1. JA N’HI HA PROU!
Edició especial de les publicacions Catalunya, l’Accent i la Directa GENER 2011 - 40.000 EXEMPLARS - DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA
Les pensions,
amenaçades pel govern
Després de la reforma laboral,
ara volen passar les tisores
per les pensions i amenacen
amb una privatització
de la sanitat.
Els bancs i els seus fons
privats de pensions,
principals beneficiaris
del clima d’incertesa.
E
l Govern espanyol ha previst per al proper 28 de
gener aprovar una retallada en l’edat de jubila-
ció i situar-la als 67 anys. Mig any després de la
vaga general, i un cop aprovada la reforma
laboral, l’objectiu del govern és retallar les pensions.
Mentre això passa, cada vegada se sent més el discurs
de pluja fina sobre un “inevitable” pagament dels ser-
veis sanitaris per part dels malalts. L’actual Govern
espanyol, tal com abans feren alguns països com ara
Xile durant l’època de Pinochet, ha esdevingut un apli-
cat alumne de les directrius neoliberals.
Gener de mobilitzacions Economistes denuncien 30 anys de
contra la retallada pàg. 3
les mentides de l’estat 4-5
pàg.
retallades socials pàg. 6
D E L
esenes de plataformes d’arreu del territori s’han n l’ofensiva per a retallar les pensions, a política pac-
coordinat per establir un calendari de mobilitzacions la propaganda governamental ha uti- tista dels sindi-
per aquest proper mes de gener. L’objectiu d’aques- litzat diverses fal·làcies com per cats oficials, la
tes mobilitzacions és ajudar a generar un clima social sufi- exemple basar exclusivament un suposat dretanització política i
cientment contestatari per tal que el govern decideixi sus- problema d’equilibri financer de la Segure- el procés d’integració
pendre l’aprovació del decret sobre pensions. L’objectiu de tat Social en l’envelliment de la població, o europea han suposat
fons d’aquestes mobilitzacions també és el de subvertir insinuar que les pensions actuals són in- Vicenç Navarro importants retallades
l’actual dinàmica derrotista en el camp social i començar a sostenibles quan és un dels sistemes amb retribucions més en drets laborals. Ras
engruixir el múscul de la classe treballadora per plantar ca- baixes de l’occident europeu. Diversos economistes ho de- i curt, la classe obrera Assemblea de Roca (1976)
ra a les polítiques antisocials. nuncien en publicacions silenciades pels grans mitjans. tenia més drets laborals el 1976 que avui en dia.

2. 2 JA N’HI HA PROU!
Aturem la retallada de les pensions
JA N’HI HA PROU, LES NOSTRES VIDES NO SÓN UN NEGOCI!
Qui hi ha al darrera
D
esprés de la vaga ge- ments s’amaga una voluntat litat, relaxar les lleis d’immi- públic representa un model
neral del 29 de se- especulativa i neoliberal: eli- gració, reduir la precarietat i de solidaritat i redistribució
d’aquesta publicació? tembre del 2010, el
Govern espanyol con-
minar el sistema públic de
pensions i substituir-lo per
fer el sistema més progressiu
per tal que els més rics paguin
que, lluny de ser el millor pos-
sible, aconsegueix disminuir
tinua amb la seva política de plans privats de pensions en més, ja que així es podria la desigualtat que imposa el
D
es de ja fa molts mesos, un seguit de col·lectius i orga- retallades socials i, lluny de mans del capital financer incrementar el nivell de cotit- capitalisme.
nitzacions socials hem iniciat dinàmiques de treball de derogar la Reforma laboral o (bancs, caixes i assegurado- zació i es milloraria el nivell
denúncia i autoorganització davant la crisi. Denun- els Plans d’ajust del sector res), els mateixos que ens han de pensions existent. L’aprovació de la reforma
ciem no només que la crisi l’estem pagant els treballadors i públic, ha engegat noves reta- està prevista pel 28 de gener i
treballadores mentre que els qui l’han provocada són qui llades socials (com l’acaba- davant aquest nou atac cre-
amb més lleugeresa se n’estan sortint, sinó també que ment de les ajudes als aturats Fem una crida a fer sentir la nostra iem que són la lluita i la mobi-
aquestes crisis són inherents al sistema capitalista, i que i les privatitzacions d’aero- lització unitàries les que ens
aprofitant l’actual crisi s’està intentant imposar les polítiques ports). La darrera, i possible- veu d’una forma clara i contundent permetran encarar amb força
neoliberals i antisocials que el capitalisme fa temps que ment la més greu d’aquestes un moment històric, on amb
somia. retallades socials serà la Re- a les mobilitzacions que es faran la nostra acció i determinació
A banda d’això, també treballem per l’autoorganització
forma del sistema públic de
pensions, incrementant l’edat
arreu del territori del 17 al 23 haurem de demostrar en qui-
na societat volem viure. La de
dels treballadors i treballadores, conscients que les conques-
tes socials no han vingut mai atorgades per poders polítics
de jubilació i el període neces-
sari de cotització. Això impli-
de gener i en les mobilitzacions l’explotació i la soledat més
salvatges o aquella on mitjan-
aliens sinó arrancades a l’estat per la força de les organitza- carà que aquells que ara som generals del 27 de gener çant el repartiment de la ri-
cions obreres. Per això hem impulsat un seguit de mobilitza- treballadors, i molt especial- quesa, el treball i la solidaritat
cions i d’espais de participació on poder proposar les accions ment els joves i les dones, tin- portat a la crisi i que prete- Si amb un sistema públic el ens permeti desenvolupar en
per intentar subvertir la dinàmica derrotista a què ens volen drem pensions de jubilació nen, dia a dia, fer de les nos- 73,5% de les pensions està al llibertat la nostra vida.
