PMC Aïda

El Palau de la Música Catalana és una sala de concerts ubicada a
Barcelona, obra de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner
(1849-1923), un dels màxims representants del modernisme
Català.

L’obra fou encarregada per l’Orfeó Català per a poder-hi establir la
seva seu permanent. La construcció es va portar a terme entre
els anys 1905 i 1908, amb solucions a l'estructura molt
avançades, com l'ús d’una estructura central metàl·lica amb un
sistema de contraforts i voltes exteriors d'inspiració gòtica que
va permetre prescindir de les parets mestres utilitzades fins ara.
Això va permetre obtenir un gran espai central totalment
lliure d’elements estructurals i l’ús de grans murs de vidre
(mur cortina), tan habituals en l’arquitectura del nostre temps
però quasi desconeguts en aquella època.
Actualment és considerat Patrimoni Mundial de la Humanitat.
2 Aïda Raurell www.bachicompanyia.blogspot.com

“... Serà el temple de l’art Català i el
Palau del nostre renaixement...”
FITXA BÀSICA L. Domènech i Montaner
Arquitecte: Lluís Domènech i Montaner
Ubicació: Barcelona
Cronologia: 1905-1908
Estil: Modernisme
Ús: Auditori i seu social de
l’Orfeó Català
Preu: costà un milió de
pessetes (6000 € actuals)
que fou pagat per
subscripció popular

El dia 23 d’abril de
1905, diada de St. Jordi, es
posà la primera pedra

EL MODERNISME CATALÀ

El Modernisme català va ser un moviment cultural i polític que volia
posar en valor la tradició catalana, al mateix temps volia
aconseguir una cultura moderna, amb projecció de futur: recollir
allò valuós del passat per projectar Catalunya cap al futur
El Modernisme es va donar a Catalunya entre 1885 i 1920, i es va
manifestar en totes les branques de la cultura: literatura,
música, pintura, escultura... però fou en l’arquitectura on va
assolir la major espectacularitat.
L’arquitectura Modernista uneix elements estructurals moderns
que ofereixen solucions noves al projectar els espais, amb
elements tradicionals com les arts aplicades i els oficis.


A més la seva font d’inspiració principal
serà la natura, amb les seves formes
orgàniques i ondulades, i l’arquitectura
gòtica, tan important altre temps a
Catalunya.
El resultat són obres úniques, imaginatives
i sorprenents, on es combinen diversos
materials provinents dels oficis (vidre,
ferro, ceràmica, pedra, mosaic...) amb
les formes orgàniques d’inspiració en la
natura (columnes com troncs d’arbres,
flors, fulles enramades, coves, grutes,
remolins d’aigua).
El Modernisme és una festa per als sentits i
la fantasia.


Casa Batlló

EL MODERNISME CATALÀ.
Característiques
 Ús de les formes ondulades en detriment de les
rectes. Exemples d’això són la Casa Batlló i La
Pedrera, de Gaudí, on l’única recta existent és la
dels terres.
 Asimetria: façanes desiguals, formes torçades...


Característiques
 Combinació de diversos materials: guix, ferro forjat,
vidre, ceràmica, ceràmica en trencadís, pedra, fusta, maó…
molt lligats a les arts tradicionals catalanes.


Característiques
 Ús de solucions arquitectòniques atrevides que
combinen tècniques tradicionals (volta catalana) i molt
modernes (estructures de ferro i vidre, arcs catenaris).


Característiques
 Inspiració en la natura (motius florals i vegetals) i
l’arquitectura Gòtica.
 Detallisme i Simbolisme en la decoració: cada element té un
significat, no hi és perquè si.
 Originalitat, imaginació, fantasia i atreviment. Escapa de les
normes acceptades fins al moment.
 Valoració d’allò català (St. Jordi, escuts amb la senyera, etc.).
És un art de caràcter nacionalista i renovador.
 Obres molt cares que només podia pagar la burgesia industrial
que al tombant de segle XIX-XX hi havia a Catalunya.


