8. ELS PRIMERS FREDS
Et vaig acompanyar al museu del parc.
Era un matí d'hivern. Vam aturar-nos
davant de Els primers freds , una escultura
de marbre gris: un vell que, despullat,
mentre el vent arrossega fulles mortes,
mira a la llunyania.
No són distints la vida i l'art, vas dir-me.
Però jo només veia un marbre fred,
més aviat retòric, i pensava en noies.
entre aquell dia i ara, com un mar,
s'estén la meva vida.
I vénen, travessant aquest mar gris,
els meus records,bucs negres de vaixells.
He tornat al museu aquest matí d'hivern,
i penso en tu mentre travesso el parc
mirant la llunyania i envoltat
Les fulles mortes que arrossega el vent.
JOAN MARGARIT.
