1. FET PER:
7/03/20132
NÚRIA PRAT, NÚRIA BELTRAN, ÒSCAR GUTIÉRREZ I TONI SALA
7. ELS ÉSSERS VIUS MÉS SENZILLS
1. EL REGNE DELS PROTOCTISTS
Contingut
En aquest regne s’inclouen un gran nombre d’organismes, de mida petita, sovint mi-
1. EL REGNE DELS croscòpics, d'estructura senzilla i molt diferents entre si, tant pel que fa a la manera
PROTCISTS
de viure com a l'organització cel·lular que tenen.
2. EL REGNE DE LES Aquest regne comprèn organismes unicel·lulars i pluricel·lulars , amb cèl·lules, sense
MONERES teixits ni òrgans. També hi pertanyen el regne dels protozous i les algues.
3. ELS VIRUS Els protozous
Els protozous són organismes microscòpics de formes i mides variables, s’assem-
blen a la dels animals. Les seves característiques són:
4. ELS MICROORGA-
NISMES I EL SEU PA- Són unicel·lulars. L’única cèl·lula que tenen és capaç de fer totes les funcions
PER EN LA BIOSFERA. vitals.
Són heteròtrofs. S’alimenten de bacteris, de restes orgàniques i d’altres orga-
5. LES MALATIES PRO- nismes microscòpics.
DUÏDES PER MICROOR-
GANISMES Viuen en medis aquàtics, la majoria són de vida lliure, però n’hi ha que són pa-
ràsits que viuen a l’interior d’altres éssers vius i els poden produir malalties.
6. LA LLUITA CONTRA
LES MALALTIES INFEC- Els protozous que viuen surant a la superfície de l’aire formen part del zooplàncton,
CIOSES que fa d’aliment a molts animals marina. Es classifiquen per la manera de caminar:
Flagel·lats: Es mouen gràcies a unes flagels. N’hi ha de vida lliure i altres que són
A FONS
paràsits. El tripanosoma causa malaltia de la son.
Ciliats: Es mouen per mitja de cilis. N’hi ha de vida lliure i d’altres de paràsits. El pa-
rameci té dos nuclis i forma de sabatilla.
Rizòpodes: Es desplacen per mitjà de prolongacions de citoplasmes anomenats
pseudòpodes. N’hi ha de paràsits i de vida lliure , com l’ameba.
Esporozous: Són immòbils perquè no tenen estructures de locomoció. Tots són pa-
ràsits. El plasmodi causa la malària.
ciliats
Flagel·lats
Rizòpodes Esporozous

