2. Unitat lingüística
comunicativa, produc
te de l'activitat verbal
humana , que
posseeix un caràcter
social. Es caracteritza
per l'adequació al
context
comunicatiu, la
coherència
informativa i la cohesió
lineal.
3.
4. adequació.
“Qualsevol llengua presenta variacions: no parlen ni escriuen de la mateixa
manera tots els membres de la comunitat lingüística, ni aquests membres
utilitzen la llengua de la mateixa manera en totes les situacions
comunicatives. Primerament, cadascú pot escollir entre usar la seva varietat
dialectal o usar l’estàndard. Per exemple, jo mateix puc escollir entre usar les
formes locals, pròpies de la plana de Vic (ha set, paia, torratxa), o les
estàndards corresponents (ha estat, palla, test). […] Cada situació requereix
l’ús d’un registre particular, que ve determinat pel tema de què parlem o
escrivim (general o específic), pel propòsit que tinguem (per exemple,
informar o convèncer) i per la relació entre els interlocutors (formal o informal)
[…].”
Daniel CASSANY Descriure escriure. Com s’aprèn a escriure, Empúries, tret
De
http://www.oupe.es/es/Bachillerato/ValenciaLlenguaILiteratura/proyteselaco
munidadvalenciana/Galeria%20documentos/3B2VALA05.pdf
Activitat 1 pag 5 tema 8
5. "La cohesió, doncs, és una propietat
aglutinadora, una força que impedeix la
fragmentació dels àtoms que solen ser a la base
de la creació del text. La cohesió assegura que
cap idea no queda despenjada de la resta, que
cap entitat esmentada no queda aïllada o
deslligada i és, doncs, ininterpretable. Un text
cohesionat té una força semblant a la d'un imant
damunt un grapat de claus que han deixat de ser
entitats independents per esdevenir un sol cos
sense discontinuïtats."
(Enric Serra –
http://enricserrabloc.blogspot.com/search/label/cohesio)
http ://www.xtec.es/~cmarti20/
6. [del ll. cohaerentia, íd.]
f 1 Connexió i absència de
contradicció entre les parts
d'un argument, d'una doctrina,
d'una obra, etc., considerats
com una totalitat.
2 Actuació d'acord amb el
pensament.
5 LING Propietat del text que el
fa interpretable i que es basa
en una articulació
estructurada de la informació.
7. Comprén
Correcció ortogràfica i gramatical
l’estilística : la riquesa i la qualitat del lèxic
emprat
la presentació: defineix models de treball
de textos escrits d'acord amb convencions en
el format o en la tipografia, com ara normes de
cal·ligrafia, de polidesa o d'organització del
treball (índex, referències bibliogràfiques, ... ).
https://sites.google.com/site/catalapacfgs/4-2-4-la-correccio-gramatical
8. Facilita la
comunicació
Regula social
les
relacions
Bastix el
pensament:
etiqueta el món.
Llengua
escrita Oral
9. Conèixer i utilitzar
les diferents
Ha d’interioritzar tipologies
els rituals de la textuals.
parla i els formats
textuals
10. FINALITAT ÀMBIT GÈNERES Trets remarcables
Expositius: entrada de Temes relacionats amb
diccionari, fitxa, resum, les disciplines acadèmiques:
esquema… cientifco-tècniques i
humanístiques.
Informar Intenció pedagògica:
elements per reformular, afegir,
ACADÈMIC
Argumentatius: debat… aclarir i condensar informació.
Vocabulari especialitzat o
tecnicismes relacionats amb la
disciplina.
Emissor especialitzat
informar-se
Expositivo- (autoritat en la matèria).
argumentatius: Tendència a l’ocultació de
comentaris de textos, l’emissor i a la recerca de
exàmens, tesis l’objectivitat.
doctorals…
11. MITJANS Aparició freqüent de temes
Informatius: relacionats amb l’actualitat.
DE notícia. Tipologia determinada
COMUNICA- D’opinió: editorial, (distribució per columnes, titulars,
CIÓ columna, article subtitulars, seccions…)
(àmbit Tendència a l’ús de la
d’opinió, crítica, llengua estàndard.
periodístic = carta al director. Aparició freqüent de la
premsa Híbrids: crònica, polifonia de veus o desdoblament
escrita) reportatge de l’emissor (cites, remors,
Orientar .
declaracions)
l’opinió
i la
conducta
Aparició de qualsevol
Anunci registre.
PUBLICITARI publicitari, Ús freqüent de recursos
eslògan …
literaris.
Aparició freqüent de la
imatge.
12. Màxim grau de
Burocràtic: resolució, formalitat.
acta, certificat, Relació de tipus
ADMINISTRA-
Regular TIU
instància… institucional entre l’emissor i
Legislatiu: llei, el receptor.
la vida decret, ordre… Llenguatge i vocabulari
Judicial: sentència, específics.
social citació, multa… Gran varietat de
gèneres d’acord amb la
modalitat concreta.
Màxim grau de
formalitat.
Comercial: carta, Relació de tipus
factura, rebut… institucional entre l’emissor i
COMERCIAL I Laboral: sol·licitud, el receptor.
