SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 16
Paraula
 Sintagma

   Oració
Text
Unitat lingüística
  comunicativa, produc
  te de l'activitat verbal
  humana , que
  posseeix un caràcter
  social. Es caracteritza
  per l'adequació al
 context
  comunicatiu, la
  coherència
informativa i la cohesió
  lineal.
adequació.
    “Qualsevol llengua presenta variacions: no parlen ni escriuen de la mateixa
    manera tots els membres de la comunitat lingüística, ni aquests membres
    utilitzen la llengua de la mateixa manera en totes les situacions
    comunicatives. Primerament, cadascú pot escollir entre usar la seva varietat
    dialectal o usar l’estàndard. Per exemple, jo mateix puc escollir entre usar les
    formes locals, pròpies de la plana de Vic (ha set, paia, torratxa), o les
    estàndards corresponents (ha estat, palla, test). […] Cada situació requereix
    l’ús d’un registre particular, que ve determinat pel tema de què parlem o
    escrivim (general o específic), pel propòsit que tinguem (per exemple,
    informar o convèncer) i per la relació entre els interlocutors (formal o informal)
    […].”

    Daniel CASSANY Descriure escriure. Com s’aprèn a escriure, Empúries, tret

    De
    http://www.oupe.es/es/Bachillerato/ValenciaLlenguaILiteratura/proyteselaco
    munidadvalenciana/Galeria%20documentos/3B2VALA05.pdf


    Activitat 1 pag 5 tema 8
"La cohesió, doncs, és una propietat
   aglutinadora, una força que impedeix la
   fragmentació dels àtoms que solen ser a la base
   de la creació del text. La cohesió assegura que
   cap idea no queda despenjada de la resta, que
   cap entitat esmentada no queda aïllada o
   deslligada i és, doncs, ininterpretable. Un text
   cohesionat té una força semblant a la d'un imant
   damunt un grapat de claus que han deixat de ser
   entitats independents per esdevenir un sol cos
   sense discontinuïtats."
(Enric Serra –
 http://enricserrabloc.blogspot.com/search/label/cohesio)

http   ://www.xtec.es/~cmarti20/
[del ll. cohaerentia, íd.]
  f 1 Connexió i absència de
  contradicció entre les parts
  d'un argument, d'una doctrina,
  d'una obra, etc., considerats
  com una totalitat.
  2 Actuació d'acord amb el
  pensament.
  5 LING Propietat del text que el
  fa interpretable i que es basa
  en una articulació
  estructurada de la informació.
Comprén
   Correcció ortogràfica i gramatical

   l’estilística : la riquesa i la qualitat del lèxic
    emprat

   la presentació:       defineix models de treball
    de textos escrits d'acord amb convencions en
    el format o en la tipografia, com ara normes de
    cal·ligrafia, de polidesa o d'organització del
    treball (índex, referències bibliogràfiques, ... ).



           https://sites.google.com/site/catalapacfgs/4-2-4-la-correccio-gramatical
Facilita la
                      comunicació
 Regula                  social
    les
relacions




                                                Bastix el
                                              pensament:
                                            etiqueta el món.



Llengua



            escrita                  Oral
Conèixer i utilitzar
                        les diferents
 Ha d’interioritzar      tipologies
 els rituals de la        textuals.
parla i els formats
     textuals
FINALITAT       ÀMBIT        GÈNERES                      Trets remarcables


