1. CLASSICISME
Terme consensuat al 1961 per la societat
internacional de musicologia .
És la suma dels trets estètics i estilístics compartits
pels autors de la segona meitat del S.XVIII.
Tendència a imitar i revalorar els cànons estètics de
les civilitzacions clàssiques.
Període curt de 60 anys aprox.
Representa la transició entre els esquemes barrocs i
les tendències romàntiques.
2. Context social CLASSICISME
Social
Continua la separació entre classes socials.
Els nobles recolzats en les monarquies absolutes, i ambients luxosos.
Els burgesos amb manifestacions culturals lucratives.
Pensament
Teories de Kant ( judici crític ), Rousseau ( crítica de la cultura ).
Aparició de l´il.lustració a França: la raó humana serà el progrès.
Ruptura de l´antic ordre social.
Nou concepte de dignitad, llibertat i felicitat de l´home.
Abolició de l´esclavitud.
Declaració dels drets humans ( EEUU 1776 ).
Revolució francesa ( 1789 ).
3. Context musical CLASSICISME
Implantació de les audicions públiques :
El mecenatge burgès dóna més llibertat a l´autor.
El comerç musical és ara més directe.
Els autors es van deslligant dels nobles i l´esglèsia..
Naixement de la numeració d´obres:
Es generalitza l´enumeració per opus ( obra ).
L´enumeració és cronològica.
Actualment permet veure l´evolució musical de l´autor.
Importancia de les formes musicals :
Es el tret més característic de l´època.
Coneixedors de la monodia i polifonia.
Hereus de l´expressió de sentiments.
Els faltava estructures ben estables per a l´evolució musical.
4. Context musical CLASSICISME
La majoria d´obres pertanyen al gènere de música pura.
Defugen qualsevol artificiositat.
Defensen la naturalitat com a font de bellesa .
Perfecció compositiva per a una aparent senzillesa musical.
Gran importància en l´educació.
Apareixen molts tractats musicals ( C.P.E.Bach, L.Mozart ).
Comença a florir l´home creador, l´artista.
Davant del públic i dels crítics, el músic es reivindica com a geni.
5. Preclassicisme CLASSICISME
Estil Galant : pas del Barroc al classicisme.
Oposició a l´estil exagerat del Barroc.
Indicis al 1730 ( Scarlatti ).
Per definició: agradable, refinat, elegant, amable...
Dirigit als aficionats més que als experts.
D´harmonia senzilla, textura lleugera.
Frasseig fàcil de recordar, i periòdic.
Importància de les cadençes musicals.
Lliure tractament de les dissonàncies
6. Preclassicisme CLASSICISME
Emfindsamer stil: Estil sentimental.
Propi dels compositors alemanys.
L´emoció de l´intèrpret i l´oient es valoren per sobre de tot.
Estil personal i subjectiu ( lliure ).
De melodia ornamentada trencada per silencis inbtercalats.
Intèrvals amples, i forces cromatismes.
És el paral.lalisme musical de l´Sturm und Drag ( tempesta i ímpetu).
És la resposta al pessimisme melancòlic i desig de morir ( Young ).
A l´accent sentimental de Sterne, l´espiritualitat de Klopstock.
És l´estil de l´escola de Mannheim.
7. Preclassicisme CLASSICISME
Escola de Mannheim : 1720 – 1778 revolució orquestral.
Molts dels seus components eren també compositors.
Els principals directors eren de la familia Stamitz (Johann, Karl,
J.Anton ).
No estava dominada pel baix continu, sinó per l´organització tímbrica.
Agruparen els instruments per families.
Ús de reguladors molt accentuats.
Canvis sobtats de matís, ritmes poc usuals.
Síncopes i contratemps molt accentuats.
Contrastaven els temes principals : posterior evolució de la simfonia.
Centraren l´atenció exclusiva al conjunt orquestral ( no als solistes ).