1. La tardor
Ja cauen les fulles
i les flors es marceixen.
Les vinyes estan ben curulles
i la tardor ja fa abrigar la gent.
Les castanyes peten al foc
a poc a poc.
Ja hi ha panallets
els que més m’ agraden són els de
pinyonets.
La tardor es vesteix
de marró, vermell, verd i ataronjat.
De bolets en pots agafar un bon feix
però has de córrer perquè si no ja
te’ls han agafat.
Les orenetes se’n van,
hi ha silenci al niu
però, com sempre, tornen a l’ estiu.
Amb la tardor
pots escoltar la remor
d’una confusa tempesta
que no fa gens de gresca.

2. Un dia de tardor

3. Filtra la fulla
la llum que l’acarona,
ocre rogent de tardor,
branques robustes
de paciència mil·lenària,
en el temps efímer de la
tarda,
aquest temps
inabastable que camina.
La tardor

4. Els arbres es muden
de roig i de groc,
les fulles tremolen
sota un sol de foc.
El vent les fa caure,
les duu fins al port.
Quan surtis de casa,
trepitja-les fort!
Les mosques s’amaguen,
l’hivern és a prop.
Les flors espantades,
es tanquen de cop.
Bofill, Puig, Serrat

5. Ball de tardor
Avui, he vist un ball
que mou a la tardor,

6. ballaven mil dansaires
tots de semblant color
Uns baixen molt de pressa,
altres, a poc a poc,
uns semblen neguitosos,
els altres sense por.
És un ball que comença
amb un sol ballador,
ell marcarà el camí,
després aniran tots.
La dansa serà lliure,
el temps indefinit
i, amb l’últim compàs,
jeuran, plegats, all llit.
Cançó de tardor

7. Patina per l’aire,
rellisca, ja és vent,
arriba i és lladre
del sol estiuenc.
Carrega magranes,
bolets i castanyes,
s’amaga pels núvols,
escurça els dies
i estira les ombres.
Es vesteix de pluja,
pinta al cel la tristor
quan dicta als seus mots
el poema de tardor.
Isabel Barriel

8. Goig de tardor

9. La tardor és avançada,
al novembre anem a entrar
i en la tarda assolellada
a l´indret de la finestra,
els ocells sento cantar.
Són rossinyols o són merles?
o potser són uns pinçans ?
però el missatge que ens envien,
aquest sí, el sento ben clar.
S´esforcen cara a la terra
per dir-li a la humanitat
que el tresor de la natura
l´aprenguem a disfrutar.
Veure un vol d´unes ocelles
o un prat d´un verd molt clar,
o un riu, o unes estrelles,
i mirar-se un a elles
i de la pau disfrutar.
Joan Barceló Subirana

10. Tardes de tardor
Cadascú sap on camina
cada capvespre de tardor
mentre les hores pasegen
fan un festival de color
Blau lila amb taronja roig
lila més fort blau fosc
i les estrelles blanques
que m’omplen de goig
allà sempre quieteS

11. Tardor: Temps i ritme

12. Plou grisament i lleugera,
i una gota, com els ulls,
es tiny de verd, a una fulla
que és com un cor i que es gronxa.
Cau la gota que fou cor
com un plor i regalima,
i la fulla, sense pes,
alleujada ja, es redreça.
Ara tu, envidreït,
dius cor verd, mirada verda,
gota verda, verd record,
i saps de la meravella
de quan la gota i el cor
foren la mateixa cosa.
Un temps altre esdevé el temps
i batec i escletxa i ritme.
Antoni Català
Cançó de tardor

13. Ja ha arribat la tardor
vestida de groc i marró,
cauen branques, cauen fulles
que després trepitgem tots.
Ja ha marxat la calor,
vent i pluja se l’han endut,
nits més llargues, més silenci,
flaires que recordem tots.
La natura ens dur
pomes i raïm del bo,
molts bolets, també castanyes
que ens agraden molt a tots.
Ja ha arribat la tardor
vestida de groc i marró,
ara anem a passejar
que això agrada a tothom.
Noé Rivas

14. La castanya
(cançó popular catalana)

15. Vora el foc tinc la mainada
que castanyes fa torra;
quan estiguin bufadetes
el gatet hi jugarà,
el gatet hi jugarà,
el gatet hi jugarà.
La castanya reinflada
pega bot i surt del foc;
qui té la sort d'agafar-la
no n'ha d'anar a plega a l'hort,
no n'ha d'anar a plega a l'hort,
no n'ha d'anar a plega a l'hort.

16. La castanyera
(cançó popular)
Quan ve el temps de menjar castanyes,
la castanyera, la castanyera;
ven castanyes de la muntanya
a la plaça de la ciutat.
La camisa li va petita,
la faldilla li fa campana,
les sabates li fan cloc, cloc,
i al ballar sempre gira així.
La castanyera de la porxada

17. (Àngel Daban)
A sota la porxada
o també en cada vorera
les tardes de novembre
trobem la castanyera.
Moniatos que ja fumen,
castanyes calentones;
qui en vol la paperina:
au vinga! i que són bones.
Caliu de quatre fustes,
i una paella negra;
amb un sac de castanyes
va fent la castanyera.

18. Les castanyes
(cançó popular)
Quan les fulles fan sardanes,
és que arriben les castanyes.
Les castanyes torrarem
i tots junts les menjarem.