1. “El sastre valent”
Música..........................................................................................................
Narrador:
Això diu que era una vegada fa molts i molts anys a un pais que ja no
existeix, un gegant que tenia a tothom amb l’ai al cor. El seu nom era
Gamarús. Ho destrossava tot amb els seus peus i les seues manaces.
Trencava els palaus, patejava els camps, empentava les persones...
I després de fer la malifeta, es posava a riure com si es burlara encara.
Puja Música.................................................................................................
Gamarús:
Ah, ah, ah, ah, ah, ah,.......!
Narrador:
Quan la gent escoltava aquell riure, perquè se’l sentia per tot arreu, és
clar. La gent pensava...
Gent:
En Gamarús ja en deu d’haver fet alguna de les seues malifetes.
Narrador:
Perquè era tan alt i tan animal que li deien Gamarús.
Un dia que n’havia fet una fora de mida, doncs tenia set i es va beure tot
el riu amb peixos i tot, el rei va decidir que ja hi havia prou.
Rei:
Em sembla que aquest gegant Gamarús, està passant-se’n amb les seues
malifetes. Hauriem de fer alguna cosa.
Princesa:
Pare, podries fer un ban i cridar a tots els valents del regne!.
Narrador:
El rei va ordenar fer un ban al seu pregoner, el qual anà a totes les places
del pais i va llegir l’ordre del Rei.
Puja música.................................................................................................
1

2. Pregoner:
Per ordre del rei, els homes i dones més forçuts i forçudes del pais, es
presentaran el dilluns a les 11 del matí a les portes del palau de la capital.
Narrador
El dia assenyalat la plaça front al palau era plena de gom a gom, dels tots
els homens i totes les dones més forçuts i forçudes del pais; caçadors,
llenyaters, picapedrers, forçuts de fira, ferrers,....
El rei va eixir a la plaça i va dir:
Rei:
Valents i valentes, forçuts i forçudes, us he fet venir per dir-vos que el
gegant Gamarús està arruïnant el pais, devasta les collites, enderroca els
molins i les masies, arrasa el boscos, destrueix els dics, dispersa els
ramats i espanta els meus súbdits de tal manera que més d’un ha mort de
l’esglai en topar-se’l de sobte.
Si algú de vosaltres és capaç de deslliurar-nos d’aquest monstre, no
solament tindrà l’agraïment de tot el pais, sinó, també 10 bosses de
monedes d’or i 10 jornals de la millor terra, i a més a més la mà de la
meua filla la princesa o del meu fill el príncep.
Narrador:
Era tal el pànic que provocava Gamarús que només en escoltar el seu nom
van desaparèixer la meitat dels valents i valentes, altres amb l’excusa
d’anar a buscar una arma, també van desaparèixer. Així i tot una dotzena
de valents i valentes van anar decidits a la recerca d’en Gamarús.
Puja música.................................................................................................
Narrador:
Després de passats tres o quatre dies, van tornar fets uns Sants Llàcers,
l’un sense alè de tant de córrer, l’altre pàlid com el marbre, altre amb els
ulls oberts moltíssim, altres suant de pànic, altres havien perdut el seny i
un s’havia quedat mut i tot.
Puja música.................................................................................................
Narrador:
La gent es va quedar esglaiada, sobretot quan van sentir no molt lluny de
la ciutat el riure sinistre de Gamarús.
Gamarús:
Ah, ah, ah, ah, ah, ah,...................................!
Narrador:
En aquell temps vivia a la ciutat el fill d’un sastre, el qual havent-se
quedat orfe feia temps va continuar la tradició familiar i es guanyava la
vida amb l’ofici que li havia ensenyat son pare.
Aquella vesprada feia molta calor, i mentre uns clients esperaven, el
sastre acabava una feina al taller.
Sastre:
2

3. I quina calooooooor. (Soroll de mosquits)
I aquestos mosquits ací fent la pasqua. No, si no em deixaran acabar.
(Agafa un tros de tela i comença a matar mosquits tot seguit). Dimonis,
un..., dos...,tres..., quatre, ja us tinc, cinc....,sis... i set.
Narrador:
Mentrestant esperaven, els clients parlaven de Gamarús.
Clients:
1) Si veina, si. Si no fem venir al cavaller Gaudemi, no eixirem ben bé del
Gamarús. Diuen que n’ha mort tres de gegants.
2) El cavaller Sofrimat diuen que n’ha mort quatre de gegants; o siga que
deu ser més fort que el que tu dius.
Narrador:
El sastre, que eixia en aquell moment del taller va escoltar el final de la
conversa i va creure que parlaven de mosquits.
Sastre:
Doncs jo, set n’he mort, tots d’un sol colp.
Clients:
I ara, el que diu, com pot ser això?
Sastre:
Clar que si!. (Discussió sobre si o no en deu d’haver mort tants)
Clients:
Amic nostre, si això és tant cert com nosaltres ens heu creguem heu
d’anar a veure al rei.
Sastre:
Voleu dir? Tanta importància té això?
Clients:
És clar, té moltíssima importància. Aneu, aneu, us puc assegurar que el
rei us rebrà encantat. Acudiu al palau reial demà sense falta.
Sastre:
Si no hi ha per tant!
Clients:
I si que hi ha, us puc assegurar que us farà un encàrrec.
Narrador:
3

