2. La Cosmogonia Egípcia és la manera en què els egipcis interpretaven la creació de
l’Univers. Per ells, al principi existia el Caos ( Nun pels egipcis ) representat com un
oceà turbulent de sexe masculí, inexistent i infinit. A diferència d’altres
cosmogonies, el Caos no estava associat amb la nit, sinó amb la inexistència i la
foscor.
Atribueixen la existència i creació a Atum, el mestra/artesà sortit del Caos, qui creà
la paraula, i pels egipcis, sense paraula no hi ha vida ni existència.
A partir d’aquest punt, la història es torna una mica confusa , es separa en petits
cultes locals que entenen la creació de diverses maneres.
3. Algunes teories diuen que al principi dels temps només hi havia la monja ( Caos) ( les
aigües primordials ) i que tot era silenci. La monja tenia un poder que va ser l’essència
de la creació. Aquesta essència era el Demiürg ( Atum ), el principi creatiu que la
monja sentia dins de si mateixa. Quan la monja es va adonar de la vida que portava a
dintre, li va començar a donar forma fins que els dos es van separar l’un de l’altre.
Una altra versió diu que Atum havia obert els ulls i que el sol i la lluna el van
enlluernar tant que va plorar i de les llàgrimes en van néixer els humans.
4. Els egipcis eren conscients de l’existència de l’Univers i estaven interessats pel seu
origen i per la seva creació.
Els egipcis, creant una sèrie de divinitats vinculades a l’origen de l’univers, van crearse la seva pròpia cosmogonia ( teoria de la creació de l’Univers).
La cosmogonia egípcia és molt simple i està formada per un nombre de deïtats i
conceptes bàsics que no tenen caràcter religiós, sinó que es relacionen a la manera
que els egipcis entenien l’origen de l’Univers.
5.
Al principi només existia Nun ( Caos ) de qui va néixer Atum ( Ra ), el déu creador
i el déu Sol.
Atum busca un lloc que sobresurti de la superfície del mar i troba la Colina
Primigenia, on es masturba i escup a Shu ( déu de l’aire, l’ambient i la llum ) i
Tefnut ( deessa de la humitat i la calor ).
De Shu i Tefnut neixen Geb ( la terra ) i Nut ( el cel ).
Atum
Nun
7.
Una llegenda diu que Geb i Nut estaven junts sense el permís d’Atum, per tant
Atum havia prohibit que Nut pogués tenir fills els 360 dies de l’any. Per això Nut
va demanar ajuda a Thot, que afegí 5 dies al calendari, dies en què Nut va parir
Osiris, Isis, Seth i Nephthys.
Osiris es casà amb Isis.
Osiris
Seth
Isis
9.
Osiris es va convertir en l’amo del món, i això va enfadar molt a Seth, que li tenia
molta enveja. Seth es va enfadar tant que va decidir fabricar un taüt amb les
mides exactes d’Osiris i va dir que regalaria el taüt a qui hi encaixés a la
perfecció. Quan Osiris ho va provar, Seth va tancar el taüt i el va llençar al Riu
Nil i va arribar a la ciutat de Byblos, on es va quedar incrustat en un arbust que es
va convertir en un arbre enorme.
Isis busca el cos del seu marit fins que sent el rumor que el taüt ha arribat a
Byblos i es va dirigir allà i va tallar l’arbre on havia quedat incrustat el taüt i va
recuperar el cos del seu marit per portar-lo a Egipte.
10.
Seth, al assabentar-se d’això, es va enfadar tant que va decidir trossejar el cos
d’Osiris i tirar els trossos al Nil. D’aquesta manera, mai es podría recuperar el cos
sencer.
Però Isis, amb l’ajuda d’Anubis ( fill de Osiris i Nephthys), va recòrrer tot el Riu
Nil fins a trobar tots els trossos del cos del seu marit, el va reconstruir, i el va
amagar en un lloc secret.
Horus ( el fill d’Osiris i Isis ), al ser major d’edat, va decidir venjar la mort del
seu pare i matar a Seth.
Anubis
Horus