2. Página 2 7. ELS ÉSSERS VIUS MÉS SENZILLS
Les algues
Es un grup molt divers. Tenen una cèl·lula molt sembla de les plantes perquè també tenen parets cel3lulars i cloroplasts.
Poden ser unicel·lulars i pluricel·lulars. Els unicel·lulars poden formar colònies, tot i que una sola, pot fer totes les funcions
vitals. Totes les cèl·lules presenten la mateixa aparença i duen a terme les mateixes funcions, i per aquesta raó no
formen ni teixits autèntics ni òrgans.
Són autòtrofes. Es produeixen la matèria orgànica. Tenen clorofil·la i altres pigments que són capaços de captar la llum
solar per dur a terme la fotosíntesi. Segons el tipus de pigment que tenen, es poden classificar en tres grups:
les algues verdes, les algues brunes i les algues vermelles
Són aquàtics. Algunes poden viure a l'escorça dels arbres i a les roques. Les unicel·lulars suren a la superfície de l'aigua
formen part del fitoplàncton.
Algues verdes: El pigment més abundant d'aquestes algues és la clorofil·la, que els dóna el color verd. Poden ser uni-
cel·lulars, com l'euglena, o pluricel·lulars, com l'ulva. Es troben sobre la superfície de l'aigua, arrossegades pels corrents o so-
bre les roques.
Algues brunes: Tenen un pigment groguenc que domina sobre la clorofil·la, i això els dóna el color bru. Se solen trobar a les
costes rocoses i són visibles en la marea baixa. N'hi ha que viuen surant a l'aigua. Poden ser unicel·lulars, com les diatomees,
o pluricel·lulars, com els sargassos.
Algues vermelles: A més de la clorofil·la, tenen un pigment vermell capaç de captar la llum que arriba a les zones profundes
dels oceans, on viuen. Poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars, com la coral·lina, que forma part dels esculls de corall.
Algues verdes Algues brunes Algues vermelles
ACTIVITATS
1.Quin tipus de cèl·lules tenen els organismes del regne dels protoctists?
Tots els organismes inclosos en el regne dels protoctists estan constituïts per cèl·lules eucariotes i poden ser unicel·lulars
o pluricel·lulars.
2.Esmenta que els protozous utilitzen tres estructures per moure’s.
Els flagel·lats es mouen per mitjà de flagels; els ciliats, per mitjà de cilis; els rizòpodes, per mitjà de prolongacions del
citoplasma anomenades pseudòpodes, i els esporozous són immòbils.
3. Les algues tenen teixits autèntics? Per què?
Les algues no tenen teixits autèntics, per que en les algues pluricel·lulars, totes les cèl·lules presenten la mateixa aparença i
duen a terme les mateixes funcions i per això no tenen ni teixits autèntics ni òrgans.
4.Busca en els conceptes els termes zooplàncton i fitoplàncton.
Zooplàncton: plàncton format per animals petits. Fitoplàncton: conjunt d’organismes aquàtics que suren a l’aigua de llacs i
oceans i fan la fotosíntesi, com les algues i alguns vegetals.

3. Página 3
2. EL REGNE DE LES MONERES
El regne de les moneres comprèn microorganismes unicel·lulars i amb cèl·lules procariotes, es a dir, sense nucli
diferenciat.
Pertanyen a aquest regne els bacteris. Hi ha bacteris a tots els llocs del planeta, fins i tot a les zones on no hi pot
viure cap altre ésser viu.
L’estructura dels bacteris
Els bacteris tenen una estructura molt senzilla.
Una cèl·lula bacteriana típica està formada pels elements següents:
La membrana cel·lular. És semblant a la de la cèl·lula eucariota. Regula l'entrada i la sortida de substàncies a
través seu.
La paret cel·lular bacteriana. És l'embolcall rígid que envolta la membrana cel·lular. Dóna forma al bacteri i el
protegeix.
La càpsula bacteriana. Molts bacteris tenen una càpsula més o menys gruixuda envoltant la paret cel·lular.
Serveix de protecció i d'aïllament a determinats bacteris que provoquen malalties.
El citoplasma. Ocupa l'interior cel·lular. És on s'elaboren les substàncies necessàries perquè el bacteri pugui fer
les funcions vitals.
El material genètic. Es troba dispers pel citoplasma, controla i regula el funcionament de la cèl·lula. Al contrari que
en les cèl·lules eucariotes, no està envoltat per cap membrana.
Flagels. Són prolongacions filamentoses que es troben en determinats bacteris i que els serveixen per desplaçar-se.
La nutrició dels bacteris
La majoria dels bacteris són heteròtrofs, és a dir, s'alimenten de substàncies orgàniques provinents d'altres éssers
vius. Segons la manera de viure, hi ha tres grups de bacteris:
*Bacteris paràsits. Obtenen l'aliment d'altres éssers vius, els quals perjudiquen. Els bacteris paràsits poden produir
malalties, com ara la tuberculosi o el còlera.
*Bacteris sapròfits. Viuen sobre matèria orgànica morta o en descomposició. Són descomponedors, és a dir,
transformen les substàncies orgàniques del sòl en substàncies inorgàniques que poden utilitzar les plantes. Hi ha
alguns bacteris sapròfits que tenen un gran interès industrial, ja que es fan servir en l'elaboració de iogurt i formatge
a partir de la llet.
*Bacteris simbionts. Viuen associats a un altre individu, i els dos se'n beneficien. Són bacteris simbionts els que hi ha
a l'aparell digestiu de molts mamífers, on col·laboren en la digestió dels aliments.
També hi ha bacteris autòtrofs, és a dir, capaços de fabricar-se les substàncies orgàniques a partir de substàncies
inorgàniques. Són autòtrofs, per exemple, els cianobacteris.
MONERES

