1. sumari:
• A fons:Activitats assistides amb
gossos.30 preguntes i respostes
entorn la tutela. núm.
• Els altres diuen:Musicoteràpia i
educació especial.
•
•
•
Fem Escola:Premi Crearte.
Fes clic:www.ctc.masquefa.net.
Coses que es fan
53

2. ÍNDEX
A fons
• Activitats assistides
amb gossos …..01
• 30 preguntes i respos-
tes entorn la tute-
la………………..04
Els altres diuen
• Musicoteràpia i educa-
ció especial…..07
Mic mic obre bústia
…………………...09
Fem escola
• Premi Crearte...12
EDITORIAL
Fes clic
• www.ctc.masquefa.net
................................13 ESCOLA ÀURIA: ESCOLA CREATI- “Centro educativo Creativo”, aquest
VA!!! és el títol que rebrà l’Escola Àuria
Coses que es fan.....17 juntament amb els 10.000 euros del
El projecte “Taller de creación para premi, dues bones motivacions per
desarrollar la composición musical y continuar endavant la tasca pedagò-
la creatividad plástica: una práctica gica i les línies de treball que es por-
inclusiva” presentat a concurs a la ten a terme des de fa molts anys i
Dirección General de política e indus- que consoliden la feina feta de
trias culturales del Ministerio de Cul- l ’ E s c o l a d ’ E d u c a c i ó E s p e c i a l
tura, ha guanyat un dels premis d’Igualada.
“CREARTE”, pel foment de la creativi-
tat a l’ensenyament d’infantil, primà- Volem agrair especialment la tasca
ria, especial i secundària. realitzada per l’Escola Municipal de
Aquest premi atorgat a l’Escola Àuria Música d’Igualada com a centre pro-
d’Educació Especial és el reconeixe- motor i organitzador de la cantata i a
Direcció i coordinació: ment a la bona feina dels professio- l’Escola d’Arts i Oficis “Gaspar
nals de l’Escola i el treball en xarxa. Camps” per tot l’assessorament plàs-
Comissió Revista Escola Àuria Els escolars de l’aula dels Verds de tic.
l’Escola van participar a la Cantata Moltes felicitats a mestres, educa-
Suport Tècnic: Infantil: “El viatge de Xado Rescor” de dors, logopeda i tots els professio-
la UDI de segon de primària amb di- nals implicats per la feina feta!!!!!!
David Martín i Diez ferents escoles d’Igualada i Vilanova
del Cami. Ha estat el procés creatiu
Edició: d’aquest treball musical i plàstic el
que ha estat premiat: pensar una
Febrer 2010 cançó, harmonitzar-la, adaptar-la a
un sistema de comunicació alternatiu,
coordinar-se amb l’Escola de Músi-
ca ... per arribar a cantar-la juntament
amb la resta d’escoles. Aquesta Can-
tata va ser estrenada el 26 de febrer
del 2009 a Can Papasseit(Vilanova
del Camí).

3. a fons
Activitats assistides amb gossos
Tots hem sentit a parlar dels ra va anar guanyant terreny i de parla, contingut, humor,
beneficis que aporta la relació es va començar a fer algunes atenció personal.
amb els animals, des de la res- experiències en hospitals. -Beneficis psicològics i fisiolò-
ponsabilitat de tenir-ne cura Va ser en el s XIX quan es van gics: proporciona estímuls ac-
fins als aspectes psicològics i introduir animals en centres tius constants, facilita els as-
socials. Quan aquest tracte d’atenció institucional, encara pectes de relació.
amb els animals l’estructurem i que aquests primers intents -És un gran estímul físic, psí-
ens proposem uns objectius i van ser desplaçats per la intro- quic i sensorial tractar amb un
uns continguts, podem parlar ducció de la medicina científica ésser viu de pèl i calent.
d’Activitats Educatives Assisti- en la primera meitat del s XX . -Per a les persones que patei-
des amb Animals. Però, que el contacte amb ani- xen angoixa o episodis
Història del gos com a co- mals és molt beneficiós per les d’agressivitat, l'activitat a l'aire
terapeuta persones, ha tornat a agafar lliure i l'ambient tranquil, rela-
Fa més de 15.000 anys les força a partir de 1944, en que xat i harmoniós que hi ha en-
persones van començar a James H.S.Bossard va defen- torn dels animals facilita un
agrupar-se en pobles per viure, sar el valor terapèutic de la estat de benestar que ajuda a
va ser llavors que els gossos relació amb un gos i, al 1962, reduir aquestes alteracions.
van compartir l’espai vital dels Levinson va traslladar la idea Els animals són una eina que
humans i van passar de ser del valor terapèutic de la rela- enriqueix la intervenció tera-
considerats només com ali- ció amb un gos, de la llar a pèutica però no substitueix cap
ment o transport a assumir un l’entorn terapèutic. altra intervenció .
nou paper, el de companys. En aquests últims anys han És per tot això que a l’escola ja
L’evidència més antiga d’un aparegut varies associacions fa uns anys que realitzem
gos domesticat data de fa internacionals: ISAZ, IAHAIOA, l’activitat d’equinoteràpia i ara
14.000 anys i és una mandíbu- Delta Society… amb la finalitat estem introduint Activitats Edu-
la trobada en una excavació de promoure l’estudi dels as- catives amb un gos.
Paleolítica a Alemanya. pectes que es donen en les Què és l’activitat educativa
Durant l’Edat Mitjana hi havia relacions entre l’ésser humà i assistida amb gossos?
el corrent animalista segons el l’animal,- gos, cavall i dofí són El gos és l’únic animal de com-
qual els esperits dels animals els més destacats-, per tal de panyia, a temps complert, amb
ofesos eren la font de malalti- fomentar i publicar les investi- la capacitat d’ajudar en la rea-
es, accidents o desgràcies, gacions que es fan; doncs hi lització d’unes tasques deter-
però al mateix temps es podia havia la crítica de que els estu- minades. A diferència dels hu-
demanar ajuda als esperits dis divulgats sobre teràpies mans, els gossos, per si, són
d’animals guardians per tal que assistides amb animals eren molt interactius, i es convertei-
fessin de mediadors en el pro- estudis descriptius, sense rigor xen en uns companys als que
cés de curació d’aquestes científic. els agrada estar amb els seus
afeccions. Aquest pensament Què faciliten les AAA?. amos constantment, mostrant
va ser molt perseguit, anome- -Millores en comunicació no ganes de complaure’ls; això
nant bruixots i heretges als qui verbal: expressió facial, som- juntament amb la seva capaci-
creien en aquestes idees. riure, mirada, postura, orienta- tat sensorial i motora facilita el
Durant la Il·lustració, a finals de ció, distancia/contacte físic, seu entrenament en les acci-
1700, la idea de que els ani- gestos. ons que ens interessen.
mals de companyia podien -Millores en el component pa-
complir una funció socialitzado- ralingüístic: entonació, temps
01