                          Expositius: entrada de             Temes relacionats amb
                          diccionari, fitxa, resum,   les disciplines acadèmiques:
                          esquema…                    cientifco-tècniques i
                                                      humanístiques.
 Informar                                                    Intenció pedagògica:
                                                      elements per reformular, afegir,
               ACADÈMIC
                          Argumentatius: debat…       aclarir i condensar informació.
                                                             Vocabulari especialitzat o
                                                      tecnicismes relacionats amb la
                                                      disciplina.
                                                             Emissor especialitzat
 informar-se
                          Expositivo-                 (autoritat en la matèria).
                          argumentatius:                     Tendència a l’ocultació de
                          comentaris de textos,       l’emissor i a la recerca de
                          exàmens, tesis              l’objectivitat.
                          doctorals…
MITJANS                                      Aparició freqüent de temes
                           Informatius:           relacionats amb l’actualitat.
           DE              notícia.                      Tipologia determinada
           COMUNICA-       D’opinió: editorial,   (distribució per columnes, titulars,
           CIÓ             columna, article       subtitulars, seccions…)
           (àmbit                                        Tendència a l’ús de la
                           d’opinió, crítica,     llengua estàndard.
           periodístic =   carta al director.            Aparició freqüent de la
           premsa          Híbrids: crònica,      polifonia de veus o desdoblament
           escrita)        reportatge             de l’emissor (cites, remors,
Orientar                                 .
                                                  declaracions)
l’opinió
 i la
conducta
                                                          Aparició de qualsevol
                       Anunci                     registre.
           PUBLICITARI publicitari,                       Ús freqüent de recursos
                       eslògan       …
                                                  literaris.
                                                          Aparició freqüent de la
                                                  imatge.
Màxim grau de
                        Burocràtic: resolució,   formalitat.
                        acta, certificat,               Relació de tipus
          ADMINISTRA-
Regular   TIU
                        instància…               institucional entre l’emissor i
                        Legislatiu: llei,        el receptor.
la vida                 decret, ordre…                  Llenguatge i vocabulari
                        Judicial: sentència,     específics.
social                  citació, multa…                 Gran varietat de
                                                 gèneres d’acord amb la
                                                 modalitat concreta.

                                                        Màxim grau de
                                                 formalitat.
                        Comercial: carta,               Relació de tipus
                        factura, rebut…          institucional entre l’emissor i
          COMERCIAL I   Laboral: sol·licitud,    el receptor.
          LABORAL       currículum,                     Llenguatge i vocabulari
                        contracte…               específics.
                                                        Gran varietat de
                                                 gèneres d’acord amb la
                                                 modalitat concreta.
Quina és la situació?
1.Entre les diverses tasques que feu a les vostres
classes, descriviu, expliqueu ,argumenteu definiu o
justifiqueu?
        Mai
        Alguna vegada
        Freqüentment
        Molt freqüentment.
2.- Cita una situació on utilitzes per escrit algun d’aquests
textos.
3.- I oralment?
4.- Cita ara quatre situacions on el teu alumnat utilitze a
quests textos oralment.

