SlideShare a Scribd company logo
1 of 11
Astronomia sud americana:
 inques, asteques i maies




        •   FERRAN PRAT
        •   LLUÍS CARRERAS
        •   MARC FONTANET
                             Novembre 2012
asteques
 Va sorgir a partir del segle X.
 Els asteques van desenvolupar
  l’astronomia i el calendari i a part
  també van estudiar i
  desenvolupar la meteorologia.
 El cel l’anomenaven Ometecuhtli
  i a la Terra Omecíhuatl.
 El primer Sol, Nahui-Oceloti
  (jaguar), el segon Nahui-Ehécati
  (vent), el tercer Nahuiquiahuitl, el
  quart Nahui-Ati (aigua) i el cinquè
  Nahui-Ollin (moviment).
asteques
 El calendari asteca va ser
  esculpit l’ any 1479.
 Al centre hi ha la cara de
  Tonatiuh, adornat amb Jade
  i un ganivet a la boca.
 Els quatre sols es
  representen amb figures
  quadrades que flanquegen
  el cinquè sol al centre.
 L’ exterior està format per
  20 àrees que representen
  els de cada un dels 18
  mesos que constava el
  calendari asteca.
asteques
 Els asteques interpretaven que el sol naixent (Huitzilopochtli) matava
  a la Lluna (Coyolxauhqui) i a les estrelles.
 Pels asteques astronomia era molt important ja que per a ells era
  com una religió.
 Van construir observatoris molt precisos.
 Van agrupar les estrelles brillants en associacions(constel·lacions).
 Els cometes van ser anomenats ”les estrelles que fumegen”.
inques
 Els inques coneixien la revolució
  sinòdica dels planetes.
 Van construir un calendari llunar per
  a les festes religioses i un solar per a
  l’agricultura.
 Utilitzaven elements com les fites al
  voltant dels pobles per realitzar
  astronomia observacional.
 Els Chibchas coneixien la
  constel·lació d’Orió i reconeixien la
  relació entre la sortida helíaca de
  Sirià.
inques
 El calendari consistia en un any solar de
  mesos de 30 dies i 5 dies intercalats.
 Pachacútec va disposar l’edificació de 12
  torres localitzats a l’est de la llacta del
  Cusco, anomenats Sucangas.
 Els inques donaven molta importància a
  les constel·lacions i estaven molt
  interessats en el mesurament per a fins
  agrícoles.
inques
 Posseïen les seves pròpies
  constel·lacions entre les
  quals, es destacaven la
  Creu del Sud i el Centaure.
 Per a ells la Via Làctia era
  enfosquida per sacs.
 L’astronomia va jugar un
  paper molt important per
  les seves ciutats.
maies
 Per als maies l’astronomia ha estat
  la necessitat de comptar el temps
  coneixent les posicions dels astres
  es pot deduir el dia i l’hora que
  ens trobem.
 Tots els pobles van elaborar una
  mena de calendari sobre la base
  dels moviments del Sol i de la
  Lluna.
maies
  El calendari maia, centre de la vida
   civil i religiosa d’aquella cultura,
   combinava els cicles del Sol amb els
   cicles de Venus. Va arribar a tenir un
   error de només 2 hores cada 481
   anys.
  Els maies consideraven Déus els
   principals astres. Per als maies
   Venus era Xac ek. Es representava
   amb un aspecte ferotge.
maies
 Els maies calculaven el cicle de
  les estacions amb un error de
  només 17 segons. També
  coneixien perfectament el cicle
  de les fases de la Lluna, eren
  capaços de preveure un eclipsis
  amb tota precisió.
 Els maies van construir grans
  observatoris elevats, similars als
  ziggurats mesopotàmics.
 L’astronomia maia és poc
  coneguda perquè
  malauradament els colonitzadors
  espanyols van destruir totes les
  seves biblioteques.
Astronomia sud americana:
 inques, asteques i maies

More Related Content

Viewers also liked

Mirem El Cel Cicle Inicial
Mirem El Cel Cicle InicialMirem El Cel Cicle Inicial
Mirem El Cel Cicle InicialRibatallada
 
L'Univers (material d'estudi)
L'Univers (material d'estudi)L'Univers (material d'estudi)
L'Univers (material d'estudi)ferranmestre
 
Astronomia 2n ESO - 2. observacions a ull nu
Astronomia 2n ESO - 2. observacions a ull nuAstronomia 2n ESO - 2. observacions a ull nu
Astronomia 2n ESO - 2. observacions a ull nuRoger Marigó
 
