2. Hi ha 3 tipus d’ones:
•Ones P: són longitudinals, les més ràpides, es transmeten a través de l’escorça terrestre.
•Ones S: són transversals i es transmeten per l’escorça.
•Ones L: es transmeten només per la superfície. Poden ser Love o Rayleigh.
3. La Terra es divideix en tres
grans capes (de diferent
composició química), que
provoquen canvis de velocitat
de les ones:
• Escorça
• Mantell
• Nucli
També es pot dividir segons les
seves propietats físiques:
• Litosfera
• Astenosfera
• Endosfera
• Mesosfera
5. Hi ha tres tipus de plaques
tectòniques:
•Plaques oceàniques
•Plaques mixtes
•Plaques continentals
A la Terra hi ha 8 grans plaques:
•Eurasiàtica
•Pacífica
•Indoaustraliana
•Antàrtica
•Africana
•Sud-americana
•Nazca
•Nord-americana
6. Els marges són els límits entre
les plaques tectòniques.
Hi ha tres tipus de marges:
•Marges convergents
•Marges divergents
•Marges transformants
7. Marges convergents o destructius són
límits de plaques on hi ha forces de
compressió que produeixen el xoc entre
elles. Són zones on es formen grans
orògens continentals o arcs insulars, així
com molta activitat metamòrfica.
Segons el tipus de plaques que xoquen:
Oceànica - Oceànica
• Placa oceànica i oceànica
• Placa oceànica i continental
• Placa continental i continental
Oceànica – Continental
Oceànica – Continental
8. Els marges divergents o constructius són zones de tensió on les plaques se separen empeses per
corrents de convecció ascendents i divergents.
Aquests límits corresponen a les dorsals oceàniques, que són grans serralades submarines
fracturades perpendicularmente per falles transformants i amb una vall o rift a la part central.
9. Els marges transformants són zones on es produeix un lliscament lateral entre plaques al llarg
d'una falla transformant. En aquests marges no es crea ni es destrueix escorça, però hi ha una
intensitat activitat sísmica causada per la forta fricció entre plaques.
10. El magma és una barreja de minerals en
estat líquid, bàsicament silicats, amb una
proporció elevada de gasos dissolts.
Quan el magma es refreda dóna lloc a
roques ígnies o metamòrfiques.
11. Els magmes, depenent de la seva procedència, es poden dividir en:
•Granítics
•Andesítics
•Basàltics
12. Quan el magma es refreda es solidifica i origina les roques intrusives.
Si la zona té fractures que no arriben a la superfície, el magma forma diverses
estructures:
• Dics, sills o filons: el magma es solidifica dins les esquerdes
• Lacòlits: el magma es solidifica formant una cùpula a la part superior
• Lapòlits: la massa de magma té grans dimensions i adopta forma de plat
• Batòlits: magma globular de grans dimensions, la part superior en forma de cúpula.
13. Les erupcions volcàniques, són una
manifestació de l’activitat interna de
la terra. L’interior de la terra es
troba a altes temperatures, les
roques es poden arribar a fondre,
formen el magma que tendeix a pujar
perquè té menys densitat que la roca.
Si el magma troba una esquerda o
una falla, i la fractura arriba a la
superfície, té lloc un fenomen
volcànic.
Tipus de volcà segons el seu estat:
• Actiu: emet lava
• Apagat: inactiu
• Extingit: no produeix cap
erupció mai més.
14. Els volcans no sempre estan en erupció, però
quan ho estan expulsen una gran quantitat de
productes sòlids, líquids i gasosos.
• Lava: massa formada per roques en
estat líquid, amb materials sòlids, però
sense la presència de gasos dissolts.
• Gasos: el magma conté gran quantitat
de gasos volcànics en solució. Aquests
gasos, quan arriben a la superfície,
formen les columnes de gasos.
• Piroclasts: fragments de lava llançats a
l’aire, on es poden solidificar. Tipus:
• Cendres: són els piroclasts més fins
•Lapil·lis: s'acumulen en el con
volcànic
•Bombes volcàniques: partícules
grans, refredament lent.
