4. ALIMENTACIÓ:
Cereals
C
CHOCAPIC
CHOCAPIC
TÍTOL:
Família: Fantasia
Tipus: Agent Orange
Cos: ~ 70
Interlineat: /
Kerning:
Amplada de Caixa: 73mm
Autentico sabor a
chocolate
NOTA IMPORTANT
Deformacions:
-Altura d’hasta: 128%
-Kerning: ~ -40
TEXT:
Família: Fantasia
Tipus: ~ Agent Orange
Cos: ~ 25
Interlineat: /
Justificació: A la dreta
Amplada de caixa: 73 mm
NOTA IMPORTANT
Deformacions:
De més petit a més gran, d’esquerra a dreta
04
Deformacions
5. ALIMENTACIÓ:
Galetes
Família: Pal sec
Tipus: Agent Orange
Cos: 4 aprox
Interlineat: /
Justificació: /
Amplada de caixa: /
Família: Pal sec
Tipus: Agent Orange
Cos: 5 aprox
Interlineat: /
Justificació: /
Amplada de caixa: /
05
6. ALIMENTACIÓ:
Pals per “picar” entre hores
Família: Pal sec
Cos: 7
Justificació: A l’esquerra i bandera
Amplada de caixa: 42 mm
06
9. COSMÈTICS:
Crema de pell
Tratamiento
Família: Pal sec
Cos: 7
Justificació: A l’esquerra i bandera
Amplada de caixa: 49 mm
Interlineat major
Família: Pal sec, però Majúscula
Cos: 5
Justificació: A l’esquerra i bandera
Amplada de caixa: 74 mm
Interlineat menor
09
15. DIARI IMPRÈS:
Portada
Família: Romana
Cos: 35
Justificació: A l’esquerra i bandera
dreta
Amplada de caixa: 80 mm
Família: Romana
Cos: 15
Justificació: A l’esquerra i bandera
dreta
Amplada de caixa: 85 mm
Família: Romana
Cos: 9
Justificació: Justificat
Amplada de caixa: 43 mm
Amplada de caixa: 43 mm
15
16. DIARI IMPRÈS:
Cos
Port aventura estu
Família: Romana
Cos: 10
Justificació: Justificat
Amplada de caixa: 40 mm
Amplada de caixa: 43 mm Amplada de caixa: 43 mm
16
18. Llibre de Text - Ortotipografia, Portada
Cos: 32
Cos: 35
Cos: 27
18
19. Llibre de Text - Ortotipografia, Text
Família: Romana
Cos: 8 (Cursiva)
Amplada de caixa: 102 mm
Els títols específics de.
Família: Romana
Cos: 10
Justificació: Justificat esquerra amb
bandera
Amplada de caixa: 120 mm
19
24. Llibre de Text - Adults (Novel·la, A5), Text
Times -
Romana
Rodó · Interliniat mida 12 pt · Justificat
Una de les primeres idees
que tracta és la idea de
què és el bon disseny, és
a dir, com hauria de ser
el disseny per definició;
l’ideal. Aquesta idea,
tractada per molts dels
interlocutors, remet a
quelcom que compleixi
amb les següents condicions: innovador, útil,
estètic,
comprensible
(al context amb el qual
interactua), honest, discret, durador (que perduri en el temps) i que,
per últim, sigui tan poc
disseny com sigui possible, és a dir: una fracció
Una de les primeres idees
que tracta és la idea de
què és el bon disseny, és
a dir, com hauria de ser
el disseny per definició;
l’ideal. Aquesta idea,
tractada per molts dels
interlocutors, remet a
quelcom que compleixi
amb les següents condicions: innovador, útil,
estètic,
comprensible
(al context amb el qual
interactua), honest, discret, durador (que perduri en el temps) i que,
Una de les primeres idees
que tracta és la idea de
què és el bon disseny, és
a dir, com hauria de ser
el disseny per definició;
l’ideal. Aquesta idea,
tractada per molts dels
interlocutors, remet a
quelcom que compleixi
amb les següents condicions: innovador, útil,
estètic,
comprensible
(al context amb el qual
interactua), honest, dis-
Una de les primeres idees
que tracta és la idea de
què és el bon disseny, és
a dir, com hauria de ser
el disseny per definició;
l’ideal. Aquesta idea,
tractada per molts dels
interlocutors, remet a
quelcom que compleixi
amb les següents condicions: innovador, útil,
Una de les primeres idees
Una de les primeres idees
que tracta és la idea de
que tracta és la idea de
10 pt
12 pt
14 pt
18 pt
24 pt
30 pt
Una de les primeres
Una de les primeres
Una de les primeres
Una de les primeres
Una de les primeres
Una de les primeres
idees que tracta és la
idees que tracta és la
idees que tracta és la
idees que tracta és la
idees que tracta és la
idees que tracta és la
idea de què és el bon
idea de què és el bon
disseny, és a dir, com
idea de què és el bon
idea de què és el bon
disseny, és a dir, com
hauria de ser el disseny
per definició; l’ideal.