LABORAL currículum, Llenguatge i vocabulari
contracte… específics.
Gran varietat de
gèneres d’acord amb la
modalitat concreta.
13. Quina és la situació?
1.Entre les diverses tasques que feu a les vostres
classes, descriviu, expliqueu ,argumenteu definiu o
justifiqueu?
Mai
Alguna vegada
Freqüentment
Molt freqüentment.
2.- Cita una situació on utilitzes per escrit algun d’aquests
textos.
3.- I oralment?
4.- Cita ara quatre situacions on el teu alumnat utilitze a
quests textos oralment.
5: per escrit?
14. 1. Podríeu proposar
una definició per a
cadascuna d’aquestes
escriur habilitats? Creieu que
la definició serà diferents
llegir
e segons si sou d’una matèria o
una altra?
2. Es podria fer quelcom per
avançar en
Habilitats el desenvolupament de la
lingüístiques competència
comunicativa des del
2. departament? I en el centre?
3. Quina informació
parlar escoltar necessitaríeu per tal de
millorar la comprensió (oral i
escrita) i les produccions
escrites i/o audiovisuals de
l’alumnat
15. Act. 3 pag 9
OBJECTIUShttp://www.docv.gva.es/datos/2007/07/24/pdf/2007_9730.pdf
L’ensenyança del Valencià i del Castellà en esta etapa tindrà com a objectiu el
desenrotllament de les següents capacitats:
1. Comprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos de l’activitat social i
cultural, i analitzar-los amb sentit crític.
2. Expressar-se oralment i per escrit de forma adequada en els diversos contextos de
l’activitat social i cultural, per a satisfer necessitats de comunicació i per a explorar
camins que desenrotllen la sensibilitat, la creativitat i l’estètica.
3. Conéixer i valorar la riquesa lingüística d’Espanya com a patrimoni cultural comú.
4. Apreciar l’existència i la importància de la llengua castellana com a llengua comuna
de tots els espanyols i les extraordinàries possibilitats de comunicació universal que
això suposa.
5. Apreciar l’existència i la importància de l’idioma valencià com a llengua pròpia de la
Comunitat Valenciana i com a part fonamental del patrimoni cultural de totes les
valencianes i valencians.
6. Apreciar la necessitat de l’ús dels dos idiomes oficials de la Comunitat Valenciana,
valencià i castellà, adoptar una actitud positiva cap al seu aprenentatge i ampliar els
usos personals com a instrument de comunicació, d’experiència estètica,
d’informació i d’aprenentatge.
7. Participar en diverses situacions de comunicació i utilitzar la llengua oral de manera
adequada en l’activitat social i cultural, aplicar les regles bàsiques de la comunicació
oral i adoptar una actitud de cooperació i de respecte amb els sentiments, les idees,
les opinions i els coneixements dels altres.
8. Utilitzar les diverses classes d’escrits que servixen per a comunicar-se amb les institucions
públiques o privades, en situacions relacionades amb l’escola i la seua activitat.
9. Usar els mitjans de comunicació social i les tecnologies de la informació per a obtindre,
interpretar i valorar informacions de diversos tipus i opinions diferents, i com a
instruments de treball i d’aprenentatge
16. 10. Utilitzar les destreses bàsiques de la llengua (escoltar, parlar, llegir, escriure i conversar) eficaçment
en l’activitat escolar tant per a buscar, arreplegar, processar informació, elaborar i memoritzar
conceptes, com per a escriure textos propis de l’àmbit acadèmic amb iniciativa, responsabilitat i
esforç.
11. Llegir amb fluïdesa i entonació adequades, comprendre distints tipus de textos adaptats a l’edat, i
utilitzar la lectura com a mitjà per a ampliar el vocabulari i fixar l’ortografia correcta.
12. Utilitzar la lectura com a font de plaer i d’informació, considerar-la com un mitjà d’aprenentatge i
d’enriquiment personal, i acostarse a les obres de la tradició literària per a desenrotllar hàbits de lectura
13. Comprendre textos literaris de gèneres diversos adequats quant a temàtica i complexitat, així com
iniciar-se en els coneixements de les convencions específiques del llenguatge literari.
14. Usar els coneixements sobre la llengua i sobre les normes de l’ús lingüístic per a escriure i parlar de
forma adequada, coherent i correcta (cuidant l’estructura del text, els aspectes normatius, la
calligrafia, l’orde i la neteja), i per a comprendre textos orals i escrits.
15. Reflexionar sobre els diferents usos socials de les llengües per a evitar els estereotips lingüístics que
suposen juís de valor i prejuís detot tipus.
16. Interpretar i traduir textos breus en situacions que ho exigisquen i amb diversos propòsits
comunicatius i utilitzar simultàniament les llengües del currículum com a eines d’informació i
d’aprenentatge tenint en compte la competència que es té en cada una.
17. Saber aprofitar, en l’adquisició d’una llengua, certes competències conceptuals i estratègiques ja
apreses en el procés d’adquisició de les altres llengües, així com usar les semblances i
diferències delcodis per a aclarir algun punt conflictiu de l’estructura, del significat o de
l’ús.