SlideShare a Scribd company logo
1 of 23
Antonio Núñez 2016
1.- Introducció: Els factors de canvi
2- El comerç colonial
3- Creixement i desenvolupament de la burgesia
4- La Il·lustració: Aparició de noves Idees
5- Conclusió: L’Antic Regim entra en Crisis
LA CRISI DE L’ANTIC REGIM
Índex
A Europa des de el segle XV Fins el segle XVIII havia dominat el sistema de l’Antic
Règim que
Economia
-Agricultura tradicional amb
baixa productivitat (Subsistència)
- Escassa producció artesanal
i manufacturera (Gremis)
- Poc desenvolupament comercial
- Població estancada
Es caracteritzava per:
Societat
Estamental
-Privilegiats (noblesa, clergues)
-No privilegiats (Tercer Estat)
Estat
Absolutista
-Sobirania reial (llei divina)
-Exèrcit,burocràcia,diplomàcia
1.- INTRODUCCIÓ: ELS FACTORS DE CANVI
Però... Al llarg del segle XVIII es desenvoluparen tres factors que qüestionaren
aquest sistema econòmic, social i polític.
QUINS SÓN AQUESTS FACTORS ?
DESENVOLUPAMENT
DEL
COMERÇ COLONIAL
DESENVOLUPAMENT
DE LA
BURGESIA
APARICIÓ DE LES NOVES
IDEES DE
LA IL·LUSTRACIÓ
1.- INTRODUCCIÓ: ELS FACTORS DE CANVI
2.- EL COMERÇ COLONIAL
EL COMERÇ COLONIAL
És el comerç que realitzaven els europeus amb altres continents, principalment
Amèrica.
És un comerç marítim (vaixell)
i donava grans beneficis als
que ho practicaven.
Contribuí a desenvolupar les
zones des d’on es practicava.
2.- EL COMERÇ COLONIAL
El comerç colonial va tenir un gran desenvolupament al llarg del segle XVIII.
Gran Bretanya, Holanda, França, Espanya i Portugal obtenien matèries primeres
(sucre, cacau, coto, pells) de les colònies. I a canvi ells, proveïen a les colònies de
productes manufacturats (roba, estris, calçat...)
I sobre tot...I sobre tot... d’esclaus de raça negre per treballar a les plantacions agrícoles.
2.- EL COMERÇ COLONIAL
La base del comerç colonial va ser l'anomenat comerç triangular, un comerç que tenia
com a element principal el tràfic d’esclaus de raça negra
Entre els segles XVI i XVIII , uns 20 milions d’homes i dones van ser capturats a Àfrica i
tralladats a Amèrica en grans vaixells de càrrega i venuts com a esclaus.
2.- EL COMERÇ COLONIAL
La riquesa generada pels comerç colonial beneficiarà principalment a la burgesia, però
indirectament també millorà una mica la situació d’un dels altres grups del Tercer Estat:
Les Classes Populars Urbanes (CPU) i els Camperols.
El COMERÇ COLONIAL
Fa créixer la demanda de
productes manufacturats.
Una demanda que els gremis no poden
satisfer perquè limiten la producció.
( No deixen produir més )
Per satisfer la demanda apareixen
noves Formes de producció:
DOMESTIC SYSTEM
Els camperols tenen un ingrés extra
MILLOR SITUACIÓ ECONÒMICA
AUGMENT POBLACIÓ
CREIXAMENT I DESENVOLUPAMENT DE LA BURGESIA
El grup social que més es beneficiarà dels beneficis i la riquesa generada pel comerç
colonial durant el segle XVIII serà la BURGESIA
Es dedica als negocis i el comerç i a més
disposa dels diners necessaris per poder
finançar el comerç colonial.
Al llarg del segle XVIII anirà incrementant la
seva riquesa , arribant alguns burgesos a ser
més rics que molts nobles
Tot i la seva riquesa, formaven part dels no privilegiats, estaven sotmesos a
les mateixes injustes lleis que aquests i no gaudien de prestigi social.
3.- CREIXEMENT I DESENVOLUPAMENT DE LA BURGESIA
Però ....
La burgesia està descontenta amb la organització social de l’Antic Regim que
no els permet progressar i comença a pensar en la necessitat de canviar-la.
LES NOVES IDEES: LA IL·LUSTRACIÓ
La Il·lustració és un moviment cultural que es va a desenvolupar a Europa en el segle
XVIII que aporta noves idees i una nova visió del món:
4. LES NOVES IDEES DE LA IL·LUSTRACIÓ
És un moviment que defensa que L'ÚS DE LA RAÓ (Intel·ligència humana) és l’únic
mitjà per poder entendre el món.
I s’hi oposa fermament a ...
Tradició Revelació
Divina
L’ Autoritat
a una explicació del món basada
en:
Felicitat L’ésser humà ha nascut per ser feliç. ( concepció optimista del
món)
Llibertat i Igualtat Tots els humans neixen lliures i iguals
Justícia El que és just i el que no ho és ho ha de dir la raó, no la religió.
Progrés
El progrés portarà als essers humans a aconseguir la felicitat
a la Terra (objectiu últim de la vida humana)
Tolerància El respecte i la tolerància han de ser la base de les relacions
entre els homes
4. LES NOVES IDEES DE LA IL·LUSTRACIÓ
Basant-se en l’ús de la raó (Intel·ligència humana) els il·lustrats proposen un conjunt
de noves idees:
PRINCIPALS IDEES
Recolzant-se en aquest idees els il·lustrats CRITIQUEN i QÜESTIONEN tots els
aspectes de la societat de l’Antic Regim:
Rebutjant la
Societat
Estamental
-No a la pertinença al grup
social per naixement
-Mobilitat social: promoció
social segons la vàlua de
cadascú
Organització
SOCIAL
Organització
ECONÒMICA
No a la
reglamentació
dels gremis.
LLIBERTAT ECONÒMICA
(lliure producció i venta de
productes)
Organització
POLÍTICA
Crítica de
l’Absolutisme
Estableix les bases d’una
nova forma política:
EL LIBERALISME
Camp de la
CULTURA
Condemna de la
Intolerància
religiosa
Proposen la Llibertat de
creences. La relació entre
les persones s’ha de basar
en la Tolerància i el
Respecte
4. LES NOVES IDEES DE LA IL·LUSTRACIÓ
Saló de Madame Geoffrin: Es difonen les idees il.lustrades
Les idees de la Il·lustració es difonen per mitjà de l'Enciclopèdia (1751) i
dels salons o reunions d'il·lustrats.
4. LES NOVES IDEES DE LA IL·LUSTRACIÓ
LA DIFUSIÓ DE LES IDEES IL·LUSTRADES
Voltaire
-Llibertat de pensament i tolerància religiosa.
Molt crític ...
Rousseau -”Contracte social” “Sobirania nacional”
IL.LUSTRATS MÉS REPRESENTATIUS
Serà a França el lloc on el moviment il·lustrat tindrà més rellevància i on apareixen
els seus majors representants.
Montesquieu
- Planteja la Divisió de poders, al seu llibre
“L’esperit de les lleis”, 1748.