15. L’edifici volcànic que es forma quan té lloc una erupció depèn de la viscositat del magma.
Volcà compost o estratovolcà
Volcà en escut
18. Característiques:
• Lava molt fluida
• Lava forma colades extenses
• Es diposita en capes
• Expulsió de gasos tranquil·la
• Forma volcans en escut
• Es formen en el fons oceànic o al
costat d’un antic volcà
• Ex: Kilauea
19. Característiques:
• Lava no tan fluida
• Colades de lava no tan extenses
• Expulsió de gasos moderada
• Con format per capes de lava i
acumulació de piroclasts
• Forma volcans de con alt i de
base ampla
• Ex: Elka
20. Característiques:
• Genera colades de lava espessa i
lenta
• La lava s’endureix molt ràpid
• Expulsió abundant de piroclasts i
cendres
• Forma cons d’escòria (con alt i
base petita)
• Ex: Cerro Negro
21. Característiques:
• La lava s’endureix molt ràpid
• Lava molt viscosa, no forma
colades
• Forma núvols carregats de gasos i
cendra que baixen pels vessants
del con
• Ex: Pelée
22. Característiques:
• El magma és bastant viscós
• Origina colades piroclàstiques
molt grans i grans colades per
esfondrament de la cambra
magmàtica.
• L’activitat volcànica més violenta
23. En zones volcàniques actives,
en volcans a punt d’extingir-
se, es poden trobar emissions
d’aigua calenta, de gas, o de
fang; s’anomena vulcanisme
atenuat.
• Fonts termals
• Fumaroles submarines
• Guèisers
• Volcans de fang
• Fumaroles
24. Els plecs són estructures formades
com a conseqüència de forces de
compressió lateral o de cisalla,
presenten forma d’ondulacions.
Parts d’un plec:
• Xarnera
• Flanc
• Pla axial
• Eix del plec
• Nucli
• Vergència
25. Plec dret o recte Plec inclinat
Anticlinal: els materials més antics es
troben en el nucli del plec
Plec ajagut
Sinclinal: els materials més nous es Plec tombat
troben en el nucli del plec
26. Les falles són estructures tectòniques
Les diàclasis o esquerdes són un tipus de
produïdes a causa d’esforços de tensió, de
fractura sense desplaçament dels blocs
compressió o de cisalla, sobre materials amb
fracturats que estan sotmesos a fortes
comportament fràgil. Donen com a resultat
tensions.
una fractura amb desplaçament dels blocs
situats als dos costats del pla de fractura.
27. En qualsevol falla es poden
distingir aquests elements:
• Pla de falla
• Blocs de falla
• Línia de falla
• Salt de falla
28. Les falles es classifiques segons el moviment dels blocs:
• Falla normal o directa: el pla de falla s’inclina en direcció al bloc enfonsat.
• Falla inversa: el pla de falla s’inclina en direcció al bloc aixecat
• Falla de direcció: el desplaçament dels blocs és horitzontal i paral·lel a la línia de falla.
29. Les falles es poden trobar associades formant sistemes de falles:
• Graven: blocs progressivament enfonsats cap a l’interior
• Horst: blocs progressivament més elevats cap al centre
30. L’escorça està sotmesa a esforços de compressió, es plega i forma serralades. Les roques es
transformen per l’acció de la temperatura i pressió.
En funció del grau de metamorfisme:
• Epizona: zona mes superficial, roques amb grau baix de metamorfisme. Ex: Pissarra
• Mesozona: grau mitjà de metamorfisme. Ex: Esquists i Amfibolites
• Catazona: grau més elevat de metamorfisme. Ex: Gneis i Migmatites
Esquist
Pissarra
31. Les roques resultants estan en funció
de la roca encaixant.
Depenent de la temperatura que ha
assolit la roca es generen uns
minerals o altres. Apareix una
estructura al voltant del magma
solidificat, l’aurèola metamòrfica.
32. Els materials que es dipositen en una conca sedimentària a poc a poc van quedant soterrats.
Amb el pas del temps les roques sedimentàries són sotmeses a pressions que les van
transformant.
33. Aquest procés té lloc en les roques que es troben en el pla de falla. Quan els blocs de falla
es mouen, es produeix un fort fregament i una trituració. Les roques que es formen són les
bretxes de falla o farines de falla (segons el grau de trituració).
34. Hi ha dos grans tipus d’orògens, en funció del tipus de plaques implicades i del grau de
metamorfisme:
• Orògens de tipus andí: la placa oceànica col·lideix amb una placa continental, forma
una zona de subducció i una gran serralada en el marge de la placa continental. Ex:
Andes
• Orògens de tipus alpí: Després d'un llarg període de subducció (placa oceànica amb una
continental), el volum de l'oceà es redueix progressivament i el continent que hi ha a
l'altre extrem s'aproxima; amb el pas del temps es produirà una col·lisió entre els dos
continents i l'oceà desapareixerà.
Andes Alps
