2. Hosanna! Beneït el
qui ve en nom del
Senyor, el rei
d’Israel
No tinguis por, ciutat de Sió:
mira el teu rei que
arriba, muntat en un pollí de
somera. Jn. (12, 12-19)
3. Salve, rabí!
El qui el traïa els havia
donat aquest senyal:
-És el que jo besaré:
deteniu-lo.
Llavors s’abraonaren
sobre Jesús i el
detingueren.
Mt. (26, 47-50)
4. Puc destruir el
santuari de Déu i
reconstruir-lo en tres
dies.
Els grans sacerdots i tot el Sanedrí
buscaven una falsa declaració
contra Jesús per condemnar-lo a
mort, però no en van trobar cap
tot i que es van presentar molts
falsos testimonis.
Mt. (26, 57-68)
5. Tu ets el rei
del jueus?
Tu ho dius.
Pilat digué als grans
sacerdots i a la gent:
-No trobo res en aquest
home per a poder-lo
inculpar.
Lc. (23, 1-5)
6. Salve, rei dels
jueus!
Llavors Pilat féu assotar
Jesús.
Els soldats li van posar al
cap una corona d’espines
que havien trenat i el
cobriren amb un mantell de
porpra.
Jn. (19, 1-3)
7. No hi escriguis: «El rei
dels jueus.»
Posa-hi: «Aquest va dir:
jo sóc el rei dels jueus.»
Prengueren, doncs, Jesús, i, por
tant-se ell mateix la creu, va
sortir cap a l’indret anomenat
“Lloc de la Calavera”, que en
hebreu es diu Gòlgota. Allà el
crucificaren, juntament amb
dos més, un a cada banda, i
Jesús al mig. Pilat va fer
escriure un rètol i el féu posar a
la creu. Hi havia escrit: “ Jesús
de Natzaret, el rei dels jueus.”
Jn (19, 16-22)
8. Arribat ja el capvespre, com que
era el dia de preparació, el dia
abans del repòs del dissabte, Josep
d’Arimatea, membre distingit del
Sanedrí que esperava també la
arribada del Regne de Déu, va
gosar entrar a veure Pilat per
demanar-li el cos de Jesús.
Informat pel centurió, va permetre
a Josep que s’endugués el cadàver.
Josep va comprar un llençol, va
baixar Jesús de la creu, l’embolcallà
amb el llençol i el va dipositar en
un sepulcre que havia estat tallat a
la roca.
Mc (15, 42-47)
9. Per què busqueu
entre els morts
aquell que viu?
No és aquí: ha
ressuscitat.
El diumenge, molt de matí, les
dones arribaren al sepulcre portant
els olis aromàtics que havien
preparat i van trobar que la pedra
havia estat apartada del sepulcre.
Hi van entrar, però no hi trobaren
el cos de Jesús, el Senyor. Estaven
del tot perplexes sobre que havia
passat quan se’ls van presentar
dos homes amb vestits
resplendents.
Lc (24, 1-8)
10. No tingueu por.
Aneu a anunciar als
meus germans que
vagin a Galilea. Allà
em veuran.
Immediatament elles, amb
por, però amb una gran
alegria, se n'anaren del sepulcre i
van córrer a anunciar-ho als
deixebles.
Però tot d'una Jesús els va sortir
al pas i les va saludar. Elles se li
acostaren, se li abraçaren als
peus i el van adorar.
Mt (28, 8-10)