Arquitectes principals
El Modernisme Català compta amb infinitat d’artistes de gran valor.
Tota manera cal destacar a tres arquitectes que no són només
grans artistes catalans sinó grans noms d’abast internacional.
Aquests són:
 Antoni Gaudí
 Josep Puig i Cadafalch
 Lluís Domènech i Montaner

Antoni Gaudí és potser el més genial i
conegut de tots. Les seves obres mostren una
genialitat darrera l’altra. Gaudí proposa
solucions arquitectòniques úniques en el món
cercant sempre un simbolisme i una reflexió
profundes en cada detall.

Antoni Gaudí

Casa Batlló

La Pedrera o casa Milà

12 Templewww.bachicompanyia.blogspot.com
Aïda Raurell
de la Sagrada Família

Casa Amatller

Josep Puig i Cadafalch

Casa de les punxes

Caves Codorniu


Lluís Domènech i Muntaner Hospital de Sant Pau

Castell dels tres dragons
Palau de la Música Catalana

LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER
L’Arquitecte del Palau

Lluís Domènech i Montaner (1850-1923) fou un arquitecte,
historiador, humanista i polític. També fou dissenyador de
tipografies i enquadernacions de llibres i il·lustrador. Fou un dels
principals protagonistes del Modernisme català.
Després de completar els seus estudis féu de professor, amb
alumnes tan prometedors com Gaudí, Puig i Cadafalch, Raspall o
Jujol.
Va escriure diversos llibres tècnics d’arquitectura i col·laborava
sovint amb diaris i revistes de l’època (La Renaixença, Lo
Catalanista, Revista de Catalunya, El Diluvio i La Veu de
Catalunya. També creà el setmanari El Poble Català). Escrivia
sobre art, arquitectura i sobretot, sobre política. Li interessaven
les relacions entre Espanya i Catalunya, i com aquesta havia de
lluitar per mantenir el seu caràcter propi. En aquest sentit, els
títols Conservació de la personalitat de Catalunya (1912) i La
Política tradicional d'Espanya: com pot salvar-se'n Catalunya
(1919) són prou clars en les dificultats polítiques de l’època.


Sens dubte es va comprometre políticament amb el catalanisme.
Formà part de diversos partits polítics i fundà la Unió
Catalanista. Des d’aquest partit, el seu amic Enric Prat de la
Riba va escriure Les Bases de Manresa, un text on es demanava
a Madrid per primera vegada el retorn de les institucions
Catalanes. A principis del segle XX impulsà la creació de la Lliga
Regionalista, el partit Catalanista més important de la seva
època. Arribà a ser diputat al congrés de Madrid i després ocupà
altres càrrecs de gran rellevància.
Com a arquitecte, sovint es diu que Domènech i Montaner va
iniciar el moviment Modernista de Catalunya. Amb l’escrit En
busca d'una arquitectura nacional publicat a La Renaixença el
1878, manifestava la importància dels elements tradicionals i
propis dins d’un estil de caràcter global. No és estrany que amb
els seus amics del Centre Excursionista de Catalunya anés arreu
de Catalunya cercant esglésies romàniques, les primeres obres
d’arquitectura i art pròpiament catalans.


En les seves obres, Domènech i Montaner es va avançar a les
propostes arquitectòniques europees, amb un llenguatge
innovador i una arquitectura fonamentada en un nou concepte
integrador de totes les arts. És a dir, en les seves
obres, combina estructures de ferro i maó vist, amb una riquesa
decorativa excepcional que no descuida detall.
Mosaics, ceràmiques, vitralls, escultures de pedra... disposats
amb exquisida harmonia, que confereixen als edificis un aspecte
grandiós.
Dues de les seves obres són Patrimoni de la Humanitat per la
UNESCO: El Palau de la Música Catalana i l’Hospital de Sant
Pau.
Actualment la seva casa de Canet de Mar és un Museu dedicat a ell
i la seva obra.