sotmetre les forces del capitalisme. cada vegada més baixes. tres vides un negoci per enri- llindar de la pobresa i més del
quir-se encara més. Ens 10% d’avis i àvies no reben Fem una crida a fer sentir
És en aquesta doble línia que ens hem coordinat per pro- Per dur a terme aquesta menteixen quan diuen que el cap ingrés, què podria arribar la nostra veu d’una forma cla-
testar contra la retallada de les pensions i per dir que ja n’hi nova retallada, la classe polí- sistema de pensions farà fal- a passar amb un sistema pri- ra i contundent a les mobilit-
ha prou de retrocedir i que ara és l’hora de plantar cara i fer tica, molts dels “experts” eco- lida, perquè no és el nombre vat? Les pensions públiques zacions que es faran arreu del
un cop de força per aturar l’onada antisocial que ens cau al nomistes que ens van vendre de treballadors el que deter- representen un pilar fona- territori durant la setmana del
damunt. les receptes que ens han por- mina la sostenibilitat de les mental del nostre sistema de 17 al 23 de gener i en la jor-
tat a aquesta crisi i la major pensions, sinó la seva capaci- drets socials i s’ha aconseguit nada de mobilitzacions gene-
Som plataformes i col·lectius d’arreu del territori. L’As- part dels mitjans de comuni- tat de produir riquesa, capaci- gràcies a la lluita obrera sos- rals convocada pel 27 de ge-
semblea de Barcelona i la Plataforma pels Drets Socials de cació, ens intenten convèncer tat que cada vegada és major. tinguda durant molts anys ner.
València. La Mesa Cívica pels Drets Socials de Girona i la Pla- del fet que l’actual sistema I si el que falta són treballa- d’esforç i en condicions políti-
taforma de Lluita contra les Retallades d’Alacant. Les Coordi- públic de pensions és inviable, dors cotitzants, sembla que ques molt difícils per la mil- ATUREM LA RETALLADA
nadores Repartim el Treball i la Riquesa de Castelló de la a causa de l’envelliment de la amb un 20% d’atur el que cal lora de les nostres condicions DE LES PENSIONS
Plana i del Camp de Tarragona. Col·lectius de Lleida i població, pronosticant la seva no és allargar l’edat de jubila- de vida. En temps on s’imposa Ja n’hi ha prou,
Mallorca. Assemblees comarcals pels drets socials de l’A- suposada insostenibilitat. Pe- ció dels 65 als 67 anys, sinó l’individualisme i el benefici les nostres vides
noia, del Garraf, del Penedès i del Maresme. Els moviments rò darrere d’aquests argu- polítiques d’ocupació de qua- privat, el sistema de pensions no són un negoci!
populars de Sabadell i Terrassa, l’Assemblea de Barri de
Sants. I desenes de col·lectius que arreu s’estan sumant dia a
dia a participar en les mobilitzacions d’aquest gener i a
repartir els 40.000 exemplars d’aquesta publicació.
I la publicació que teniu a les mans l’hem elaborat els
equips de redacció de tres publicacions vinculades als movi-
ments populars: el Catalunya -portaveu de la Confederació
General del Treball de Catalunya i les Illes Balears-, L’ACCENT
-periòdic quinzenal de l’esquerra independentista- i el set-
manari La Directa -publicació dels moviments socials-.
www.revistacatalunya.cat - com-cgt-cat@cgtcatalunya.cat
977 340 883 (dimecres tarda).
Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus
www.laccent.cat - ppcc@laccent.cat Subscripcions: 646 981 697
Distribució: 615 544 715 Publicitat: 616 073 328. c. Maldonado, 46
baixos, 46001 València. c. Tordera, 34 baixos, 08012 Barcelona
SETMANARI DE COMUNICACIÓ
DIRECTA
www.setmanaridirecta.info
directa@setmanaridirecta.info
935 270 982 - 661 493 117
c. Radas 27, 08004 Barcelona

3. JA N’HI HA PROU! 3
Comença la batalla per les pensions
✑ JA N’HI HA PROU! ment drets socials. Però n’hi
ha més. Una d’elles gira al vol-
E
l 28 de gener el Govern tant del fet que aquetes me-
espanyol pretén tancar sures semblen cercar promo-
una proposta de refor- ure els anomenats “plans de
ma del sistema públic pensió privats”. Aquests, en
de pensions que traslladarà al definitiva, són simplement
Congrés de diputats per a la plans d’estalvi gestionats per
seva aprovació. Si es concreten entitats financeres. Actual-
les propostes que han trans- ment, en el conjunt del pla-
cendit en les diverses reunions neta, algunes de les principals
del pacte de Toledo, les pen- reserves de capital estan en
sions perdran entre un 20 i un aquests plans privats que, a
30% de poder adquisitiu i una l’Estat espanyol, els gestionen
part de la població veurà res- les mateixes entitats que fa
tringit el seu dret a accedir-hi. anys aventuren el col·lapse
La contestació social a aques- del sistema públic de pensi-
tes mesures seran claus per al ons. Paradoxalment, a dife-
desenllaç final de la batalla que rència de la Seguretat Social
s’obre entorn un dret social tan que mai ha tingut dèficit, els
bàsic com són les pensions. plans de pensions privats so-
vint han perdut part del seu
La Reforma de la Seguretat valor, com l’any 2008 que van
Social que està preparant el caure un 9% i el 2010 al vol-
Govern espanyol serà la reta- tant d’un 2,6%. De fet, única-
llada més important dels dar- deixarà de cobrar entre un 30 i da en el marc del Pacte de To- El Govern espanyol prepa- En definitiva, la reforma de ment els plans de més de 15
rers 30 anys. Una devaluació un 40% de la pensió, mentre ledo és l’ampliació del període ra a més la restricció de la la seguretat social portarà a anys d’antiguitat, que són la
de drets que es dóna en el greu que la penalització actual os- que es demana per tenir una viduïtat només per a aquells una minva considerable del minoria, han donat rendibili-
context social en el que el 55% cil·la entre el 12 i el 18%. pensió del 100%, que passarà cònjuges que depenguin eco- poder adquisitiu de les pen- tats superiors a la inflació.