4. LES NOVES IDEES DE LA IL·LUSTRACIÓ
Montesquieu
PRINCIPALS
IL·LUSTRATS
Totes aquestes idees s’utilitzaran
posteriorment per donar origen a
un nou sistema polític que
substituirà al absolutisme:
EL LIBERALISME POLÍTIC
EL LIBERALISME : UN NOU SISTEMA POLÍTIC
El Liberalisme és un sistema polític en el que a diferencia del absolutisme el poder no
l’atorga (dona) la divinitat, sinó el poble o la nació.
A més a més...
És a dir, són els governats els que mitjançant el vot designen els governants.
El poders han
d’estar separats
Legislatiu
Executiu
Judicial
Al liberalisme les persones són
considerades ciutadans i no súbdits, és
a dir, tenen drets i deures
Ha d’haver una CONSTITUCIÓ, llei suprema
resultat de l’acord entre les ciutadans
(Contracte social)
5.- CONCLUSIÓ: L’ANTIC REGIM ENTRA EN CRISIS
CONCLUSIÓ: FINALS DEL S. XVIII : L’ANTIC REGIM ENTRA EN CRISI
Al llarg del segle XVIII hi ha tres elements que s’han anat n
desenvolupant:
CREIXAMENT DEL
COMERÇ COLONIAL
ENREQUIMENT
DE LA BURGESIA
LES NOVES IDEES DE
LA IL·LUSTRACIÓ
CREIXEMENT
ECONÒMIC
CREIXEMENT
DEMOGRÀFIC
DESCONTENTA (FORMA
PART DEL 3R ESTAT)
LLIBERTAT, IGUALTAT,
PROGRÈS, JUSTÍCIA …
A finals del segle, els canvis produïts per aquests tres factors faran entrar en crisis
a l’organització econòmica, social, política i cultural de l’Antic Regim
Per què ?...
Tres són les raons principals:
El Sistema Gremial de
producció de bens
No deixa augmentar la producció de bens
manufacturats que és necessiten pel
comerç colonial i per l’augment de la
població.
La Societat Estamental
Impedeix l’ascensió social de LA BURGESIA,
un grup social cada cop més ric i poderós.
5.- CONCLUSIÓ: L’ANTIC REGIM ENTRA EN CRISIS
L’explicació del món basada
en la tradició, la revelació
divina i l’autoritat
Xoquen amb les noves idees de la
Il·lustració basades en l'ús de la raó:
Progrés, Igualtat, llibertat ...
Calia doncs, posar fi a una
organització econòmica,
social i política que...
NO PERMETIA EL CREIXEMENT ECONÒMIC
(AUGMENTAR LA PRODUCCIÓ)
NO PERMETIA LA MOVILITAT SOCIAL
(CANVI DE GRUP SOCIAL)
Quin serà el grup social més interessat en canviar aquesta situació ?
LA BURGESIA
PER QUÈ ?
El sistema de l’Antic Regim els impedia
desenvolupar-se econòmicament
El sistema de l’Antic Regim els impedia
ascendir socialment
5.- CONCLUSIÓ: L’ANTIC REGIM ENTRA EN CRISIS
Pels burgesos, havia arribat l’hora de
canviar la situació: era l’hora de...
LA
REVOLUCIÓ
1. L’ANTIC REGIM EN CRISIS
LES REVOLUCIONS LIBERALS
BURGESES
La Burgesia amb l’ajut de la resta del
Tercer Estat lluitarà per aconseguir El
Poder Polític
LEGISLAR I
CANVIAR EL MÓN
PER SABER-NE MÉS
Per saber-ne més i ampliar la vostra informació sobre la Crisi de l’Antic
Regim “cliqueu” sobre qualsevol de les següents imatges:
També pot comprovar el teu nivell d'assoliment sobre el tema treballat
realitzant els següents exercicis interactius
Exercici 2 Exercici 3
Exercici 5
Exercici 1
Exercici 4
“Pensad por cuenta propia y dejad que los demás disfruten del derecho a
hacer lo mismo.“
François Marie Arouet Voltaire
“No estic d’acord amb el que dius, però defensaré fins la mort el teu
dret a dir-ho”
“A França un noble és molt superior a un negociant. Però jo no sé qui és
més útil a un Estat: el senyor ben engalanat que sap amb precisió a
quina hora es lleva el rei i que es dona aires de grandesa, o ... un
negociant que enriqueix el seu país, practicant el comerç i contribueix a
la felicitat del món”
Voltaire: “ Cartes filosòfiques “(1734)
- També critica durament la societat francesa
4. LES NOVES IDEES DE LA IL·LUSTRACIÓ
-Defensor del racionalisme, (ús de la raó) La tolerància i la llibertat
política i religiosa..
“L’home es lliure en la natura i esclau en la societat”
El Contracte Social: Per poder viure en societat els individus fan un pacte que els
dona certs drets i deures i a canvi renuncien a la llibertat que tenien vivint a la natura.
Jean Jacques ROUSSEAU
Sobirania Nacional: El poder emana (sorgeix) del lliure consentiment de tots el
ciutadans , expressat mitjançant el vot. Els governats trien el governant.
PLANTEJA:
EL CONTRACTE SOCIAL
LA SOBERANIA NACIONAL
4. LES NOVES IDEES DE LA IL·LUSTRACIÓ
“ L’esser humà es bo per naturalesa., es la civilització qui el fa corrupte”
També s’acorda la creació de l’Estat com a element encarregat de fer complir el
contracte.
Només la voluntat general pot dirigir les forces de l’Estat.
El poder legislatiu pertany al poble i només d’ell pot emergir (...)
Per assegurar les lleis, cal un govern, però el govern només és el
representant del poble sobirà.
Jean-Jacques ROUSSEAU 1762
1.- Poder legislatiu: S’encarrega de legislar, és a dir de fer o aprovar les lleis.
(Parlament o assemblea)
2.- Poder executiu: S’encarrega de fer complir les lleis aprovades pel poder
legislatiu. El formen el president i els ministres i disposen dels mitjans per
poder fer complir les lleis: Exèrcit, policia, hisenda, funcionaris ....
3.-Poder Judicial: Independent i separat dels altres dos. Format per jutges i
fiscals
s’encarreguen de jutjar conforme a les lleis aprovades pel poder legislatiu
4. LES NOVES IDEES DE LA IL·LUSTRACIÓ
Charles Louis de Secondat, baró de Montesquieu
Montesquieu a la seva obra “L'esperit de les lleis” 1748 planteja la
necessitat de el poder ha d’estar dividit:
Per a Montesquieu aquests tres poders han d’estar separats i exercits per persones
diferents
En l'Estat en què un home sol .... administrés els tres poders i tingués la
facultat de fer les lleis, d'executar-les o fer-les complir i de jutjar si es
compleixen o no les lleis, tot es perdria completament.
No hi hauria llibertat , ni respecte per la decisió de la majoria, perquè és
de témer que el governant faci lleis tiràniques per executar-les de la
mateixa manera.
Montesquieu, "L'esperit de les lleis“ 1748