EL PALAU DE LA MÚSICA CATALANA.
Ubicació, projecte i Orfeó Català
El palau de la música esta situat al carrer Sant Pere Més Alt
número 6, Barcelona. És prop de la part antiga de la ciutat,
on hi ha la catedral i la plaça St. Jaume.
L’Orfeó Català, societat coral creada el 1891 per Amadeu
Vives i Lluís Millet, va encarregar el 1904 a l’arquitecte Lluís
Domènech i Montaner que dissenyés la seva seu social. El
projecte va estar acabat ràpidament i aprovat de seguida. El
1905 començaven les obres en un solar de forma irregular.
3 anys més, tard al 1908 es va inaugurar.
L’obra es va pagar per subscripció
popular. Industrials, financers,
il·lustrats i amants de l’art i la
música... hi van posar diners. De fet
60 anys abans ja s’havia pagat el
Gran Teatre del Liceu de Barcelona,
d’aquesta manera.

Orfeó Català
El palau de la música va ser dissenyat per complir totes les
funcions de l’Orfeó Català: sala de concerts, sales d’assaig,
sales de reunió i de trobada, arxiu, despatxos, etc.

Lluís Millet i Amadeu Vives,
fundadors de l’Orfeó Català

Pedra inaugural
21 Aïda Raurell www.bachicompanyia.blogspot.com del Palau de la
Música Sala de
Sala d’assaig reunions

Els col·laboradors de Domènech i Montaner

Domènech i Montaner va fer el projecte
global del Palau, el seu disseny, i en
controlà les obres. Com ja saps, va
plantejar un edifici que no era només
arquitectura, sinó que incloïa altres arts
com l’escultura, la ceràmica, el mosaic, el
treball del ferro i del vidre. Com que ell no
dominava totes les tècniques va envoltar-
se dels millors artistes especialistes del
seu temps, que es van dedicar a realitzar
la decoració. És per això que el Palau és
una obra majúscula, perquè cada detall,
cada element és una obra d’art de gran
valor per si mateixa.
Anem a conèixer millor els artistes
23 col·laboradors de Domènech i Montaner.
Aïda Raurell www.bachicompanyia.blogspot.com

Miquel Blay. Escultor
català d’Olot, que es
va formar a Barcelona,
París i Roma. Destaca
per les seves obres
realistes i idealistes. És
un dels millors
escultors modernistes.

Mirades d’admiració al Conjunt escultòric
La cançó Catalana.
En els detalls es veu el valor de l’artista.


Eusebi Arnau. Escultor
català que destacava en
l’escultura aplicada a
l’arquitectura.
Al Palau destaquen el tors
de les divuit muses de
l’escenari, que toquen
instruments diferents.
La part inferior és obra de
Mario Maragliano. Músic
i mosaïcista italià que va
col·laborar també amb
Gaudí.


Pau Gargallo. Escultor català
amb una trajectòria excepcional.
Va treballar de forma excel·lent
estils tan diversos com el
Modernisme (a sota), el
Noucentisme i l’Avantguarda
(dreta).
La cavalgata de les Valkíries a
la boca de l’escenari del Palau


Lluís Bru. Sens dubte el millor
mosaïcista català del Modernisme.
Realitzà la majoria de mosaics del Palau.


Façana antiga
L’edifici està situat enmig de
carrers estrets, pel qual és
difícil copsar el total de les
façanes.
Són fetes amb maó vist, un
material considerat pobre, però
que Domènech i Montaner posa
en valor ja que és propi de
l’arquitectura tradicional
catalana.
En la façana lateral hi ha un
seguit de finestrals amb vitralls.
En la façana principal hi ha
diversos elements a destacar


Façana antiga

La Façana principal està dividida
en tres parts:
 Coronament
 Cos format per un balcó amb
columnes en trencadís
coronades per bustos de músics
 Planta baixa on hi ha l’entrada i
les taquilles antigues.
 A l’angle que uneix les dues
façanes hi ha un grup escultòric
de Miquel Blay.