dels actuals 35 anys a 40 nòmicament de forma abso- sions i en limitarà l’accés a
anys. Aquest canvi afectarà luta del treballador mort, i es una part de la població treba- Només un suport ampli de
Serà la retallada més important previsiblement a tots els tre- preparen noves restriccions lladora. Les implicacions polí- la campanya de mobilitzacions
balladors, atenent al fet que de les invalideses, mitjançant tiques d’aquestes mesures ciutadanes i de la possible vaga
dels darrers 30 anys probablement es reduirà la la modificació de la forma de són moltes i profundes. Per general previstes per aquest
pensió un 2% per cada any càlcul i a través de les direc- una banda, s’empitjoren unes gener podran aturar o condi-
dels pensionistes actuals no Una segona mesura plante- que no s’arribi als 40 de cotit- trius als tribunals mèdics per percepcions per jubilació que cionar la proposta de reforma
arriben al Salari Mínim Inter- jada és l’ampliació del període zació, reduint una mitja del tal que donin menys baixes i ja són les més baixes de l’Eu- plantejada des del govern i el
professional. La prestació de de cotitzacions que s’agafa per 10% més les prestacions. declarin menys incapacitats. ropa dels 15, retallant nova- parlament espanyols.
jubilació novament serà la més a calcular la prestació (base
afectada, i no només amb l’a- reguladora), que passarà dels PRINCIPALS PUNTS DE LA REFORMA DE LA SEGURETAT SOCIAL PROPOSADA
ugment de l’edat ordinària als actuals 15 anys a 20 anys. PRESTACIÓ FINS ARA PROPOSTA DE REFORMA PROPOSTA CEOE
67 anys, sinó sobretot amb im- Segons les estadístiques que
Jubilació
portants modificacions del càl- elabora la mateixa Seguretat
- Edat ordinària de jubilació 65 anys 67 anys 70 anys
cul que reduiran fins a un 30% Social, aquesta mesura reduirà
les prestacions finals. un 8,3% les prestacions finals - Mínim cotització per jubilació 15 anys 20 anys 25/30 anys
del conjunt dels pensionistes. - Cotització per tenir 100% jubilació 35 anys 40 anys 50 anys
La modificació de l’edat or- També es pretén ampliar de 15 - Cotitzacions per calcular jubilació 15 anys 20/25 anys Tota la vida
dinària de jubilació a 67 anys a 20 anys el període mínim per Jubilació parcial Augment requisits, restriccions
causarà una penalització de a tenir dret a la jubilació. A- Viduïtat
dos anys més a totes les perso- quest augment pot deixar sen- - Dret a la prestació casats No cal dependència Han de dependre econòmicament Important reducció
nes que es jubilin anticipada- se dret a aquesta prestació a Invalidesa
ment (reducció d’entre un 6% i totes aquelles persones, sobre- - Dret a la prestació Es farà dependre la pensió de les cotitzacions
un 8% per any). Aquest fet tot dones i precaris, amb vides Subsidi d’atur majors 52 anys
reduirà entre un 12% i un 16% laborals més baixes.
- Dret a la prestació Augment requisits, restriccions
les actuals prestacions. Així,
Recàrrec manca de mesures en Accidents de Treball
una persona que vulgui jubilar- Una altra mesura anunci-
se anticipadament als 62 anys ada i aparentment ja acorda- - Dret al recàrrec Possible progressiva eliminació
✑ JA N’HI HA PROU!
L’atac a la jubilació, una retallada També és important recor-
dar com el 1985 la quantia a
L
a Seguretat Social és un percebre es calculava fent la
terreny especialment sen-
sible, ja que afecta les
més de la Seguretat Social mitja dels dos millors anys dels
darrers 10 anys (a triar pel tre-
rendes de les capes socials més ballador), després va augmen-
vulnerables. Els diferents go- verses reformes. En cadascuna ceben les visions més catastro- ledo de 1995. En definitiva, per poder mantenir-se. Però a- tar per ser la mitja dels darrers
verns espanyols posteriors al de les modificacions legals els fistes i conservadores i que, de a la majoria de la població sig- quest concepte solidari està 8 anys, per incrementar-se a 10
franquisme han anat promul- mateixos agents socials sig- moment, mai ha existit- i fer, nifica treballar més anys per a en crisi, amb les contínues re- anys, i posteriorment als 15
gant lleis que han dificultat l’ac- nants (Govern, patronals i sin- per fi, sostenible el sistema. rebre menys prestacions. tallades en aquestes presta- anys actuals.
cés de la població a les presta- dicats CCOO i UGT) han argu- cions en els darrers anys. A
cions i refent els càlculs de les mentat els canvis sobre la base L’enduriment gradual de les LA JUBILACIÓ, SEMPRE inicis dels anys 80 es podia Alhora, el 2007 es va res-
pensions per aconseguir im- d’unes suposades millores molt condicions per percebre pres- EN EL PUNT DE MIRA accedir a la prestació havent tringir considerablement l’ac-
portants reduccions. Com a re- difícilment apreciables, però tacions i a la seva reducció pro- Les pensions de jubilació pro- cotitzat només 8 anys, límit cés a la jubilació parcial, la més
sultat, actualment la majoria sobretot han defensat les con- gressiva (tant en les presta- venen del reconeixement so- que va augmentar a 10 anys el beneficiosa pels treballadors
dels pensionistes no arriben als tínues retallades en presta- cions d’atur com en les de cial del fet que a partir de 1985, a 12,5 anys el 1997, i que menors de 65 anys i creada per
600 € mensuals. cions i drets socials apel·lant a jubilació, viduïtat o incapaci- determinada edat els treba- actualment es troba en 15 preservar els drets en proces-
la responsabilitat de la ciutada- tat), ha tingut en els darrers lladors ja no han de prestar anys. Milers de treballadors sos d’acomiadaments col·lec-
La Seguretat Social ha vis- nia per contenir un suposat anys una preocupant accelera- serveis i tenen dret a una s’han quedat sense prestació tius, amb un enduriment gene-
cut en les darreres dècades di- dèficit públic -que només per- ció a partir dels Pactes de To- prestació substitutiva per a a causa d’aquestes reformes. ral dels requisits per accedir-hi.