More Related Content

What's hot

Tema 3. L'origen de la industrialització
Tema 3. L'origen de la industrialitzacióTema 3. L'origen de la industrialització
Tema 3. L'origen de la industrialitzacióElisabet Castany
 
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)Antonio Núñez
 
11. LA SEGONA REPÚBLICA
11. LA SEGONA REPÚBLICA11. LA SEGONA REPÚBLICA
11. LA SEGONA REPÚBLICAjcorbala
 
Etapes de la revolució francesa
Etapes de la revolució francesaEtapes de la revolució francesa
Etapes de la revolució francesacsantan2
 
Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)
Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)
Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)Julia Valera
 
El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.
El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.
El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.Marcel Duran
 
Unitat 10 la crisi del sistema de la restauració (1898 1931)
Unitat 10 la crisi del sistema de la restauració (1898 1931)Unitat 10 la crisi del sistema de la restauració (1898 1931)
Unitat 10 la crisi del sistema de la restauració (1898 1931)Julia Valera
 
La Il·Lustració
La Il·LustracióLa Il·Lustració
La Il·Lustraciópem3
 
Les unificacions d'Alemanya i Itàlia
Les unificacions d'Alemanya i Itàlia Les unificacions d'Alemanya i Itàlia
Les unificacions d'Alemanya i Itàlia Vicent Puig i Gascó
 
06. LA SOCIETAT DEL SEGLE XIX
06. LA SOCIETAT DEL SEGLE XIX06. LA SOCIETAT DEL SEGLE XIX
06. LA SOCIETAT DEL SEGLE XIXjcorbala
 
Revolució francesa (1789 1799)
Revolució francesa (1789 1799) Revolució francesa (1789 1799)
Revolució francesa (1789 1799) vicentaros
 
Segona revolució industrial
Segona revolució industrialSegona revolució industrial
Segona revolució industrialjescriva
 
Les fonts històriques i la seva classificació
Les fonts històriques i la seva classificacióLes fonts històriques i la seva classificació
Les fonts històriques i la seva classificacióGemma Ajenjo Rodriguez
 

What's hot (20)

Tema 3. L'origen de la industrialització
Tema 3. L'origen de la industrialitzacióTema 3. L'origen de la industrialització
Tema 3. L'origen de la industrialització
 
Causes de la Revolució francesa
Causes de la Revolució francesaCauses de la Revolució francesa
Causes de la Revolució francesa
 
La revolució americana (1773-1783)
La revolució americana (1773-1783)La revolució americana (1773-1783)
La revolució americana (1773-1783)
 
