1. De-construcció
Xavi Rodríguez Martín
1

2. 2

3. Javier Rodríguez Martín
Txavitxantxan@gmail.com
Tel.608.69.03.41
“Em dic “Xavi” encara que signo como a Javier, sóc un “home” “jove” de 27 anys que viu i és
de teià, comparteixo la meva vida amb la meva familia i veig el món des de una visó artística,
critica, social i de gènere. Les meves primeres incursions en el món de l’art van ser els 17 anys
i a través d’un pinzell sota el mestratge de Cori Mercadé, a l’escola de pintura i dibuix de El
Masnou, Blanc de Guix.
Un cop conegut aquest món i amb el cor dividit per continuar els meus estudis em vaig decantar
per opció popular a estudiar magisteri musical, també molt artístic, però evidentment amb un
camí professional més dirigit, concret i fàcil.
Un cop acabat, el primer any de ciències de la educació, especialtat en magisteri musical, és
la nomenclatura exacte per designar la carrera, em vaig decidir i vaig fer les proves per tal
d’entrar a l’escola d’oficis la massana per tal d’estudiar Pintura. Les coses van anar bé i vaig
entrar. Van ser tres anys fascinants, on vaig aprendre i desaprendre, molt i vaig poder saber
que es el que volia i el que no.
Un cop finalitzada la massana vaig decidir continuar els meus estudis d’art , estudiant belles
arts a la universitat de barcelona on encara hi sóc estudiant, una etapa que fins el moment,
m’enriqueix dia a dia a nivell pràctic i teòric amb molta intensitat.”
3

4. 4

5. Índex
Statement 7
introducció De-construcció 9
De-construcció 1.1 Sin Piernas 12
De-construcció 1.2 “ Personar” 16
De-construcció 1.3 Fragments 18
De-construcció 1.4 Esquizofrènia 24
De-construcció 1.5 T.O.C Trastorno obsesivo compulsivo 26
5

6. 6

7. Statement
Aquest portafolis intenta ser una mostra Un autodescobriment bidireccional,
dels diferents projectes englobats noves formes de llenguatge i material.
dins un mateix leit motive, La De-
construcció.
Una autodescoberta pròpia, d’aquells
elements que ens conformen la
El portafolis mostra els diferents identitat, elements que ens resten i ens
projectes per tal de ser exposats, sumen.
cada un amb la seva pròpia identitat
i interrelació amb els altres, ja que no
son projectes finals, sinó projectes en Una cerca de la identitat, i del
naixement, que creixen, es fusionen, posicionament davant la societat, una
canvien, son un i tots alhora. De-construcció constructiva de l’ànima
i del cos.
La pintura, la fotografia, la escultura, el
vídeo i la serigrafia, son canals per un
mateix llenguatge hipervinculat.
De-construccions del Jo
La pèrdua de les cames, la descoberta assignat.
de mil i una forma de ser un mateix,
les màscares, els fragments del cos, Construcció d’un Jo propi.
mutilacions i pròtesis sobrants, rostres
que es submergeixen a la foscor o
que es difuminen amb la llum blanca
espesa i tèrbola, trastorns tècnics,
obsessius i compulsius, plens d’un
res que envaeix la imatge , rostres De-construcció
que multipliquen, seriats i diferents,
autònoms i dependents, blanc i negre, “De-construcció per desfer, desformar
buit i ple, llum i foscor, subjecte i objecte, un subjecte resultant objecte,
dialèctiques adverses constants. estripant les parts constituents
segons un pla determinat i exhaustiu
He passejat pel concepte de De- per edificar o bastí un nou subjecte,
construcció des de diferents punts no objecte que sigui i formi un tot
tècnic i conceptuals, per tal de poder constituent d’una ànima i un cos en
posar paraules-imatges al procés de evolució.”
transformació i creació d’un propi jo,
obviant les categoritzacions assignades.
Cada projecte, té una nova revelació i
revolució, un estat de denuncia dels
apòsits que ens solidifiquen.
7

8. 8

9. introducció De-construcció
Deconstrucció del esser
Per necessitat inconscient
O pérdua de la identitat assignada
En més de dues seqüencies metamórfiques.
Llum Blanca
Blanc enlluernador
Vulnerable l’ànima
Perdo les cames, les mans, el rostre…el cos.
Li infern s’estén per la meva inconsciència,
Xiscla la raó,
I absort, recordo malsons de vides pasades.
La por
Trenca el silenci
(algú que espera
i emplena de preguntes
les hores mortes1)
1.-Miquel Martí i Pol.
Preguntes que envaeixen
Paraules que fereixen
L’anima i el rostre,
Encara desconeguts, em repten.
A bocaterrossa...
La iconsciència dels primers somnis,
Em retorna la felicitat.
Despertar-me, (frágil)
I desitjar,
La inmediatesa de la nit,
Per poder dormir-me.
ESTAT D’ALERTA
Dels sorolls del cel i la terra,
me’n quedo amb els que no escolto.
Resto sense il·lusions,
Ni una passa per davant d’un altra.
Ràbia.
9

10. Són més de tres estacions sense horitzó,
Tardor,
Hivern,
Primavera…
Hivern.
Trequen el meu cos,
Amb el desglaç.
Crido amb ànsia la llum blanca.
No em resigno a la vulnerabilitat
De la força,
la força de l’horitzó,
Acció pasiva.
El primer motor resta psicosomàticament mort.
Exili
Imatges que destrueixen la estabilitat,
I recargolen l’estòmac fins ferir-lo.
Potser el meu cos existeix…
Les dilueixo amb la obscuritat de les meves pors,
Etern suplici.
(re-creo)
El rostre es desprèn,
Buit i foscor.
10