5: per escrit?
1.   Podríeu proposar
                          una definició per a
                          cadascuna d’aquestes
          escriur         habilitats? Creieu que
                          la definició serà diferents
llegir
             e            segons si sou d’una matèria o
                          una altra?
                          2. Es podria fer quelcom per
                          avançar en
    Habilitats            el desenvolupament de la
  lingüístiques           competència
                          comunicativa des del
                     2.   departament? I en el centre?
                          3. Quina informació
parlar    escoltar        necessitaríeu per tal de
                          millorar la comprensió (oral i
                          escrita) i les produccions
                          escrites i/o audiovisuals de
                          l’alumnat
Act. 3 pag 9
    OBJECTIUShttp://www.docv.gva.es/datos/2007/07/24/pdf/2007_9730.pdf
    L’ensenyança del Valencià i del Castellà en esta etapa tindrà com a objectiu el
     desenrotllament de les següents capacitats:
1. Comprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos de l’activitat social i
     cultural, i analitzar-los amb sentit crític.
2. Expressar-se oralment i per escrit de forma adequada en els diversos contextos de
     l’activitat social i cultural, per a satisfer necessitats de comunicació i per a explorar
     camins que desenrotllen la sensibilitat, la creativitat i l’estètica.
3. Conéixer i valorar la riquesa lingüística d’Espanya com a patrimoni cultural comú.
4. Apreciar l’existència i la importància de la llengua castellana com a llengua comuna
     de tots els espanyols i les extraordinàries possibilitats de comunicació universal que
     això suposa.
5. Apreciar l’existència i la importància de l’idioma valencià com a llengua pròpia de la
     Comunitat Valenciana i com a part fonamental del patrimoni cultural de totes les
     valencianes i valencians.
6. Apreciar la necessitat de l’ús dels dos idiomes oficials de la Comunitat Valenciana,
     valencià i castellà, adoptar una actitud positiva cap al seu aprenentatge i ampliar els
     usos personals com a instrument de comunicació, d’experiència estètica,
     d’informació i d’aprenentatge.
7. Participar en diverses situacions de comunicació i utilitzar la llengua oral de manera
     adequada en l’activitat social i cultural, aplicar les regles bàsiques de la comunicació
     oral i adoptar una actitud de cooperació i de respecte amb els sentiments, les idees,
     les opinions i els coneixements dels altres.
8. Utilitzar les diverses classes d’escrits que servixen per a comunicar-se amb les institucions
     públiques o privades, en situacions relacionades amb l’escola i la seua activitat.
9. Usar els mitjans de comunicació social i les tecnologies de la informació per a obtindre,
     interpretar i valorar informacions de diversos tipus i opinions diferents, i com a
     instruments de treball i d’aprenentatge
10. Utilitzar les destreses bàsiques de la llengua (escoltar, parlar, llegir, escriure i conversar) eficaçment
en l’activitat escolar tant per a buscar, arreplegar, processar informació, elaborar i memoritzar
conceptes, com per a escriure textos propis de l’àmbit acadèmic amb iniciativa, responsabilitat i
esforç.

11. Llegir amb fluïdesa i entonació adequades, comprendre distints tipus de textos adaptats a l’edat, i
utilitzar la lectura com a mitjà per a ampliar el vocabulari i fixar l’ortografia correcta.

12. Utilitzar la lectura com a font de plaer i d’informació, considerar-la com un mitjà d’aprenentatge i
d’enriquiment personal, i acostarse a les obres de la tradició literària per a desenrotllar hàbits de lectura

13. Comprendre textos literaris de gèneres diversos adequats quant a temàtica i complexitat, així com
iniciar-se en els coneixements de les convencions específiques del llenguatge literari.

14. Usar els coneixements sobre la llengua i sobre les normes de l’ús lingüístic per a escriure i parlar de
forma adequada, coherent i correcta (cuidant l’estructura del text, els aspectes normatius, la
calligrafia, l’orde i la neteja), i per a comprendre textos orals i escrits.

15. Reflexionar sobre els diferents usos socials de les llengües per a evitar els estereotips lingüístics que
suposen juís de valor i prejuís detot tipus.

16. Interpretar i traduir textos breus en situacions que ho exigisquen i amb diversos propòsits
comunicatius i utilitzar simultàniament les llengües del currículum com a eines d’informació i
d’aprenentatge tenint en compte la competència que es té en cada una.

17. Saber aprofitar, en l’adquisició d’una llengua, certes competències conceptuals i estratègiques ja
apreses en el procés d’adquisició de les altres llengües, així com usar les semblances i
diferències delcodis per a aclarir algun punt conflictiu de l’estructura, del significat o de
l’ús.

Mais conteúdo relacionado

Semelhante a El text

Llegir la forma d'un text per escriure millor
Llegir la forma d'un text per escriure millorLlegir la forma d'un text per escriure millor
Llegir la forma d'un text per escriure millorcristofolferrer
 
Propietats i Tipologia del Text
Propietats  i Tipologia del TextPropietats  i Tipologia del Text
Propietats i Tipologia del Textctorrijo
 
Taller el model comunicatiu
Taller el model comunicatiuTaller el model comunicatiu
Taller el model comunicatiuArnau Cerdà
 
Llegir, Parlar i Escriure a les classes de Ciències
Llegir, Parlar i Escriure a les classes de CiènciesLlegir, Parlar i Escriure a les classes de Ciències
Llegir, Parlar i Escriure a les classes de Ciènciesjdomen44
 
