Recurs per l'aula d'història de la música.

1. CLASSICISME
 Terme consensuat al 1961 per la societat
internacional de musicologia .
 És la suma dels trets estètics i estilístics compartits
pels autors de la segona meitat del S.XVIII.
 Tendència a imitar i revalorar els cànons estètics de
les civilitzacions clàssiques.
 Període curt de 60 anys aprox.
 Representa la transició entre els esquemes barrocs i
les tendències romàntiques.

2. Context social CLASSICISME
Social
 Continua la separació entre classes socials.
 Els nobles recolzats en les monarquies absolutes, i ambients luxosos.
 Els burgesos amb manifestacions culturals lucratives.
Pensament
 Teories de Kant ( judici crític ), Rousseau ( crítica de la cultura ).
 Aparició de l´il.lustració a França: la raó humana serà el progrès.
 Ruptura de l´antic ordre social.
 Nou concepte de dignitad, llibertat i felicitat de l´home.
 Abolició de l´esclavitud.
 Declaració dels drets humans ( EEUU 1776 ).
 Revolució francesa ( 1789 ).

3. Context musical CLASSICISME
Implantació de les audicions públiques :
 El mecenatge burgès dóna més llibertat a l´autor.
 El comerç musical és ara més directe.
 Els autors es van deslligant dels nobles i l´esglèsia..
Naixement de la numeració d´obres:
 Es generalitza l´enumeració per opus ( obra ).
 L´enumeració és cronològica.
 Actualment permet veure l´evolució musical de l´autor.
Importancia de les formes musicals :
 Es el tret més característic de l´època.
 Coneixedors de la monodia i polifonia.
 Hereus de l´expressió de sentiments.
 Els faltava estructures ben estables per a l´evolució musical.

4. Context musical CLASSICISME
 La majoria d´obres pertanyen al gènere de música pura.
 Defugen qualsevol artificiositat.
 Defensen la naturalitat com a font de bellesa .
 Perfecció compositiva per a una aparent senzillesa musical.
 Gran importància en l´educació.
 Apareixen molts tractats musicals ( C.P.E.Bach, L.Mozart ).
 Comença a florir l´home creador, l´artista.
 Davant del públic i dels crítics, el músic es reivindica com a geni.

5. Preclassicisme CLASSICISME
Estil Galant : pas del Barroc al classicisme.
 Oposició a l´estil exagerat del Barroc.
 Indicis al 1730 ( Scarlatti ).
 Per definició: agradable, refinat, elegant, amable...
 Dirigit als aficionats més que als experts.
 D´harmonia senzilla, textura lleugera.
 Frasseig fàcil de recordar, i periòdic.
 Importància de les cadençes musicals.
 Lliure tractament de les dissonàncies

6. Preclassicisme CLASSICISME
Emfindsamer stil: Estil sentimental.
 Propi dels compositors alemanys.
 L´emoció de l´intèrpret i l´oient es valoren per sobre de tot.
 Estil personal i subjectiu ( lliure ).
 De melodia ornamentada trencada per silencis inbtercalats.
 Intèrvals amples, i forces cromatismes.
 És el paral.lalisme musical de l´Sturm und Drag ( tempesta i ímpetu).
 És la resposta al pessimisme melancòlic i desig de morir ( Young ).
 A l´accent sentimental de Sterne, l´espiritualitat de Klopstock.
 És l´estil de l´escola de Mannheim.

7. Preclassicisme CLASSICISME
Escola de Mannheim : 1720 – 1778 revolució orquestral.
 Molts dels seus components eren també compositors.
 Els principals directors eren de la familia Stamitz (Johann, Karl,
J.Anton ).
 No estava dominada pel baix continu, sinó per l´organització tímbrica.
 Agruparen els instruments per families.
 Ús de reguladors molt accentuats.
 Canvis sobtats de matís, ritmes poc usuals.
 Síncopes i contratemps molt accentuats.
 Contrastaven els temes principals : posterior evolució de la simfonia.
 Centraren l´atenció exclusiva al conjunt orquestral ( no als solistes ).