reproduccion

1. LA REPRODUCCIÓ

2. LA FUNCIÓ DE REPRODUCCIÓ
La frunció de reproducció és aquella que permet
originar nous éssers semblants als progenitors. És
una de les tres funcions vitals, i tot i que no és
fonamental per a la supervivència de l’organisme,
si ho és per a la de l’espècie. La funció de
reproducció assegura la perpetuació de les
espècies, i la de la vida.
L’ésser que es reprodueix és el progenitor mentre
que els nous éssers originats per reproducció són
els descendents.
.

3. Tipus de reproducció
Existeixen dos tipus de reproducció:
Reproducció asexual:
Els nous éssers són originats a partir d’un sol
organisme. Els descendents són genèticament
iguals als seu progenitor. Existeixen diferents tipus
de reproducció asexual: bipartició (típica de
bacteris i protozous), gemmació (la trobem en
llevats, esponges, pòlips,…), esporulació (en
briòfits,plantes, algues, fongs i alguns protozous)

4. Reproducció sexual:
Els nous éssers s’originen a partir de la fusió
de cèl·lules especialitzades de dos organismes. Els
descendents, tot i que són semblants, són
genèticament diferents al seus progenitors.
Les cèl·lules especialitzades en la funció
de reproducció sexual s’anomenen gàmetes. Aquests
gàmetes es caracteritzen perquè contenen la meitat
del nombre de cromosomes que la resta de cèl·lules
de l’organisme. La fecundació o unió dels gàmetes
dóna lloc a un zigot o ou que originarà un embrió. Es
creen individus genèticament diferents entre ells i
diferents als progenitors.

5. LA REPRODUCCIÓ DELS VEGETALS
La reproducció asexual de les plantes
La reproducció asexual és la multiplicació de les
plantes a partir d’un tros de la planta mare, ja sigui
de les arrels, les tiges o les fulles.
Les plantes originades seran idèntiques a les
originals. Les principals formes de reproducció
asexual en vegetals són:

6. ESTOLONS
Brot lateral més o menys prim que neix a la base
de la tija de certes plantes herbàcies i que creix
horitzontalment, damunt el sòl o subterràniament.
Pot arrelar en els nusos i donar origen a nous
individus. La reproducció vegetativa
mitjançant estolons és important en plantes tals
com la maduixera o les violes
.

8. TUBERCLES
Els tubercles són un tros molt engruixit de tiges
subterrànies modificades per tal d’acumular
substàncies de reserva, generalment un glúcid
com el midó.
Com a tija que és, un tubercle té gemes axil·lars
en els costats i en l’extrem.
La reproducció vegetativa de les plantes amb
tubercle és molt més ràpida que a través de les
llavors. Com a exemples de plantes amb
tubercles es poden citar la patata i la begonia.

10. BULBS
Són tiges subterrànies curtes i gruixudes amb
fulles gruixudes i carnoses per a
emmagatzemar substancies nutritives, tal com
passa en les cebes.

11. RIZOMES
Són tiges subterrànies gruixudes, de creixement
horitzontal que produeixen rels adventícies. Són
similars a les arrels però la seva estructura és la
d’una tija. Cap amunt emeten branques i cap avall
arrels. Normalment els rizomes són propis de
plantes vivaces que perden les parts aèries en
l’estació desfavorable. Plantes com les canyes i
els bananers es reprodueixen d’aquesta forma.

13. La reproducció sexual dels vegetals
Les diferents fases de la reproducció dels
espermatòfits són : pol·linització, fecundació,formació
de la llavor i del fruit, dispersió de la llavor i
germinació.
Pol·linització i fecundació
La flor és l'òrgan encarregat de la reproducció sexual
dels espermatòfits. Dins d'aquest grup trobem
espècies hermafrodites i espècies unisexuals, és a dir,
amb flors que només tenen aparell reproductor
masculí,androceu, o femení, gineceu.

15. Durant el període de reproducció, l'antera dels
estams madura i allibera els grans de pol·len que
s'han format a l'interior.
El transport del gra de pol·len des de l'antera fins
al gineceu s'anomena pol·linització. La
pol·linització es pot produir de diverses maneres:
Pol·linització creuada: el pol·len que arriba al
gineceu procedeix d'una altra flor. Es distingeixen
de transportar el pol·len:
L'anemogàmia: el pol·len és transportat d'una flor
a una altra pel vent.
La zoogàmia : consisteix en el transport del pol·len
per part d'un animal, especialment insectes.