4. a fons
Activitats assistides amb gossos
D’ altra banda, a l’estar les 24 pia. ves: evitant conductes de fuga,
hores del dia amb els seus El gos de teràpia és un ani- reducció de conductes estereo-
amos facilita la seva funció mal específicament entrenat
tipades, seguretat i prevenció
socialitzadora entre les perso- per integrar-se dins d’un pro-
nes. grama terapèutic o educatiu, d'accidents, millora la qualitat
Un gos pot retornar el somriure com una eina al servei del pro- de vida de les famílies, integra-
a una persona deprimida, esti- fessional. El seu ensinistra- ció social en nous entorns, mi-
mular el caràcter social d'una ment consta de dos nivells: un llora els patrons de la son, co-
persona tímida i amb bloquejos d’obediència, que vingui quan municació.
afectius, ajudar a controlar-se el cridis, seure a l’ordre, cami- Gos senyal: és un gos d'assis-
a una persona amb problemes nar al costat tranquil·lament..., i tència per a persones amb dis-
en el control dels impulsos vio- un altre d’habilitats: saludar, capacitat auditiva. Els gossos
lents, baixar la tensió arterial i saltar, recollir objectes i donar- són ensinistrats per avisar a
relaxar a les persones nervio- nos-els... El gos de teràpia viu l'usuari diferenciant diversos
ses. I sobretot, ajuden a les amb el tècnic. sons:timbre de casa , desper-
persones a acceptar-se a si El gos d’assistència és aquell tador, electrodomèstics
mateixes tal com són, això és que ha estat educat i ensinis- (microones, rentadora centrifu-
degut al fet que els animals trat en centres especialitzats, gant..) ,telèfons fixes i diferents
ens accepten tal com som, ja oficialment reconeguts, per a tons de mòbil , nom de l'usuari
podem ser grossos, prims, alts, donar servei i assistir a perso- (avisaran si algú els crida per
baixos, rics, pobres, in- nes amb discapacitat visual, el seu nom), clàxon de tràfic,
tel·ligents o menys intel·ligents, discapacitat auditiva, discapa- plors de nens i nadons, campa-
persones amb èxit o sense ell. citat física, amb autisme o de- nes i cascavells, que l'usuari
Els gossos ens accepten i, fins terminades malalties. La seva ubica en llocs específics i ne-
i tot, ens emeten senyals d'à- preparació està focalitzada en cessaris (al voltant d'un lloc
nim quan no ens ajudar a compensar la discapa- restringit per un nadó, per
trobem en el millor moment. citat del seu amo facilitant-li exemple), alarma d'incendis,
Un gos, per realitzar activitats i/ una major independència. El habilitats específiques en fun-
o teràpies educatives ha gos d’assistència viu sempre ció de les necessitats dels usu-
d’estar ensinistrat en el compli- amb l'usuari. aris. Quan el gos reconeix
ment de normes d’obediència Gos per a persones amb au- aquests sons, avisa l'usuari
bàsica, complir uns requisits de tisme: educat i ensinistrat per amb un gest après (toca el peu
salut: vacunes al corrent, estar amb la seva pota o col·locant
tenir cura de la integritat física,
desparàsitat... i tenir unes apti- les seves dues potes davante-
tuds: deixar-se tocar, no es- controlar situacions d'emergèn-
res sobre les cames de l'usua-
pantar-se davant de sorolls... i cia i guiar la persona amb
ri) i desprès d'aconseguir
habilitats: caminar poc a poc, aquesta discapacitat. Els gos- atraure la seva atenció, el guia
saltar, agafar objectes determi- sos per a persones amb autis- fins la font del so.
nats... que ens permetin des- me s'acoblen als usuaris quan
envolupar la tasca que ens
proposem . encara són nens, aproximada-
Depenent del seu ensinistra- ment entre les edats de 6 a 9
ment podem distingir dos anys. Aquests gossos donen
tipus de gossos: el gos suport per assolir els següents
d’assistència i el gos de terà- objectius: Conductes disrupti-
02

5. a fons
Activitats assistides amb gossos
En el cas de sons perillosos gos pigall és que la persona tractar alguns trastorns com-
(un clàxon quan s'està cami- cega no té contacte físic amb portamentals (especialment en
els nens) com la dificultat per a
nant pel carrer), el gos saltarà l'entorn, s'eliminen les referèn-
socialitzar-se, l'agressivitat ex-
amb les seves potes davante- cies tàctils que es poden obte- cessiva o la poca confiança en
res per avisar i així frenar l'usu- nir amb el bastó (línia de l'edifi- un mateix.
ari. ci, enllumenat públic, etc .) i ha Acariciar i exterioritzar l'afecte,
Gos de servei: és ensinistrat d'utilitzar les referències auditi- a l’acaronar a un gos, millora
per donar suport a persones ves o canvis de superfície per la pròpia capacitat d'interactu-
ar, desperta el desig de recu-
amb discapacitats físiques. poder determinar la seva situa- perar el contacte amb els altres
Persones usuàries de cadires ció a l'entorn. S'ensinistra el i de dialogar amb altres perso-
de rodes o crosses. Tasques gos pigall seguint el principi de nes.
especifiques del gos de servei: la línia recta, per facilitar la La proximitat i la relació amb
Encendre i apagar llums, obrir i mobilitat independent i segura un animal sovint és el primer
pas per a tornar a entrar en
tancar portes, empènyer la de la persona cega. El gos pi-
contacte amb el món que els
cadira de rodes, buscar i loca- gall aprèn a parar a les voreres envolta. Per a aquells que te-
litzar calaixos (obrir i tancar), on esperarà l'ordre del seu nen aquests problemes, la pre-
desvestir l'usuari, donar suport usuari per continuar o bé realit- sència d'un animal contribueix
ens els trasllats, ajudar en les zar un gir (dreta o esquerra). a desencadenar reaccions
caigudes, portar objectes... emotives, a suscitar interessos
Les activitats educatives i curiositat, i sol estimular als
Gos d’alerta mèdica o Gos
amb un gos aporten: nens que també manifestin
d'avís: educat i ensinistrat per verbalment els seus senti-
Estímul social: Un gos al que
donar una alerta mèdica a les atendre suposa un estímul per ments. Això duu a una millor
persones que pateixen malalti- a sortir de l'aïllament i ofereix qualitat de vida.
es com l'epilèpsia, la diabetis o la possibilitat d'obrir-se al món
altres malalties que puguin exterior, establir relacions i
necessitar el seu servei. El gos tenir nous interessos.
Estímul lúdic: Hi ha un com-
ha d'estar ensinistrat com a ponent positiu d'ordre físic: els
mínim en una "habilitat de res- animals són enemics de la
posta adequada", per exemple: mandra, i suposen un ex-
alerta mitjançant el lladruc, cel·lent estímul per a l'exercici i
alerta mitjançant el contacte el moviment.
Raspallar-lo, llançar-li un os o
físic, activació d'un sistema
accelerar el pas per a no per-
mèdic d'emergència, etc . dre'l de vista, són activitats
Gos guia o gos pigall: educat físiques saludables i possible-
i ensinistrat per guiar una per- ment molt més divertides que
sona amb discapacitat visual o l'exercici físic imposat per un
sord-cega. Una de las caracte- instructor.
En el camp psicològic: Un
rístiques de la mobilitat amb un
gos pot resultar d'utilitat per a
03

6. a fons
30 preguntes i respostes entorn la tutela
El passat dia 17 de Novembre el Sr Josep Presentació
Tresserres, membre de l’Agrupament sectorial Incapacitació, tutela, testament, curatela, patri-
d’entitats tutelars vinculat a APPS, va ser con- moni, tutors, administració de béns, procedi-
vidat a la Nostra escola a fer una xerrada per ment judicial…són termes complicats i, alhora,
als pares molt interessant sobre la tutela de les comprende’ls és cabdal per poder preveure el
persones amb discapacitat Intel.lectual. Els as- futur de les persones amb discapacitat In-
sistents van mostrar molt interés per aquest tel.lectual.
tema que els afecta directament. L’exposició Per aquest motiu, la Federació APPS ha elabo-
va ser àgil i entenedora i es van aclarir molts rat aquest document que, sense pretendre ser
dubtes. una guia jurídica, vol ser una eina de consulta
Hem pensat donar-vos a conéixer el tríptic que senzilla i propera partint de les preguntes més
el senyor Tresserres ens va deixar a l’escola on freqüents que plantegen les famílies i els pro-
queda molt ben reflectida la xerrada del dia 17. fessionals vinculats a l’àmbit de la discapacitat.
Aquesta és la reproducció íntegra del tríptic.
04