4. L’endemà el sastre es va presentar a palau. Com que li van assegurar que
el rei li faria un encàrrec, per si de cas es va emportar els estrits dels seu
ofici de sastre.
Soldat:
On aneu?
Sastre:
Vinc a veure el rei que m’ha de fer un encàrrec!
Soldat:
Doncs passeu!
Narrador:
El rei el va rebre de seguida, doncs li havia arribat la noticia que un sastre
que ja n’havia mort set gegants d’un sol colp aniria a veure’l i a oferir-li
els seus serveis.
Puja música.................................................................................................
Rei:
Sou vos el sastre?
Sastre:
Si Majestat!
Rei:
Set d’un colp, no? M’han dit.
Sastre:
Si, set d’un sol colp majestat. I si em voleu dir quin és l’encàrrec?
Rei:
Amic sastre. Si ets capaç de deslliurar-nos del terrible Gamarús rebràs 10
bosses de monedes d’or, 10 jornals de la millor terra i la mà de la princesa
la meua filla així com l’agraïment de tot el pais.
Narrador:
En sentir allò, el pobre sastre es va quedar de pedra picada i va
comprendre que hi havia estat un malentès. Però no va tenir temps
d’explicar-se.
Rei:
Porteu-lo al llindar del bosc!
Puja música.................................................................................................
Narrador:
De sobte el sastre es va quedar al llindar del bosc, sol i sense més armes
que els seus estris de sastre, agulla, fil, tisores i un didal. I va pensar...
Sastre:
Si torne a la ciutat, tothom es riurà de mi del malentès. D’altra banda
tothom té un punt flac, i aquest Gamarús, tan alt, grandot i tan animal
4

5. també el deu tenir. El cas és descobrir-lo, i al capdavall no ha atacat mai
cap persona. De manera que cor fort i endavant.
Narrador:
Durant tres dies va buscar per tot arreu sense èxit. Per fi, al capvespre del
tercer dia va descobrir una cova immensa. Els batecs del seu cor no el
deixaven respirar quasi quan entrava a la cova.
Sastre:
Endavant, endavant, sense por, no ho veus, la cova és buida, no hi ha
ningú. Calla! Roba vella. Roba dins d’una cova? Robota, increïble, la
camisa per baix fa sis mides molt grandotes. I el jupetí? Doncs el jupetí
deu ser de la mateixa persona clar. Ai! Ai! Aquest és el cau del gegant! I
si vinguera i em trobara? Calla! Aquesta roba està tota descosida. El
Gamarús no té ningú que li cusca la roba. Saps què? Ho cosiré tot i així si
ve en Camarús voldrà ser amic meu de tant content que es posarà.
Narrador:
I es va posar a cosir aquelles robotes que no s’acabaven mai. I al cap
d’unes hores, quan ja estava acabant, es va escoltar...
Gamarús:
Pooom, pooom, pooom.... (soroll de patates molt fortes)
Narrador:
No eren trons, no, eren les passes d’en Gamarús.
Gamarús:
EEEEEEHHHHH! La roba escampada, algú ha descobert el meu cau. Mal
llamp de rellamp, qui és el desgraciat que s’ha atrevit a entrar al meu cau?
Sastre:
(Veueta xicoteta) Sóc jo!
Gamarús:
Ja ets veig miserable criatura. I qui ets tu?
Sastre:
Sóc sastre, Gamarús. I vull ser amic teu. Mira t’he apedaçat els vestits i
he cosit tot el que calia.
Gamarús:
5

6. Mira que bé! Això està molt bé! I dius que vols ser amic meu? Que no ets
faig por?
Sastre:
Els amics no se’n tenen de por!
Gamarús:
Ah, ah, ah, ah, ah, molt bé està molt bé això.
Ah, ah, ah, ah, ah, m’agrada aquest menut, però no en tinc d’amics jo.
Tothom em té por saps? I com que en tenen por, no volen ser amics. I
com que no són amics, doncs jo els espante. Veus?. Què faries tu sense
amics?
Sastre:
Doncs, miraria de fer-me’n. Miraria d’ajudar a la gent. Tu podries ajudar
molt, saps?
Gamarrús:
Ah, si?
Sastre:
I tant que podries ajudar!. Amb aquestes manaces que tens, si que faries
feina, si. Fer camins, cases, dics, canviar el curs dels rius i així tothom et
felicitaria i serien amics teus.
Gamarús:
Vols dir?
Sastre:
Ben cert, Gamarús?
Gamarús:
Au, doncs va!. Anem-nos-em!
Sastre:
Espera, jo aniré al davant i aniré avisant a tothom que vols ser amic de
tots, per que no s’espanten.
Narrador:
I des d’aquell dia el gegant Gamarús va ser el ciutadà més popular de tot
el pais. Per què tothom podia comptar amb ell per qualsevol feina.
I és clar, el sastre va rebre la recompensa i l’agraïment de tots. I és casà amb la
princesa.
FI.
6