Façana antiga. Entrada

Antiga taquilla

Escut de Catalunya
Damunt la porta


Antiga entrada de carruatges

Façana antiga. Cos central amb balcó

Busts de músics

Balcó amb
columnes de
trencadís


Vista nocturna de la façana del Palau


Façana antiga. Cos central. Bustos de músics


Façana antiga. Coronament
Gran mosaic on Homenatge a la Cúpula en forma d’ou
l’Orfeó Català entona bandera Catalana amb on hi ha la senyera i
La Balanguera (himne l’Orfeó i Montserrat al la creu de Sant Jordi
de les Illes Balears) fons


Façana antiga. Coronament i detall de la farola


Façana antiga. Angle de les façanes
A l’angle format per les dues
façanes principals hi destaca un
grup escultòric realitzat en
pedra titulat La cançó popular
catalana.
Hi ha dos personatges principals:
Sant Jordi, situat a dalt com a
protector, i una musa, que
dóna qualitat a la música.
A la dreta hi ha: un pagès, un
pescador i un noi, símbol del
treball.
A l’esquerra hi ha: una burgesa,
canalla i una maternitat, símbol
de la família.

Sant Jordi

pescador
burgesa

Maternitat
noi
queda
darrere la
canalla pagès
La canalla
musa


Vestíbul i escala d’accés


Sostre de
ceràmica Escala d’accés
a la sala de
concerts

Columnes
de pedra

Fanal

Vitralls


Aquesta escala era a l’aire lliure, per això s’hi van posar grans fanals


Sostre amb
decoració
floral en
ceràmica

Aquests
finestrals es van
afegir anys més
tard. En un
principi, les
arcades eren a
l’aire lliure i s’hi
aturaven els
carruatges.

Sala Lluís Millet
Situada al primer pis, davant de la sala de concerts, hi ha una
sala d’espera dedicada al mestre Millet, músic i fundador de
l'Orfeó Català.
Es tracta d’una sala buida, per a trobar-se amb amics i
coneguts durant l’entreacte del concert. També s’hi fan actes
socials i rodes de premsa.
Decorativament, destaquen els vitralls, que comuniquen la sala
amb l’exterior a través del balcó amb columnes de
trencadís que donen a la façana. Al centre hi ha una
imponent làmpada modernista de ferro i vidre.
Posteriorment s’hi han afegit bustos de músics catalans com
Pau Casals, Eduard Toldrà o Frederic Mompou. També s’hi
han afegit unes pintures modernistes de caràcter simbòlic.


Una bonica
combinació:
Vitralls i
columnes de
trencadís.


Sala de Concerts.


Sala de Concerts.
La Sala de Concerts del Palau de la
Música és l’element més destacat de
tot l’edifici, tant per la seva bellesa,
com per la seva bona acústica.
Té una cabuda de 2049 espectadors
distribuïts en platea, dos pisos, i
tribuna de l’orgue.
La sala fou construïda amb un entramat
metàl·lic que deixa un gran espai
central totalment lliure. La il·luminació
prové de l’exterior gràcies als grans
finestrals envitrallats que recorren les
parets exteriors de l’edifici i la
claraboia en forma d’esfera invertida
que simbolitza el sol.
La decoració de la sala és un esclat de
57 Aïda Raurell www.bachicompanyia.blogspot.com llum i color. És una referència
constant a la natura.

Claraboia de vitrall
Roses de ceràmica

Làmpades
de ferro i
Mosaics Paó reial flors de
vidre

Escultures

Columnes orgue
mosaic
Muses
pedra i Vitralls de dos
mosaic pisos d’alçada
Barana
58 de ferro i

vidre


Els colors de la sala de concerts canvien segons la llum del dia.

Sala de Concerts. Esclat de color



La claraboia central fou realitzada pel vitraller Antoni Rigalt

Aquesta claraboia
simbolitza el sol
envoltat de muses.
És també una entrada
de llum natural.


Sala de Concerts. Detalls decoratius

Pegàs o cavall
alat de
l’escultor
Eusebi Arnau,
envoltat de
diversos
elements
decoratius.

Al Palau hi ha constants homenatges als grans músics de la història.

Detall de la barana. Es
pot apreciar la combinació
de materials (ferro, vidre,
ceràmica i pedra),
característica principal de
la decoració del Palau de
la Música.

Vitralls en penombra
de la sala de concert.
Flors, garlandes, la
senyera i caragolets
de mar.