4. 4 JA N’HI HA PROU!
Economistes de prestigi despu
Nombrosos economistes de ✑ JA N’HI HA PROU! fins i tot durant la crisi actual,
prestigi internacional s’han quan s’han perdut, al conjunt
L’
posicionat darrerament en argument demogrà- de l’Estat, més d’un milió de
contra la reforma del sistema fic per a justificar la cotitzants. Per a poder dir si
públic de pensions impulsada privatització de les aquest es pot mantenir, cal
pel govern espanyol. Plante- pensions. tenir presents tots els factors
gen que els arguments utilit- Des de fa 15 anys s’argumenta que el condicionen i els dife-
zats per a justificar la que l’envelliment de la pobla- rents problemes que els poden
reforma, plens de falsedats i ció farà perillar la suficiència condicionar.
mitges veritats, són un dels econòmica del sistema de
exemples més clars del frau pensions. L’increment de jubi- De quins factors depèn l’equi-
intel·lectual en que es basa lats/des i la reducció de la libri financer del sistema de
la política actual. És fals, natalitat faran disminuir el pensions?
diuen, que mantenir el sis- nombre de cotitzants a la Se- Els ingressos que nodreixen el
tema públic de pensions guretat Social mentre creixe- sistema públic de pensions a
actual comporti costos que ran aquells/es que en cobren través de la Seguretat Social
enfonsaran l’economia a mig una pensió. Això provocarà depenen de les cotitzacions
termini. Darrere aquests que no hi hagi prous recursos socials, aportades per la po-
arguments hi ha la voluntat per a finançar el conjunt de blació que treballa. El volum
de traspassar als bancs el pensions públiques. d’aquests ingressos no només
control de l’estalvi col·lectiu depèn de l’envelliment. Altres
en forma de plans de pen- Com influeix l’envelliment de factors que també el condicio-
sions privats. L’alternativa ha la població en la taxa de de- nen són: - El nivell d’ocupació
de ser garantir un sistema de pendència? i d’atur existents; - El nivell
pensions basat en l’equitat i L’envelliment de la població salarial; - El volum d’activitat
la solidaritat entre genera- comporta un increment de la econòmica i la seva evolució al
cions. Tot això és possible taxa de dependència, és a dir, llarg del temps, és a dir, el
fer-ho. Vicenç Navarro, Juan del número de pensionistes en creixement econòmic; - La dis-
Torres López i Alberto Gar- relació el de cotitzants. Aquest tribució de la renda; - La quali-
zón Espinosa (*) ho exposen increment implica que cada tat de l’ocupació; - La produc-
en un llibre publicat recent- treballador que cotitza sufragui tivitat del treball; - L’extensió
ment, on destrien les claus les pensions de cada vegada de l’economia submergida; -
per entendre la proposta de més persones. Augmenten, La taxa d’ocupació i de treball
reforma de les pensions. doncs, les despeses (pensions femení. Només quan tots o la
satisfetes) mentre cauen els majoria d’aquests factors evo-
ingressos (cotitzacions efectua- lucionessin negativament po-
des) generant el desequilibri dria parlar-se de problemes Segons l’informe de La Caixa de l’any 1995, el 2005 el principals amenaces a l’equili-
financer del sistema de pen- financers en el sistema públic bri financer del sistema públic
dèficit de la Seguretat Social havia de ser del -2,6% del
sions. de pensions. de pensions.
PIB el 2005 i, segons el BBVA, de -1,61%. En realitat va
tenir un superàvit del 0,33% i, comptant només la part Com influeix la qualitat de l’o-
contributiva, del 3,39%. L’estudi de FUNCAS del 2007,
L’envelliment de la població establia que el 2011 començaria el dèficit. De moment
cupació?
La generalització de l’ocupació
no necessàriament comporta sabem que el superàvit continua aquest 2010 (per exem- precària o de baixa qualitat
ple, del 0,9% del PIB el setembre de 2010 -9,48 milions també afecta molt negativa-
un desequilibri financer del sistema €) i es preveu també superàvit pel 2011. ment a l’equilibri financer del
(FONT: Elena Idoate, Seminari Taifa) sistema públic de pensions per-
de pensions què implica salaris més reduïts.
Això suposa un menor nivell de
Vicenç Navarro És inevitable que l’envelli- Com afecta l’atur en el sis- des. Per tant, fins i tot en condi- produeixi aquest creixement, cotitzacions socials.
ment de la població afecti de tema de pensions? cions d’un marcat envelliment, pot suposar un procés de des-
manera negativa el sistema Els alts nivells d’atur, especial- el sistema públic de pensions trucció de recursos i de deterio-
de pensions? ment en la població jove, i d’a- pot quedar plenament asse- rament econòmic. Els anàlisis
No. L’envelliment de la població turats/des de llarga durada gurat si l’economia és capaç de dels defensors de la privatitza-
no necessàriament comporta redueixen els ingressos a la garantir ritmes adequats d’acti- ció de les pensions es basen en
un desequilibri financer del sis- Seguretat Social. Els/les atura- vitat. Amb tot, cal remarcar que una anàlisis del creixement eco-
tema de pensions. L’augment des no poden cotitzar i, en con- la mera existència de taxes po- nòmic a partir de l’evolució del
del número de pensionistes es seqüència, no poden dedicar sitives de creixement econòmic PIB. L’experiència ha mostrat
pot compensar modificant al- recursos al sistema de pen- no garanteix per si sola la viabi- que les seves previsions no es
tres factors que també incidei- sions. Per contra, la disminució litat del sistema ni l’assoliment poden considerar ni creïbles ni
xen en l’equilibri entre ingres- de l’atur permetria incrementar d’un major progrés econòmic i rigoroses i que no han estat
sos i despeses de la Seguretat notablement els ingressos i en social. El creixement econòmic capaços de proporcionar pre-
Social. facilitaria l’equilibri. mesurat únicament a partir de diccions realistes.
Juan Torres López Què és l’equilibri financer del Com influeix la distribució de
sistema de pensions?