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
 
11. LA SEGONA REPÚBLICA
11. LA SEGONA REPÚBLICA11. LA SEGONA REPÚBLICA
11. LA SEGONA REPÚBLICA
 
La Guerra Freda
La Guerra FredaLa Guerra Freda
La Guerra Freda
 
Etapes de la revolució francesa
Etapes de la revolució francesaEtapes de la revolució francesa
Etapes de la revolució francesa
 
Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)
Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)
Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)
 
Unitat 3: Liberalisme i nacionalisme
Unitat 3:  Liberalisme i nacionalismeUnitat 3:  Liberalisme i nacionalisme
Unitat 3: Liberalisme i nacionalisme
 
L’imperialisme i les seves causes
L’imperialisme i les seves causesL’imperialisme i les seves causes
L’imperialisme i les seves causes
 
El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.
El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.
El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.
 
El noucentisme
El noucentismeEl noucentisme
El noucentisme
 
Unitat 10 la crisi del sistema de la restauració (1898 1931)
Unitat 10 la crisi del sistema de la restauració (1898 1931)Unitat 10 la crisi del sistema de la restauració (1898 1931)
Unitat 10 la crisi del sistema de la restauració (1898 1931)
 
La Il·Lustració
La Il·LustracióLa Il·Lustració
La Il·Lustració
 
Les unificacions d'Alemanya i Itàlia
Les unificacions d'Alemanya i Itàlia Les unificacions d'Alemanya i Itàlia
Les unificacions d'Alemanya i Itàlia
 
Il·lustració
Il·lustracióIl·lustració
Il·lustració
 
06. LA SOCIETAT DEL SEGLE XIX
06. LA SOCIETAT DEL SEGLE XIX06. LA SOCIETAT DEL SEGLE XIX
06. LA SOCIETAT DEL SEGLE XIX
 
Revolució francesa (1789 1799)
Revolució francesa (1789 1799) Revolució francesa (1789 1799)
Revolució francesa (1789 1799)
 
Segona revolució industrial
Segona revolució industrialSegona revolució industrial
Segona revolució industrial
 
Les fonts històriques i la seva classificació
Les fonts històriques i la seva classificacióLes fonts històriques i la seva classificació
Les fonts històriques i la seva classificació
 

Viewers also liked

1. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-2014
1. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-20141. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-2014
1. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-2014martav57
 
01. LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM
01. LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM01. LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM
01. LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIMjcorbala
 
TEMA 2a LA REVOLUCIÓ FRANCESA I NAPOLEÓ
TEMA 2a LA REVOLUCIÓ FRANCESA I NAPOLEÓTEMA 2a LA REVOLUCIÓ FRANCESA I NAPOLEÓ
TEMA 2a LA REVOLUCIÓ FRANCESA I NAPOLEÓjcorbala
 
RESUM T01. CRISI DE L'ANTIC RÈGIM
RESUM T01. CRISI DE L'ANTIC RÈGIMRESUM T01. CRISI DE L'ANTIC RÈGIM
RESUM T01. CRISI DE L'ANTIC RÈGIMjcorbala
 

Viewers also liked (6)

1. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-2014
1. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-20141. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-2014
1. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-2014
 
La Revolució industrial
La Revolució industrialLa Revolució industrial
La Revolució industrial
 
01. LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM
01. LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM01. LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM
01. LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM
 
TEMA 2a LA REVOLUCIÓ FRANCESA I NAPOLEÓ
TEMA 2a LA REVOLUCIÓ FRANCESA I NAPOLEÓTEMA 2a LA REVOLUCIÓ FRANCESA I NAPOLEÓ
TEMA 2a LA REVOLUCIÓ FRANCESA I NAPOLEÓ
 
RESUM T01. CRISI DE L'ANTIC RÈGIM
RESUM T01. CRISI DE L'ANTIC RÈGIMRESUM T01. CRISI DE L'ANTIC RÈGIM
RESUM T01. CRISI DE L'ANTIC RÈGIM
 
1.El segle XVIII: La crisi de l'antic règim
1.El segle XVIII: La crisi de l'antic règim1.El segle XVIII: La crisi de l'antic règim
1.El segle XVIII: La crisi de l'antic règim
 

Similar to LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)

SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIMSEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIMAntonio Núñez
 
L'època de les revolucions
L'època de les revolucionsL'època de les revolucions
L'època de les revolucionsmarcapmany
 
EL SEGLE XVIII: CRISI, REFORMA I REVOLUCIÓ
EL SEGLE XVIII: CRISI, REFORMA I REVOLUCIÓEL SEGLE XVIII: CRISI, REFORMA I REVOLUCIÓ
EL SEGLE XVIII: CRISI, REFORMA I REVOLUCIÓprofessor_errant
 
El segle xviii. la crisi de l'antic règim
El segle xviii. la crisi de l'antic règimEl segle xviii. la crisi de l'antic règim
El segle xviii. la crisi de l'antic règimaltauler
 
L'època de les revolucions
L'època de les revolucionsL'època de les revolucions
L'època de les revolucionsmarcapmany
 
APznzaY40DOVaA7WvInx-mEgxy3cGZffdjGyruc4AsCLzqHxrjYT6vzoS_fkiEHRPemGmzjsBNy0K...
APznzaY40DOVaA7WvInx-mEgxy3cGZffdjGyruc4AsCLzqHxrjYT6vzoS_fkiEHRPemGmzjsBNy0K...APznzaY40DOVaA7WvInx-mEgxy3cGZffdjGyruc4AsCLzqHxrjYT6vzoS_fkiEHRPemGmzjsBNy0K...
APznzaY40DOVaA7WvInx-mEgxy3cGZffdjGyruc4AsCLzqHxrjYT6vzoS_fkiEHRPemGmzjsBNy0K...sadikdoae
 