06- redacció de textos-2.pdf
06- redacció de textos-2.pdf06- redacció de textos-2.pdf
06- redacció de textos-2.pdfEduard Comeig
 
Avaluació competències bàsiques. indicadors. 1
Avaluació competències bàsiques. indicadors. 1Avaluació competències bàsiques. indicadors. 1
Avaluació competències bàsiques. indicadors. 1ceippuigdenvalls
 
Tema 1. La comunicació i els textos
Tema 1. La comunicació i els textosTema 1. La comunicació i els textos
Tema 1. La comunicació i els textosSílvia Montals
 
Pensant i aprenent amb mig motor. Litúrgies, Discurs i Episteme per a ensenya...
Pensant i aprenent amb mig motor. Litúrgies, Discurs i Episteme per a ensenya...Pensant i aprenent amb mig motor. Litúrgies, Discurs i Episteme per a ensenya...
Pensant i aprenent amb mig motor. Litúrgies, Discurs i Episteme per a ensenya...jdomen44
 
Tema 1. la llengua com a sistema
Tema 1. la llengua com a sistema Tema 1. la llengua com a sistema
Tema 1. la llengua com a sistema masocias
 
L A C O M U N I C A C IÓ I E L L L E N G U A T G E
L A  C O M U N I C A C IÓ  I  E L  L L E N G U A T G EL A  C O M U N I C A C IÓ  I  E L  L L E N G U A T G E
L A C O M U N I C A C IÓ I E L L L E N G U A T G Emjvercher
 
Jornada d'intercanvi d'experiències COMLIN Juny 2012
Jornada d'intercanvi d'experiències COMLIN Juny 2012Jornada d'intercanvi d'experiències COMLIN Juny 2012
Jornada d'intercanvi d'experiències COMLIN Juny 2012Alberich
 
Esquemes de comentaris 2n batxillerat
Esquemes de comentaris 2n batxilleratEsquemes de comentaris 2n batxillerat
Esquemes de comentaris 2n batxilleratVicent Puig i Gascó
 

Semelhante a El text (20)

Llegir la forma d'un text per escriure millor
Llegir la forma d'un text per escriure millorLlegir la forma d'un text per escriure millor
Llegir la forma d'un text per escriure millor
 
Propietats i Tipologia del Text
Propietats  i Tipologia del TextPropietats  i Tipologia del Text
Propietats i Tipologia del Text
 
La Programació Per Tasques
La Programació Per TasquesLa Programació Per Tasques
La Programació Per Tasques
 
Taller el model comunicatiu
Taller el model comunicatiuTaller el model comunicatiu
Taller el model comunicatiu
 
Tertulia dialògica
Tertulia dialògicaTertulia dialògica
Tertulia dialògica
 
Llegir, Parlar i Escriure a les classes de Ciències
Llegir, Parlar i Escriure a les classes de CiènciesLlegir, Parlar i Escriure a les classes de Ciències
Llegir, Parlar i Escriure a les classes de Ciències
 
B06 lax
B06 laxB06 lax
B06 lax
 
06- redacció de textos-2.pdf
06- redacció de textos-2.pdf06- redacció de textos-2.pdf
06- redacció de textos-2.pdf
 
Tertulia dialògica
Tertulia dialògica Tertulia dialògica
Tertulia dialògica
 
Tertulia dialògica
Tertulia dialògicaTertulia dialògica
Tertulia dialògica
 
Gèneres discursius
Gèneres discursiusGèneres discursius
Gèneres discursius
 
Avaluació competències bàsiques. indicadors. 1
Avaluació competències bàsiques. indicadors. 1Avaluació competències bàsiques. indicadors. 1
Avaluació competències bàsiques. indicadors. 1
 
Tema 1. La comunicació i els textos
Tema 1. La comunicació i els textosTema 1. La comunicació i els textos
Tema 1. La comunicació i els textos
 
Act3.bloc1
Act3.bloc1Act3.bloc1
Act3.bloc1
 
B07 lax
B07 laxB07 lax
B07 lax
 
Pensant i aprenent amb mig motor. Litúrgies, Discurs i Episteme per a ensenya...
Pensant i aprenent amb mig motor. Litúrgies, Discurs i Episteme per a ensenya...Pensant i aprenent amb mig motor. Litúrgies, Discurs i Episteme per a ensenya...
Pensant i aprenent amb mig motor. Litúrgies, Discurs i Episteme per a ensenya...
 