S’anomena equilibri financer
La disminució dels salaris reals que la renta a la inviabilitat del
sistema?
del sistema de pensions a la si- s’arrossega des de fa anys i l’increment La desigual distribució de la
tuació on els ingressos gene- renta afecta molt negativament
rats pel propi sistema són sufi- dels beneficis empresarials minva la el manteniment de l’equilibri
cients per fer front al pagament financer de les pensions. La dis-
de les pensions. L’equilibri fi- quantia recaptada de cotitzacions socials minució dels salaris reals que
nancer existeix quan les cotit- s’arrossega des de fa anys i l’in-
zacions socials en un determi- Quin paper té la major o l’evolució del Producte Interior crement dels beneficis empre-
nat moment són suficients per menor capacitat de generar Brut (PIB) no té en compte va- sarials minva la quantia recap-
fer front a les pensions d’aquest activitat econòmica sobre el riables com la qualitat de l’acti- tada de cotitzacions socials. A
mateix moment. Fins ara, a- sistema de pensions? vitat econòmica, les activitats l’Estat espanyol la caiguda de
quest equilibri mai ha perillat i Quan el nivell d’activitat d’una no monetàries, els danys al me- més d’un 10% en els darrers 30
el sistema públic de pensions economia és alt, les cotitzacions di ambient o el malbaratament anys de la participació dels
Alberto Garzón Espinosa sempre ha generat superàvit, socials solen ser també eleva- de recursos. Segons com es salaris en el PIB és una de les

5. JA N’HI HA PROU! 5
llen la reforma de les pensions
Com influeix en les pensions cada que, ja amb 60 anys, té un sions són aquells que tenen un
la baixa participació de les nivell de salut similar a la del menor percentatge de població
dones en el mercat de tre-
ball?
professor universitari als 70.
Proposar una edat de jubilació
S’han utilitzat sovint les prejubilacions de 50 a 65 anys treballant. Les
prejubilacions danyen la viabili-
Els ingressos que financen les igual per a tothom amb inde- per a reduir plantilles i la massa salarial. tat de la Seguretat Social. La
pensions vénen de les cotitza- pendència del desgast i condi- precarietat laboral dels joves,
cions socials dels treballadors i cions de salut que comporten Prejubilar un treballador amb molts que els comporta feines inesta-
de les quotes empresarials. les diferents feines és profun- bles, implica unes cotitzacions
Depenen, per tant, del volum dament injust. anys d’antiguitat minva les cotitzacions socials baixes i discontínues.
d’ocupació que hi hagi en una Aquesta precarietat, lluny d’as-
economia. Per això és impor- Algunes conseqüències de anys més que un petit burgès Com afecta en les pensions la segurar l’estabilitat dels treba-
tant que hi hagi la major taxa l’endarreriment obligatori de que, alhora, viu 2 anys més que discriminació salarial basada lladors de més edat, és fruit del
d’ocupació possible. A l’Estat l’edat de jubilació. un professional de classe mitja en l’edat? creixent poder empresarial i fa-
espanyol la taxa de participació En el nostre país, els anys de alta, que viu 2 anys més que un A l’Estat espanyol s’han utilitzat cilita la reducció general de
femenina en el mercat de tre- vida d’una persona depenen de treballador no qualificat, que molt sovint les prejubilacions salaris i de capacitat de defensa
ball és una de les més baixes de la seva classe social. En gene- viu 2 anys més que un treballa- per a reduir plantilles i la massa del conjunt dels treballadors.
la UE. Si fos similar a la de Suè- ral, un gran empresari viu 2 dor no qualificat amb més de 5 salarial. Prejubilar un treballa-
anys d’atur. La diferència entre dor amb molts anys d’antiguitat
el primer i l’últim és de 10 anys, que, en el millor dels casos és Extret del llibre: ¿Están en peligro las
Una edat de jubilació igual per a una de les mortalitats diferen-
cials més elevades de la UE (la
substituït per un de jove amb
menor salari, minva les cotitza-
pensiones públicas?. ATTAC 2010 // 3
euros // 72 pàgs. // (http;//www.attac.es)
tothom amb independència del desgast mitjana és de 7 anys). Una per- cions a la Seguretat Social. A
(*) V. Navarro, és catedràtic de la John
sona treballadora no qualifi- més, el treballador prejubilat Hopkins University (EUA) i de la Pompeu
i condicions de salut que comporten les cada cotitza per pagar les pen- passa de cotitzant a beneficiari, Fabra (Barcelona); J. Torres, és catedràtic
sions els mateixos anys que un afectant els comptes de la Se- d’economia de la Universidad de Sevilla;
diferents feines és profundament injust professional que li sobreviurà 6 guretat Social. De fet, els estats A. Garzón, és llicenciat en Ciències Econó-
anys. amb majors despeses en pen- miques.
cia, en canvi, hi hauria tres
milions de treballadores més
cotitzant, amb el consegüent
increment d’ingressos a la Se-
guretat Social. Les pensions a l’Estat espanyol
És bo allargar la vida laboral?
Aquesta mesura afecta a
tothom igual?
no són gens generoses
Què succeeix quan hi ha un Allargar la vida laboral pot ser
volum elevat d’economia sub- un benefici per a un catedràtic ✑ JA N’HI HA PROU! tema públic de pensions,
mergida? d’universitat, que gaudeix amb que comportarà una dis-
C
L’activitat econòmica que es la seva feina. En canvi, exigir-li om en d’altres drets socials, l’Es- minució d’entre el 20% i el
desenvolupa fora de la llei, com 2 o 5 anys més de treball a una tat espanyol se situa a la cua de 30% de les pensions en-
la denominada economia sub- persona de neteja de la ma- la Unió Europea dels 15 (UE-15) cara agreujarà més aques-
mergida, no genera cotitza- teixa universitat, que ha fet una en les pensions de jubilació. L’anun- ta situació i incrementarà
cions socials. Per tant, no con- feina pesada i repetitiva tota la ciada reforma del sistema públic de les taxes de pobresa i ex-
tribueix al sosteniment del seva vida, és una injustícia. De pensions incrementarà encara més clusió social en la tercera
sistema públic de pensions. En fet, varis estudis epidemiolò- aquesta diferència. edat.