11. Deconstrucció,
punt d’inici,
Construcció.
Del cap amb les meves mans,
Les meves mans llisquen i contemplen,
L’absència del cos,
L’absència de vida.
Encara em deixo
Atrapar pels malsons amb menys intensitat.
Passejo per la incertesa…
A la recerca final
De la llum blanca.
(Y así seguimos
con el alma en harapos
Y el cuerpo airoso2)
2.-Mario Benedetti.
11

12. De-construcció 1.1 Sin Piernas
"Sin piernas" és un vídeo instal·lació
escultòrica que mostra l'angoixa
de la pèrdua simbòlica de les cam-
es, la no-acció resultant de la por.
La instal·lació es divideix en dues
parts, el vídeo projectat a la pared,
que mostra la inestabilitat del jo, per
pèrdua inconscient simbòlica de les
cames que l'atura com individuo i una
escultura de les cames que represen-
ta que ha perdut, unes cames de fic-
ció, que es situa en front del vídeo.
Escultura:
Tècnica: sucre cristal·litzat sobre
motllo de guix en base de metraquilato
blanc translúcid.
Mesures en cm.: Cames; 80x20.
50x50.
Vídeo:
Format: DVD pal/Final Cut.
Durada: 1min 24seg, en loop.
Pàgina 9:
Frame del video”Sin piernas” 2009.
Pàgines 10 i 11:
Fotomontatge prèvi a la creació del
vídeo de “Sin piernas” 2009.
12

13. 13

14. 14

15. 15

16. Personar”
De-construcció 1.2 “
16

17. Personar son dos se-
qüències d’imatges que
mostren la de-construcció
de rostre. Les màscares
que ens imposen i impo-
sem, per desenvolupar-
nos com a persones, per-
sona no és més que soroll
que fem darrere una mas-
cara. Una actuació con-
stant pendent de revisió.
La sèrie de fotografies,
mostra la descoberta del
personatge dels seu ros-
tre fictici i l’evolució cap
a la caiguda d’aquesta,
resultant un buit, un buit
de desconeixement per
omplir.
Màscares:
Tècnica: Cera fosa i làtex
sobre motllo.
Mesures en cm.: 17x12.
Fotos:
Seqüencia 1: Cera. 20
fotos. Blanc i negre de
21x18cm.
Seqüencia 2: Làtex. 10
fotos. Blanc i negre de
21x18cm.
Pàgina 12:
Seqüències fotogràfiques
Personar 1 i 2.
Pàgina 13:
Visió mutant de la
instal·lació de la visual-
ització de les sèqüencies
fotogràfiques projecta-
des en vídeo, conjun-
tament amb les màs-
cares realitzades per
la sessió de fotos, ex-
posades sobre un metra-
quilato blanc lluminós.
17

18. De-construcció 1.3 Fragments
18

19. Pàgines 16i 17:
Sèrie 1; fragments.
Mesures: 70 x 40 cm.
19

20. 20

21. Pàgines 18i 19:
Sèrie 2; fragments.
Mesures: 70x40 cm.
Orelles.
Mesures: 35x20cm.
Sèrie 1: Rostres.
a; Mesures 30x40cm.
b; Mesures 30x20 cm.
Friso Fragments.
Mesures: 100x70cm.
21

22. Fragment Obra; Sense títol, de la
sèrie De-construcció-Fragments.
Sense títol.
De la sèrie De-construcció-Fragments.
Tècnica:
pintura al oli sobre tela sense bastir.
Mesures:
216cm.x68cm.
22

23. Fragments , de la sèrie De-construcció, és un projecte
que engloba tres llenguatge artístics, pintura, fotografia i escul-
tura, aquest tres llenguatges s’aglutinen per donar nous signifi-
cants al significat global del concepte De-construcció.
L’obra ens parla de totes aquelles parts, apòsits del cos estripats,
que ens obren nous camins per retrobar-nos amb la nostra pròpia
identitat.
Tots aquest apòsits són parts sobrants hipervinculdes amb l’ànima,
conscient i inconscient, que hem anat teixint per amagar el nos-
tre propi jo, i que es desprenen al agafar consciencia de la nostra
pròpia identitat assignada.
El projecte intenta representar el trànsit, un instant d’aquesta
evolució, està naixent i en auto descoberta, però sense conclusió
final aparent.
Es divideix en dos apartats, la sèrie de fotografies de les escul-
tures, els apòsits del cos i l’obra pictòrica.ww
23

24. De-construcció 1.4 Esquizofrènia
24

25. Esquizofrènia, és una sèrie de 20 màscares re-
alitzades amb fang i cera, a partir d’un mateix
motllo.
Cada imatge resultant és manipula i es varia
del seu aspecte natural o primitiu mutant cap
un nou jo.
La essència resideix amb el canvi. És una metà-
fora del jo amb la interacció amb l’exterior.
Tècnica:
Mixte; Fang, cera, làtex...
Mesures:
17x12cm. aprox.
25

26. De-construcció 1.5 T.O.C Trastorno obsesivo compulsivo
T.O.C, trastorn obsessiu
compulsiu, és una sèrie
de 50 retrats, que inten-
ta captar la essència del
trastorn mitjançant la tèc-
nica pictòrica.
La pinzellada, agressiva i
constant es repeteix per
conformar un mateix ros-
tre que va mutant amb
cada nova representació.
Les imatges es repeteix-
en, canvien i es dilueixen
amb el fons.
Un procés lineal, sense re-
torn, como una mena de
registre del temps, de la
memòria, i de la compul-
sió de representar
Tècnica:
Oli sobre paper.
Mesures:
50x70 cm. aprox.
26

27. 27

28. 28