Tema 1. la llengua com a sistema
Tema 1. la llengua com a sistema Tema 1. la llengua com a sistema
Tema 1. la llengua com a sistema
 
L A C O M U N I C A C IÓ I E L L L E N G U A T G E
L A  C O M U N I C A C IÓ  I  E L  L L E N G U A T G EL A  C O M U N I C A C IÓ  I  E L  L L E N G U A T G E
L A C O M U N I C A C IÓ I E L L L E N G U A T G E
 
Jornada d'intercanvi d'experiències COMLIN Juny 2012
Jornada d'intercanvi d'experiències COMLIN Juny 2012Jornada d'intercanvi d'experiències COMLIN Juny 2012
Jornada d'intercanvi d'experiències COMLIN Juny 2012
 
Esquemes de comentaris 2n batxillerat
Esquemes de comentaris 2n batxilleratEsquemes de comentaris 2n batxillerat
Esquemes de comentaris 2n batxillerat
 

Mais de Anna Gascón

Destreses comunicatives i avaluació tema 6
Destreses comunicatives i avaluació tema 6Destreses comunicatives i avaluació tema 6
Destreses comunicatives i avaluació tema 6Anna Gascón
 
Cohèrencia textual
Cohèrencia textualCohèrencia textual
Cohèrencia textualAnna Gascón
 
Tractament integral de les llengües I
Tractament integral de les llengües ITractament integral de les llengües I
Tractament integral de les llengües IAnna Gascón
 
Tractament integrat de les llengües 2
Tractament integrat de les llengües 2Tractament integrat de les llengües 2
Tractament integrat de les llengües 2Anna Gascón
 
Narrativa actual amb algunes veus de dona
Narrativa actual amb algunes  veus de donaNarrativa actual amb algunes  veus de dona
Narrativa actual amb algunes veus de donaAnna Gascón
 
L’assaig i fuster 3
L’assaig i fuster 3L’assaig i fuster 3
L’assaig i fuster 3Anna Gascón
 
Blog d'aula jornades plurilingüisme
Blog d'aula jornades plurilingüismeBlog d'aula jornades plurilingüisme
Blog d'aula jornades plurilingüismeAnna Gascón
 
Les ciutats d'Amèrica i Oceania
Les ciutats d'Amèrica i OceaniaLes ciutats d'Amèrica i Oceania
Les ciutats d'Amèrica i OceaniaAnna Gascón
 
Les Ciutats D’Espanya
Les Ciutats D’EspanyaLes Ciutats D’Espanya
Les Ciutats D’EspanyaAnna Gascón
 
The History Of The City Of Valencia
The History Of The City Of ValenciaThe History Of The City Of Valencia
The History Of The City Of ValenciaAnna Gascón
 
Teatre en l' Educació per Anna Gascón (AvecTeatre)
Teatre en l' Educació per Anna Gascón (AvecTeatre)Teatre en l' Educació per Anna Gascón (AvecTeatre)
Teatre en l' Educació per Anna Gascón (AvecTeatre)Anna Gascón
 

Mais de Anna Gascón (16)

Metodologia i tic
Metodologia i ticMetodologia i tic
Metodologia i tic
 
Destreses comunicatives i avaluació tema 6
Destreses comunicatives i avaluació tema 6Destreses comunicatives i avaluació tema 6
Destreses comunicatives i avaluació tema 6
 