paral·lel, el frau en la contrac- gics demostren com la salut del
tació generalment també min- professional universitari als 70 A l’Estat espanyol la pensió contri- Fins i tot ara, abans de
va la recaptació de recursos per anys és molt millor que la d’una butiva mitjana, és a dir, les obtingu- les retallades anunciades,
al sistema públic de pensions. treballadora manual no qualifi- des després d’haver cotitzat durant l’Estat espanyol es troba a
la vida laboral, és de 778,3 € nets al la cua de la UE en els re-
mes, amb 14 pagues. Aquesta xifra se cursos que dedica a les
situa molt per sota del salari mitjà a pensions. Hi dedica només
temps complert que, l’any 2010, el 9% del PIB, mentre la
ronda els 1400 € (un dels més baixos mitjana de la UE-15 és del
de la UE-15 i la meitat dels d’Anglate- 12%. La seva despesa per
rra o Holanda). Del total de pensio- cada pensionista és de
nistes, el 27,5% cobren la pensió 995€, la més baixa de la
mínima amb complements. Les quan- UE-15, lluny dels 2.785 € de
ties mínimes més freqüents oscil·len França.
entre 557,5€ i 725,2€, per a jubilació,
i 587,8€, per viduïtat.
Els ingressos de la majoria dels
receptors de pensions contributives,
el 55%, són inferiors al salari mínim
interprofessional. Els que tenen in-
gressos per sota del salari mitjà són
encara molts més, un 90% del total.
De mitjana, les pensions contributi-
ves cobreixen poc més del 80% dels
ingressos salarials previs. Són princi-
palment les dones, que han tingut ni-
vells salarials inferiors als dels ho-
mes al llarg de les seves vides
laborals i sovint han cotitzat menys
anys i de manera més interrompuda,
les més afectades per les pensions
baixes. L’anunciada reforma del sis-

6. 6 JA N’HI HA PROU!
Reformes laborals: CRONOLOGIES
DE LA RETALLADA
DE DRETS LABORALS
30 anys de retallades de drets Principals regressions
en els drets laborals
1984. S’incorporen nous
✑ JA N’HI HA PROU! sevol forma de prestamisme tipus de contractes even-
laboral, d’ETT, que van ser tuals i precaris.
U
n moment com l’ac- legalitzades i es van estendre 1985. S’augmenta de 10 a 15
tual de contínues mo- arreu els Països Catalans des els anys mínims de cotitza-
dificacions de la nor- de l’any 1994, passant a ser ció per tenir dret a jubilació.
mativa laboral és un part del nostre paisatge urbà. 1994. Legalització del pres-
bon moment per a girar la vista El llistat de retallades en els tamisme laboral, les ETT.
enrere i fer balanç de les refor- drets laborals i les prestacions Nova ampliació dels con-
mes laborals que s’han dut a continua amb els enduriments tractes temporals, amb més
terme a l’Estat espanyol des de dels requisits per accedir a les tipus de contractes d’obra i
la mort del dictador Francisco prestacions d’atur i jubilació, eventuals.
Franco. I el resultat no pot ser que ha vist minvar les quanties, Incorporació del contracte
més descoratjador: la classe la introducció lenta de múlti- d’aprenentatge, sense cotit-
treballadora tenia més drets ples formes de contractes tem- zació a la Seguretat Social.
laborals l’any 1976 que actual- porals i precaris, alguns d’ells Legalització de l’acomiada-
ment, i els ha perdut durant les sense ni tan sols obligació de ment dels treballadors en
tres dècades de monarquia cotització a la Seguretat Social, situació de baixa mèdica.
parlamentària en cada una de i un rosari de bonificacions a 1997. Els treballadors en
les reformes laborals. les empreses en les cotitza- situació de baixa que són a-
cions. comiadats no continuaran
LES INDEMNITZACIONS Desallotjament d’una fàbrica a Parets del Vallès (agost, 1986) rebent la prestació d’incapa-
ES REDUEIXEN A LA MEITAT Una simple lectura de les citat temporal, sinó la d’atur.
Un repàs de la normativa de anualitats. Actualment, el ma- anualitats (en la gran majoria criminant pel seu estat de sa- reformes laborals d’aquests Augment de les bonifica-
1976 ens duu a observar com, teix treballador acomiadat de de contractes). Per tant, la in- lut. Aquesta actuació empresa- 30 anys posa en evidència cions a la Seguretat Social
fruit de la pressió d’un potent manera “improcedent” no pot demnització s’ha reduït a la rial va ser legalitzada a partir que pràcticament s’ha retallat per a les empreses.
moviment obrer, existien drets triar si tornar a l’empresa o no, meitat en només 30 anys de de la Reforma Laboral de 1994, els drets dels treballadors en 2002. Enduriment de les
laborals que actualment han opció que està en mans de monarquia constitucional. fet que ha “legalitzat” alguns tots els àmbits: en la contrac- condicions per a l’accés a les
desaparegut, fins i tot de qual- dels darrers escàndols medià- tació, el control empresarial i prestacions d’atur.
sevol debat públic en la matè- tics dels darrers mesos, com l’acomiadament. Aquestes re- 2007. Enduriment de les
ria, realitat que ens podria fer Un repàs de la normativa de 1976 ens l’acomiadament d’un treballa- tallades dels drets laborals condicions per a l’accés a les
pensar que mai haurien existit dor amb diagnòstic de càncer han tingut lloc en paral·lel prestacions de jubilació i
a l’Estat espanyol. duu a observar com existien drets de pulmó o d’una treballadora amb un augment de la capaci- reducció de les prestacions
en estat de coma. tat de consum d’àmplies ca- d’invalidesa.