Constel·lacions
Constel·lacionsConstel·lacions
Constel·lacionsDOXSER
 
Estrelles!
Estrelles!Estrelles!
Estrelles!tamar
 
Constel·Lacions
Constel·LacionsConstel·Lacions
Constel·Lacionsmartetarub
 

Viewers also liked (12)

Mirem El Cel Cicle Inicial
Mirem El Cel Cicle InicialMirem El Cel Cicle Inicial
Mirem El Cel Cicle Inicial
 
L'Univers (material d'estudi)
L'Univers (material d'estudi)L'Univers (material d'estudi)
L'Univers (material d'estudi)
 
Astronomia 2n ESO - 2. observacions a ull nu
Astronomia 2n ESO - 2. observacions a ull nuAstronomia 2n ESO - 2. observacions a ull nu
Astronomia 2n ESO - 2. observacions a ull nu
 
Constel·lacions
Constel·lacionsConstel·lacions
Constel·lacions
 
Estrelles!
Estrelles!Estrelles!
Estrelles!
 
Les constel·lacions
Les constel·lacionsLes constel·lacions
Les constel·lacions
 
Endevinalles Musicals
Endevinalles MusicalsEndevinalles Musicals
Endevinalles Musicals
 
Cal·ligrames 1r 16 17
Cal·ligrames 1r 16 17Cal·ligrames 1r 16 17
Cal·ligrames 1r 16 17
 
Les constel·lacions
Les constel·lacionsLes constel·lacions
Les constel·lacions
 
Constel·Lacions
Constel·LacionsConstel·Lacions
Constel·Lacions
 
Com Utilitzar Un Microscopi
Com Utilitzar Un MicroscopiCom Utilitzar Un Microscopi
Com Utilitzar Un Microscopi
 
ós bru
ós bruós bru
ós bru
 

Similar to Grup 7 astronomia sudamericana

Lastronomia En El Temps
Lastronomia En El TempsLastronomia En El Temps
Lastronomia En El TempsRibatallada
 
L'astronomia sudamericana
L'astronomia sudamericanaL'astronomia sudamericana
L'astronomia sudamericanaalex_mascu
 
Constel·lacions ( Abel i Joel )
Constel·lacions ( Abel i Joel )Constel·lacions ( Abel i Joel )
Constel·lacions ( Abel i Joel )dpujol1
 
Cosmologia1
Cosmologia1Cosmologia1
Cosmologia1irina_b
 
Entendre l'univers i l'origen de la vida
Entendre l'univers i l'origen de la vidaEntendre l'univers i l'origen de la vida
Entendre l'univers i l'origen de la vidavicencvsn
 
Sildeshare
SildeshareSildeshare
Sildeshareirina_b
 
Astronomia grega
Astronomia gregaAstronomia grega
Astronomia gregaalex_mascu
 
Sildeshare2
Sildeshare2Sildeshare2
Sildeshare2irina_b
 
Astronomia del món arab
Astronomia del món arabAstronomia del món arab
Astronomia del món arabalex_mascu
 
Forces gravitatòries
Forces gravitatòriesForces gravitatòries
Forces gravitatòriesAyraLilium
 
CMC T 1 l’univers i l’origen de la terra. La nostra visió de l'univers
CMC T 1 l’univers i l’origen de la terra. La nostra visió de l'universCMC T 1 l’univers i l’origen de la terra. La nostra visió de l'univers
CMC T 1 l’univers i l’origen de la terra. La nostra visió de l'universCV Paunero
 
Cosmologia
CosmologiaCosmologia
Cosmologiairina_b
 
Presentacio dani angel
Presentacio dani angelPresentacio dani angel
Presentacio dani angelmaredelseud
 
Carla roberto resum unitat
Carla roberto resum unitatCarla roberto resum unitat
Carla roberto resum unitatalex_mascu
 

Similar to Grup 7 astronomia sudamericana (20)

Lastronomia En El Temps
Lastronomia En El TempsLastronomia En El Temps
Lastronomia En El Temps
 
Història de l'astronomia
Història de l'astronomiaHistòria de l'astronomia
Història de l'astronomia
 
L'astronomia sudamericana
L'astronomia sudamericanaL'astronomia sudamericana
L'astronomia sudamericana
 
Constel·lacions ( Abel i Joel )
Constel·lacions ( Abel i Joel )Constel·lacions ( Abel i Joel )
Constel·lacions ( Abel i Joel )
 
Cosmologia1
Cosmologia1Cosmologia1
Cosmologia1
 
Entendre l'univers i l'origen de la vida
Entendre l'univers i l'origen de la vidaEntendre l'univers i l'origen de la vida
Entendre l'univers i l'origen de la vida
 