36 pt
què és el bon disseny, és
a dir, com hauria de ser
el disseny per definició;
a dir, com hauria de ser
l’ideal. Aquesta idea,
el disseny per definició;
tractada per molts dels
l’ideal. Aquesta idea,
interlocutors, remet a
idea de què és el bon
disseny, és a dir, com
idea de què és el bon
disseny, és a dir, com
48 pt
24
tractada per molts dels
disseny, és a dir, com
hauria de ser el disseny
42 pt
què és el bon disseny, és
54 pt
60 pt
66 pt
29. Medicina - Prospecte 1
Família: Romana
Amplada de caixa: 136 mm
Cos: 9
Una de les primeres idees
que tracta és la idea de què
és el bon disseny, és a dir,
com hauria de ser el disseny
per definició; l’ideal. Aquesta
idea, tractada per molts dels
interlocutors, remet a quelcom
que compleixi amb les següents
condicions: innovador, útil, estètic, comprensible (al context
amb el qual interactua), honest,
discret, durador (que perduri
en el temps) i que, per últim,
sigui tan poc disseny com sigui
possible, és a dir: una fracció
irreductible que compleixi amb
tot l’anterior.
Es tracta també de saber què és
important en allò que es dissenya, per saber què és essencial
i què no, per evitar qualsevol
detall que distregui la nostra
atenció.
Una de les primeres idees
que tracta és la idea de què
és el bon disseny, és a dir,
com hauria de ser el disseny
per definició; l’ideal. Aquesta
idea, tractada per molts dels
interlocutors, remet a quelcom
que compleixi amb les següents
condicions: innovador, útil, estètic, comprensible (al context
amb el qual interactua), honest,
discret, durador (que perduri
en el temps) i que, per últim,
sigui tan poc disseny com sigui
possible, és a dir: una fracció
irreductible que compleixi amb
tot l’anterior.
Es tracta també de saber què és
important en allò que es dissenya, per saber què és essencial
i què no, per evitar qualsevol
que tracta és la idea de què
Es tracta també de saber què és
important en allò que es dissen-
Una de les primeres idees
que tracta és la idea de què
és el bon disseny, és a dir,
com hauria de ser el disseny
per definició; l’ideal. Aquesta
idea, tractada per molts dels
interlocutors, remet a quelcom
que compleixi amb les següents
condicions: innovador, útil, estètic, comprensible (al context
amb el qual interactua), honest,
discret, durador (que perduri
en el temps) i que, per últim,
sigui tan poc disseny com sigui
possible, és a dir: una fracció
irreductible que compleixi amb
9 pt
10 pt
12 pt
Una de les primeres idees que
Una de les primeres idees que
Una de les primeres idees que
8 pt
Una de les primeres idees
Una de les primeres idees
que tracta és la idea de què
és el bon disseny, és a dir,
com hauria de ser el disseny
per definició; l’ideal. Aquesta
idea, tractada per molts dels
interlocutors, remet a quelcom
que compleixi amb les següents
condicions: innovador, útil, estètic, comprensible (al context
amb el qual interactua), honest,
discret, durador (que perduri
en el temps) i que, per últim,
sigui tan poc disseny com sigui
possible, és a dir: una fracció
irreductible que compleixi amb
tot l’anterior.