Però hem de recordar que que actualment han desaparegut pes de la població, que han 2010. Facilitats per no apli-
l’any 1976 un treballador aco- ALTRES COMPARACIONS vist augmentar els seus sala- car Convenis Col·lectius.
miadat de manera “improce- l’empresari, que haurà de pa- A més a més, l’any 1976 ODIOSES ris mentre es precaritzava la Extensió ETT a totes les
dent” tenia dret a triar entre gar una indemnització clara- l’empresari no podia acomia- Però aquestes diferències abis- seva situació en el mercat branques productives.
quedar-se a l’empresa o una ment inferior, de 45 dies, amb dar el treballador si estava de mals no només es troben en les laboral, amb un augment de Facilitats per pagar salaris
indemnització de 60 dies per el límit de 3 anualitats i mitja, o baixa mèdica, ja que la norma- indemnitzacions. L’any 1976 la temporalitat i del poder e- per sota del Conveni Col·lec-
any treballat, amb un límit de 5 de 33 dies, amb un límit de 2 tiva entenia que se l’estava dis- estava totalment prohibit qual- fectiu dels empresaris. tiu
Evolució de l’acomia-
dament improcedent
Els drets i les millores no cauen del cel 1977. Indemnització de 60
dies per any treballat, amb
el límit de 5 anualitats.
✑ JA N’HI HA PROU! l’economia es basa en la força Els darrers temps ens en- El treballador té l’opció d’in-
de treball que venen els obrers, senyen, però, que una victòria corporar-se de nou a l’em-
E
ls drets socials contem- aquests es comencen a orga- momentània pot acabar esde- presa o d’optar per la in-
poranis s’han aconse- nitzar i a utilitzar instruments venint una derrota si l’autoor- demnització.
guit només a través de de pressió per a aconseguir ganització i la vigilància no és 1980. Indemnització de 45
l’autoorganització i la dignificar les seves vides. Quan permanent. Malgrat l’èxit ro- dies, amb el límit de 3,5 a-
lluita dels treballadors i treba- aquesta consciència és substi- tund de vagues com la de 1988, nualitats.
lladores. Cap d’aquests drets tuïda pel fatalisme de pensar malgrat haver paralitzat l’In- El treballador ja no té l’opció
ha estat atorgat pel poder polí- que l’ofensiva antisocial és forme Abril per a la privatitza- d’incorporar-se de nou a
tic sense que abans hi hagi inevitable i que oposar-s’hi no ció de la sanitat el 1991, mal- l’empresa.
hagut una pressió important de serveix per a res és quan els grat que els partits es veiessin 1994. Ampliació dels casos
les forces obreres en diversos drets socials comencen a retro- abocats a fer un pacte que ex- d’aplicació de “l’acomiada-
camps. Aquesta perspectiva cedir. Des de la consecució del clogués les pensions de la lluita ment objectiu”, amb indem-
pot semblar una obvietat però dret a l’associació obrera, fins a política, per la porta del dar- nització de 20 dies.
és quelcom que es tendeix a la jornada de vuit hores o l’es- Imatge de La Canadenca, l’actual Endesa, al Paral·lel barceloní rera s’han anat escolant amb 1997. Nou contracte “bonifi-
oblidar davant el discurs que tabliment de la Seguretat So- comptagotes moltes d’aquelles cat” (per col·lectius de do-
ens presenta l’estat com un ens cial, les millores en la vida de la principal elèctrica del país, aconsegueix arrencar avenços mesures que la mobilització nes, aturats i majors de 45
neutral i arbitrari entre conflic- treballadors i treballadores desembocà en més de qua- socials. popular massiva però puntual anys) amb acomiadament
tes contraposats. han anat de la mà de les pàgi- ranta dies de vaga general a semblava haver aconseguit a- de 33 dies, amb un límit de 2
Barcelona, que s’estengué tam- Tampoc és d’estranyar que turar. Els sindicats oficials s’han anualitats.
bé puntualment per altres loca- el franquisme promulgués la dedicat a mercadejar a la baixa Nova ampliació dels casos
Els drets socials s’han aconseguit litats. Malgrat que la vaga no va Llei de Bases de la Seguretat amb l’estat del qual ells matei- d’aplicació de “l’acomiada-
aconseguir tots els seus objec- Social el 1963, dins un paquet xos formen part a la pràctica ment objectiu”.
només a través de l’autoorganització tius, sí que va servir per a una de mesures destinades a atra- 2010. Extensió a tota la
fita molt important de la qual ure les simpaties dels treballa- Construir moviment obrer i població de l’acomiadament
La classe treballadora co- nes més glorioses del movi- encara avui en dia ens en bene- dors, mesos després de les va- moviments socials autònoms, de 33 dies, amb un límit de 2
mença a arrencar drets a l’estat ment obrer. ficiem. L’estat va establir legal- gues mineres a Astúries que al marge de l’engranatge esta- anualitats.
quan és conscient del paper ment la jornada diària màxima suposaren la reactivació de l’o- tal, es presenta com una de les Facilitats per a “l’acomiada-
que ocupa dins l’engranatge El 1919 un conflicte localit- de 8 hores. És una de les prin- posició sindical a la dictadura i condicions per a canviar l’ac- ment objectiu”, amb 20 dies
econòmic. En el moment en zat en una única empresa, La cipals demostracions de com la el naixement de les primigè- tual dinàmica derrotista en el amb un límit d’1 anualitat
què sorgeix la consciència que Canadenca, que aleshores era solidaritat entre treballadors nies Comissions Obreres. camp de la lluita social.

7. JA N’HI HA PROU! 7
Quan de pagar dues vegades
li’n diuen copagament
✑ JA N’HI HA PROU! El pastís sanitari és una places per a mantenir el sis-
peça tan llaminera que la tema privat.
