1. hardware Maquinari típic d'un ordinador unipersonal. 1.Monitor 2.Placa Bae 3.CPU 4.Memoria ram 5.Targeta d'expansió 6.Font dalmentació 7.Disc ópitc 8.Disc dur 9.teclat 10.ratolí

2. Explicació hardware

3. Placa Mare La placa mare, placa base o targeta mare (en angles motherboard) és la targeta impressos central a l'ordinador que conté el microprocessador, la memòria RAM del sistema, circuits electrònics de suport, la ROM i ranures especials ( slots ) que permeten la connexió de targetes adaptadores addicionals. Aquestes targetes solen realitzar funcions de control de preiferics, com monitor, impresores .

4. CPU La unitat central de processament o CPU (per l'acrònim en anglès de central processing unit ), o simplement el processador o microprosecador, és el component de l'ordinador i d'altres dispositius programables, que interpreta les instruccions contingudes en els programes i processa les dades. Els CPU proporcionen les característiques fonamentals de l'ordinador digital (la programabilitat) i són un dels components necessaris trobats a les computadores de qualsevol temps, junt amb l'emmagatzemament primari i els dispositius d'entrada/sortida. Es coneix com a microprocessador la CPU que és manufacturada amb circuits integrats. Des de mitjan els anys 1970, els microprocessadors d'un sol xip han reemplaçat gairebé totalment tots els tipus de CPU, i avui en dia, el terme "CPU" és aplicat usualment a tots els microprocessadors.L'expressió "unitat central de procés" és, en termes generals, una descripció d'una certa classe de màquines lògiques que poden executar programes complexes de computador. Aquesta àmplia definició pot fàcilment ser aplicada a molts dels primers computadors que van existir molt abans que el terme "CPU" tingués l'ampli ús que té actualment. Encara que aquest terme realment ha estat utilitzat en la indústria de la informàtica des de principis dels anys 1960. La forma, el disseny i la implementació dels CPU ha canviat dràsticament des dels primer exemples, però la seva operació fonamental segueix essent similar. Està constituïda per dues unitats funcionals: la unitat aritmetico-lògica, i la unitat de control.

5. Disc Dur En informàtica, un disc dur o disc rígid (en anglès Hard Disk Drive, HDD) és un dispositiu d'emmagatzematge de dades no volàtil que empra un sistema de gravació magnètica per a emmagatzemar dades digitals. Es compon d'un o més plats o discos rígids, units per un mateix eix que gira a gran velocitat dins d'una caixa metàl.lica segellada. Sobre cada plat, i en cadascuna de les seves cares, se situa un capçal de lectura / escriptura que sura sobre una prima làmina d'aire generada per la rotació dels discos. El primer disc dur va ser inventat per IBM el 1956. Al llarg dels anys, els discos durs han disminuït el seu preu al mateix temps que han multiplicat la seva capacitat, sent la principal opció d'emmagatzematge secundari per a PC des de la seva aparició en els anys 60.1 Els discos durs han mantingut la seva posició dominant gràcies als constants increments en la densitat de gravació, que s'ha mantingut a l'una de les necessitats d'emmagatzematge secundario.1 Les mides també han variat molt, des dels primers discos IBM fins als formats estandarditzats actualment: 3,5 "els models per a PC i servidors, 2,5" els models per a dispositius portàtils. Tots es comuniquen amb l'ordinador a través del controlador de disc, emprant una interfície estandarditzat. Els més comuns avui dia són IDE (també anomenat ATA o PATA), SCSI (generalment usat en servidors i estacions de treball), Serial ATA i FC (empleat exclusivament en servidors). Per poder utilitzar un disc dur, un sistema operatiu ha d'aplicar un format de baix nivell que defineixi una o més particions. L'operació de formatació requereix l'ús d'una fracció de l'espai disponible al disc, que dependrà del format emprat. A més, els fabricants de discs durs, SSD i targetes flash mesuren la capacitat dels mateixos utilitzant prefixos SI, que empren múltiples de potències de 1000 segons la normativa IEC, en lloc dels prefixos binaris clàssics de la IEEE, que empren múltiples de potències de 1024, i són els usats majoritàriament pels sistemes operatius. Això provoca que en alguns sistemes operatius sigui representat com múltiples 1024 o com 1000, i per tant hi hagi lleugers errors, per exemple un Disc dur de 500 GB, en alguns sistemes operatius sigui representat com 465 GiB (Segons l'IEC Gibibyte, o Gigabyte binari , que són 1024 Mebibytes) i en altres com 465 GB. Hi ha un altre tipus d'emmagatzematge que rep el nom d'Unitats d'estat sòlid, tot i que tenen el mateix ús i empren les mateixes interfícies, no estan formades per discos mecànics, sinó per memòries de circuits integrats per emmagatzemar la informació. L'ús d'aquesta classe de dispositius anteriorment es limitava a les supercomputadoras, pel seu elevat preu.

6. Targeta de so Una targeta de so o placa de so és una targeta d'expansió per a ordinadors que permet la sortida d'àudio sota el control d'un programa informàtic anomenat controlador (en anglès driver). El típic ús de les targetes de so consisteix a proveir mitjançant un programa que actua de mesclador, que les aplicacions multimèdia del component d'àudio sonin i puguin ser gestionades. Aquestes aplicacions multimèdia engloben composició i edició de vídeo o àudio, presentacions multimèdia i entreteniment, videojocs. Alguns equips (com els personals) tenen la targeta ja integrada, mentre que altres requereixen targetes d'expansió. També hi ha un altre tipus d'equips que per circumstàncies professionals (com per exemple servidors) no requereixen d'aquest servei.

7. Targeta de video Una targeta gràfica, targeta de vídeo, placa de vídeo, targeta acceleradora de gràfics o adaptador de pantalla, és una targeta d'expansió per un ordinador o ordinador, encarregada de processar les dades provinents de la CPU i transformar-los en informació comprensible i representable en un dispositiu de sortida, com un monitor o televisor. Les targetes gràfiques més comunes són les disponibles per als ordinadors compatibles amb la IBM PC, a causa de l'enorme popularitat d'aquestes, però altres arquitectures també fan ús d'aquest tipus de dispositius. És habitual que s'utilitzi el mateix terme tant a les habituals targetes dedicades i separades com a les GPU integrades en la placa base.

8. Ruter El ruter es un aparell que emet una senall que emet una senyelitacio wif-fi i fa que els apraells com ara el ordinador o alguns aprells elctonics que pugin tidre interenta traves de wiff-i

9. Teclat