7. a fons
30 preguntes i respostes entorn la tutela
Futur llei. nestar possible
1- Per què és important pre- 6 És per sempre? 12 Quan es fa necessària la
veure el futur de les perso- No. Si les causes que van mo- tutela?
nes amb discapacitat? tivar la incapacitació varien, Quan la persona ja està inca-
Per evitar possibles situacions es pot revisar. pacitada i els pares no hi són
de desemparament o indefen- 7 Es perden drets? o no poden exercir les seves
sió No. La incapacitació no suposa funcions.
de la persona i assegurar-li necessàriament la pèrdua de 13 Què és la tutela?
una protecció quan els pares drets de la persona: pot ser Vetllar i representar la persona
ja no se’n puguin fer càrrec. propietari, rebre una pensió, menor d’edat o declarada judi-
Incapacitació pot vendre i comprar... però cialment incapaç. El tutor té
Incapacitar és protegir, vet- necessitarà l’assistència de qui com a funcions assegurar la
llar, defensar… el representi. protecció de la persona, admi-
les persones 8 És el mateix el certificat de nistrar i guardar els seus béns
2 Que és la incapacitació ju- disminució i, en general, vetllar perquè
dicial d’una persona? que la incapacitació judicial? tingui una bona qualitat de vi-
És un procés judicial que mit- No. El certificat de disminució da.
jançant una sentència reconeix és un document administratiu 14 Qui pot ser tutor?
que la persona no té la capaci- que permet accedir a diferents Tota persona o entitat designa-
tat per autogovernar-se. recursos. da pels pares en testament.
La sentència determina 9 És el mateix que la incapa- En el cas de no haver fet testa-
l’extensió i els límits de la inca- citat laboral? ment, serà el jutge l’encarregat
pacitat. No. Una persona incapacitada de designar el tutor.
La incapacitació cal entendre- pot treballar. 15 Pot recaure la tutela en
la en sentit positiu. 10 Què s’ha de fer per iniciar diferents persones?
3 Quan convé plantejar la la incapacitació judicial? Sí, sempre que els pares ho
incapacitació de la persona? En ser un procediment judicial especifiquin en el testament i el
Quan la manca de capacitat li s’ha de fer a través d’un advo- jutge ho consideri oportú.
impedeixi tenir cura d’ell mateix cat També en testament els pares
i dels seus béns. o dels professionals adients. El poden nominar diversos tutors
4 La incapacitació és sempre procés finalitza amb una per ordre de preferència i així
total? sentència del jutge. preveure que durant l’exercici
No. La sentència pot especifi- 11 Qui pot iniciar el procés? de la tutela puguin faltar o que
car en quins actes la persona En el context familiar poden per algun motiu algun
és incapaç. Pot ser total o par- promoure el procés d’aquests no pugui exercir el
cial. per a la incapacitació el cònju- càrrec.
5 Què és la curatela? ge, pares, fills i germans. 16 Es pot deixar dit de mane-
És una incapacitació parcial També pot iniciar el procés el ra expressa qui no es vol
per a determinats actes. ministeri fiscal. Qualsevol per- que sigui tutor?
El curador, a diferència del tu- sona pot posar en coneixement Sí, mitjançant el testament.
tor, no substitueix la persona del ministeri fiscal l’existència 17 Pot començar la tutela
incapaç sinó que li comple- d’un presumpte incapaç. abans que morin els pares?
menta la capacitat. Tutela Sí. En determinades cir-
El curador només intervé en Tutelar no vol dir conviure. cumstàncies i sempre que el
aquells actes que especifiqui Vol dir representar la perso- jutge ho autoritzi.
la sentència o que marqui la na i procurar-li el màxim be-
05

8. a fons
30 preguntes i respostes entorn la tutela
18 Quan es fa efectiva la tu- 24 El tutor hereta sempre del tacte amb la persona?
tela? tutelat? L’entitat tutelar, sempre que
Quan la persona o entitat tute- No, el tutor hereta només si els sigui positiu pel tutelat,
lar designada accepti el càrrec pares ho han especificat procura no trencar els lligams
de tutor davant del jutge co- en el testament. familiars i facilita el contacte
rresponent. 25 Què passa amb els béns i les visites amb els familiars o
19 Tutelar vol dir viure també de la persona tutelada quan persones del seu entorn.
amb la persona? mor? 30 Quins serveis ofereixen a
No. Els pares poden testar en nom les famílies?
20 Què és la pretutela? del fill incapacitat. Informació sobre el funciona-
És la relació que s’estableix En cas de no fer-ho, queda ment del servei de tutela a
entre la família i l’entitat tutelar, regulat pel Codi de Succes- l’entitat.
un cop els pares han decidit sions. Orientació i/o tramitació dels
que en un futur l’entitat sigui 26 Diferència entre Potestat i processos d’incapacitació a
el tutor del seu fill –tant si ho Tutela pares i familiars.
han designat en el testament Quan parlem de potestat del Informació sobre qualsevol
com a primera opció o amb pare i de la mare prorrogada qüestió general i/o concreta de
caràcter subsidiari. Aquest vin- o rehabilitada? serveis, ajudes, recursos, etc.
cle promou el coneixement Quan la persona té més de 18 relacionats amb el sector.
mutu de manera que, arribat el anys, està incapacitada judi- Assessorament per a la trami-
moment d’assumir la tutela per cialment i els pares en són els tació de testaments.
l’entitat, ja hi ha un coneixe- representants. Assessorament als tutors per a
ment previ entre l’entitat tutelar I quan parlem de tutela? la presentació de documenta-
i la persona a tutelar. Quan la representació recau ció al jutge.
21 L’exercici de la tutela està en una altra persona o entitat Suport als tutors en qualsevol
controlat o vigilat per algú? tutelar. altre aspecte que els sigui ne-
Sí. La llei estableix mesures de Entitats Tutelars cessari en l’exercici de les se-
vigilància i control. 27 Què són les entitats tute- ves funcions.
El tutor ha d’informar anual- lars?
ment de la situació personal Són persones jurídiques
i patrimonial del tutelat i de- (fundacions, associacions…) Entitats membres de
mostrar una bona gestió i ad- que reuneixen els requisits l’Agrupament Sectorial
d’entitats tutelars · APPS
ministració dels seus béns, així establerts per la legislació vi- Associació Apasa
com una correcta atenció per- gent i no tenen ànim de lucre. Associació Aspanin
sonal. Tenen com a finalitat la protec- Fundació Acudam
22 El tutor pot cobrar? ció i la cura de les persones Fundació Catalana Tutelar Aspa-
Sí, sempre que ho autoritzi el legalment incapacitades. nias
jutge. 28 Què fan en relació a la Fundació Fuseat
23 El tutor és per sempre? persona tutelada? Fundació Jacinta Sastrada
L’exercici del càrrec de tutor Vetllar pel tutelat i cercar-li els Fundació Mercè Pla
dura mentre la persona és in- recursos que li permetin viure Fundació tutelar Alosa
La tutela · Fundació Privada Cata-
capaç. Qualsevol persona pot, amb una bona qualitat de vida. lana Tutelar de discapacitats psí-
davant d’un jutge i per causes 29 Si la tutela la té una enti- quics
justificades, renunciar al càrrec tat, la família (germans, co- Teb Fundació
de tutor. sins, oncles...), perd el con-
06

9. els altres diuen
Musicoteràpia i educació especial
MUSICOTERÀPIA I EDUCA- musicoteràpia utilitza diferents fant o adolescent; la persona-
CIÓ ESPECIAL tècniques per fer possible que lització de les cançons ajuda a
la música sigui una via d'inter- captar l'atenció i a mantenir la
La música és un excel·lent venció i d’estimulació. Les tèc- concentració però sobre tot
mitjà d'aprenentatge, comuni- niques més comuns són: tocar suposa un reforç d’identitat i
cació i socialització, instruments, cantar, improvi- autoestima.
té una influència global en sar, escoltar, compondre i
l’ésser humà. Quan escoltem moure's amb la música. Totes D’altra banda, la música, i en
música, aquesta produeix en elles es treballen amb objec- especial els elements rítmics,
nosaltres efectes físics, men- tius terapèutics per influir prin- estan relacionats (quasi de
tals i psicològics i quan som cipalment en l'àmbit de la co- forma innata) amb les respos-
nosaltres els qui participem municació i el llenguatge, els tes físiques. El ritme ens ajuda
activament de la música aspectes motrius, cognitius, a treballar l’esquema i el con-
aquests efectes poden multipli- els aprenentatges bàsics i els trol corporal, el moviment de
car-se alhora que s'afegeixen aspectes psicològics i emocio- diferents parts del cos, els des-
d’altres relacionats amb la co- nals. plaçaments, la coordinació
municació i la socialització. motora... El treball relacionat
Com a llenguatge no verbal, la amb els aspectes físics es fa
Dins l'àmbit de l'educació es- música intervé en la motivació seguint corporalment músi-
pecial, pares, educadors i tera- i el reforç de la comunicació i ques, ritmes i cançons especi-
peutes sabem de la influència el llenguatge. Jugar a improvi- alment dissenyades amb
positiva de la música. La músi- sar petits diàlegs picant instru- aquest propòsit; tocar instru-
ca arriba a tothom però d'una ments de percussió ajudarà ments també reforçarà la coor-
forma molt especial als infants l'Infant a establir les pautes de dinació i diferents habilitats
i adolescents amb necessitats comunicació, fer tocar instru- motrius, així com les danses o
educatives especials. ments de vent com flautes o coreografies que els infants i
La música, i en especial la me- flautes d'èmbol suposa una adolescents amb més autono-
lodia, es transmet per via afec- excel·lent motivació i ens dóna mia podran realitzar i inclús
tiva, comunica afectivitat des la possibilitat de reforçar a ni- improvisar i crear.
d’un llenguatge universal i no vell físic les parts del cos impli-
verbal. Participar en una activi- cades en la fonació, alhora
tat musical, cantant, movent el que ens apropem, introduint la
cos, tocant un instrument, … freqüència, als elements pro-
suposa generalment facilitar la sòdics de la parla. La cançó és
gratificació i reforçar l'autoesti- una de les eines més apropia-
ma. La música té un compo- des per a l'estimulació, l'apre-
nent lúdic que la fa atractiva. nentatge i la rehabilitació de la
Aquestes poden ser algunes parla. Cantar cançons utilitzant
de les raons de per què la mú- el moviment, el gest, amb pa-
sica és rebuda de forma tan raules i expressions repetitives
grata per tots els infants inde- que agradin pel seu contingut
pendentment de les seves ca- o pel seu ritme són algunes de
pacitats. les estratègies més útils. Quan
cantem cançons és molt im-
Coneixent aquests beneficis, la portant introduir el nom de l'In-
07