4. Página 4 7. ELS ÉSSERS VIUS MÉS SENZILLS
ACTIVITATS
5. Quina és la principal diferencia que hi ha entre els organismes del regne dels protoctists i els regnes de
les moneres?
La principal diferencia és que el regne dels protoctists tenen cèl·lules amb organització eucariota, és a dir, amb un
nucli diferenciat, metre que el regne de les moneres tenen cèl·lules d’organització procariota, és a dir, sense nucli
diferenciat

5. Página 4
3. ELS VIRUS
La mida dels virus és tan petita que únicament es poden observar amb el microscopi electrònic,
Els virus no es poden considerar éssers vius autèntics, ja que no duen a terme per si mateixos cap de les funcions
vitals. De tota manera, són capaços d'infectar cèl·lules vives. En aquesta circumstància tenen la capacitat de produir
còpies de si mateixos
L’estructura dels virus
La forma dels virus és molt variada, però tots tenen una estructura bàsica molt simple. Estan formats pels elements
següents:
La càpsida. És un embolcall format per proteïnes que pot adoptar formes diferents.
La coberta externa. Es troba per fora de la càpsida. Només la tenen alguns virus, com ara el de la grip o el que
produeix la sida.
L'àcid nucleic o material hereditari del virus. Es troba a l'interior de la càpsida
La manera de viure dels virus
El virus s'introdueix a la cèl·lula que infectarà a través de la membrana cel·lular. A l'interior produeix nous virus
utilitzant les molècules i els orgànuls de la cèl·lula infectada. Un cop formats, els nous virus trenquen la membrana
de la cèl·lula infectada i queden lliures.
Els virus no es poden considerar éssers vius perquè no tenen estructura de cèl·lula, però es poden reproduir
infectant una cèl·lula.
VIRUS

6. Página 6 7. ELS ÉSSERS VIUS MÉS SENZILLS
ACTIVITATS
8. Podem observar el virus amb un microscopi òptic?
Si
Per què?
Perquè el virus és de dimensions minúscules
9.Per què es considera que els virus són paràsits obligats?
Els virus no es poden considerar éssers vius autèntics, ja que no duen a terme per si mateixos cap
de les funcions vitals. De tota manera, són capaços d'infectar cèl·lules vives. En aquesta
circumstància tenen la capacitat de produir còpies de si mateixos, és a dir, es poden reproduir.
10. Quina és l’única funció que comparteixen els virus amb la resta del éssers vius?
La reproducció