L’argumentació
L’argumentacióL’argumentació
L’argumentació
 
Cohèrencia textual
Cohèrencia textualCohèrencia textual
Cohèrencia textual
 
Tractament integral de les llengües I
Tractament integral de les llengües ITractament integral de les llengües I
Tractament integral de les llengües I
 
Tractament integrat de les llengües 2
Tractament integrat de les llengües 2Tractament integrat de les llengües 2
Tractament integrat de les llengües 2
 
Narrativa actual amb algunes veus de dona
Narrativa actual amb algunes  veus de donaNarrativa actual amb algunes  veus de dona
Narrativa actual amb algunes veus de dona
 
L’assaig i fuster 3
L’assaig i fuster 3L’assaig i fuster 3
L’assaig i fuster 3
 
Blog d'aula jornades plurilingüisme
Blog d'aula jornades plurilingüismeBlog d'aula jornades plurilingüisme
Blog d'aula jornades plurilingüisme
 
El blog d’aula
El blog d’aulaEl blog d’aula
El blog d’aula
 
El hombre loco
El hombre locoEl hombre loco
El hombre loco
 
Les ciutats d'Amèrica i Oceania
Les ciutats d'Amèrica i OceaniaLes ciutats d'Amèrica i Oceania
Les ciutats d'Amèrica i Oceania
 
Les Ciutats D’Espanya
Les Ciutats D’EspanyaLes Ciutats D’Espanya
Les Ciutats D’Espanya
 
Ciutats Europees
Ciutats EuropeesCiutats Europees
Ciutats Europees
 
The History Of The City Of Valencia
The History Of The City Of ValenciaThe History Of The City Of Valencia
The History Of The City Of Valencia
 
Teatre en l' Educació per Anna Gascón (AvecTeatre)
Teatre en l' Educació per Anna Gascón (AvecTeatre)Teatre en l' Educació per Anna Gascón (AvecTeatre)
Teatre en l' Educació per Anna Gascón (AvecTeatre)
 

Último

XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatLourdes Escobar
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 

Último (8)

itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 

El text

  • 1. Paraula Sintagma Oració Text
  • 2. Unitat lingüística comunicativa, produc te de l'activitat verbal humana , que posseeix un caràcter social. Es caracteritza per l'adequació al context comunicatiu, la coherència informativa i la cohesió lineal.
  • 3.
  • 4. adequació. “Qualsevol llengua presenta variacions: no parlen ni escriuen de la mateixa manera tots els membres de la comunitat lingüística, ni aquests membres utilitzen la llengua de la mateixa manera en totes les situacions comunicatives. Primerament, cadascú pot escollir entre usar la seva varietat dialectal o usar l’estàndard. Per exemple, jo mateix puc escollir entre usar les formes locals, pròpies de la plana de Vic (ha set, paia, torratxa), o les estàndards corresponents (ha estat, palla, test). […] Cada situació requereix l’ús d’un registre particular, que ve determinat pel tema de què parlem o escrivim (general o específic), pel propòsit que tinguem (per exemple, informar o convèncer) i per la relació entre els interlocutors (formal o informal) […].” Daniel CASSANY Descriure escriure. Com s’aprèn a escriure, Empúries, tret De http://www.oupe.es/es/Bachillerato/ValenciaLlenguaILiteratura/proyteselaco munidadvalenciana/Galeria%20documentos/3B2VALA05.pdf  Activitat 1 pag 5 tema 8
  • 5. "La cohesió, doncs, és una propietat aglutinadora, una força que impedeix la fragmentació dels àtoms que solen ser a la base de la creació del text. La cohesió assegura que cap idea no queda despenjada de la resta, que cap entitat esmentada no queda aïllada o deslligada i és, doncs, ininterpretable. Un text cohesionat té una força semblant a la d'un imant damunt un grapat de claus que han deixat de ser entitats independents per esdevenir un sol cos sense discontinuïtats." (Enric Serra – http://enricserrabloc.blogspot.com/search/label/cohesio) http ://www.xtec.es/~cmarti20/
  • 6. [del ll. cohaerentia, íd.] f 1 Connexió i absència de contradicció entre les parts d'un argument, d'una doctrina, d'una obra, etc., considerats com una totalitat. 2 Actuació d'acord amb el pensament. 5 LING Propietat del text que el fa interpretable i que es basa en una articulació estructurada de la informació.
  • 7. Comprén  Correcció ortogràfica i gramatical  l’estilística : la riquesa i la qualitat del lèxic emprat  la presentació: defineix models de treball de textos escrits d'acord amb convencions en el format o en la tipografia, com ara normes de cal·ligrafia, de polidesa o d'organització del treball (índex, referències bibliogràfiques, ... ). https://sites.google.com/site/catalapacfgs/4-2-4-la-correccio-gramatical
  • 8. Facilita la comunicació Regula social les relacions Bastix el pensament: etiqueta el món. Llengua escrita Oral
  • 9. Conèixer i utilitzar les diferents Ha d’interioritzar tipologies els rituals de la textuals. parla i els formats textuals
  • 10. FINALITAT ÀMBIT GÈNERES Trets remarcables Expositius: entrada de Temes relacionats amb diccionari, fitxa, resum, les disciplines acadèmiques: esquema… cientifco-tècniques i humanístiques. Informar Intenció pedagògica: elements per reformular, afegir, ACADÈMIC Argumentatius: debat… aclarir i condensar informació. Vocabulari especialitzat o tecnicismes relacionats amb la disciplina. Emissor especialitzat informar-se Expositivo- (autoritat en la matèria). argumentatius: Tendència a l’ocultació de comentaris de textos, l’emissor i a la recerca de exàmens, tesis l’objectivitat. doctorals…
  • 11. MITJANS Aparició freqüent de temes Informatius: relacionats amb l’actualitat. DE notícia. Tipologia determinada COMUNICA- D’opinió: editorial, (distribució per columnes, titulars, CIÓ columna, article subtitulars, seccions…) (àmbit Tendència a l’ús de la d’opinió, crítica, llengua estàndard. periodístic = carta al director. Aparició freqüent de la premsa Híbrids: crònica, polifonia de veus o desdoblament escrita) reportatge de l’emissor (cites, remors, Orientar . declaracions) l’opinió i la conducta Aparició de qualsevol Anunci registre. PUBLICITARI publicitari, Ús freqüent de recursos eslògan … literaris. Aparició freqüent de la imatge.
  • 12. Màxim grau de Burocràtic: resolució, formalitat. acta, certificat, Relació de tipus ADMINISTRA- Regular TIU instància… institucional entre l’emissor i Legislatiu: llei, el receptor. la vida decret, ordre… Llenguatge i vocabulari Judicial: sentència, específics. social citació, multa… Gran varietat de gèneres d’acord amb la modalitat concreta. Màxim grau de formalitat. Comercial: carta, Relació de tipus factura, rebut… institucional entre l’emissor i COMERCIAL I Laboral: sol·licitud, el receptor. LABORAL currículum, Llenguatge i vocabulari contracte… específics. Gran varietat de gèneres d’acord amb la modalitat concreta.