1.EL SEGLE XVIII. LA REVOLUCIÓ FRANCESA 4ESO 2014-15
1.EL SEGLE XVIII. LA REVOLUCIÓ FRANCESA 4ESO 2014-151.EL SEGLE XVIII. LA REVOLUCIÓ FRANCESA 4ESO 2014-15
1.EL SEGLE XVIII. LA REVOLUCIÓ FRANCESA 4ESO 2014-15martav57
 
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4esoTEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4esojoanet83
 
La revolució francesa
La revolució francesaLa revolució francesa
La revolució francesateresasolerbou
 
Unitat 4 liberalisme i revolucions
Unitat 4 liberalisme i revolucionsUnitat 4 liberalisme i revolucions
Unitat 4 liberalisme i revolucionsDavid Busquets
 
Transformacions de l'antic règim el segle xviii
Transformacions de l'antic règim el segle xviiiTransformacions de l'antic règim el segle xviii
Transformacions de l'antic règim el segle xviiiteresasolerbou
 
Transformacions de l'antic règim el segle xviii
Transformacions de l'antic règim el segle xviiiTransformacions de l'antic règim el segle xviii
Transformacions de l'antic règim el segle xviiiteresasolerbou
 

Similar to LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX) (20)

SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIMSEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
 
Antic Regim
Antic RegimAntic Regim
Antic Regim
 
Ud 1
Ud 1Ud 1
Ud 1
 
La crisi de l'antic regim
La crisi de l'antic regimLa crisi de l'antic regim
La crisi de l'antic regim
 
L'època de les revolucions
L'època de les revolucionsL'època de les revolucions
L'època de les revolucions
 
Ud 1
Ud 1Ud 1
Ud 1
 
EL SEGLE XVIII: CRISI, REFORMA I REVOLUCIÓ
EL SEGLE XVIII: CRISI, REFORMA I REVOLUCIÓEL SEGLE XVIII: CRISI, REFORMA I REVOLUCIÓ
EL SEGLE XVIII: CRISI, REFORMA I REVOLUCIÓ
 
El segle xviii. la crisi de l'antic règim
El segle xviii. la crisi de l'antic règimEl segle xviii. la crisi de l'antic règim
El segle xviii. la crisi de l'antic règim
 
L'època de les revolucions
L'època de les revolucionsL'època de les revolucions
L'època de les revolucions
 
Dossier juny 2017 4 e 1rt
Dossier juny 2017 4 e 1rtDossier juny 2017 4 e 1rt
Dossier juny 2017 4 e 1rt
 
APznzaY40DOVaA7WvInx-mEgxy3cGZffdjGyruc4AsCLzqHxrjYT6vzoS_fkiEHRPemGmzjsBNy0K...
APznzaY40DOVaA7WvInx-mEgxy3cGZffdjGyruc4AsCLzqHxrjYT6vzoS_fkiEHRPemGmzjsBNy0K...APznzaY40DOVaA7WvInx-mEgxy3cGZffdjGyruc4AsCLzqHxrjYT6vzoS_fkiEHRPemGmzjsBNy0K...
APznzaY40DOVaA7WvInx-mEgxy3cGZffdjGyruc4AsCLzqHxrjYT6vzoS_fkiEHRPemGmzjsBNy0K...
 
1.EL SEGLE XVIII. LA REVOLUCIÓ FRANCESA 4ESO 2014-15
1.EL SEGLE XVIII. LA REVOLUCIÓ FRANCESA 4ESO 2014-151.EL SEGLE XVIII. LA REVOLUCIÓ FRANCESA 4ESO 2014-15
1.EL SEGLE XVIII. LA REVOLUCIÓ FRANCESA 4ESO 2014-15
 
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4esoTEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
 
1.El segle XVIII: la crisi de l'Antic Règim
1.El segle XVIII: la crisi de l'Antic Règim1.El segle XVIII: la crisi de l'Antic Règim
1.El segle XVIII: la crisi de l'Antic Règim
 
La revolució francesa
La revolució francesaLa revolució francesa
La revolució francesa
 
Unitat 4 liberalisme i revolucions
Unitat 4 liberalisme i revolucionsUnitat 4 liberalisme i revolucions
Unitat 4 liberalisme i revolucions
 
Transformacions de l'antic règim el segle xviii
Transformacions de l'antic règim el segle xviiiTransformacions de l'antic règim el segle xviii
Transformacions de l'antic règim el segle xviii
 
Transformacions de l'antic règim el segle xviii
Transformacions de l'antic règim el segle xviiiTransformacions de l'antic règim el segle xviii
Transformacions de l'antic règim el segle xviii
 
Unitat 1 L Antic RèGim Ca
Unitat 1   L Antic RèGim   CaUnitat 1   L Antic RèGim   Ca
Unitat 1 L Antic RèGim Ca
 
Lantic Regim
Lantic RegimLantic Regim
Lantic Regim
 

More from Antonio Núñez

QUE ÉS LA HISTÒRIA ? ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
QUE ÉS LA HISTÒRIA ?  ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)QUE ÉS LA HISTÒRIA ?  ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
QUE ÉS LA HISTÒRIA ? ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)Antonio Núñez
 
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)Antonio Núñez
 
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIALES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIAAntonio Núñez
 
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)Antonio Núñez
 
EL MOVIMENT OBRER (2019-20)
EL MOVIMENT OBRER  (2019-20)EL MOVIMENT OBRER  (2019-20)
EL MOVIMENT OBRER (2019-20)Antonio Núñez
 