Boca de l’escenari
L’arc que divideix la sala de concerts de l’escenari està dominat
per dos grups escultòrics de Pau Gargallo que contraposen la
música culta a la música popular. Això vol dir que al Palau tots
els estils de música són benvinguts, que tots poden sonar al
Palau de la Música.
Banda esquerra: Homenatge a la
música popular.
 Salze (simbolitza els valors
tradicionals) i noia amb garlandes.
El conjunt es refereix a la cançó Les
flors de Maig de Clavé que diu
“...sota d’un salze n’hi ha una nina,
trena joiosa son ric cabell d’or...
Teixint matisada guirnalda...”
 Bust de Josep Anselm Clavé,
fundador dels cors de Clavé, autor
70 Aïda Raurell www.bachicompanyia.blogspot.com de Les Flors de Maig. Lluís Millet
l’admirava molt.

Boca de l’escenari

Banda dreta: Homenatge a la
música culta (aquella que
requereix coneixements per a
ésser apreciada)

 Cavalcada de les valquíries (dones guerreres de la tradició
nòrdica) en homenatge a la l’òpera La Valquíria de Richard
Wagner. En aquell temps eren habituals a Barcelona les “Societats
Wagnerianes”, on es reunien els aficionats a la música de Wagner i
organitzaven concerts. Molts dels membres de l’Orfeó hi formaven
part.
 Columnes dòriques que simbolitzen la tradició
71 Bust dewww.bachicompanyia.blogspot.com
 Aïda Raurell Beethoven, considerat el “pare” de la música moderna.

Música Culta:
es necessiten
Música Popular: són les coneixements musicals
cançons tradicionals per a apreciar-la
Escut de
l’Orfeó Català

Salze
Cavalcada de
les Valquíries
Bust de Josep
Anselm Clavé
Columnes
dòriques


Noia amb garlanda de fulles i flors Bust de Beethoven

Escenari
El més destacable de l’escenari és el
conjunt escultòric format per les
divuit muses fetes per Eusebi Arnau
i Mario Maragliano.
Segons la mitologia grega, les muses
són nou germanes que inspiren als
artistes per crear les seves obres.
Totes són deesses de la música
(d’aquí ve el nom, musa/música) i
cadascuna és deessa d’alguna altra
cosa: el teatre, la dansa,
l’astronomia, les matemàtiques, etc.
Les muses del palau són fetes de
terracota i mosaic sobre un fons de
ceràmica en trencadís. Cada musa
toca un instrument diferent

Escenari
L’escenari del Palau de la Música és de fusta amb grades per tal
que els músics puguin veure el director i també per oferir a
l’espectador una millor visió de conjunt.
Al centre de les muses hi ha una doble porta amb la senyera
realitzada en mosaic.
Destaca l’imponent orgue disposat al centre. La consola (teclat) de
l’orgue queda fora de la vista del públic i està decorada amb
una senyera feta amb mosaic.
A banda i banda de l’orgue hi ha grans vitralls com els de la sala
de concerts.
Finalment, una curiositat: dos balcons amb localitats per a
espectadors que volen escoltar el concert des d’un punt de vista
diferent. En casos esporàdics també hi ha membres del l’Orfeó
que canten des d’allà dalt.

Vitralls
Orgue Balcó amb
localitats

Senyera
Muses Muses

Escenari de fusta
amb grades

Orgue (tubs exteriors) del Palau de la Música. L’organista el
toca des de la consola (teclat), que no es veu des del públic.
Damunt la consola hi ha un mosaic amb la senyera. Aquest
orgue va permetre escoltar aquest instrument per primera
vegada en un lloc que no era una església.
EL 2003 es va restaurar l’orgue. Es va pagar amb l’apadrinament
dels tubs per part d’empreses i particulars.


Ampliació del Palau
A finals de segle XX es va encarregar una ampliació de l’edifici del
Palau per a poder fer sales d’assaig, encabir la biblioteca i l’arxiu de
l’orfeó així com oficines de la Fundació Palau de la Música.
L’ampliació fou a càrrec de l’arquitecte Òscar Tusquets.


La part més vistosa de l’ampliació
del palau és una de les noves
façanes, feta de maó vist, on es
reprodueix un arbre.
Ara bé, es féu també una nova sala
de concerts, el Petit Palau,
situat a onze metres sota terra.
És un espai d’acústica excel·lent
ideal per a concerts de cambra
(amb pocs músics).