7. Página 6
4. ELS MICROORGANISMES I EL SEU PAPER EN LA BIOSFERA
Microorganismes habiten en tots els medis i tenen funcions molt importants en la biosfera.
Es tendeix a pensar que els microorganismes són perjudicials, però en realitat, tot i que n'hi ha que són paràsits i
poden causar malalties, són molt més nombrosos els que resulten beneficiosos, tant per a les persones com per
a la resta de la biosfera.
Els microorganismes beneficiosos
Els microorganismes proporcionen un gran nombre d'utilitats, entre les quals destaquen les següents:
Els microorganismes descomponedors actuen sobre restes d'animals i de vegetals morts, i les transformen en
substàncies inorgàniques que tornen a l'atmosfera o al sòl, de manera que les plantes les poden tornar a utilitzar.
El plàncton, format per microorganismes i altres éssers vius, constitueix l'aliment de molts animals aquàtics
La flora intestinal està formada per un gran nombre de bacteris que viuen a l'interior del tub digestiu dels animals,
on aprofiten algunes restes dels aliments i produeixen vitamines i altres substàncies que són molt útils per a
l'organisme on viuen.
Intervenen en la fabricació d'aliments. Hi ha bacteris que actuen en la formació de iogurt i de formatge a partir
de la llet, o en la transformació del vi en vinagre.
S'utilitzen per obtenir antibiòtics i altres medicaments, amb els quals es poden combatre determinades malalties.
Els microorganismes perjudicials
Tan sols una petita part dels microorganismes són perjudicials, ja que són capaços de produir malalties tant a les
persones com als altres éssers vius. Aquests microorganismes reben el nom de microorganismes patògens.
PLACTON, ALGUNS ANIMALS COM LES BALENES S’ALIMENTEN
D’ELLS
HI HA MICROORGANISMES PERJUDICIALS, PERQUE TENENE LA
CAPACITAT DE DESCOMPONDRE MOLT MATERILAS

8. Página 8 7. ELS ÉSSERS VIUS MÉS SENZILLS
ACTIVITATS
11.Quina funció te la flora intestinal? Quins microorganismes la formen?
La flora intestinal està formada per un gran nombre de bacteris que viuen a l'interior del tub digestiu dels animals,
on aprofiten algunes restes dels aliments i produeixen vitamines i altres substàncies que són molt útils per a
l'organisme on viuen.
12.Quins microorganismes ens poden causar malalties?
Microorganismes patògens.
13.Com es diuen, en general, els bacteris que produeixen malalties a les persones i als altres éssers vius?
Els microorganismes perjudicials

9. Página 8
5. LES MALALTIES PRODUÏDES PER MICROORGANISMES
El nostre entorn és ple de microorganismes patògens, capaços de produir malalties. Perquè és pugin desenvolupar els seus
efectes, s’han de introduir dins dels éssers vius.
Les principals vies d’entrada són la pell, a través d’una ferida, la via respiratòria, la via digestiva o per contacte sexual.
La invasió d’un ésser viu duta a terme per un microorganisme patogen s’anomena infecció, i les malalties que es produeixen,
malalties infeccioses.
A l’interior de l’ésser viu, es comencen a reproduir amb una gran rapidesa i causen diversos, entre ells la febre.
Els efectes produïts per la infecció no es manifesten de manera immediata , ha de passar un cert període de temps,
període de incubació, un cop passat aquest període, es manifesten els primers símptomes de la malaltia.
El microorganismes es transmeten per contagi. Hi ha un gran nombre de tipus de contagi, els més freqüents: a través dels
animals, l’aire, de la pell, relacions sexuals, o per ingesta o aliments que estan contaminats.
ALGUNES MALALTIES PRODUÏDES PER MICROORGANISMES
MALALTIA MICROORGANISMES COM ES TRANSME- SÍMPTOMES
TEN
Refredat Virus Per l’aire Congestió nasal, ester-
nuts, tos i febre
Sida Virus Per transmissió sexual Debilitat general, dismi-
i/o sanguínia nució de les defenses.
Pneumònia Bacteri Per l’aire Febre, tos i infecció
pulmonar
Salmonel·losi Bacteri Per aliments contami- Febre alta, nàusees,
nants vòmits i diarrea
Còlera Bacteri Per aigües contamina- Nàusees, vòmits, dolor
des intestinal i diarrees agu-
des
Malària o paludisme Protozou Per la picada de la fe- Mal de cap, vòmits i
mella del mosquit Ano- febres intermitents
pheles
Peu d’aleta Fong microscòpic Per contacte físic, a Picor i pell clivellada
través de la pell que es desprèn entre
els dits del peus
MALALTIES INFECCIOSES