PINTURA SEGLE XIX PAU 2020
PINTURA SEGLE XIX  PAU 2020PINTURA SEGLE XIX  PAU 2020
PINTURA SEGLE XIX PAU 2020Antonio Núñez
 
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANIT-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANIAntonio Núñez
 
LA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNONLA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNONAntonio Núñez
 
Escultura, conceptes bàsics
Escultura, conceptes bàsicsEscultura, conceptes bàsics
Escultura, conceptes bàsicsAntonio Núñez
 
Dona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan MiróDona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan MiróAntonio Núñez
 
Història: Conceptes previs
Història: Conceptes previsHistòria: Conceptes previs
Història: Conceptes previsAntonio Núñez
 
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)Antonio Núñez
 
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIAVICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIAAntonio Núñez
 
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)Antonio Núñez
 
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON Antonio Núñez
 
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA Antonio Núñez
 
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)Antonio Núñez
 
TÀPIES: CREU I R (1975)
TÀPIES: CREU I R (1975)TÀPIES: CREU I R (1975)
TÀPIES: CREU I R (1975)Antonio Núñez
 

More from Antonio Núñez (20)

QUE ÉS LA HISTÒRIA ? ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
QUE ÉS LA HISTÒRIA ?  ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)QUE ÉS LA HISTÒRIA ?  ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
QUE ÉS LA HISTÒRIA ? ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
 
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
 
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIALES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
 
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
 
EL MOVIMENT OBRER (2019-20)
EL MOVIMENT OBRER  (2019-20)EL MOVIMENT OBRER  (2019-20)
EL MOVIMENT OBRER (2019-20)
 
PINTURA SEGLE XIX PAU 2020
PINTURA SEGLE XIX  PAU 2020PINTURA SEGLE XIX  PAU 2020
PINTURA SEGLE XIX PAU 2020
 
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANIT-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
 
LA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNONLA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNON
 
Escultura, conceptes bàsics
Escultura, conceptes bàsicsEscultura, conceptes bàsics
Escultura, conceptes bàsics
 
Dona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan MiróDona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan Miró
 
Història: Conceptes previs
Història: Conceptes previsHistòria: Conceptes previs
Història: Conceptes previs
 
PRIMERA GUERRA MUNDIAL
PRIMERA GUERRA MUNDIALPRIMERA GUERRA MUNDIAL
PRIMERA GUERRA MUNDIAL
 
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)
 
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIAVICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
 
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
 
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
 
ARQUITECTURA SEGLE XIX
ARQUITECTURA SEGLE XIXARQUITECTURA SEGLE XIX
ARQUITECTURA SEGLE XIX
 
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
 
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
 
TÀPIES: CREU I R (1975)
TÀPIES: CREU I R (1975)TÀPIES: CREU I R (1975)
TÀPIES: CREU I R (1975)
 

Recently uploaded

ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfErnest Lluch
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musicalalba444773
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 

Recently uploaded (8)

ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 

LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)