16. Pol·linització directa: el pol·len que arriba el gineceu
cau directament de l'androceu de la mateixa flor.

17. Quan el gra de pol·len arriba al pistil s'inicia la
formació del tub pol·línic. Es tracta d'una estructura
en la qual es troben els gàmets masculins i que creix a
l'interior del pistil fins que es posa en contacte amb el
gàmeta femení. El gàmeta femení s'anomena
ovocèl·lula i es troba en un nombre variable dins de
l'ovari.
La fecundació és la unió dels gàmetes masculí i
femení per a formar un nou individu.
La cèl·lula que resulta de la unió dels gàmetes
s'anomena zigot. El zigot es dividirà successivament
en moltes cèl.lules per a formar un nou individu.

18. La formació del fruit
Una vegada fecundada l'ovocèl·lula, aquesta es
desenvolupa i forma la llavor que donarà lloc a un nou
individu. La llavor la formen: els teguments unes
capes externes protectores;l´embrió, una estructura
precursora de la planta adulta amb les seves mateixes
característiques morfològiques, i l'albumen, una capa
nutritiva que envolta l'embrió.
Les llavors s'han format a l'interior de l'ovari de la flor,
que al seu torn creix i es transforma fins a convertir-se
el la capa externa del fruit, pericarpi.
Dispersió i germinació de les llavors
La germinació és el procés de desenvolupament de
l'embrió fins que es forma una nova planta

19. LA REPRODUCCIÓ DELS ANIMALS
La reproducció asexual en els animals
En els animals hi ha principalment dos tipus de
reproducció asexual: la fragmentació i la gemmació
La fragmentació consisteix en la formació d'un nou
individu a partir d'una part d'un organisme.
La gemmació és la formació d'un nou individu a partir
d'una gemma. La gemma és una petita porció de
l'organisme que es desenvolupa independentment i
que crea un nou individu que es desenganxarà, o bé
quedarà unit al progenitor.

20. La reproducció sexual dels animals
Els animals tenen una reproducció sexual en la
qual cada individu produeix els seus gàmetes. En
unir-se els gàmetes de dos individus de sexe
contrari, es forma el zigot, i a partir d'aquí els
descendents.
Els diferents processos que es produeixen en la
reproducció sexual dels animals són: la producció
dels gàmetes, la fecundació i el desenvolupament
i dispersió dels descendents.

21. Producció dels gàmetes
Els gàmetes es comencen a generar quan l'individu
arriba a l'edat adulta. Aquest moment es produeix
quan els òrgans específics, anomenats gònades o
glàndules sexuals, estan plenament desenvolupats. Hi
ha dos tipus de gònades:
Els testicles: són les gònades masculines i produeixen
els espermatozoides.
Els ovaris : són les gònades femenines i produeixen els
òvuls.
Fecundació
La fecundació és la unió dels gàmetes masculí i femení
per a formar un nou individu.

22. Trobem dos tipus de fecundació:
En la fecundació externa, els gàmetes de tots dos
sexes són expulsats a l'exterior, on s'uneixen . Els
animals aquàtics acostumen a tenir aquest tipus de
fecundació.
En la fecundació interna, els gàmetes s'uneixen a
l'interior del sistema reproductor femení.
Desenvolupament
El desenvolupament dels animals s'inicia quan el
zigot comença a dividir-se i origina l'embrió. En els
animals distingim tres tipus de desenvolupament
embrionari:

23. Oviparisme: l'embrió queda englobat a l'interior d'un
ou que s'alliberarà a l'exterior del cos de l'animal. A
l'interior de l'ou l'embrió disposa d'aliment per a
desenvolupar-se. Al cap d'un temps l'ou es desclou i el
nou individu surt a l'exterior.
Viviparisme: l'embrió es desenvolupa dins el sistema
reproductor femení. Allà es nodreix de la sang
materna a través de la placenta i el cordó umbilical.
Ovoviviparisme: els embrions són a l'interior d'un ou,
com en el primer cas, però aquest ou és retingut en el
sistema reproductor femení. L'ou es desclou a
l'interior de la mare i l'organisme sortirà després cap a
l'exterior del cos.

24. Segons els canvis que experimenta l'embrió en
sortir de l'ou o de la mare distingim entre:
Desenvolupament directe: l'embrió en sortir de la
mare o de l'ou s'anomena cria, té una estructura
similar a l'adult i només ha de fer-se gran i canviar
les proporcions.
Desenvolupament indirecte o metamorfosi: en
sortir de l'ou l'embrió s'anomena larva. Té una
estructura interna diferent de la de l'adult i ha de
patir profunds canvis interns i externs fins a
completar el desenvolupament.