10. Página 10 7. ELS ÉSSERS VIUS MÉS SENZILLS
ACTIVITATS
14. Què és una malaltia infecciosa? Com es transmet?
Una malaltia infecciosa és la invasió d’un ésser viu duta a terme per un microorganisme patogen. Es transmeten principalment a
través dels animals, l’aire, de la pell, relacions sexuals, o per ingesta o aliments que estan contaminats
15. Què és el període de incubació d’una malaltia?
Els efectes produïts per la infecció no es manifesten de manera immediata , ha de passar un cert període de temps, període
de incubació, un cop passat aquest període, es manifesten els primers símptomes de la malaltia.
16. Quina és la via d’entrada en cadascuna de les malalties que conté la taula de la dreta?
El refredat a través de l’aire. La sida a través de la transmissió sexual i/o sanguínia. La pneumònia a través de l’aire. La còlera
a través d’aigües contaminades. La Malària o paludisme a través de la picada de la femella del mosquit Anopheles. El peu d’aleta
a través contacte físic, a través de la pell.

11. Página 10
6. LA LLUITA CONTRA LES MALALTIES INFECCIOSES
Algunes de les millors maneres de prevenir les malalties infeccioses són la higiene corporal i el consum
d’aliments i begudes en bon estat.
La medicina, actualment, disposa de diversos recursos que ens ajuden a prevenir infeccions o
superar-les. Entre aquestes mesures destaquen les vacunes i els antibiòtics.
Les vacunes
Una vacuna és un preparat que conté microorganismes morts o afeblits d’una malaltia determinada,
que ja no té la capacitat de produir-la.
Les vacunes no provoquen la malaltia, però permeten que el nostre cos “aprengui” a lluitar-hi. Són un
mètode preventiu.
Les vacunes tenen una acció protectora que dura tota la vida, tot i que en alguns els efectes que
produeixen tan sols dura un temps determinat, i per això s’han de tornar administrar dosis de record.
Els antibiòtics
Els antibiòtics són substancies produïdes per determinats bacteris i fongs, i també sintèticament, que
permeten eliminar o impedir el creixement de microorganismes que causen malalties.
Els antibiòtics són un mètode curatiu per combatre malalties en els éssers vius.
El descobriment dels antibiòtics va significar per a la medicina un dels avenços més importants
de la història. El primer antibiòtic va ser la penicil·lina. El va fer Alexander Fleming.
Els antibiòtics són substancies que sempre requereixen una prescripció mèdica, perquè tenen molts
efectes secundaris.
Els antibiòtics no són eficaços contra els virus, tan sols hi ha medicaments que alleugen els
símptomes causats per la malaltia.
Antibiòtics
Alexander Fleming
Vacuna

12. Página 12 7. ELS ÉSSERS VIUS MÉS SENZILLS
ACTIVITATS
17. Per què és diu que les vacunes són un mètode preventiu i els antibiòtics són un mètode c
uratiu?
Per que les vacunes no provoquen la malaltia, però permeten que el nostre cos “aprengui” a lluitar-hi,
per això son un mètode preventiu; i els antibiòtics són un mètode curatiu per combatre malalties en els
éssers vius.
18. Podríem curar un refredat amb antibiòtics? Justifica la teva resposta.
No es podria curar per que el refredat el forma un virus i els antibiòtics no són eficaços amb virus.

13. Página 12
A FONS
Els líquens
Els líquens són una associació simbiòtica entre una alga unicel·lular i un fong.
Per mitja de la fotosíntesi, les estrelles de mar, les substancies que utilitza el fong per alimentar-se.
El fong, al seu torn, proporciona l’aigua i la matèria inorgànica per que l’alga pugui fer la fotosíntesi.
Els líquens viuen en llocs força inhòspits, sobre les roques, les teulades, els troncs dels arbres, etc.
Poden resistir condicions extremes com la manca d’humitat i llum o el fred i la calor intensos.
Els líquens es fan servir en la producció d’antibiòtics i en la fabricació de pigments, químics i colorants
alimentaris.
TIPUS DE LÍQUENS
Líquens foliacis Líquens crustaci
Líquens fruticulosos