  • 2. 1.- Introducció: Els factors de canvi 2- El comerç colonial 3- Creixement i desenvolupament de la burgesia 4- La Il·lustració: Aparició de noves Idees 5- Conclusió: L’Antic Regim entra en Crisis LA CRISI DE L’ANTIC REGIM Índex
  • 3. A Europa des de el segle XV Fins el segle XVIII havia dominat el sistema de l’Antic Règim que Economia -Agricultura tradicional amb baixa productivitat (Subsistència) - Escassa producció artesanal i manufacturera (Gremis) - Poc desenvolupament comercial - Població estancada Es caracteritzava per: Societat Estamental -Privilegiats (noblesa, clergues) -No privilegiats (Tercer Estat) Estat Absolutista -Sobirania reial (llei divina) -Exèrcit,burocràcia,diplomàcia 1.- INTRODUCCIÓ: ELS FACTORS DE CANVI
  • 4. Però... Al llarg del segle XVIII es desenvoluparen tres factors que qüestionaren aquest sistema econòmic, social i polític. QUINS SÓN AQUESTS FACTORS ? DESENVOLUPAMENT DEL COMERÇ COLONIAL DESENVOLUPAMENT DE LA BURGESIA APARICIÓ DE LES NOVES IDEES DE LA IL·LUSTRACIÓ 1.- INTRODUCCIÓ: ELS FACTORS DE CANVI
  • 5. 2.- EL COMERÇ COLONIAL EL COMERÇ COLONIAL És el comerç que realitzaven els europeus amb altres continents, principalment Amèrica. És un comerç marítim (vaixell) i donava grans beneficis als que ho practicaven. Contribuí a desenvolupar les zones des d’on es practicava.
  • 6. 2.- EL COMERÇ COLONIAL El comerç colonial va tenir un gran desenvolupament al llarg del segle XVIII. Gran Bretanya, Holanda, França, Espanya i Portugal obtenien matèries primeres (sucre, cacau, coto, pells) de les colònies. I a canvi ells, proveïen a les colònies de productes manufacturats (roba, estris, calçat...) I sobre tot...I sobre tot... d’esclaus de raça negre per treballar a les plantacions agrícoles.
  • 7. 2.- EL COMERÇ COLONIAL La base del comerç colonial va ser l'anomenat comerç triangular, un comerç que tenia com a element principal el tràfic d’esclaus de raça negra Entre els segles XVI i XVIII , uns 20 milions d’homes i dones van ser capturats a Àfrica i tralladats a Amèrica en grans vaixells de càrrega i venuts com a esclaus.
  • 8. 2.- EL COMERÇ COLONIAL La riquesa generada pels comerç colonial beneficiarà principalment a la burgesia, però indirectament també millorà una mica la situació d’un dels altres grups del Tercer Estat: Les Classes Populars Urbanes (CPU) i els Camperols. El COMERÇ COLONIAL Fa créixer la demanda de productes manufacturats. Una demanda que els gremis no poden satisfer perquè limiten la producció. ( No deixen produir més ) Per satisfer la demanda apareixen noves Formes de producció: DOMESTIC SYSTEM Els camperols tenen un ingrés extra MILLOR SITUACIÓ ECONÒMICA AUGMENT POBLACIÓ
  • 9. CREIXAMENT I DESENVOLUPAMENT DE LA BURGESIA El grup social que més es beneficiarà dels beneficis i la riquesa generada pel comerç colonial durant el segle XVIII serà la BURGESIA Es dedica als negocis i el comerç i a més disposa dels diners necessaris per poder finançar el comerç colonial. Al llarg del segle XVIII anirà incrementant la seva riquesa , arribant alguns burgesos a ser més rics que molts nobles Tot i la seva riquesa, formaven part dels no privilegiats, estaven sotmesos a les mateixes injustes lleis que aquests i no gaudien de prestigi social. 3.- CREIXEMENT I DESENVOLUPAMENT DE LA BURGESIA Però .... La burgesia està descontenta amb la organització social de l’Antic Regim que no els permet progressar i comença a pensar en la necessitat de canviar-la.
  • 10. LES NOVES IDEES: LA IL·LUSTRACIÓ La Il·lustració és un moviment cultural que es va a desenvolupar a Europa en el segle XVIII que aporta noves idees i una nova visió del món: 4. LES NOVES IDEES DE LA IL·LUSTRACIÓ És un moviment que defensa que L'ÚS DE LA RAÓ (Intel·ligència humana) és l’únic mitjà per poder entendre el món. I s’hi oposa fermament a ... Tradició Revelació Divina L’ Autoritat a una explicació del món basada en:
  • 11. Felicitat L’ésser humà ha nascut per ser feliç. ( concepció optimista del món) Llibertat i Igualtat Tots els humans neixen lliures i iguals Justícia El que és just i el que no ho és ho ha de dir la raó, no la religió. Progrés El progrés portarà als essers humans a aconseguir la felicitat a la Terra (objectiu últim de la vida humana) Tolerància El respecte i la tolerància han de ser la base de les relacions entre els homes 4. LES NOVES IDEES DE LA IL·LUSTRACIÓ Basant-se en l’ús de la raó (Intel·ligència humana) els il·lustrats proposen un conjunt de noves idees: PRINCIPALS IDEES
  • 12. Recolzant-se en aquest idees els il·lustrats CRITIQUEN i QÜESTIONEN tots els aspectes de la societat de l’Antic Regim: Rebutjant la Societat Estamental -No a la pertinença al grup social per naixement -Mobilitat social: promoció social segons la vàlua de cadascú Organització SOCIAL Organització ECONÒMICA No a la reglamentació dels gremis. LLIBERTAT ECONÒMICA (lliure producció i venta de productes) Organització POLÍTICA Crítica de l’Absolutisme Estableix les bases d’una nova forma política: EL LIBERALISME Camp de la CULTURA Condemna de la Intolerància religiosa Proposen la Llibertat de creences. La relació entre les persones s’ha de basar en la Tolerància i el Respecte 4. LES NOVES IDEES DE LA IL·LUSTRACIÓ
  • 13. Saló de Madame Geoffrin: Es difonen les idees il.lustrades Les idees de la Il·lustració es difonen per mitjà de l'Enciclopèdia (1751) i dels salons o reunions d'il·lustrats. 4. LES NOVES IDEES DE LA IL·LUSTRACIÓ LA DIFUSIÓ DE LES IDEES IL·LUSTRADES
  • 14. Voltaire -Llibertat de pensament i tolerància religiosa. Molt crític ... Rousseau -”Contracte social” “Sobirania nacional” IL.LUSTRATS MÉS REPRESENTATIUS Serà a França el lloc on el moviment il·lustrat tindrà més rellevància i on apareixen els seus majors representants. Montesquieu - Planteja la Divisió de poders, al seu llibre “L’esperit de les lleis”, 1748. 4. LES NOVES IDEES DE LA IL·LUSTRACIÓ Montesquieu PRINCIPALS IL·LUSTRATS Totes aquestes idees s’utilitzaran posteriorment per donar origen a un nou sistema polític que substituirà al absolutisme: EL LIBERALISME POLÍTIC