Curiositats. Un edifici singular

La singularitat del Palau ha estat reconeguda diverses vegades:
 El 1908, un any després de la seva inauguració, va guanyar el
Concurs annual d’edificis artístics convocat per l’ajuntament
de Barcelona.
 El 1971 va ser declarat Monument Nacional.
 El 1997 la UNESCO el va declarar Patrimoni de la Humanitat.


Curiositats. La música al Palau
 El Palau de la Música ha estat escenari dels
millors músics catalans i internacionals del
segle XX i s’hi pot escoltar música de tots
estils. S’hi han estrenat desenes d’obres
musicals tant d’autors catalans com
estrangers.
 Actualment molts grups musicals inclouen el
Palau en les seves gires de concerts. Són
molts els músics que tenen la fita de fer
almenys un Palau.
 El Primer Palau és un conjunt de concerts on
s’ofereix fer un concert al Palau als millors
músics joves de Catalunya.
 Hi han debutat grans músics com la soprano
Victòria del Àngels.

Curiositats. La política al Palau
Al llarg de la seva història, el Palau també
ha acollit actes no relacionats amb la
música. Els grups polítics catalans han
considerat el Palau com un edifici que
simbolitza la nació Catalana, i hi han
celebrat commemoracions i reunions
amb centenars d’assistents.
En aquest sentit, els dos dictadors espanyols del segle XX , han
afectat al Palau o a l’Orfeó d’una o altra manera:
Miguel Primo de Ribera van tancar-lo quatre mesos.
En el Franquisme es va castellanitzar el nom, per exemple en una
ocasió s’anunciava que cantaria el “Orfeón que dirige el
maestro Millet” per evitar dir Orfeó Català. Aquest concert va
començar amb l’himne franquista Cara al sol, que Millet va
dirigir amb els braços immòbils contra el cos.

Curiositats. Els Fets del Palau
Els Fets del Palau van succeir el 19 de Maig de 1960 coincidint amb
una visita del dictador Francisco Franco a Catalunya.

En aquells anys hi havia
cançons prohibides i, dies
abans dels concerts, els
músics havien de
presentar el repertori a
les autoritats per tal
d’aconseguir l’aprovació. I
això va fer l’Orfeó Català
quan preparava un
concert per commemorar
el centenari del poeta
Joan Maragall.


Curiositats. Els Fets del Palau
Excepcionalment es va autoritzar El cant de la Senyera al Palau.
En saber que Franco assistiria a l’acte, es va prohibir la cançó en
el darrer moment. Però ja havia corregut la veu i la gent
esperava escoltar-la. Quan havia de sonar, part del públic es
va posar dret i van començar a cantar-la i es van llançar
paperets reivindicatius des del segon pis cap a la platea, on hi
havia Franco.
El concert es va suspendre immediatament i va haver-hi moltes
detencions, d'entre les quals, Jordi Pujol, un jove metge
defensor de Catalunya. Pujol fou acusat d’instigar els
aldarulls, fou sotmès a un consell de guerra (judici militar
molt dur) que el condemnà a set anys de presó.
Fins l'any 1967 no va poder ser interpretat El cant de la Senyera
legalment. Després del franquisme, Jordi Pujol fou president
de la Generalitat de Catalunya durant 23 anys.

Curiositats. El Cas Palau o Cas Millet
Recentment la institució ha estat d'actualitat per la
investigació del seu director Fèlix Millet (besnét de Lluís
Millet, cofundador de l’Orfeó Català).
Sembla ser que Millet s’ha apropiat il·lícitament de diners (fins
a 34 milions d'euros) destinats a l'Orfeó i el Palau però que,
es cobraven mitjançant la Fundació Orfeó Català-Palau de
la Música Catalana, que ell gestionava. Millet, sembla que
va desviar aquests diners a comptes propis i no als de
l’Orfeó. El cas està pendent de judici.


92Més informació a
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/etiqueta/modernisme/

PMC Aïda

Recomendados

Recomendados

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Mais procurados (18)

Semelhante a PMC Aïda

Semelhante a PMC Aïda (20)

PMC Aïda