Sildeshare
SildeshareSildeshare
Sildeshare
 
Astronomia grega
Astronomia gregaAstronomia grega
Astronomia grega
 
UD2 HISTÒRIA DE L'ASTRONOMIA
UD2 HISTÒRIA DE L'ASTRONOMIAUD2 HISTÒRIA DE L'ASTRONOMIA
UD2 HISTÒRIA DE L'ASTRONOMIA
 
Presentac marc luis1
Presentac marc luis1Presentac marc luis1
Presentac marc luis1
 
Cosmologia summeria
Cosmologia summeriaCosmologia summeria
Cosmologia summeria
 
Sildeshare2
Sildeshare2Sildeshare2
Sildeshare2
 
Univers
UniversUnivers
Univers
 
Astronomia del món arab
Astronomia del món arabAstronomia del món arab
Astronomia del món arab
 
Forces gravitatòries
Forces gravitatòriesForces gravitatòries
Forces gravitatòries
 
CMC T 1 l’univers i l’origen de la terra. La nostra visió de l'univers
CMC T 1 l’univers i l’origen de la terra. La nostra visió de l'universCMC T 1 l’univers i l’origen de la terra. La nostra visió de l'univers
CMC T 1 l’univers i l’origen de la terra. La nostra visió de l'univers
 
Cosmologia
CosmologiaCosmologia
Cosmologia
 
Unitat 1. el nostre lloc a l'univers
Unitat 1. el nostre lloc a l'universUnitat 1. el nostre lloc a l'univers
Unitat 1. el nostre lloc a l'univers
 
Presentacio dani angel
Presentacio dani angelPresentacio dani angel
Presentacio dani angel
 
Carla roberto resum unitat
Carla roberto resum unitatCarla roberto resum unitat
Carla roberto resum unitat
 

More from alex_mascu

Projecte cassini
Projecte cassiniProjecte cassini
Projecte cassinialex_mascu
 
Mart en el dia d’avui
Mart en el dia d’avuiMart en el dia d’avui
Mart en el dia d’avuialex_mascu
 
L’home a mart
L’home a martL’home a mart
L’home a martalex_mascu
 
Astronomia i astrologia xinesa
Astronomia i astrologia xinesaAstronomia i astrologia xinesa
Astronomia i astrologia xinesaalex_mascu
 
Astronomia egipcia antiga
Astronomia egipcia antigaAstronomia egipcia antiga
Astronomia egipcia antigaalex_mascu
 
Projecte apolo 11
Projecte apolo 11Projecte apolo 11
Projecte apolo 11alex_mascu
 
Maies inques asteques
Maies inques astequesMaies inques asteques
Maies inques astequesalex_mascu
 
Estació espacial nasa
Estació espacial nasaEstació espacial nasa
Estació espacial nasaalex_mascu
 
Els ovnis (16)
Els ovnis (16)Els ovnis (16)
Els ovnis (16)alex_mascu
 
El cometa halley
El cometa halleyEl cometa halley
El cometa halleyalex_mascu
 
Coets i llançadores especials
Coets i llançadores especialsCoets i llançadores especials
Coets i llançadores especialsalex_mascu
 
Nous projectes de la NASA
Nous projectes de la NASANous projectes de la NASA
Nous projectes de la NASAalex_mascu
 
Projectes NASA
Projectes NASAProjectes NASA
Projectes NASAalex_mascu
 
Temes astronomia
Temes astronomiaTemes astronomia
Temes astronomiaalex_mascu
 
Sputnik i Laika
Sputnik i LaikaSputnik i Laika
Sputnik i Laikaalex_mascu
 
Ovnis a Montserrat
Ovnis a MontserratOvnis a Montserrat
Ovnis a Montserratalex_mascu
 

More from alex_mascu (20)

Voyager
VoyagerVoyager
Voyager
 
Projecte cassini
Projecte cassiniProjecte cassini
Projecte cassini
 
Mart en el dia d’avui
Mart en el dia d’avuiMart en el dia d’avui
Mart en el dia d’avui
 
L’home a mart
L’home a martL’home a mart
L’home a mart
 
Forats negres
Forats negresForats negres
Forats negres
 
Astronomia i astrologia xinesa
Astronomia i astrologia xinesaAstronomia i astrologia xinesa
Astronomia i astrologia xinesa
 
Astronomia egipcia antiga
Astronomia egipcia antigaAstronomia egipcia antiga
Astronomia egipcia antiga
 
Tintín
TintínTintín
Tintín
 
Projecte apolo 11
Projecte apolo 11Projecte apolo 11
Projecte apolo 11
 
Maies inques asteques
Maies inques astequesMaies inques asteques
Maies inques asteques
 