10. els altres diuen
Musicoteràpia i educació especial
Existeixen alguns instruments d’expressar a nivell emocional autora i cantant de cançons
especialment pensats per a des d’un llenguatge no verbal.
infants amb necessitats educa-
infantils.
tives especials, instruments
fàcils de tocar segons les ne- Des de Tot Sona Records fa
cessitats manipulatives, esti- més de 10 anys que treballem
mulants pels seus colors i dis- per aconseguir que l'estimula-
seny així com també alguns ció musical sigui una realitat en
instruments que poden ajudar la vida de tots els infants i que
a la relaxació com per exem- tant pares com educadors tin-
ple: “l’Ocean drum” que imita el guin recursos per fer-ho possi-
so de les onades del mar o el ble. Hem creat moltes cançons
“Pal de pluja” que recorda el so per ajudar a tots els infants en
de la pluja. l'adquisició d'hàbits, de nous
aprenentatges, d'aspectes re-
Per a treballar els hàbits, ruti- lacionats amb l'estimulació mo-
nes i alguns dels aprenentat- triu, el llenguatge, la parla, els
ges bàsics és ideal utilitzar la aprenentatges bàsics… Moltes
cançó. Una cançó que dóna d'aquestes cançons han estat
consignes del que s’ha de fer expressament creades en un
com: “recollir”, “mocar-se”, entorn terapèutic per a infants
“seure bé”, “rentar-se les amb necessitats educatives
dents”... pot convertir-se en especials. De la musicoteràpia
una cançó-senyal que ajuda també recollim la importància
l’infant a entendre allò que se li de les cançons personalitzades
demana. També, a través de i és per això que oferim can-
les cançons, podem donar in- çons de bressol, infantils i d'a-
formació per aprendre com: niversari cantades amb el nom
“els dies de la setmana”, “les de l'infant o adolescent que
vocals”,... molts estudis de- ens demanin. En els darrers
mostren que la informació pro- anys hem anat introduint la
porcionada amb ritme i melodia possibilitat d’adquirir des del
és més fàcil de memoritzar i nostre espai web, instruments
aprendre. d'us terapèutic.
Tenim moltes ganes de seguir
Fer música en grup i en espe- treballant en aquesta línia i us
cial cantar amb la família, amb convidem a visitar-nos si esteu
els companys d’escola, ajuda a interessats.
la cohesió del grup i a treballar
aspectes comunicatius, w.w.w.totsona.com /
d’interacció i de socialització. www.cancionespersonalizadas.
L’expressió musical a través com
principalment de la improvisa-
ció amb la veu, el cos o els Dàmaris Gelabert
instruments ofereix possibilitats Pedagoga-musicoterapeuta,
08

11. mic-mic obre bústia
EL QUIM, HEREU D’ÒDENA (com si ens el guaitéssim per
Quan se li va plantejar al Quim l’esquena) i va a sortir al cap-
ser l’hereu d’Òdena 2009- davall del mateix, al carrer del
2010, ens va fer molta il·lusió, Sol, al peu del Castell de Piera
a nosaltres, els seus pares. passant per un altre castell
Vam pensar que seria magnífic força singular, el Castell de
viatjar per tot Catalunya i que Fang, dit així pel terreny argilós
el Quim, amb la Síndrome de que dóna les seves caracterís-
Down, pogués participar de tiques formes.
tots els actes del Pubillatge. La nostra guia ens va preparar
Al començament, tot era nou una sèrie de “pistes” pel camí:
per al Quim i per a nosaltres i penjades ara d’una olivera, ara
estàvem a l’expectativa per d’un ametller, anàvem trobant
veure si tot aniria bé. I així va unes bosses amb sorpresa,
ser: tothom va col·laborar per- fotos antigues de Piera acom-
què tot anés sobre rodes. panyades d’uns escrits sobre
Actualment, el Quim participa la història de la vila vista amb
molt content en tots els actes DEL SERRAL AL CASTELL els ulls de la Catalina, la ge-
que es fan arreu de Catalunya i DE FANG (PIERA) ganta de Piera, que ens anava
se sent molt integrat amb la (SORTIDA DE TARDOR A explicant la història de la seva
resta d’hereus i de pubilles. DISPIERA) vida transcorreguda a les aca-
També cal dir que en tot això hi Com és habitual per aquesta balles del segle XIX i comença-
té molt a veure la seva pubilla, època, Dispiera organitza la ments del XX . I pels nens hi
l’Elisabet Pujadó, que l’ha aca- havia alguna joguina relacio-
seva sortida de tardor. És una
ronat i l’ha ajudat en tot mo- sortida diferent: no agafem nada amb l’esdeveniment que
ment. s’hi explicava.
cotxes ni autobusos, en tot cas
La participació activa en el pu- I de forma tan entretinguda,
el bus de Sant Ferran (un tros
billatge ha fet que el Quim ma- travessant camps i vinyes, vam
a peu i l’altre caminant); pares,
durés i es fes gran i el que és quitxalla i algun amic de arribar al Castell de Fang, on
més important: se sentís gran. l’associació ens disposem a vam fer la berenada asseguts
Com exemple, podem posar la recórrer camins de la nostra sobre un turonet des d’on hi
presentació que el Quim i contemplàvem, a un costat
vila sovint poc coneguts o amb
l’Elisabet van fer en “la festa de algun element pintoresc. Tam-Can Claramunt i a l’altre, el
la verema” d’Òdena, ja que ens bé ens acompanya una guia barri del Raval. Al refer la ca-
emocionà i estiguérem orgullo- minada vam anar a sortir sota
experta en la geografia i histò-
sos de tots dos. el Castell i l’Església, on ens
ria de Piera , que fa més ame-
Mai oblidarem aquesta activitat vam fer aquesta foto i vam
na i entretinguda la caminada.
en la qual s’ha vist immers el Aquesta vegada vam sortir delrepartir a les famílies assis-
Quim i estem segurs que ell Serral, barri emblemàtic de tents, una petita ceràmica típi-
tampoc ho oblidarà. ca de Piera , feta per un cera-
Piera amb la seva torre verme-
Aprofitem l’ocasió per donar mista tradicional de Piera, el
lla al capdamunt i el torrent del
les gràcies a tothom. Gall Mullat al seus peus. El Joan de Cal Tasta, com a re-
cord de la sortida.
camí passa paral·lel a la vila,
Família Bertran Jorba de nord a sud, oferint unes
vistes poc habituals del poble DISPIERA
09