  • 13. Quina és la situació? 1.Entre les diverses tasques que feu a les vostres classes, descriviu, expliqueu ,argumenteu definiu o justifiqueu? Mai Alguna vegada Freqüentment Molt freqüentment. 2.- Cita una situació on utilitzes per escrit algun d’aquests textos. 3.- I oralment? 4.- Cita ara quatre situacions on el teu alumnat utilitze a quests textos oralment. 5: per escrit?
  • 14. 1. Podríeu proposar una definició per a cadascuna d’aquestes escriur habilitats? Creieu que la definició serà diferents llegir e segons si sou d’una matèria o una altra? 2. Es podria fer quelcom per avançar en Habilitats el desenvolupament de la lingüístiques competència comunicativa des del 2. departament? I en el centre? 3. Quina informació parlar escoltar necessitaríeu per tal de millorar la comprensió (oral i escrita) i les produccions escrites i/o audiovisuals de l’alumnat
  • 15. Act. 3 pag 9 OBJECTIUShttp://www.docv.gva.es/datos/2007/07/24/pdf/2007_9730.pdf  L’ensenyança del Valencià i del Castellà en esta etapa tindrà com a objectiu el desenrotllament de les següents capacitats: 1. Comprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos de l’activitat social i cultural, i analitzar-los amb sentit crític. 2. Expressar-se oralment i per escrit de forma adequada en els diversos contextos de l’activitat social i cultural, per a satisfer necessitats de comunicació i per a explorar camins que desenrotllen la sensibilitat, la creativitat i l’estètica. 3. Conéixer i valorar la riquesa lingüística d’Espanya com a patrimoni cultural comú. 4. Apreciar l’existència i la importància de la llengua castellana com a llengua comuna de tots els espanyols i les extraordinàries possibilitats de comunicació universal que això suposa. 5. Apreciar l’existència i la importància de l’idioma valencià com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i com a part fonamental del patrimoni cultural de totes les valencianes i valencians. 6. Apreciar la necessitat de l’ús dels dos idiomes oficials de la Comunitat Valenciana, valencià i castellà, adoptar una actitud positiva cap al seu aprenentatge i ampliar els usos personals com a instrument de comunicació, d’experiència estètica, d’informació i d’aprenentatge. 7. Participar en diverses situacions de comunicació i utilitzar la llengua oral de manera adequada en l’activitat social i cultural, aplicar les regles bàsiques de la comunicació oral i adoptar una actitud de cooperació i de respecte amb els sentiments, les idees, les opinions i els coneixements dels altres. 8. Utilitzar les diverses classes d’escrits que servixen per a comunicar-se amb les institucions públiques o privades, en situacions relacionades amb l’escola i la seua activitat. 9. Usar els mitjans de comunicació social i les tecnologies de la informació per a obtindre, interpretar i valorar informacions de diversos tipus i opinions diferents, i com a instruments de treball i d’aprenentatge
  • 16. 10. Utilitzar les destreses bàsiques de la llengua (escoltar, parlar, llegir, escriure i conversar) eficaçment en l’activitat escolar tant per a buscar, arreplegar, processar informació, elaborar i memoritzar conceptes, com per a escriure textos propis de l’àmbit acadèmic amb iniciativa, responsabilitat i esforç. 11. Llegir amb fluïdesa i entonació adequades, comprendre distints tipus de textos adaptats a l’edat, i utilitzar la lectura com a mitjà per a ampliar el vocabulari i fixar l’ortografia correcta. 12. Utilitzar la lectura com a font de plaer i d’informació, considerar-la com un mitjà d’aprenentatge i d’enriquiment personal, i acostarse a les obres de la tradició literària per a desenrotllar hàbits de lectura 13. Comprendre textos literaris de gèneres diversos adequats quant a temàtica i complexitat, així com iniciar-se en els coneixements de les convencions específiques del llenguatge literari. 14. Usar els coneixements sobre la llengua i sobre les normes de l’ús lingüístic per a escriure i parlar de forma adequada, coherent i correcta (cuidant l’estructura del text, els aspectes normatius, la calligrafia, l’orde i la neteja), i per a comprendre textos orals i escrits. 15. Reflexionar sobre els diferents usos socials de les llengües per a evitar els estereotips lingüístics que suposen juís de valor i prejuís detot tipus. 16. Interpretar i traduir textos breus en situacions que ho exigisquen i amb diversos propòsits comunicatius i utilitzar simultàniament les llengües del currículum com a eines d’informació i d’aprenentatge tenint en compte la competència que es té en cada una. 17. Saber aprofitar, en l’adquisició d’una llengua, certes competències conceptuals i estratègiques ja apreses en el procés d’adquisició de les altres llengües, així com usar les semblances i diferències delcodis per a aclarir algun punt conflictiu de l’estructura, del significat o de l’ús.