  • 15. EL LIBERALISME : UN NOU SISTEMA POLÍTIC El Liberalisme és un sistema polític en el que a diferencia del absolutisme el poder no l’atorga (dona) la divinitat, sinó el poble o la nació. A més a més... És a dir, són els governats els que mitjançant el vot designen els governants. El poders han d’estar separats Legislatiu Executiu Judicial Al liberalisme les persones són considerades ciutadans i no súbdits, és a dir, tenen drets i deures Ha d’haver una CONSTITUCIÓ, llei suprema resultat de l’acord entre les ciutadans (Contracte social)
  • 16. 5.- CONCLUSIÓ: L’ANTIC REGIM ENTRA EN CRISIS CONCLUSIÓ: FINALS DEL S. XVIII : L’ANTIC REGIM ENTRA EN CRISI Al llarg del segle XVIII hi ha tres elements que s’han anat n desenvolupant: CREIXAMENT DEL COMERÇ COLONIAL ENREQUIMENT DE LA BURGESIA LES NOVES IDEES DE LA IL·LUSTRACIÓ CREIXEMENT ECONÒMIC CREIXEMENT DEMOGRÀFIC DESCONTENTA (FORMA PART DEL 3R ESTAT) LLIBERTAT, IGUALTAT, PROGRÈS, JUSTÍCIA … A finals del segle, els canvis produïts per aquests tres factors faran entrar en crisis a l’organització econòmica, social, política i cultural de l’Antic Regim Per què ?...
  • 17. Tres són les raons principals: El Sistema Gremial de producció de bens No deixa augmentar la producció de bens manufacturats que és necessiten pel comerç colonial i per l’augment de la població. La Societat Estamental Impedeix l’ascensió social de LA BURGESIA, un grup social cada cop més ric i poderós. 5.- CONCLUSIÓ: L’ANTIC REGIM ENTRA EN CRISIS L’explicació del món basada en la tradició, la revelació divina i l’autoritat Xoquen amb les noves idees de la Il·lustració basades en l'ús de la raó: Progrés, Igualtat, llibertat ...
  • 18. Calia doncs, posar fi a una organització econòmica, social i política que... NO PERMETIA EL CREIXEMENT ECONÒMIC (AUGMENTAR LA PRODUCCIÓ) NO PERMETIA LA MOVILITAT SOCIAL (CANVI DE GRUP SOCIAL) Quin serà el grup social més interessat en canviar aquesta situació ? LA BURGESIA PER QUÈ ? El sistema de l’Antic Regim els impedia desenvolupar-se econòmicament El sistema de l’Antic Regim els impedia ascendir socialment 5.- CONCLUSIÓ: L’ANTIC REGIM ENTRA EN CRISIS Pels burgesos, havia arribat l’hora de canviar la situació: era l’hora de... LA REVOLUCIÓ
  • 19. 1. L’ANTIC REGIM EN CRISIS LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES La Burgesia amb l’ajut de la resta del Tercer Estat lluitarà per aconseguir El Poder Polític LEGISLAR I CANVIAR EL MÓN
  • 20. PER SABER-NE MÉS Per saber-ne més i ampliar la vostra informació sobre la Crisi de l’Antic Regim “cliqueu” sobre qualsevol de les següents imatges: També pot comprovar el teu nivell d'assoliment sobre el tema treballat realitzant els següents exercicis interactius Exercici 2 Exercici 3 Exercici 5 Exercici 1 Exercici 4
  • 21. “Pensad por cuenta propia y dejad que los demás disfruten del derecho a hacer lo mismo.“ François Marie Arouet Voltaire “No estic d’acord amb el que dius, però defensaré fins la mort el teu dret a dir-ho” “A França un noble és molt superior a un negociant. Però jo no sé qui és més útil a un Estat: el senyor ben engalanat que sap amb precisió a quina hora es lleva el rei i que es dona aires de grandesa, o ... un negociant que enriqueix el seu país, practicant el comerç i contribueix a la felicitat del món” Voltaire: “ Cartes filosòfiques “(1734) - També critica durament la societat francesa 4. LES NOVES IDEES DE LA IL·LUSTRACIÓ -Defensor del racionalisme, (ús de la raó) La tolerància i la llibertat política i religiosa..
  • 22. “L’home es lliure en la natura i esclau en la societat” El Contracte Social: Per poder viure en societat els individus fan un pacte que els dona certs drets i deures i a canvi renuncien a la llibertat que tenien vivint a la natura. Jean Jacques ROUSSEAU Sobirania Nacional: El poder emana (sorgeix) del lliure consentiment de tots el ciutadans , expressat mitjançant el vot. Els governats trien el governant. PLANTEJA: EL CONTRACTE SOCIAL LA SOBERANIA NACIONAL 4. LES NOVES IDEES DE LA IL·LUSTRACIÓ “ L’esser humà es bo per naturalesa., es la civilització qui el fa corrupte” També s’acorda la creació de l’Estat com a element encarregat de fer complir el contracte. Només la voluntat general pot dirigir les forces de l’Estat. El poder legislatiu pertany al poble i només d’ell pot emergir (...) Per assegurar les lleis, cal un govern, però el govern només és el representant del poble sobirà. Jean-Jacques ROUSSEAU 1762
  • 23. 1.- Poder legislatiu: S’encarrega de legislar, és a dir de fer o aprovar les lleis. (Parlament o assemblea) 2.- Poder executiu: S’encarrega de fer complir les lleis aprovades pel poder legislatiu. El formen el president i els ministres i disposen dels mitjans per poder fer complir les lleis: Exèrcit, policia, hisenda, funcionaris .... 3.-Poder Judicial: Independent i separat dels altres dos. Format per jutges i fiscals s’encarreguen de jutjar conforme a les lleis aprovades pel poder legislatiu 4. LES NOVES IDEES DE LA IL·LUSTRACIÓ Charles Louis de Secondat, baró de Montesquieu Montesquieu a la seva obra “L'esperit de les lleis” 1748 planteja la necessitat de el poder ha d’estar dividit: Per a Montesquieu aquests tres poders han d’estar separats i exercits per persones diferents En l'Estat en què un home sol .... administrés els tres poders i tingués la facultat de fer les lleis, d'executar-les o fer-les complir i de jutjar si es compleixen o no les lleis, tot es perdria completament. No hi hauria llibertat , ni respecte per la decisió de la majoria, perquè és de témer que el governant faci lleis tiràniques per executar-les de la mateixa manera. Montesquieu, "L'esperit de les lleis“ 1748