12. mic-mic obre bústia
UN REGAL MOLT ESPECIAL coreografia musical amb un seu món dels sentiments i de
L’altre dia la Srta. Pilar i la Sr- ritme de plens i buits. Són sons les emocions és tan gran com
ta. Carme ens van convocar a diferents dels que estem acos- el dels altres.
una reunió molt especial del tumats a sentir, tenen la seva Amb el taller de so, crec que
grup dels Roses. personalitat. podem buscar un nou camí per
Era la primera reunió del curs -Em concentro només en es- comunicar-nos, per fer-los sen-
on , habitualment, parlem dels coltar i sentir, i sento com el tir i viure la vida.
objectius generals, dels hora- Xavi m’apropa un instrument La Pilar, la Carme, en Xavi ens
ris, les festes, les sortides... que vibra i vibra sobre meu. La han fet un regal que arriba al
però aquesta vegada ens van sensació és tant única que em cor, el regal de saber que
preparar una sorpresa! I de les sembla com si el meu cos per- comptem amb les millors per-
grans. Us ho explico: dés la seva matèria de pes i sones com a professionals del
Ja d’entrada, en comptes volum i només hi ha aquells centre. La seva permanent
d’anar a la seva classe, que sons que em travessen. inquietud per treure el millor
era buida, vam anar a la sala -És preciós! En Xavi va pas- dels nostres nois i noies enri-
polivalent. sant d’un en un atansant-se i queix les seves experiències i
Obro una mica la porta,(feia allunyant-se. al final la seva vida!
deu minuts tard) i en un ambi- -Sentim altres sons i sorolls i a Us he intentat explicar una mi-
ent de foscor veig a les senyo- poc a poc es fa el silenci... ca com va anar, ja veieu que
retes i la resta dels pares asse- -Costa obrir els ulls i tornar a era una gran sorpresa! De to-
guts a les màrfegues! aquesta realitat més tangible tes maneres us recomano per-
Al mig , amb cara de tran- que coneixem més bé! sonalment que, si podeu, ho
quil·litat i bona rebuda, en Xa- Hem fet una classe del taller proveu, són sensacions i senti-
vi , assegut sobre una catifa i de so que els nostres fills fan ments difícils de traslladar al
acompanyat de tot de petits cada dilluns a la tarda des del paper!
estris i estranys instruments. curs passat!
-Un aroma suau a sàndal om- El Xavi ens contesta a totes les Una abraçada
plia la sala, què era aquell preguntes. Tots estem sorpre-
muntatge? sos de la intensitat de les emo- Anna Ravell - La mare de
-En breu temps vam començar cions i sensacions viscudes en la Sara -
a lligar caps, el Xavi ens dema- aquesta petita estona. Toquem
na que ens estirem a la màrfe- els instruments màgics, molts
ga, tanquem els ulls i mirem de són molt i molt antics, caixetes
relaxar-nos, que deixem que el de música, concs tibetans, su-
so arribi a nosaltres. per-flautes dels aborígens aus-
-Al cap de poc, unes vibracions tralians que ha construït el ma-
intenses omplen la sala. Jo les teix Xavi... Tot un món nou que
percebo tant fortes que quasi ens encurioseix i ens encanta.
em sembla que fan vibrar la Al final ens queda un sentiment
meva orella. de gran gratitud, gràcies! Grà-
-Després venen altres sons, cies per aquestes experiències
més dolços, més d’aigua, més úniques que ajuden a que les
aguts, més suaus... puguin viure els nostres fills,
-Potser no és música, però al ells tenen moltes mancances
final penso que és com una físiques o psíquiques, però el
10

13. mic-mic obre bústia
QUÈ SÓN 3 O 4 MESOS...? sentir s’ha treballat amb els
Què són 3 ó 4 mesos en la nois i noies l’elaboració del dol,
vida d’una persona? i un tri- el sentiment de pèrdua,
mestre en la vida d’una esco- l’estimació i la manifestació de
la?. Quan comença un nou les emocions.. En David sem-
curs, arriba amb les novetats, pre estarà al nostre cor.
les energies renovades. La Què són 3 o 4 mesos.....?
maquinària es posa en marxa
i... de cop, ja estem al febrer, Anna Uroz. Treballadora social
pensant en el final de curs. I d’APINAS
què ha passat en aquest perío-
de de temps tan efímer en la
vida d’una persona o la vida
d’una escola?.
En aquest període les emoci-
ons han estat a flor de pell a la La comissió de la revista Mic-mic vol agrair les
nostra Escola. aportacions que feu. Els vostres articles donen a la
Hem guanyat un dels premis nostra publicació el sentit de la reciprocitat.
“CREARTE” pel foment de la Us convidem a continuar i també volem convidar a
creativitat a l’ensenyament tots els que no ho hagin fet a escriure’ns. Podeu
d’infantil, de primària, escriure sobre experiències viscudes amb els vos-
d’educació especial i de secun- tres fills, podeu escriure sobre algun tema que us
dària. Aquest premi atorgat a hagi despertat la curiositat, podeu expressar una
l’Escola Àuria d’Educació Es- opinió sobre algun tema que ens afecti a tots, podeu
pecial és el reconeixement a la manifestar algun sentir per algun fet...El ventall de
bona feina dels professionals propostes és ampli.
de l’Escola i el treball en xar- Podeu fer-nos arribar els articles per diverses vies:
xa. Ha estat un moment de joia amb un escrit entregat al mestre, a la secretària o a
i felicitat que hem celebrat i qui us sembli més oportú; utilitzant el correu electrò-
ens ha animat a continuar amb nic de l’escola escola@apinas.org; per teléfon o en
la tasca i les línies de treball persona, expressant el desig que a la revista és
que es porten a terme i que parli sobre algun tema que ens preocupa.
consoliden la feina feta des de
fa molts anys. Moltes gràcies
La vida és moltes coses, entre
elles la joia i la tristor. Un fet La comissió de la revista Mic-mic
ens ha sacsejat: junts, mestres
i alumnes, hem compartit el
dolor per la mort d’un alumne i
company. En David es va fer
estimar en el seu breu pas per
l’Escola, aquest adéu inesperat
ha deixat un buit. Un dels seus
companys deia - “sento alguna
cosa al cor”- i a partir d’aquest
11

14. fem escola
Premi Crearte
Ens han donat un dels premis d’aprenentatge; que eduques- l’escola Gabriel Castellà per
CreArte per haver participat en sin els estudiants en el respec- compartir les cançons respecti-
la Unitat Didàctica Interdiscipli- te als drets d’autor. ves; i, per últim, la participació
nària del curs 08-09: “Taller de Ben mirat ha estat tota una en la cantata.
Creació per a Desenvolupar la aventura doncs el llistó apunta- Tots plegats: alumnes i profes-
Composició Musical i la Creati- va molt amunt. L’activitat de la sionals de l’escola estem molt
vitat Plàstica”, adreçada als UDI es basava en escriure lle- orgullosos de la tasca ben feta
alumnes de 2n de primària de tra i música d’una cançó, així i esperem amb candeletes el
les escoles d’Igualada i Vilano- com realitzar un treball plàstic. premi (dels 10.000€) doncs la
va del Camí . I, sobretot, per la Tot vinculat amb algun tema Carta als Reis és molt llarga. I
tasca implicada en tot el pro- del coneixement del medi es- sobretot, estem contents per
cés d’ensenyament- collit per l’escola, en el nostre aquesta “visibilitat” que ens
aprenentage. cas: el reciclatge. I finalment, dóna l’atorgament del premi i
L’any 2009 va ésser designat participar en la cantata infantil: l’acreditació per part del Minis-
per la Unió Europea com a “El viatge de Xado Rescor” el teri de Cultura de “Centro Edu-
“Any Europeu de la Creativitat 26 de febrer a Can Papasseit. cativo Creativo”.
i la Innovació”, el Govern i A nivell pedagògic ha implicat Agraïm a l’Administració cen-
l’Administració Espanyola van un treball molt global amb ob- tral la possibilitat de participar
voler donar suport a aquesta jectius de tres àrees del currí- en la modalitat d’educació es-
iniciativa amb la creació dels culum: Educació plàstica: mú- pecial. Administració que, no
premis CreArte, sorgits de la sica, visual i plàstica; Coneixe- per més llunyana, ens és
col·laboració entre el Ministeri ment del medi natural, social i menys propera i sensible a
de Cultura i el Ministeri cultural; Llengua Catalana i l’existència de les escoles
d’Educació, Política Social i literatura. Hem emprat també d’educació especial. En moltes
Esport. Aquest és l’origen de la sistemes de comunicació aug- de les convocatòries a dife-
convocatòria dels premis Cre- mentatius i alternatius en rents premis educatius existeix
Arte per al foment de la creati- l’adaptació de la cançó per l a m od a l i t at es p ec í f ic a
vitat en l’Educació Infantil, Es- alumnes que ho necessitaven. d’educació especial tant a ni-
pecial, Primària i Secundària Fins i tot hem elaborat un Ka- vell estatal com en altres auto-
en els centres finançats amb raoke utilitzant les tecnologies nomies. Malauradament no és
fons públics per a l’any 2009. de la informació i comunicació. el què passa a casa nostra, on
Amb aquests premis es volia El desenvolupament d’aquesta sembla que esmentar el nom
destacar i donar visibilitat a experiència ha suposat una d’escola d’educació especial
a q u e l l s m è t o d e s activitat prèvia i continuada de és vulnerar algun tipus de dret
d’ensenyament, projectes, tre- motivació per part d’un perso- universal a una inalienable
balls o activitats elaborats pels natge imaginari: “el follet”; una igualtat.
Centres més innovadors i parti- excursió al bosc de Castellfollit
cipatius. Centres que promo- del Boix a la tardor, que ha
guessin l’activitat creadora dels servit per trobar la lletra de la
alumnes: música, literatura, cançó; l’aprenentatge de la
teatre, fotografia, arts plàsti- cançó “ El bosc net ” a la clas-
ques o audiovisuals; que pro- se de música, realitzant activi-
moguessin l’estímul de les ca- tats molt variades; una produc-
pacitats creatives i d’innovació ció plàstica mitjançant la tècni-
aplicades al procés ca del carbonet; una visita a
12