L
a pròpia paraula ja pressió de les empreses pri-
produeix confusió. Co- vades per aconseguir ficar-hi Actualment, cap polític s’a-
pagament: una part la mà està essent molt forta. Ja treveix explícitament a parlar a
paga l’estat i l’altra hi ha múltiples serveis -cada favor del “copagament”, però
part la paga el ciutadà. Si no vegada més- del sistema tots van insinuant, dia sí dia
fos pel petit detall que els sanitari que estan externalit- també, que aquest haurà de
diners de l’estat també prove- zats. La connivència d’aques- ser “el mal menor” per a man-
nen de la butxaca d’aquest tes empreses amb el poder tenir un sistema públic. Aques-
mateix ciutadà en forma d’im- polític a les diferents autono- ta estratègia ja ve de lluny.
postos, i que precisament són
les rendes mitjanes-baixes les
que proporcionalment pa- L’actual conseller de Sanitat del
guen més impostos. Vèncer,
però, la forta oposició popu- Principat havia estat anteriorment el
lar a la privatització sanitària
ha obligat als poders públics a cap de la patronal privada d’hospitals
presentar batalla també en el
camp semàntic. mies dels Països Catalans és L’any 1991 el govern espanyol
molt elevada. Només a tall presentava al congrés l’anome-
La campanya mediàtica a d’exemple, l’actual conseller nat Informe Abril, on ja s’esta-
favor del repagament es basa de Sanitat del Principat havia blien les directrius de privatit-
en un seguit de fal·làcies que, estat anteriorment el cap de zació del sistema. La forta
de tant repetir-les a través darrers llocs en percentatge els països de la UE-15 veurem sent que l’Estat espanyol va al la patronal privada d’hospi- oposició popular obligà a des-
dels mitjans, han acabat qua- de despesa sanitària per habi- com països on sí que hi ha re- vagó de cua dels països de la tals. De fet, l’actual xarxa sa- estimar aquell informe, però la
llant en la mentalitat de molta tant, juntament amb Grècia i pagament (França, per exem- UE-15 pel que fa a percentatge nitària privada difícilment ha- poca actitud de vigilància social
gent. En primer lloc, se’ns diu Portugal. ple), tenen una despesa far- de treballadors del sistema gués pogut sobreviure al permeté que al llarg dels pri-
que la despesa sanitària es macèutica superior a la de sanitari sobre el conjunt de la Principat si no l’hagués resca- mers anys del segle XXI algu-
troba totalment disparada. Si Un altre mite és que amb el l’Estat espanyol. D’altra ban- població. I el País Valencià és tada el primer Govern de la nes de les mesures neoliberals
ho comparem amb els països repagament s’evitarà l’ús “a- da, per a poder valorar la sen- alhora el territori de l’estat on Generalitat, quan en comptes que aquest proposava fossin
de la UE-15 veurem, en canvi, busiu” del sistema sanitari. Si sació de sobresaturació del aquest dèficit de professionals de passar-la a la xarxa pública adoptades per les diverses ad-
que l’Estat espanyol ocupa els tornem a la comparativa amb sistema sanitari cal tenir pre- sanitaris és més important. es dedicà a concertar-ne les ministracions.
Les polítiques i mesures antisocials
colpeixen les classes populars
✑ JA N’HI HA PROU! de manteniment i la factura mantenint per damunt del mi-
elèctrica no ha deixat d’aug- lió de persones als Països Cata-
L
es polítiques antiso- mentar. Els suposats beneficis lans.
cials de l’estat també de la competència entre ope-
tenen la seva plasma- radores només s’han traduït Posem xifres als diversos
ció en diversos àmbits en una possibilitat d’estalvi actors. El cost del subsidi de
de la quotidianitat de les clas- d’un màxim de 16 euros a- 426 euros des de la seva po-
ses populars. nuals entre la tarifa més ba- sada en marxa l’estiu de 2009
rata i la més cara del mercat. ha estat de 1.392 milions d’e-
En el camp de la factura L’augment d’enguany és del uros, i n’han fet ús més de
elèctrica, el govern ha decidit 9,8%, i des de 2006 la llum ha 700.000 ciutadans aturats de
carregar als usuaris la totalitat pujat pràcticament el doble llarga durada. Els beneficis de
del cost exigit per les empre- que l’IPC. Per cada 100 euros l’elèctrica Endesa durant els
ses. Des de 1998, quan la xarxa que es pagaven de llum el tres primers mesos de 2010
elèctrica fou privatitzada, el 2005, el 2011 se’n pagaran foren de 1.535 milions d’euros.
govern assumia una part del 155,7 euros. La ministra d’economia Elena
Salgado reconeixia aquest pas-
sat estiu que ja s’havien injectat
En la factura elèctrica, el govern ha 11.000 milions d’euros de diner
públic a fons perdut per ajudar
decidit carregar als usuaris la totalitat bancs i caixes. Aquests bancs i
caixes han presentat als jutjats
del cost exigit per les empreses d’hipoteques. A aquestes xi- en un secret a veus del que de ciutadans restaran sense en els darrers tres anys 90
fres cal sumar les de famílies s’informa poc i amb poques cap ingrés estable en un mo- sol·licituds diàries de desnona-
cost exigit per les empreses La crisi econòmica també que han hagut d’abandonar xifres. ment en què l’atur es continua ments.
per tal que la privatització fos ha deixat literalment al carrer les seves llars per no poder
rendible. Després d’anys de a milers de famílies. Segons fer front al pagament del llo- D’altra banda, el govern es- DEMANDES D’EXECUCIONS HIPOTECÀRIES
vendre que la privatització i la dades del propi Consell Gene- guer. Malgrat la capacitat que tatal ha retirat el subsidi de 426 PRESENTADES ALS JUTJATS
competència en el mercat ral del Poder Judicial, a Cata- tenen les administracions per euros pels aturats que no co-
2008 2009 2010 (fins setembre)
elèctric faria que aquest fos lunya, País Valencià i Illes Bale- aturar aquests desallotja- braven cap prestació. Això sig-
Principat 11.240 18.053 14.007
més eficient i més barat, ens ars s’han presentat 90.436 ments, l’estat ha decidit mirar nifica que a partir d’ara un cop
País Valencià 10.591 16.290 14.082
trobem amb el fet que la xarxa demandes de desnonament cap a una altra banda i ha esgotats els 2 anys màxims de Illes Balears 1.759 2.677 1.737
presenta moltes mancances des de 2008 per impagament convertit els desnonaments prestació d’atur, milers i milers