tracta és la idea de què és el
tracta és la idea de què és el
és el bon disseny, és a dir,
tracta és la idea de què és el
Una de les primeres idees
que tracta és la idea de què
és el bon disseny, és a dir,
com hauria de ser el disseny
per definició; l’ideal. Aquesta
idea, tractada per molts dels
interlocutors, remet a quelcom
que compleixi amb les següents
condicions: innovador, útil, estètic, comprensible (al context
amb el qual interactua), honest,
discret, durador (que perduri
en el temps) i que, per últim,
sigui tan poc disseny com sigui
14 pt
Una de les primeres idees
que tracta és la idea de què
bon disseny, és a dir, com hauria
com hauria de ser el disseny
per definició; l’ideal. Aquesta
bon disseny, és a dir, com hauria
bon disseny, és a dir, com hauria
de ser el disseny per definició;
és el bon disseny, és a dir,
de ser el disseny per definició;
idea, tractada per molts dels
interlocutors, remet a quelcom
l’ideal. Aquesta idea, tractada
per molts dels interlocutors,
de ser el disseny per definició;
l’ideal. Aquesta idea, tractada
que compleixi amb les següents
com hauria de ser el disseny
l’ideal. Aquesta idea, tractada
remet a quelcom que com-
per molts dels interlocutors,
30 pt
36 pt
24 pt
29
42 pt
48 pt
30. Conclusions:
Com diu al manual d’ortotipografia, ben sabut és que no hi ha cap regla d’or, però havent fet el treball a PDF veien les diferents formes de composició i havent fet la comparació per veure quins
cossos i quins amples de caixa es fan servir, crec que ara mateix l’única veritat segueix essent que no hi ha veritats absolutes però sí algunes positives consideracions:
- Les lletres de fantasia que acaben essent gairebé “el logo” com en el text d’Aliments (Chocapic, infantil sobretot), s’acaben deformant, modificant l’amplitud d’hasta i, fins i tot, la d’altura d’x i l’amplitud
dels caràcters en sí.
- L’ etiquetatge de menjar sempre sol anar a Pal sec.
- Allò que interessa per sobre d’allò que no interessa que es llegeixi es fa amb un interlineat més gran en detriment d’allò que volem que passi desaparcebut gairebé com una taca pel lector, que es fa amb
un interlineat molt més petit (lletra petita). Gairebé estaríem parlant d’interlineats iguals o menors al cos de la lletra.
- La lectura informativa i/o de poca durada, a nivell publicitari, on el lector no s’ha d’entretenir, a pal sec.
- L’ideal seria encaixar a 2:3 i partir a 3:4 per tornar a 2:3 i així acabar tornant a 3:4 per tenir harmonia.
- Tots els interlineats negatius on es toquin els elements que surten de l’altura d’x per dalt amb els que baixen de la línia superior, no aporten llegibilitat i per tant no són recomanables.
- A partir d’aquí ja depenent de què es vulgui tipificar deixarem un interlineat o un altre. És relatiu al suport, condicions, etc.
- No hi ha consens històric sobre quants caràcters com a mínim ha de contenir una línia. Per exemple, J. Müller-Brockmann diu que el llarg de la línia ha de tenir una mitjana de 10 paraules i no menys
de 7 en qualsevol de les mesures de caixa. En canvi, per Emil Ruder, de 50 a 60 lletres per línia ja està bé. També per Robert Bringhurst l’ideal de caràcters per línia són 66. I també existeixen fòrmules
per calcular l’ideal de caràcters per línia. Com per exemple: Quantitat òptima de caràcters per línia = (llargada de caràcters de l’alfabet; 26) x 1,75 i, a partir daquí, sobtenen totes les altres composicions.
30
31. Bibliografia:
Pujol, J. M. i Solà, Joan. Ortotipografia. Manual de l’autor, l’autoeditor i el dissenyador gràfic. Barcelona. Columna, 1995.
Webgafia:
www.oert.org/tipografía-y-proporciones/ Aquí hi he trobat el que altres autors pensen sobre les dimensions de caixes, les fòrmules per com tractar caràcters per línia i caixa, etc.
31