15. fes clic
www.ctc.masquefa.net
En aquesta edició del FES
CLIC us volem convidar a anar
a Masquefa de manera virtual.
Concretament visitarem Mas-
quef@ula, és un centre creat
per l’Ajuntament de Masquefa
amb el suport de la Generalitat
de Catalunya (Departament de
Benestar Social i Departament
d’Universitats, Recerca i Socie-
tat de la informació) i amb el de
la Diputació de Barcelona
(Xarxa de Municipis).
Masquef@aula forma part del
Centre Tecnològic Comunitari
(CTC) de Masquefa i és un
espai municipal de formació i
ús lliure de les tecnologies de
la informació i la comunicació.
Consta d’una sala amb nou
ordinadors de lliure navegació i
una altra polivalent amb nou pacitats i és fruit del treball de queu sobre el requadre de
ordinadors per a la formació i vàries entitats i empre- masquef@ula hi trobareu la
també lliure navegació. La sala ses:Fundació Desenvolupa- següent pàgina i a partir d’aquí
polivalent està adaptada per a ment Comunitari; CIDAT ON- vosaltres mateixos. Un ventall
persones amb diferents disca- CE; BJ Adaptaciones. Si cli- de recursos i tecnologia per fer
més fàcil la comunicació i el
desenvolupament.
13

17. núm.
53

18. coses que es fan
L’aula dels blaus
El grup dels Blaus, juntament amb altres companys de
l’escola vam anar d’excursió, el passat 16 d’octubre, al Zoo
de Barcelona.
Abans vam treballar a l’aula alguns dels animals que veurí-
em, la girafa, l’elefant, el dofí i el mono! Mireu, mireu!!!
Vam pintar un dofí..., vam veure animals a
l’ordinador i vam fer un elefant i una girafa moooooolt
grans!!!
16

19. coses que es fan
L’aula dels Carbasses
Aquest trimestre l’aula
dels Carbasses hem gaudit
molt amb la música!! Ara us
explicarem tot el què
fem ...
Primer de tot cantem una
cançó de presentació i ens anem saludant. És
la millor manera per escalfar.
Tot seguit, ens concentrem una mica i anem assenyalant les
parts de la cara, tal i com ens va indicant la música.
Com que l’ambient ja es va
animant, agafem les pilotes
de ping-pong i les anem pi-
cant, tot marcant la pulsació
de la música. Sabeu què és
el més divertit? Doncs que
quan acabem la cançó, llan-
cem les pilotes a terra!!!
Per continuar... arriba el moment de la sorpre-
sa. Bufem, bufem, bufem i apareix un instru-
ment!!! Llavors el fem sonar i notem totes les
seves vibracions. És molt agradable!
17

20. coses que es fan
L’aula dels grocs i turqueses
Els nois i noies de Grocs i Turqueses, per Nadal van tenir la genial idea
de fer galetes de mantega per regalar a la família.
Les galetes tenien formes típicament nadalenques i s’ho van passar
molt bé escollint la forma
que volien donar a les se-
ves galetes. La part que
més els va entusiasmar
va ser la de decorar-les
amb glassa de colors i
anissets.
Aquestes galetes es po-
den fer tot l’any, per Na-
dal, per Pasqua i quan
vulguem, són boníssi-
mes!!!!!!
Ingredients
250g de farina
110g de mantega tova
130g de sucre
2 rovells d’ou
18

21. coses que es fan
L’aula dels grocs i turqueses
Preparació
Barrejar la mantega amb el sucre fins que
quedi ben fi.
Afegir els rovells d’un en un sense deixar
de batre.
Afegir la farina poc a poc fins que quedi
tot ben barrejat.
Amassar lleugerament.
Deixar reposar 30 minuts a la nevera em-
bolicat en un film transparent.
Estendre la massa amb un rodet.
Tallar la pasta amb un tallapasta (motlles de galetes amb formes)
Posar les galetes en una safata untada amb mantega.
Posar-ho al forn a 180 graus fins que quedin una mica rossetes.
Deixar-les refredar.
Pintar-les amb glassa feta amb 200gr de sucre llustre,1 clara d’ou i
una cullerada de llimona, tot ben batut. Aquesta glassa es pot dividir
en vasos i tenyir-la amb colorant alimentari de diferents tonalitats-
Quan pintem les galetes amb la glassa es deixen assecar en una safa-
ta.
També són bones
sense decorar..
19

22. coses que es fan
L’aula dels blancs
UN PROJECTE: ELS BLANCS FEM TITELLES
Un dels objectius que ens proposem cada curs és afavorir i millorar les habilitats manipulatives i motrius
dels alumnes. Retallar, punxar, estripar, enganxar, moldejar, cosir etc. són activitats que es poden incloure
en qualsevol de les àrees que es treballen a l’escola però també cal dedicar-hi un temps específic per tal
d’incidir en aquells aspectes on els nois i noies manifesten més dificultat.
Amb aquest objectiu, aquest curs hem endegat un projecte de treball conjunt. S’ha proposat als alumnes la
possibilitat de pensar un conte i representar-lo per la resta de companys amb titelles fetes per ells.
La proposta els ha motivat tant que de seguida es van proposar personatges. Hi podria sortir una sirena...i
un cavall... i un tauró... i un príncep...i així fins a completar el ventall de personatges que formarien part del
conte. Després, entre tots, s’ha anat decidint l’argument fins a elaborar la història que més endavant hauran
de representar.
20

23. coses que es fan
L’aula dels blancs
En aquests moments hem completat la fase del disseny dels personatges i gairebé tots els titelles ja han es-
tat moldejats i pintats. Ara caldrà pensar en la confecció dels vestits i elaborar els pentinats i accessoris.
Hem d’aprendre a cosir, fer perruques, collarets, corones etc.
Tot i que es tracta d’un projecte a llarg termini ( es preveu la representació a final de curs ) ens sentim molt
satisfets del resultat obtingut fins ara. Aquest treball ens ha permès incidir no tan sols en els aspectes mani-
pulatius sinó que també ens ha permès treballar la creativitat, la comunicació i l’expressió verbal, i princi-
palment, com en tot treball cooperatiu, millorar la cohesió del grup , afavorir actituds de respecte vers el
propi treball i el dels altres i entendre que l’aportació de cadascú és important i necessària per duu a bon
terme el projecte.
21

24. coses que es fan
L’aula dels roses
L’aula dels Roses us volem explicar el treball que
hem fet per Nadal. Comença a fer fred... i ens hem
animat a vestir-nos com un ninot de neu!!!!
Ara veureu els progressos que fem: primer pintem
amb els dits:
Després enganxem el mirall:
22

