEMES
I ACTIVITATS
Esquemes i activitats
La geografia de la Península
Assentats en
POBLES ABORIGENS
POBLES ABORIGEN
QUE EREN:
QUE EREN: S
Activitat sobre la romanització
i
Convivien amb
Assentats en
Els legionaris
Els legionaris
Molts hispans
Molts hispans
i
Convivien amb
Va produir
ELS POBLES
ELS POBLES
DE LA PENÍNSULA
DE LA PEN NSULA
Í
ES DIVIDIEN EN
ES DIVIDIEN EN
Es va difondre
indígenes
S’assentarenaala costa
assentaren la costa
El seu assentament principal era
S’ S’assentaren a la costa
assentaren a la costa
POBLES
COLONITZADORS
QUE EREN
sobre les llengües
Es van implantar les lleis de Roma
LA ROMANITZACIÓ
LA ROMANITZACI
Ó
Es van difondre les religions
Conseqüències
Els seu assentament principal era
Van dominar les colònies
Es van desenvolupar les
Va florir
Van fundar noves colònies:
AnVan enfrontar- se als romans en
enfrontar se als romans en
-
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
SURT

6. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
ANIMACIONS
INTE RNE T
TEXTOS
ESQUEMES
I ACTIVITATS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 20
Textos
Els noms antics
d’Espanya
PASSA AL TEXT
Els pobles
de la Península
vistos per
Estrabó
La romanització
PASSA AL TEXT
PASSA AL TEXT
ANTERIOR
SURT

7. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
ANIMACIONS
INTE RNE T
TEXTOS
ESQUEMES
I ACTIVITATS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 20
Repàs: la prehistòria
de la Península
1. Els primers pobladors de la Península
van arribar des de l’Àfrica
fa aproximadament un milió d’anys.
Comença el paleolític.
2. Primeres formes artístiques,
fa uns 20.000 anys. Les més famoses
s’han trobat a les coves d’Altamira
(Cantàbria)
3. Cap a l’any 5.000 aC,
3. Cap a l’any 5000
Comença el neolític
comença
a la Península.
a la Península.
5. Cap a l’any 3.000 aC,
Cap a l’any 3000
es comencen a construir
megàlits.
4. Des de l’any 4.000 aC, els gups humans
Des de l’any 4000
grups humans
peninsulars van començar a fer servir
els metalls.
ANTERIOR
SURT

8. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
ANIMACIONS
INTE RNE T
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 20
ESQUEMES
I ACTIVITATS
TEXTOS
La Hispània preromana
Pobles preromans
de la Península
Els noms antics
d’Espanya
PASSA AL TEXT
AMPLIA LA IMATGE
Activitat. Geografia
de la Península
Els pobles
de la Península
vistos
per Estrabó
PASSA AL TEXT
Assentats en
POBLES ABORIGENS
POBLES ABORIGEN
QUE EREN:
QUE EREN: S
i
Convivien amb
Assentats en
i
Convivien amb
ELS POBLES
ELS POBLES
DE LA PENÍNSULA
DE LA PEN NSULA
Í
ES DIVIDIEN EN
ES DIVIDIEN EN
S’assentarenaala costa
assentaren la costa
El seu assentament principal era
S’ S’assentaren a la costa
assentaren a la costa
POBLES
COLONITZADORS
QUE EREN
Els seu assentament principal era
Van dominar les colònies
Van fundar noves colònies:
AnVan enfrontar- se als romans en
enfrontar- se als romans en
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
SURT

9. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
ANIMACIONS
INTE RNE T
ESQUEMES
I ACTIVITATS
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 20
Línia del temps: Hispània a l’antiguitat
CONQUESTA
DE LA MESETA
CONQUESTA
DEL NORD
PENINSULAR PER
OCTAVI AUGUST
INICI DE LA
COLONITZACIÓ
FENÍCIA
CONQUESTA
DE LA COSTA
CONQUISTA DE LA
MEDITERRÀNIA
COSTA MEDITERRÁNEA
I LOS VALLES DEL
Y DE DE LES VALLS
DEL GUADALQUIVIR
GUADALQUIVIR Y EL EBRO
I L’EBRE
INICI DE LA
COLONITZACIÓ
GREGA
800 aC
700 aC
500 aC
IBERS
CELTES
300 aC
100 aC
100 dC
300 aC
Imperi ROMÀ
ANTERIOR
SURT
500 aC

10. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
ANIMACIONS
INTE RNE T
TEXTOS
ESQUEMES
I ACTIVITATS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 20
Pobles preromans
de la Península
ANTERIOR
SURT

11. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
ANIMACIONS
INTE RNE T
TEXTOS
ESQUEMES
I ACTIVITATS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 20
Els noms antics d’Espanya
Amb el nom d’Ibèria
els antics grecs designaren
tot el país, a partir
del Roine i de l’istme
que comprèn els golfs
de la Gàlia, mentre que
els d’avui dia col·loquen
el seu límit als Pirineus [...].
Per a uns altres, el nom
d’Ibèria no va designar
més que la regió de la part
cap aquí de l’Ebre [...].
Els romans han designat
la regió sencera
indiferentment amb
els noms d’Ibèria i Hispània
i a les dues parts
les han anomenat
Ulterior i Citerior.
La paraula Hispània (de la qual
procedeix l’actual nom
d’Espanya) pot tenir un origen
fenici i significaria “costa
de metalls”, o millor “illa
on es forgen metalls”.
Aquesta explicació sembla
acceptable, ja que els fenicis
venien a Hispània per metalls,
i n’omplien Grècia, l’Egeu i el
Pròxim Orient, segons el
testimoni de Diodor de Sicília,
historiador de l’època d’August.
J. M. BLÁZQUEZ. El nom
d’Hispània apareix a la història.
Els hispans a l’Imperi romà.
2004. Adaptació
ESTRABÓ. Geografia Llibre III.
Segle I aC. Adaptació
ANTERIOR
SURT

12. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
ANIMACIONS
INTE RNE T
TEXTOS
ESQUEMES
I ACTIVITATS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 20
Els pobles de la península Ibèrica, vistos per Estrabó
UN POBLE CELTA
SOBRE ELS IBERS
ELS POBLES DEL NORD
Diuen dels lusitans que són
hàbils en les emboscades
i les exploracions, àgils i llestos.
Porten un escut petit
i subjectat amb corretges.
Porten un punyal
o ganivet i vàries javelines. Molts
duen cuirasses i alguns cota de
malla i cascos. Aquests pobles
viuen de forma espartana, fan
servir l'oli, escalfen els seus
recipients amb pedres enrogides
al foc, es banyen en aigua freda
i no fan més que un menjar,
mesurat i senzill. Els lusitans fan
sacrificis i examinen les vísceres
per endevinar el futur.
Els ibers, en les seves
guerres, han combatut
com a bandolers, perquè
anaven poc armats
i duien només javelina,
fona i espasa.
La infanteria
i la cavalleria combatien
barrejades. Els turdetans
tenen fama de ser
els més cultes dels ibers;
coneixen l’escriptura,
i tenen escrits d’història,
poemes i lleis en vers.
Els altres ibers coneixen
també l’escriptura,
però és diferent, perquè
parlen llengües distintes.
Els habitants de la muntanya són sobris:
no beuen sinó aigua, dormen al sòl,
i duen cabells llargs que se cenyeixen
al front per combatre. Mengen
principalment carn de boc. Practiquen
lluites i carreres per preparar les batalles
campals. Els de muntanya molen glans
per fer pa. No usen oli sinó sagí.
Mengen asseguts sobre bancs adossats
a les parets i es col·loquen segons
les edats i dignitats; els aliments es fan
circular de mà en mà mentre beuen.
Després els homes ballen saltant enlaire
i caient de genolls. Així viuen aquests
habitants de les muntanyes
que habiten al nord d’Ibèria; és a dir,
els galaics, àsturs, càntabres i vascons,
tots tenen la mateixa manera de viure.
ANTERIOR
SURT

13. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
ANIMACIONS
INTE RNE T
TEXTOS
ESQUEMES
I ACTIVITATS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 20
La geografia de la Península a l’antiguitat
Assentats en
POBLES ABORIGENS
POBLES ABORIGEN
QUE EREN:
QUE EREN: S
i
Convivien amb
Assentats en
i
Convivien amb
ELS POBLES
ELS POBLES
DE LA PENÍNSULA
DE LA PEN NSULA
Í
ES DIVIDIEN EN
ES DIVIDIEN EN
S’assentarenaala costa
assentaren la costa
El seu assentament principal era
S’ S’assentaren a la costa
assentaren a la costa
POBLES
COLONITZADORS
QUE EREN
Els seu assentament principal era
Van dominar les colònies
Van fundar noves colònies:
AnVan enfrontar- se als romans en
enfrontar- se als romans en
ANTERIOR
SURT

14. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
ANIMACIONS
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 20
ESQUEMES
I ACTIVITATS
Les colonitzacions
Mapa de les colonitzacions
Els grecs
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
Tartessos
Els fenicis
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
SURT

15. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
ANIMACIONS
INTE RNE T
TEXTOS
ESQUEMES
I ACTIVITATS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 20
Els grecs
ANTERIOR
SURT

16. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
ANIMACIONS
INTE RNE T
TEXTOS
ESQUEMES
I ACTIVITATS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 20
Els fenicis
ANTERIOR
SURT

17. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
ANIMACIONS
INTE RNE T
TEXTOS
ESQUEMES
I ACTIVITATS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 20
Tartessos: un poble indígena en contacte amb els colonitzadors
ANTERIOR
SURT

18. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
ANIMACIONS
INTE RNE T
TEXTOS
ESQUEMES
I ACTIVITATS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 20
Mapa de les colonitzacions
ANTERIOR
SURT

19. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
ANIMACIONS
INTE RNE T
TEXTOS
ESQUEMES
I ACTIVITATS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 20
Els ibers
Art ibèric
Poblats ibers
AMPLIA LA IMATGE
Un guerrer iber
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
SURT

20. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
ANIMACIONS
INTE RNE T
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 20
ESQUEMES
I ACTIVITATS
TEXTOS
Art ibèric
La dama d’Elx
La bicha de Balazote
La dama de Baza
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
La dama del Cerro
de los Santos
AMPLIA LA IMATGE
Guerrer de Mogente
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
SURT

21. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
ANIMACIONS
INTE RNE T
TEXTOS
ESQUEMES
I ACTIVITATS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 20
La dama d’Elx
ANTERIOR
SURT

22. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
ANIMACIONS
INTE RNE T
TEXTOS
ESQUEMES
I ACTIVITATS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 20
La dama de Baza
ANTERIOR
SURT

23. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
ANIMACIONS
INTE RNE T
TEXTOS
ESQUEMES
I ACTIVITATS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 20
La bicha de Balazote
ANTERIOR
SURT

24. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
ANIMACIONS
INTE RNE T
TEXTOS
ESQUEMES
I ACTIVITATS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 20
La dama del Cerro de los Santos
ANTERIOR
SURT

25. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
ANIMACIONS
INTE RNE T
TEXTOS
ESQUEMES
I ACTIVITATS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 20
Guerrer de Mogente
ANTERIOR
SURT

26. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
ANIMACIONS
INTE RNE T
TEXTOS
ESQUEMES
I ACTIVITATS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 20
Poblats ibers
Vista aèria d’un poblat iber
Reconstrucció d’un poblat iber
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
SURT

27. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
ANIMACIONS
INTE RNE T
TEXTOS
ESQUEMES
I ACTIVITATS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 20
Vista aèria d’un poblat iber
ANTERIOR
SURT

28. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
ANIMACIONS
INTE RNE T
TEXTOS
ESQUEMES
I ACTIVITATS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 20
Reconstrucció d’un poblat iber
ANTERIOR
SURT

29. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
ANIMACIONS
INTE RNE T
TEXTOS
ESQUEMES
I ACTIVITATS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 20
L’equipament d’un guerrer iber
ANTERIOR
SURT

30. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
ANIMACIONS
INTE RNE T
TEXTOS
ESQUEMES
I ACTIVITATS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 20
Els celtes
Art celta
Un poblat celta, Santa Tecla
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
SURT

31. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
ANIMACIONS
INTE RNE T
TEXTOS
ESQUEMES
I ACTIVITATS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 20
Art celta
Orfebreria celta
Els toros de Guisando
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
SURT

32. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
ANIMACIONS
INTE RNE T
TEXTOS
ESQUEMES
I ACTIVITATS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 20
Orfebreria celta
ANTERIOR
SURT

33. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
ANIMACIONS
INTE RNE T
TEXTOS
ESQUEMES
I ACTIVITATS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 20
Els toros de Guisando
ANTERIOR
SURT

34. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
ANIMACIONS
INTE RNE T
TEXTOS
ESQUEMES
I ACTIVITATS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 20
El poblat celta de Santa Tecla
El castre de Santa Tecla
Reconstrucció d’un habitatge
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
SURT

35. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
ANIMACIONS
INTE RNE T
TEXTOS
ESQUEMES
I ACTIVITATS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 20
El castre de Santa Tecla
ANTERIOR
SURT

36. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
ANIMACIONS
INTE RNE T
TEXTOS
ESQUEMES
I ACTIVITATS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 20
Reconstrucció d’un habitatge celta
del castre de Santa Tecla
ANTERIOR
SURT

37. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
ANIMACIONS
INTE RNE T
TEXTOS
ESQUEMES
I ACTIVITATS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 20
La conquesta romana
Animació sobre
la conquesta d’Hispània
PASSA A L’ANIMACIÓ
Les fases de la conquesta
La divisió provincial
a la fi del segle III
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
SURT

38. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
ANIMACIONS
INTE RNE T
TEXTOS
ESQUEMES
I ACTIVITATS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 20
Animació: la conquesta romana d’Hispània
PASSA A L’ANIMACIÓ
ANTERIOR
SURT

39. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
ANIMACIONS
INTE RNE T
TEXTOS
ESQUEMES
I ACTIVITATS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 20
Les fases de la conquesta
ANTERIOR
SURT

40. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
ANIMACIONS
INTE RNE T
TEXTOS
ESQUEMES
I ACTIVITATS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 20
La divisió provincial
a la fi del segle III
ANTERIOR
SURT

41. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
ANIMACIONS
INTE RNE T
TEXTOS
ESQUEMES
I ACTIVITATS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 20
La romanització
L’arquitectura
Ciutats i calçades
La romanització
AMPLIA LA IMATGE
L’enginyeria
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
Activitat
sobre la romanització
Mèrida
Els legionaris
Els legionaris
Molts hispans
Molts hispans
Va produir
Es va difondre
ind ígenes
sobre les llengües
Es van implantar les lleis de Roma
LA ROMANITZACIÓ
LA ROMANITZACI
Ó
Es van difondre les religions
Conseqüències
Es van desenvolupar les
Va florir
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
PASSA AL WEB
ANTERIOR
SURT

42. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
ANIMACIONS
INTE RNE T
TEXTOS
ESQUEMES
I ACTIVITATS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 20
Textos sobre la romanització
Els turdetans
Els turdetans, en particular els que viuen a la vora del Betis, han assimilat
perfectament la manera de viure dels romans, i ni tan sols es recorden
ja de la seva llengua. La majoria s’han convertit en llatins i han rebut colons
romans, de manera que els falta ben poc per ser romans del tot.
ESTRABÓ, Geografia
ANTERIOR
SURT

43. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
ANIMACIONS
INTE RNE T
TEXTOS
ESQUEMES
I ACTIVITATS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 20
Principals calçades a Hispània
ANTERIOR
SURT

44. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
ANIMACIONS
INTE RNE T
TEXTOS
ESQUEMES
I ACTIVITATS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 20
El llegat romà: l’arquitectura
Teatre i amfiteatre
de Mèrida
AMPLIA LA IMATGE
Arc de Caparra, Càceres
AMPLIA LA IMATGE
Mausoleu de Fabara,
Saragossa
Temple romà de Vic
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
Mosaic romà de la vil·la
del Ramalote, Tudela
Vil·la romana de Veranes,
Astúries
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
SURT

45. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
ANIMACIONS
INTE RNE T
TEXTOS
ESQUEMES
I ACTIVITATS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 20
Teatre i amfiteatre de Mèrida
ANTERIOR
SURT

46. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
ANIMACIONS
INTE RNE T
TEXTOS
ESQUEMES
I ACTIVITATS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 20
Temple romà de Vic
ANTERIOR
SURT

47. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
ANIMACIONS
INTE RNE T
TEXTOS
ESQUEMES
I ACTIVITATS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 20
Mausoleu romà de Fabara, Saragossa
ANTERIOR
SURT

48. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
ANIMACIONS
INTE RNE T
TEXTOS
ESQUEMES
I ACTIVITATS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 20
Arc romà de Caparra, Càceres
ANTERIOR
SURT

49. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
ANIMACIONS
INTE RNE T
TEXTOS
ESQUEMES
I ACTIVITATS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 20
Vil·la romana de Veranes, Astúries
ANTERIOR
SURT

50. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
ANIMACIONS
INTE RNE T
TEXTOS
ESQUEMES
I ACTIVITATS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 20
Decoració: mosaic romà de la vil·la del Ramalote, Tudela, Navarra
ANTERIOR
SURT

51. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
ANIMACIONS
INTE RNE T
TEXTOS
ESQUEMES
I ACTIVITATS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 20
El llegat romà: l’enginyeria
Calçada romana, Àvila
AMPLIA LA IMATGE
El pont d’Alcàntara,
Càceres
L’aqüeducte de Segòvia
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
SURT

52. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
ANIMACIONS
INTE RNE T
TEXTOS
ESQUEMES
I ACTIVITATS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 20
Calçada romana al port
del Pico, Àvila
ANTERIOR
SURT

53. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
ANIMACIONS
INTE RNE T
TEXTOS
ESQUEMES
I ACTIVITATS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 20
Pont d’Alcàntara, Càceres
ANTERIOR
SURT

54. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
ANIMACIONS
INTE RNE T
TEXTOS
ESQUEMES
I ACTIVITATS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 20
L’aqüeducte de Segòvia
ANTERIOR
SURT

55. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
ANIMACIONS
INTE RNE T
TEXTOS
ESQUEMES
I ACTIVITATS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 20
La romanització
Els legionaris
Els legionaris
Molts hispans
Molts hispans
Va produir
Es va difondre
indígenes
sobre les llengües
Es van implantar les lleis de Roma
LA ROMANITZACIÓ
LA ROMANITZACI
Ó
Es van difondre les religions
Conseqüències
Es van desenvolupar les
Va florir
ANTERIOR
SURT