Estació espacial nasa
Estació espacial nasaEstació espacial nasa
Estació espacial nasa
 
Els ovnis (16)
Els ovnis (16)Els ovnis (16)
Els ovnis (16)
 
El cometa halley
El cometa halleyEl cometa halley
El cometa halley
 
Coets i llançadores especials
Coets i llançadores especialsCoets i llançadores especials
Coets i llançadores especials
 
Nous projectes de la NASA
Nous projectes de la NASANous projectes de la NASA
Nous projectes de la NASA
 
Aigua a Mart
Aigua a MartAigua a Mart
Aigua a Mart
 
Projectes NASA
Projectes NASAProjectes NASA
Projectes NASA
 
Temes astronomia
Temes astronomiaTemes astronomia
Temes astronomia
 
Sputnik i Laika
Sputnik i LaikaSputnik i Laika
Sputnik i Laika
 
Ovnis a Montserrat
Ovnis a MontserratOvnis a Montserrat
Ovnis a Montserrat
 

Grup 7 astronomia sudamericana

  • 1. Astronomia sud americana: inques, asteques i maies • FERRAN PRAT • LLUÍS CARRERAS • MARC FONTANET Novembre 2012
  • 2. asteques  Va sorgir a partir del segle X.  Els asteques van desenvolupar l’astronomia i el calendari i a part també van estudiar i desenvolupar la meteorologia.  El cel l’anomenaven Ometecuhtli i a la Terra Omecíhuatl.  El primer Sol, Nahui-Oceloti (jaguar), el segon Nahui-Ehécati (vent), el tercer Nahuiquiahuitl, el quart Nahui-Ati (aigua) i el cinquè Nahui-Ollin (moviment).
  • 3. asteques  El calendari asteca va ser esculpit l’ any 1479.  Al centre hi ha la cara de Tonatiuh, adornat amb Jade i un ganivet a la boca.  Els quatre sols es representen amb figures quadrades que flanquegen el cinquè sol al centre.  L’ exterior està format per 20 àrees que representen els de cada un dels 18 mesos que constava el calendari asteca.
  • 4. asteques  Els asteques interpretaven que el sol naixent (Huitzilopochtli) matava a la Lluna (Coyolxauhqui) i a les estrelles.  Pels asteques astronomia era molt important ja que per a ells era com una religió.  Van construir observatoris molt precisos.  Van agrupar les estrelles brillants en associacions(constel·lacions).  Els cometes van ser anomenats ”les estrelles que fumegen”.
  • 5. inques  Els inques coneixien la revolució sinòdica dels planetes.  Van construir un calendari llunar per a les festes religioses i un solar per a l’agricultura.  Utilitzaven elements com les fites al voltant dels pobles per realitzar astronomia observacional.  Els Chibchas coneixien la constel·lació d’Orió i reconeixien la relació entre la sortida helíaca de Sirià.
  • 6. inques  El calendari consistia en un any solar de mesos de 30 dies i 5 dies intercalats.  Pachacútec va disposar l’edificació de 12 torres localitzats a l’est de la llacta del Cusco, anomenats Sucangas.  Els inques donaven molta importància a les constel·lacions i estaven molt interessats en el mesurament per a fins agrícoles.
  • 7. inques  Posseïen les seves pròpies constel·lacions entre les quals, es destacaven la Creu del Sud i el Centaure.  Per a ells la Via Làctia era enfosquida per sacs.  L’astronomia va jugar un paper molt important per les seves ciutats.
  • 8. maies  Per als maies l’astronomia ha estat la necessitat de comptar el temps coneixent les posicions dels astres es pot deduir el dia i l’hora que ens trobem.  Tots els pobles van elaborar una mena de calendari sobre la base dels moviments del Sol i de la Lluna.
  • 9. maies  El calendari maia, centre de la vida civil i religiosa d’aquella cultura, combinava els cicles del Sol amb els cicles de Venus. Va arribar a tenir un error de només 2 hores cada 481 anys.  Els maies consideraven Déus els principals astres. Per als maies Venus era Xac ek. Es representava amb un aspecte ferotge.
  • 10. maies  Els maies calculaven el cicle de les estacions amb un error de només 17 segons. També coneixien perfectament el cicle de les fases de la Lluna, eren capaços de preveure un eclipsis amb tota precisió.  Els maies van construir grans observatoris elevats, similars als ziggurats mesopotàmics.  L’astronomia maia és poc coneguda perquè malauradament els colonitzadors espanyols van destruir totes les seves biblioteques.
  • 11. Astronomia sud americana: inques, asteques i maies