25. Coses que es fan
L’aula dels roses
El ninot de neu... (ei, que som nosaltres!):
Ja està! Que bé que ens veiem..
23

26. Coses que es fan
L’aula dels vermells
A l’aula dels vermells hi estem
el Daniel la Gina el Dani i el Genís
Gaudim molt realitzant diferents activitats: llengua, matemàtiques,
equinoteràpia, plàstica, música, habilitats socials, ... i a més a més
també treballem amb el gosset de la Cristina, en Rock.
Però el que ens agrada més és anar ben organitzats, i per això tenim
un horari on es veu ben clar tot el que hem de fer, començant pels
càrrecs i fixant-nos bé en el que ens toca a cada moment. Quan aca-
bem una activitat la girem en l’horari i ens fixem en la següent.
24

27. Coses que es fan
L’aula dels vermells
El Daniel fa el dinar El Genís posa el dia La Gina posa el temps
L’HORARI
Aquest ordre i el saber el què farem en cada moment ens dóna molta
seguretat i benestar, per això generalment estem tranquils i gaudim
tant del que fem.
25

28. coses que es fan
L’aula dels Verds
A l’aula dels verds, durant dos dies a la setmana, treballem amb RACONS.
I per què?
Els racons ens permeten organitzar l’aula en petits grups, cadascun dels quals realitza una tas-
ca determinada i diferent. Poden ser de treball o de joc.
Segons el tipus d’activitat alguns racons necessiten ser dirigits pel mestre. En d’altres els nens i
nenes poden funcionar amb força autonomia.
Organitzats en grups reduïts, els nens i nenes aprenen, mitjançant el joc, a treba-
llar en equip, a col·laborar, a compartir coneixements, materials, espais i a
respectar-se mútuament. Els racons també potencien la iniciativa i el sentit
de la responsabilitat.
Els/les mestres portem un control de manera que cada nen/a vagi passant al llarg d’un període
de temps (setmana ) per els diferents racons de treball.
Això els hi permet una autoregulació i una tolerància a la frustració.
Treballar per racons ens permet dedicar una atenció més individualitzada a cada nen/a, planifi-
cant activitats d’aprenentatge adaptades als seus coneixements previs.
Us mostrem els racons que fem a l’aula:
RACÓ DE LES MANS
26

29. coses que es fan
L’aula dels Verds
RACÓ DE L’ORDINADOR
RACÓ DE JOC SIMBOLIC
RACÓ DE CONSTRUCCIONS
RACÓ DE LECTURA
El racons es duran a terme durant tot l’any i cada trimestre s’anirà canviant el material.
27

30. coses que es fan
TVA
El programa de formació per a la transició a la vida adulta (TVA) en el àmbit d’integració social i
comunitària contempla abordar el tema de l’oci que hem treballat a tutoria durant el primer tri-
mestre d’aquest curs .
L’objectiu ha estat donar a conèixer als nois i noies diverses formes de gaudir del temps lliure i
promoure la relació entre ells.
Per fer aquest treball comptem amb la col·laboració de l’esplai, ja que son ells amb el projecte
colla i altres activitats els que ens ajuden a consolidar el que fem a tutoria.
Els nois i noies de TVA hem vist que en el nostre temps lliure podem fer moltes coses .A l’escola
hem descobert o recordat unes quantes activitats:
Biblioteca.
Podem anar a la biblioteca a escoltar música, mirar llibres i també vídeos o DVD. Si tenim el
carnet ens els poden deixar prendre a casa durant uns dies.
Scalextric
Quasi tots hem sentit parlar del scalextric fins i tot alguns en teníem un a casa quan érem petits.
A tutoria varem muntar-ne un entre tots, hem après a muntar pistes i fer circuits, a controlar el
“mando”. I és més difícil del que ens pensàvem!
A Igualada aquells dies van fer el campionat d’Espanya de scalextric i slot i alguns de nosaltres
hi vam anar amb l’esplai.
També vam anar al CRIC CRAC i tots els nois i noies vam fer curses en els circuits que tenen
muntats. Ens va sorprendre i
agradar molt poder participar
i fer córrer els cotxes en uns
circuits tant grans.
Hem descobert que al scalex-
tric s’hi pot jugar tant de petit
com de gran.
28

31. coses que es fan
TVA
Manga
Hem anat a la biblioteca a llegir i a buscar llibres i còmics Manga i
tots tenim un personatge favorit .
També hem vist la pel·lícula “Dragon Ball GT 100 anys després”
que ens va portar el Gerard del club Manga Igualada. Ens ha
agradat molt i després hem fet una xerrada comentant la
pel·lícula i hem après un munt de coses: que el Manga ve del
Japó i hi ha tres tipus de Manga (un de romàntic, un altre de lluita
i d’acció i l’altre per adults). Alguns personatges gràcies els seus
poders es fusionen , uns tenen ombres i altres passen per dife-
rents fases a mida que tenen més poders i guanyen més lluites.
Els llibres Manga es llegeixen al revés, començant pel final, són
històries d’imaginació. Algunes sèries són: Blue Dragon, One Pie-
ce, Shin Chan Naruto etc .
Hi ha alguns companys que hi tenen molta afició i fins i tot fan
dibuixos
29

32. coses que es fan
La teca
Estimats lectors i lectores de LA TECA, aprofitant que fa poc que han
passat les festes de Nadal i que segurament haureu tingut convidats a
casa vostra, ens imaginem que les idees a l’hora de decorar la taula en
una ocasió especial s’hauran esgotat! Aquí us en deixem algunes que
us podrien fer servei:
De vegades amb coses molt senzilles podem fer de casa nostra el lloc
més sofisticat. És el cas de vestir la taula, superposant estovalles, una
proposta bastant clàssica i que mai passa de moda amb la que podeu
aconseguir que la vostra taula de diari es transformi.
Proveu de col—locar unes estovalles de manera que cobreixin tota la
taula, i a sobre unes altres que, com si fossin camins, la recorrin a
l'ample o llarg, des d'un comensal a l’altre. També podeu creuar esto-
valles al llarg de la taula i posar-hi a sobre individuals, com a la foto.
Ara ja només us queda triar el color. Per fer-ho encara més elegant tri-
eu una gamma de tons clars. I si el que voleu és fer-ho més divertit,
agafeu colors vius; no hi ha límits sempre i quan els colors triats com-
binin bé!
BON PROFIT!!!
30

33. coses que es fan
El racó de l’esplai
Des de l’Esplai us recomanem un bon entreteniment pels caps de set-
mana, vacances...pintar mandales!
Un mandala és un dibuix normalment amb trets geomètrics que es
desenvolupa a partir d'un punt central fins a formar una figura.
Els mandales són molt útils a l’escola i a la vida diària per diversos
motius. Els mandales són una eina de “re-centrado” que permeten re-
trobar-se un mateix i, fins i tot, allunyar-se de la pressió grupal
(tranquil—litat d’un mateix). Tot això es pot veure observant la respira-
ció de la persona, la concentració visual o la relaxació. Quan es realit-
za un mandala s’utilitzen les mans, les formes i els colors i això ens
permet despertar la creativitat i l’expressió.
Els llibres de mandales generalment obren camins cap a la reflexió so-
bre el món i sobre un mateix. N'hi ha de diferents orígens i són ideals
per a la meditació. Pintar un mandala ens pot informar, entre altres
coses, dels nostres estats d'ànim i de les nostres inquietuds. Ens hem
d'autoconèixer molt bé per a llegir un mandala correctament i enten-
dre què som i què ens manca. Mai hem d'anar a buscar en el mandala
només la vessant estètica; el que ens importa, és el que ens suggereix
a nosaltres mateixos la figura i el perquè ho pintem. El mandala repre-
senta funcions tant meditatives com relaxants.
Els mandales els podeu trobar a llibres especialitzats en aquest àmbit
(ja siguin comprats o bé, podeu realitzar fotocòpies de llibres de prés-
tec d’una biblioteca) o bé per Internet (hi ha diverses pàgines destina-
des a aquest tema i milers de mandales diferents).
31

