1. COLONITZACIONS A LA PENÍNSULA IBÈRICA
Ciències socials, geografia i història
Primer curs
www.vicensvives.com

2. 
Al llarg del I mil·leni a.C., una sèrie de pobles
del Mediterrani oriental (fenicis, grecs i
cartaginesos) van arribar a la Península
Ibèrica, on van fundar factories comercials i
colònies.

3. 
A Catalunya, els més importants van ser els
grecs.
 Van desembarcar a Empúries ,
 Posteriorment van fundar també la colònia de Rhode
(Roses).
 El contacte entre la població indígena i els colonitzadors
va donar lloc a la cultura ibèrica

5. 12

Entre els segles X i VIII a.C., els fenicis,
provinents de l’actual Líban, van establir
nombroses colònies al sud de la Península,
com Gàdir (Cadis) i Malaca (Màlaga), des d’on
comerciaven amb els indígenes, com el regne
de Tartessos.

6. 
Al segle VII a.C., van arribar a les costes de
Catalunya i es van establir a la zona de l’Ebre.

Utilitzaven el riu per endinsar-se cap a
l’interior.
 Intercanviaven vi i oli per metalls, com coure i bronze.

7. 
Al segle VI a.C., Cartago, la colònia fenícia
s’havia convertit en la gran potència marítima i
comercial del Mediterrani occidental.
Moneda hispano cartaginesa

8. 
Funden diverses colònies:
 Rhode, Empòrion, Hemeroskopeion… i van comerç
amb els pobles indígenes.

Com els cartagineses dominaven el sud
peninsular, els grecs van centrar la seva
activitat al nord, especialment a Empòrion.

Aquesta colònia va esdevenir un enclavament
comercial fonamental en el Mediterrani
occidental.

9. 
Els grecs van comerciar i conviure
pacíficament amb els pobles indígenes veïns
(indigets).
 Van introduir per primer cop l’us de la moneda
 L’escriptura.
 La metal·lúrgia del ferro
 El conreu de la vinya i l’olivera.

10. 

Cap a l’any 575 a.C., grecs procedents de la
colònia grega de Massàlia (Marsella) fundaren
a prop de la desembocadura del riu Fluvià la
colònia d’Empòrion.
Empòrion, que en grec significa mercat, per la
seva activitat comercial.

11. 12

12. 
Abans de l’arribada dels romans, les terres de
l’actual Catalunya van estar habitades per
diverses tribus ibèriques (laietans, ilergets)
que, tot i ser independents, tenien trets
culturals comuns.

La seva economia es basava en:
 la ramaderia (cabres, ovelles, porcs)
 l’agricultura (cereals, oliveres, vinyes i llegums).

13. 
Mantenien contactes comercials i culturals amb les
altres tribus ibèriques, grecs, fenicis, cartaginesos i
els seus veïns celtes.
◦ El·laboraven teixits
◦ Produïen objectes de ceràmica
◦ Coneixien la metal·lúrgia del bronze i del ferro,
◦ Encunyaven moneda
◦ Tenien escriptura pròpia.

14. 12



Solien estar situats en llocs enlairats i sovint
fortificats amb muralles.
A Catalunya són nombroses les restes de
poblats ibèrics.
Ullastret

15. 12

16. 12

Els ibers van ser el primer poble peninsular
que va emprar l’escriptura.

S’han trobat nombroses inscripcions sobre
plaques de plom, ceràmica i monedes, però no
s’ha pogut desxifrar.

17. 12

Els ibers mantenien contactes amb els seus veïns: els
celtes.

Aquets grups habitaven a les regions del centre, oest i
nord de la Península Ibèrica.

Els celtes eren:
 Ramaders i agricultors seminòmades
 coneixien la metal·lúrgia del ferro
 Treballaven la ceràmica
 Els teixits de la llana i fabricaven eines de ferro i de bronze.

Vivien en poblats petits (castros) Els seus habitatges
eren de planta circular.

18. 12