34. coses que es fan
Sortides i excursions
Excursió al zoo
A l’octubre, aprofitant que a l’escola treballàvem el tema dels animals, els verds, els ver-
mells, els blancs, els roses, els carbasses i els blaus van anar d’excursió al zoo tot el dia.
Una de les activitats que
més va agradar als alumnes
va ser l’espectacle de do-
fins.
Excursió al Bedorc
Al novembre els nois i no-
ies de grocs i turqueses van
anar al Bedorc per veure
com era el procés
d’elaboració de l’oli. Pri-
mer de tot, però, van haver
d’anar a collir les olives i
en acabat de la visita al
trull, en van poder fer un
petit tast. De ben segur que
va ser el millor oli que han
provat mai!
Després de tanta feina, res
millor que un pica-pica ru-
ral al mig de la Pineda i un
bon dinar.
32

35. coses que es fan
Sortides i excursions
Visita a la Policia Municipal (9 d’octubre’09)
Dins del Programa d’activitats organitzades per
l’Ajuntament d’Igualada en el programa Aire,
Verds i Blancs van participar en l’activitat “Mou-te
pel carrer” a les dependències de la policia munici-
pal. A través del joc els alumnes aprenen a despla-
çar-se pel carrer amb seguretat: posant atenció al
semàfor, creuant pel pas de vianants, ...
Excursió de TVA
El divendres 14 d’octubre els nois i noies de TVA
vam anar amb tren fins a Masquefa,el motiu va ser
visitar el Centre Tecnològic Comunitari (CTC ) Varem poder utilitzar equips adaptats
com ara trackballs, joysticks, teclats i pantalles augmentatives, pantalles tàctils, una pis-
sarra digital, entre altres.
Varem poder fer activitats d’escriptura, jocs educatius, pintura o música amb els ordina-
dors.
Desprès d’aquesta activitat; vam donar un tomb per el poble... i a dinar . Tenim un bon
record de tota la jornada.
Visita a la botiga Cric-Crac
El divendres dia 20 de novembre, els nois i noies de TVA vam visitar la botiga Cric-crac
on vam poder jugar a l’ scalextric. Aquesta activitat estava relacionada amb el tema que
seguíem a tutoria sobre el temps d’oci.
Visita al Museu
Els nois i noies de TVA el 27 de novembre vam anar al museu d’Igualada a visitar una
exposició. El títol de l’exposició era GRÀCIES i estava relacionada amb el civisme. A
través d’un joc d’ordinador i uns plafons es donava a conèixer la importància de saber
conviure.
Concert de la Josa (Jove Orquestra Simfònica de l’Anoia)(16 de novembre ‘09)
Dilluns al matí grocs, turqueses, blancs i verds, amb motiu de Santa Cecília van anar a
escoltar el concert “Quadres d’una exposició” de Módest Petrovich Mussorgsky a
l’Ateneu Igualadí.
Visita a la Kaserna
Al principi d’aquest curs els nois i noies de grocs i turqueses vam decidir fer una visita a
la Kaserna d’Igualada. Allà ens van donar informació sobre les diferents activitats que
s’hi fan pels joves i ens van ensenyar les seves instal·lacions. Ens va semblar un espai
molt interessant i divertit per passar les nostres estones lliures.
33

36. coses que es fan
Les festes
La Castanyada
El dia 30 d’octubre vàrem celebrar la festa de la Castanyada: Aquest curs les
aules dels grocs i els turqueses, amb una tècnica de treball cooperatiu, van
escollir el castanyer i la castanyera. Ben disfressats, van repartir les castanyes
i els panellets ( elaborats entre tots el dia anterior ) entre la resta d’alumnes
que els esperaven al pati tot cantant les cançons habituals de la diada.
Els grups de carbasses, roses i blaus per començar a ambientar-nos amb la
festa, vam veure vídeos relacionats amb la tardor, les castanyes i els panellets.
El dia de la castanyada, ens vam reunir al matí per preparar i tastar la pasta
dels panellets: sucre, ametlla, patata i moniato. Què bona i dolceta que era! I
a la tarda ens vam reunir al pati amb tots els companys de l’escola
Els nois i noies de TVA ( Transició a la Vida Adulta) hem celebrat la Casta-
nyada coent castanyes i moniatos. La tarda del divendres ens ho vam anar a
menjar al camp de futbol de Fàtima.
Setmana musical
Del 16 al 20 de novembre, coincidint amb la festivitat de santa Cecília, hem organitzat una “Setmana musi-
cal” plena d’activitats:
Cadascun d’ells ens ha obsequiat amb el so del seu instrument i el seu saber fer davant de tots nosaltres.
Moltes gràcies a tots ell
Taller de so
Dilluns
amb Javier Velasco
Audició de trompeta
DIMARTS
amb Maria Tort
Audició de clarinet
DIMECRES
amb Josep Martí
Audició de guitarra
DIJOUS
amb David Martín
Audició de cant, saxo i
DIVENDRES altres instruments...
amb el Marc i l’Helena
34

37. coses que es fan
Les festes
Santa Cecília
Aquest any els nois i noies de TVA vam decidir que per celebrar Santa Cecilia havíem de portar un CD
amb la música que ens agrada i fer una petita explicació de per què l’havíem triat. Va ser una tarda molt
divertida i ens va ajudar a conèixer els gustos de cadascú.
Audicions
Els grups de carbasses, blaus , roses, verds i blancs, el dia 2 de desembre, vam iniciar les audicions musi-
cals que organitza Joventuts Musicals d’Igualada. En aquesta ocasió vam escoltar el so del violí de la mà de
Neus Carles.
El 13 de gener, vam poder escoltar el so del trombó a càrrec de Joan Granados
Sant Nicolau
El divendres 4 de desembre vam celebrar la festa de Sant Nicolau.
Els alumnes de TVA van ser els encarregats de preparar la festa. Els nens i nenes de cada aula van obsequi-
ar a Sant Nicolau amb diferents treballs: cants, cançons animades, poesies, dibuixos i treballs manuals.
Sant Nicolau després d’explicar-nos una història i de fer-nos uns advertiments, ens va convidar a un bon
berenar.
Nadal
Degut a la nevada aquest any la celebració del Nadal ha estat força diferent. Malgrat es va suspendre la
festa amb els pares, els alumnes que van assistir a l’escola gaudiren d’una xocolatada , van mirar una
pel·lícula i finalment cantarem nadales i els alumnes que havien après la poesia de Nadal la varen recitar
per la resta de companys. L’endemà alguns alumnes van fer galetes mentre d’altres feien cagar el tió o es
donaven els regals de l’amic invisible.
Els alumnes de TVA, al matí varen anar a esmorzar plegats en una cafeteria i al tornar es van trobar a les
aules el lot de Nadal que van prendre cap a casa.
35

38. coses que es fan
Les festes
El dijous llarder
El dia 11 de febrer a l’escola hem celebrat el dijous
llarder.
Els roses, els carbasses i els blaus han mirat un vídeo on
han pogut veure com es fa una truita i han tastat la
truita i la botifarra, per cert, encara se’n llepen els
dits!.
Els grocs, els turqueses, els blanc, els vermells i els
verds han fet un berenar que han preparat entre tots :
Els grocs i els turqueses han estat els encarregats de
tallar el pa i fer les truites.
Els verds, els blancs i els vermells han tallat la boti-
farra i han sucat el pa .
En acabat, ens hem trobat tots a menjar les truites i la
botifarra.
El nois i noies de TVA també han preparat un bon berenar amb les menges típiques del dia.
Bon profit!!
34

39. coses que es fan
Les festes
El carnestoltes
El dia 12 de febrer vam celebrar el carnestoltes. Els nois i noies de
TVA van disfressar-se de diferents personatges, passejant per allà
podies trobar des d’una princesa fins a un personatge d’aquells que
no porten gaire bones intencions. La gresca,però, va estar assegura-
da!
La gent de l’escola, aprofitant les acaballes de l’any de
l’astronomia, van disfressar-se d’astres, planetes i estrelles.
Els grocs i Turqueses van desfilar, vestits de negre, amb un planeta
del sistema solar, construït per ells mateixos, a les mans.
Els roses,Carbasses i Blaus van tenir la responsabilitat de portar el
sol i la lluna, tots ben guarnits.
Els Blancs,Verda i Vermells eren els estels de l’univers!
Tots plegats vam acabar fent xerinola al pati .
35